<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?>
<rss version="2.0">
  <channel id="114">
    <title><![CDATA[Vida Digital]]></title>
    <link>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php</link>
    <description><![CDATA[Vida Digital]]></description>
    <language>ca</language>           
    <generator>Nucleus CMS v3.24</generator>
    <copyright>Televisió de Catalunya i Catalunya ràdio</copyright>             
    <category>Weblog</category>
    <image>
      <url>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php/../skins/vidadigital/img/top.gif</url>
      <title>Vida Digital</title>
      <link>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php</link>
    </image>
    <item>
 <title><![CDATA[El 3alacarta obre el foc de la TV amb connexió a internet]]></title>
 <link>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=30067</link>
<description><![CDATA[<img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100317-sony.jpg">Com sabeu, una de les tendències de popularització més immediata seran els aparells de TV amb connexió a internet. És una prestació que les principals marques ja estan adoptant. I no és estrany que apostin per això: milions de persones viuen d'esquena a la xarxa perquè són reàcies a acostar-se a un ordinador, fins ara la principal porta d'entrada a internet.<br />
<br />
Solució? Intentem traslladar la porta a un electrodomèstic que no els causi tant de rebuig. Què millor que la televisió?<br />
<br />
Això ja és aquí i no és una tendència de futur: algunes marques, com <a href="http://www.sony.es/article/tv-a-la-carta">Sony, són a punt de posar a la venda un model -Bravia</a>- amb connexió a internet. Philips també en treurà un en breu. Sigui com sigui, hi ha dos grans problemes:<br />
<br />
- no hi ha gaire continguts adaptats a aquest aparell: la qualitat d'imatge dels vídeos que corren per internet no és precisament la més adequada per a la definició que pot oferir una tele de darrera generació, per exemple.<br />
<br />
- el comandament a distància no és el millor perifèric per navegar per la immensa majoria dels llocs d'internet.A poc a poc, però, es va posant remei a aquestes mancances. Per exemple, a la <a href="http://www.tv3.cat/3alacarta/tv/bravia">CCRTV Interactiva hem desenvolupat una aplicació</a> per dur el <a href="http://www.3alacarta.cat/">3alacarta</a>, el nostre servei de vídeos sota demanda, a aquestes televisions.<br />
<br />
Disculpeu la immodèstia de parlar de nosaltres per una vegada a aquest blog, però creiem que l'ocasió s'ho mereix. TV3 esdevé la primera televisió a Espanya en tirar endavant aquesta aposta. Ningú més no disposa de continguts especialment adaptats per a aquesta plataforma.<br />
<br />
El 3alacarta "TV version" intenta desactivar aquests dos problemes que esmentàvem fa un moment. Es posen a l'abast dels usuaris els 100.000 vídeos que hi ha emmagatzemats, una xifra que creix dia a dia.<br />
<br />
També es pot accedir al llistat dels més vistos durant les últimes 24 hores, els últims capítols emesos de sèries i a una selecció de programes de TV3 (informació, entreteniment, sèries, infantil, divulgació, etc.).<br />
<br />
Caldrà veure si l'aposta té èxit i el públic televisiu fa ús d'aquest nou servei. De moment, els que tinguin aquest tipus de televisors amb connexió a internet (a mig termini seran tots) podran veure vídeos sota demanda quan vulguin, tantes vegades com vulguin, sense horaris i asseguts al sofà.<br />
<br />
En definitiva, es trenquen les fronteres que fins ara s’establien entre el consum tradicional de televisió i el consum audiovisual que ha popularitzat internet, com ens expliquen els responsables del projecte.]]></description>
<minidescripcio><![CDATA[<img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100317-sony.jpg">Com sabeu, una de les tendències de popularització més immediata seran els aparells de TV amb connexió a internet. És una prestació que les principals marques ja estan adoptant. I no és estrany que apostin per això: milions de persones viuen d'esquena a la xarxa perquè són reàcies a acostar-se a un ordinador, fins ara la principal porta d'entrada a internet.<br />
<br />
Solució? Intentem traslladar la porta a un electrodomèstic que no els causi tant de rebuig. Què millor que la televisió?<br />
<br />
Això ja és aquí i no és una tendència de futur: algunes marques, com <a href="http://www.sony.es/article/tv-a-la-carta">Sony, són a punt de posar a la venda un model -Bravia</a>- amb connexió a internet. Philips també en treurà un en breu. Sigui com sigui, hi ha dos grans problemes:<br />
<br />
- no hi ha gaire continguts adaptats a aquest aparell: la qualitat d'imatge dels vídeos que corren per internet no és precisament la més adequada per a la definició que pot oferir una tele de darrera generació, per exemple.<br />
<br />
- el comandament a distància no és el millor perifèric per navegar per la immensa majoria dels llocs d'internet.]]></minidescripcio>
 <category>Televisió</category>
<comments>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=30067</comments>
 <pubDate>Wed, 17 Mar 2010 16:54:08 GMT</pubDate>
 <pubDate1>Wed</pubDate1>
 <guid isPermaLink="true">http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=30067</guid>
 <autor><![CDATA[VidaDigital]]></autor>
 <autornick><![CDATA[modvidadigital]]></autornick>
</item>
<item>
 <title><![CDATA[Internet Explorer 9, en l'horitzó]]></title>
 <link>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=30037</link>
<description><![CDATA[<img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100317-internetexplorer9.jpg">Quan encara hi ha molts internautes que no han actualitzat el seu Explorer a la versió 8, Microsoft ja en prepara el substitut. El gegant del programari acaba de fer pública la plataforma per a desenvolupadors de l'<a href="http://ie.microsoft.com/testdrive/">Internet Explorer 9</a>. El programa encara trigarà en arribar al gran públic, però<a href="http://mashable.com/2010/03/16/ie9-preview/"> el que ja es pot remenar anuncia un important canvi de rumb a Microsoft</a>. Després d'anys de no respectar els estàndards, sembla que finalment s'obre a <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/HTML_5">HTML5</a>, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cascading_Style_Sheets">CSS3</a> i altres recomanacions universals que sí que segueixen els seus competidors.<br />
<br />
Explorer ha anat sempre a la seva en aquest aspecte. Des de la seva posició quasimonopolística, sempre ha interpretat que era la resta del món el que havia de seguir les seves normatives i no a la inversa. Els estándards, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/World_Wide_Web_Consortium">desenvolupats per consens en el marc del W3C</a> per facilitar el desenvolupament d'internet sobre qualsevol plataforma o sistema operatiu, eren sistemàticament ignorats. Això ha convertit l'Explorer és el navegador que més odien els dissenyadors, maquetadors i programadors.<br />
<br />
Potser aquesta etapa de remar contra corrent arriba a la seva fi? Ho veurem d'aquí a uns mesos, quan es llanci oficialment el nou programa -l'empresa no ha especificat data- que, per cert, no funcionarà sobre Windows XP.]]></description>
<minidescripcio><![CDATA[<img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100317-internetexplorer9.jpg">Quan encara hi ha molts internautes que no han actualitzat el seu Explorer a la versió 8, Microsoft ja en prepara el substitut. El gegant del programari acaba de fer pública la plataforma per a desenvolupadors de l'<a href="http://ie.microsoft.com/testdrive/">Internet Explorer 9</a>. El programa encara trigarà en arribar al gran públic, però<a href="http://mashable.com/2010/03/16/ie9-preview/"> el que ja es pot remenar anuncia un important canvi de rumb a Microsoft</a>. Després d'anys de no respectar els estàndards, sembla que finalment s'obre a <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/HTML_5">HTML5</a>, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cascading_Style_Sheets">CSS3</a> i altres recomanacions universals que sí que segueixen els seus competidors.<br />
<br />
Explorer ha anat sempre a la seva en aquest aspecte. Des de la seva posició quasimonopolística, sempre ha interpretat que era la resta del món el que havia de seguir les seves normatives i no a la inversa. Els estándards, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/World_Wide_Web_Consortium">desenvolupats per consens en el marc del W3C</a> per facilitar el desenvolupament d'internet sobre qualsevol plataforma o sistema operatiu, eren sistemàticament ignorats. Això ha convertit l'Explorer és el navegador que més odien els dissenyadors, maquetadors i programadors.<br />
<br />
Potser aquesta etapa de remar contra corrent arriba a la seva fi? Ho veurem d'aquí a uns mesos, quan es llanci oficialment el nou programa -l'empresa no ha especificat data- que, per cert, no funcionarà sobre Windows XP.]]></minidescripcio>
 <category>Internet</category>
<comments>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=30037</comments>
 <pubDate>Tue, 16 Mar 2010 22:50:00 GMT</pubDate>
 <pubDate1>Tue</pubDate1>
 <guid isPermaLink="true">http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=30037</guid>
 <autor><![CDATA[VidaDigital]]></autor>
 <autornick><![CDATA[modvidadigital]]></autornick>
</item>
<item>
 <title><![CDATA[Mai més compraràs un ordinador de sobretaula]]></title>
 <link>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29901</link>
<description><![CDATA[<a href="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100312-compubona.jpg"></a>Com a mínim <a href="http://news.yahoo.com/s/pcworld/20100303/tc_pcworld/googleeuropeexecdesktoppcsirrelevantinthreeyears">això és el que pensa John Herlihy</a>, cap de vendes de Google, que atorga només tres anys de vida a aquestes màquines. Segons les seves previsions, en tres anys les vendes dels encara populars sobretaula esdevindran irrellevants. I els portàtils duraran una miqueta més, però no gaire. El seu lloc l'ocuparan els ordinadors en format "tablet" (tipus <a href="http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=28536">iPad</a>, per entendre'ns) i els mòbils.  Fins i tot el L'exemple, assegura Herlinhy, és el Japó, on les facturacions de sobretaula han baixat dramàticament i no hi ha previsions que remuntin.<br />
<br />
Les opinions de l'alt càrrec de Google, pronunciades en la Digital Ladscapes Conference, pot semblar provocadora i exagerada. I, efectivament, atorgar només tres anys de vida als ordinadors de sobretaula, que encara tenen gran presència al mercat empresarial, té molt d'això. Però el que ens interessa és que fa palesa una tendència que fa temps que apareix en l'horitzó: els dispositius mòbils són cada vegada més potents, i la productivitat es desplaça a poc a poc cap a allà.<br />
<br />
Menys pes i més capacitat de processament, units a l'extensió del wifi i del 3G donen com a resultat aplicacions i serveis ideals per fer servir en mobilitat. A més, el "núvol" -concepte del que ja hem parlat aquí en diverses ocasions- guanya pes: cada vegada guardem menys arxius i programes al disc dur. Fem servir internet (el "núvol") per guardar i publicar les nostres fotos o vídeos (<a href="http://www.flickr.com">Flickr</a>, <a href="http://www.picasa.com">Picasa</a> o <a href="http://www.youtube.com">Youtube</a>), relacionar-nos (Facebook, <a href="http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital/vidadigital.php?itemid=29133">Buzz</a>) o escoltar música (<a href="http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital/vidadigital.php?itemid=18586">Spotify</a>).Aplicacions com <a href="http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29324">Foursquare</a>, <a href="http://www.shazam.com/">Shazam</a> o <a href="http://www.google.com/mobile/goggles/">Google Goggles</a> adquireixen tot el sentit quan estem allunyats del sobretaula. Fins i tot els netbooks apunten a tecnologia de transició. Duraran poc si les pantalles tàctils dels tablets assoleixen un nivell de perfecció tal com per permetre a l'usuari teclejar durant una bona estona sense errades. Si no, seguiran com un bon híbrid entre ordinador de butxaca (PDA) i portàtil: adequats per als viatges en tren o en avió (la mobilitat un altre cop) gràcies a la seva potència suficient, el seu pes limitat, la seva autonomia, la connexió wi-fi integrada i la comoditat de disposar d'un teclat "real".<br />
<br />
Potser no serà en tres anys, i potser no desapareixeran del tot. Però la tendència a la baixa dels sobretaula sembla inqüestionable, fins i tot en l'àmbit domèstic. Cada vegada són més les persones que decideixen instal·lar l'ordinador de casa al menjador o a la sala d'estar. Veure la televisió i buscar informació associada sobre el que s'emet és un costum cada vegada més estés, a la vista del poc èxit de les aplicacions interactives de la TDT.<br />
<br />
Cal no perdre de vista que senyor Herlihy no fa res més que posar sobre la taula l'estratègia de la seva empresa: fugir dels escriptoris i situar tot el valor afegit a la xarxa. O sigui el contrari del que fa Microsoft, que basa els seus ingressos en els sistemes operatius. A la inversa, amb una excepció: <a href="http://www.android.com/">Android</a>. I no és casualitat que l'únic sistema operatiu desenvolupat per Google sigui, precisament, per a dispositius mòbils.]]></description>
<minidescripcio><![CDATA[<a href="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100312-compubona.jpg"></a>Com a mínim <a href="http://news.yahoo.com/s/pcworld/20100303/tc_pcworld/googleeuropeexecdesktoppcsirrelevantinthreeyears">això és el que pensa John Herlihy</a>, cap de vendes de Google, que atorga només tres anys de vida a aquestes màquines. Segons les seves previsions, en tres anys les vendes dels encara populars sobretaula esdevindran irrellevants. I els portàtils duraran una miqueta més, però no gaire. El seu lloc l'ocuparan els ordinadors en format "tablet" (tipus <a href="http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=28536">iPad</a>, per entendre'ns) i els mòbils.  Fins i tot el L'exemple, assegura Herlinhy, és el Japó, on les facturacions de sobretaula han baixat dramàticament i no hi ha previsions que remuntin.<br />
<br />
Les opinions de l'alt càrrec de Google, pronunciades en la Digital Ladscapes Conference, pot semblar provocadora i exagerada. I, efectivament, atorgar només tres anys de vida als ordinadors de sobretaula, que encara tenen gran presència al mercat empresarial, té molt d'això. Però el que ens interessa és que fa palesa una tendència que fa temps que apareix en l'horitzó: els dispositius mòbils són cada vegada més potents, i la productivitat es desplaça a poc a poc cap a allà.<br />
<br />
Menys pes i més capacitat de processament, units a l'extensió del wifi i del 3G donen com a resultat aplicacions i serveis ideals per fer servir en mobilitat. A més, el "núvol" -concepte del que ja hem parlat aquí en diverses ocasions- guanya pes: cada vegada guardem menys arxius i programes al disc dur. Fem servir internet (el "núvol") per guardar i publicar les nostres fotos o vídeos (<a href="http://www.flickr.com">Flickr</a>, <a href="http://www.picasa.com">Picasa</a> o <a href="http://www.youtube.com">Youtube</a>), relacionar-nos (Facebook, <a href="http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital/vidadigital.php?itemid=29133">Buzz</a>) o escoltar música (<a href="http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital/vidadigital.php?itemid=18586">Spotify</a>).]]></minidescripcio>
 <category>Internet</category>
<comments>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29901</comments>
 <pubDate>Fri, 12 Mar 2010 11:52:20 GMT</pubDate>
 <pubDate1>Fri</pubDate1>
 <guid isPermaLink="true">http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29901</guid>
 <autor><![CDATA[VidaDigital]]></autor>
 <autornick><![CDATA[modvidadigital]]></autornick>
</item>
<item>
 <title><![CDATA["Spain is different"]]></title>
 <link>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29766</link>
<description><![CDATA[<img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100308-intenne.gif">L'accés a internet ha de ser un dret fonamental i els governs s'han d'encarregar de garantir-lo. Així pensen els gairebé 28.000 entrevistats  d'una <a href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/8548190.stm">enquesta encarregada per la BBC</a> i que s'ha fet pública aquest dilluns. Entre els enquestats hi ha habitants de 26 països, entre ells Espanya. I les conclusions revelen algunes particularitats interessants, més enllà de la frase lapidària que obre aquest post, i que recorden aquell vell eslògan del ministeri d'Informació i Turisme del règim de Franco.<br />
<br />
Que internet ha de ser un dret fonamental ho pensen la immensa majoria dels entrevistats: quatre de cada cinc persones. No hi ha debat, i les opinions a Espanya segueixen la tendència dominant. Fins i tot, recorda la BBC, hi ha països que ja s'han avançat a la tendència i han assegurat el dret d'accés, com ara Finlàndia o Estònia.<br />
<br />
Les discrepàncies arriben quan es mira la lletra petita. Els espanyols són els que menys creuen que internet aporti llibertat a la seva vida. Un 30% estan en desacord amb aquesta frase, mentre que la mitjana de l'enquesta és del 21%. També li atorguen una importància relativa a la xarxa: un 70% dels entrevistats confessen que podrien viure sense internet. I les xarxes socials, que monopolitzen gran part del tràfic de la xarxa, no semblen tampoc una prioritat: tan sols les fan servir un 29%, una xifra a la cua de les que presenten els països més desenvolupats.<br />
<br />
La regulació d'internet també divideix els espanyols. El 47% no vol cap regulació governamental, mentre que el 51% sí que la desitjaria. El resum complet de l'enquesta el podeu trobar <a href="http://news.bbc.co.uk/2/shared/bsp/hi/pdfs/08_03_10_BBC_internet_poll.pdf">aquí (PDF)</a>.]]></description>
<minidescripcio><![CDATA[<img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100308-intenne.gif">L'accés a internet ha de ser un dret fonamental i els governs s'han d'encarregar de garantir-lo. Així pensen els gairebé 28.000 entrevistats  d'una <a href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/8548190.stm">enquesta encarregada per la BBC</a> i que s'ha fet pública aquest dilluns. Entre els enquestats hi ha habitants de 26 països, entre ells Espanya. I les conclusions revelen algunes particularitats interessants, més enllà de la frase lapidària que obre aquest post, i que recorden aquell vell eslògan del ministeri d'Informació i Turisme del règim de Franco.<br />
<br />
Que internet ha de ser un dret fonamental ho pensen la immensa majoria dels entrevistats: quatre de cada cinc persones. No hi ha debat, i les opinions a Espanya segueixen la tendència dominant. Fins i tot, recorda la BBC, hi ha països que ja s'han avançat a la tendència i han assegurat el dret d'accés, com ara Finlàndia o Estònia.<br />
<br />
Les discrepàncies arriben quan es mira la lletra petita. Els espanyols són els que menys creuen que internet aporti llibertat a la seva vida. Un 30% estan en desacord amb aquesta frase, mentre que la mitjana de l'enquesta és del 21%. També li atorguen una importància relativa a la xarxa: un 70% dels entrevistats confessen que podrien viure sense internet. I les xarxes socials, que monopolitzen gran part del tràfic de la xarxa, no semblen tampoc una prioritat: tan sols les fan servir un 29%, una xifra a la cua de les que presenten els països més desenvolupats.<br />
<br />
La regulació d'internet també divideix els espanyols. El 47% no vol cap regulació governamental, mentre que el 51% sí que la desitjaria. El resum complet de l'enquesta el podeu trobar <a href="http://news.bbc.co.uk/2/shared/bsp/hi/pdfs/08_03_10_BBC_internet_poll.pdf">aquí (PDF)</a>.]]></minidescripcio>
 <category>Internet</category>
<comments>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29766</comments>
 <pubDate>Mon, 8 Mar 2010 17:02:19 GMT</pubDate>
 <pubDate1>Mon</pubDate1>
 <guid isPermaLink="true">http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29766</guid>
 <autor><![CDATA[VidaDigital]]></autor>
 <autornick><![CDATA[modvidadigital]]></autornick>
</item>
<item>
 <title><![CDATA[Les xifres de la revolució]]></title>
 <link>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29599</link>
<description><![CDATA[<object width="400" height="300"><param name="allowfullscreen" value="true" /><param name="allowscriptaccess" value="always" /><param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=9641036&amp;server=vimeo.com&amp;show_title=1&amp;show_byline=1&amp;show_portrait=1&amp;color=ffffff&amp;fullscreen=1" /><embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=9641036&amp;server=vimeo.com&amp;show_title=1&amp;show_byline=1&amp;show_portrait=1&amp;color=ffffff&amp;fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="400" height="300"></embed></object><p><a href="http://vimeo.com/9641036">JESS3 / The State of The Internet</a> from <a href="http://vimeo.com/jessesaves">Jesse Thomas</a> on <a href="http://vimeo.com">Vimeo</a>.</p><br />
<br />
O almenys algunes d'elles es mostren en aquest vídeo realitzat per l'agència <a href="http://jess3.com/">Jess3</a> i que ens arriba <a href="http://www.microsiervos.com/archivo/internet/estado-internet-en-numeros.html">via Microsiervos</a>. Com ells mateixos adverteixen, compte perquè els "bilions" que hi apareixen són americans, o sigui 1.000 milions nostres.<br />
<br />
Es tracta d'una radiografia amb xifres de l'estat actual d'internet. Ens permet fer-nos una idea de la magnitud de la revolució que està passant al nostre voltant:<br />
<br />
- 1.730 milions d'internautes a tot el món (el setembre passat. Ara ja en seran uns quants més), amb clar domini dels asiàtics.<br />
- 247.000 milions de correus electrònics enviats cada dia. D'aquests, 200.000 són "spam".<br />
- Al món hi ha 234 milions de websites i 126 milions de blogs.<br />
- Les dones són majoria indiscutible a les xarxes socials.<br />
- Els usuaris de Twitter emeten 27,3 milions de "tweets" cada dia. I l'usuari més seguit és l'actor Ashton Kutcher, el marit de Demi Moore, amb 4,2 milions de "followers".<br />
- Facebook té 350 milions d'usuaris. Serveix més de 6 milions de pàgines cada minut, i 260.000 milions al mes. Més del triple que MySpace, Twitter i LinkedIn juntes.<br />
- YouTube serveix 1.000 milions de vídeos per dia.<br />
- I cada dia es creen 148.000 nous ordinadors "zombi" -que envien spam i virus sense que els seus propietaris ho sàpiguen- cada dia.<br />
<br />
Si això no és una revolució, que baixi Billy Wilder i ho vegi.]]></description>
<minidescripcio><![CDATA[<object width="400" height="300"><param name="allowfullscreen" value="true" /><param name="allowscriptaccess" value="always" /><param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=9641036&amp;server=vimeo.com&amp;show_title=1&amp;show_byline=1&amp;show_portrait=1&amp;color=ffffff&amp;fullscreen=1" /><embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=9641036&amp;server=vimeo.com&amp;show_title=1&amp;show_byline=1&amp;show_portrait=1&amp;color=ffffff&amp;fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="400" height="300"></embed></object><p><a href="http://vimeo.com/9641036">JESS3 / The State of The Internet</a> from <a href="http://vimeo.com/jessesaves">Jesse Thomas</a> on <a href="http://vimeo.com">Vimeo</a>.</p><br />
<br />
O almenys algunes d'elles es mostren en aquest vídeo realitzat per l'agència <a href="http://jess3.com/">Jess3</a> i que ens arriba <a href="http://www.microsiervos.com/archivo/internet/estado-internet-en-numeros.html">via Microsiervos</a>. Com ells mateixos adverteixen, compte perquè els "bilions" que hi apareixen són americans, o sigui 1.000 milions nostres.<br />
<br />
Es tracta d'una radiografia amb xifres de l'estat actual d'internet. Ens permet fer-nos una idea de la magnitud de la revolució que està passant al nostre voltant:<br />
<br />
- 1.730 milions d'internautes a tot el món (el setembre passat. Ara ja en seran uns quants més), amb clar domini dels asiàtics.<br />
- 247.000 milions de correus electrònics enviats cada dia. D'aquests, 200.000 són "spam".<br />
- Al món hi ha 234 milions de websites i 126 milions de blogs.<br />
- Les dones són majoria indiscutible a les xarxes socials.<br />
- Els usuaris de Twitter emeten 27,3 milions de "tweets" cada dia. I l'usuari més seguit és l'actor Ashton Kutcher, el marit de Demi Moore, amb 4,2 milions de "followers".<br />
- Facebook té 350 milions d'usuaris. Serveix més de 6 milions de pàgines cada minut, i 260.000 milions al mes. Més del triple que MySpace, Twitter i LinkedIn juntes.<br />
- YouTube serveix 1.000 milions de vídeos per dia.<br />
- I cada dia es creen 148.000 nous ordinadors "zombi" -que envien spam i virus sense que els seus propietaris ho sàpiguen- cada dia.<br />
<br />
Si això no és una revolució, que baixi Billy Wilder i ho vegi.]]></minidescripcio>
 <category>Internet</category>
<comments>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29599</comments>
 <pubDate>Wed, 3 Mar 2010 14:10:00 GMT</pubDate>
 <pubDate1>Wed</pubDate1>
 <guid isPermaLink="true">http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29599</guid>
 <autor><![CDATA[VidaDigital]]></autor>
 <autornick><![CDATA[modvidadigital]]></autornick>
</item>
<item>
 <title><![CDATA[Chatroulette: la finestra indiscreta]]></title>
 <link>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29525</link>
<description><![CDATA[<object width="400" height="225"><param name="allowfullscreen" value="true" /><param name="allowscriptaccess" value="always" /><param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=9669721&amp;server=vimeo.com&amp;show_title=1&amp;show_byline=1&amp;show_portrait=0&amp;color=&amp;fullscreen=1" /><embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=9669721&amp;server=vimeo.com&amp;show_title=1&amp;show_byline=1&amp;show_portrait=0&amp;color=&amp;fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="400" height="225"></embed></object><p><a href="http://vimeo.com/9669721">chat roulette</a> from <a href="http://vimeo.com/user3007372">Casey Neistat</a> on <a href="http://vimeo.com">Vimeo</a>.</p><br />
<br />
El darrer fenomen de la xarxa ens arriba des de Rússia i té un nom estrany: <a href="http://www.chatroulette.com">Chatroulette</a>, paraula composta per "chat", conversa, i la típica ruleta dels casinos. I aquesta n'és l'essència: mantenir (vídeo)converses amb altres internautes seleccionats aleatòriament, sense que necessàriament els hagis de conèixer. I tot amb la inestimable ajuda de la "webcam", que converteix l'ordinador en una finestra indiscreta des d'on pots observar però des d'on també ets observat.<br />
<br />
El funcionament no pot ser més senzill. Entres a Chatroulette.com i el web et connecta amb altres usuaris. Els pots veure i et poden veure, i podeu iniciar una conversa... O no, perquè si la persona que tens a l'altra banda no t'interessa, pots "canviar de canal". Prems el botó "next" i el web et connecta amb un altre usuari. I així pots estar hores i hores, mirant i parlant amb els que estan connectats en aquell moment.<br />
<br />
Chatroulette permet un curiós zàping, un "voyeurisme" aleatori, que ha atrapat nombrosos internautes. M'interessa? M'hi quedo i hi parlo; no m'interessa? "Next". Punt. Ràpid, immediat i sense mitges tintes.No hi ha control de cap mena i, evidentment, això ens obre les portes a escenes de tot tipus, incloses les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/NSFW">NSFW</a>. Hi ha gent que parla, d'altres que cuinen, uns tercers que toquen la guitarra o fins i tot qui practica sexe davant la càmera, sense amoinar-se per qui hi ha a l'altra banda.<br />
<br />
Els més crítics diuen que és una pèrdua de temps, un niu de pervertits o una curiositat, sense més. D'altres creuen que l'invent d'Andrey Ternovskiy, un jove estudiant moscovita, <a href="http://www.wired.com/epicenter/2010/02/five-reasons-why-chatroulette-is-addictive-and-worth-a-try/?utm_source=feedburner&amp;utm_medium=feed&amp;utm_campaign=Feed:+wired/index+(Wired:+Index+3+(Top+Stories+2))">és divertit i facilita conèixer gent de tot el món</a>. Això sí, amb un <a href="http://www.guardian.co.uk/technology/blog/2010/feb/14/chatroulette">elevat percentatge d’imatges no aptes per a menors</a>, com explica el divertit vídeo que us adjuntem. Impagable l’experiència de l’autor (un noi) de fer la prova de posar una noia atractiva davant la càmera i comprovar com, sospitosament, el comportament dels visitants canviava.]]></description>
<minidescripcio><![CDATA[<object width="400" height="225"><param name="allowfullscreen" value="true" /><param name="allowscriptaccess" value="always" /><param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=9669721&amp;server=vimeo.com&amp;show_title=1&amp;show_byline=1&amp;show_portrait=0&amp;color=&amp;fullscreen=1" /><embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=9669721&amp;server=vimeo.com&amp;show_title=1&amp;show_byline=1&amp;show_portrait=0&amp;color=&amp;fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="400" height="225"></embed></object><p><a href="http://vimeo.com/9669721">chat roulette</a> from <a href="http://vimeo.com/user3007372">Casey Neistat</a> on <a href="http://vimeo.com">Vimeo</a>.</p><br />
<br />
El darrer fenomen de la xarxa ens arriba des de Rússia i té un nom estrany: <a href="http://www.chatroulette.com">Chatroulette</a>, paraula composta per "chat", conversa, i la típica ruleta dels casinos. I aquesta n'és l'essència: mantenir (vídeo)converses amb altres internautes seleccionats aleatòriament, sense que necessàriament els hagis de conèixer. I tot amb la inestimable ajuda de la "webcam", que converteix l'ordinador en una finestra indiscreta des d'on pots observar però des d'on també ets observat.<br />
<br />
El funcionament no pot ser més senzill. Entres a Chatroulette.com i el web et connecta amb altres usuaris. Els pots veure i et poden veure, i podeu iniciar una conversa... O no, perquè si la persona que tens a l'altra banda no t'interessa, pots "canviar de canal". Prems el botó "next" i el web et connecta amb un altre usuari. I així pots estar hores i hores, mirant i parlant amb els que estan connectats en aquell moment.<br />
<br />
Chatroulette permet un curiós zàping, un "voyeurisme" aleatori, que ha atrapat nombrosos internautes. M'interessa? M'hi quedo i hi parlo; no m'interessa? "Next". Punt. Ràpid, immediat i sense mitges tintes.]]></minidescripcio>
 <category>Internet</category>
<comments>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29525</comments>
 <pubDate>Mon, 1 Mar 2010 16:35:39 GMT</pubDate>
 <pubDate1>Mon</pubDate1>
 <guid isPermaLink="true">http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29525</guid>
 <autor><![CDATA[VidaDigital]]></autor>
 <autornick><![CDATA[modvidadigital]]></autornick>
</item>
<item>
 <title><![CDATA[Foursquare: agafa'm si pots]]></title>
 <link>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29324</link>
<description><![CDATA[<a href="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100223-foursquare_logo_girl.png"></a>Parlàvem en l’anterior missatge dels perills de revelar la nostra localització a internet, via xarxes socials o serveis similars. Una informació que, en males mans, ens pot provocar greus perjudicis. I fèiem esment d’una aplicació que <a href="http://www.baquia.com/actualidad/noticias/15798/foursquare-la-ultima-sensacion-en-el-movil">està entrant amb força als Estats Units i que comença a veure's per aquí</a>: <a href="http://www.foursquare.com">Foursquare</a>.<br />
<br />
A mig camí entre el joc i la xarxa social, Foursquare consisteix a marcar sobre un mapa els llocs que vas visitant. Per cada marca, guanyes punts. I pots veure on són els teus amics, fer competència de punts i fins i tot afegir consells sobre el que visites.<br />
<br />
Per exemple, un dissabte a la nit es pot fer un itinerari del tipus: un cinema (“he anat a veure aquesta peli i és horrible”), un restaurant (“demaneu el rap a l’all cremat. Sublim”) i un bar de copes (“la millor música, a partir de les 2”). I pots veure a l’instant què marquen els teus amics, que aquella nit han decidit sortir per una altra banda, i fer servir els consells de tota la comunitat Foursquare sobre un lloc en concret.La gràcia de l’invent és, més enllà de la lluita pels punts i de saber on són els teus amics, la de construir a poc a poc una xarxa amb informació de primera mà sobre els llocs que es visiten. I a aquesta tasca s’han entregat ja milers d’usuaris. Per a això es fa servir un mòbil amb GPS, tipus iPhone 3G S o un HTC Magic sobre Android, per exemple.<br />
<br />
El resultat és que quan marquem que som a un lloc concret, automàticament es revela la nostra localització, amb els problemes de privacitat que pot comportar això. Hi ha opcions, naturalment, per controlar qui veu aquestes dades. Però l’experiència ens diu que els usuaris no sempre les fan servir. De fet, encara n’hi ha molts que tenen els seus perfils de Facebook absolutament oberts, compartint fins i tot els seus números de telèfon.<br />
<br />
A partir d’ara haurem de ser més conscients del que significa fer pública certa informació a internet. Ja ho hem vist amb Facebook o amb <a href="http://blogs.ccrtvi.com/index.php?itemid=29133">Google Buzz</a>. Ara toquen les aplicacions que fan servir el mòbil i el GPS que, no ens enganyem, són el futur, com les de realitat augmentada. Estiguem atents i, sisplau, fem una ullada a les “privacy settings”. Segur que ens enduem més d’una sorpresa]]></description>
<minidescripcio><![CDATA[<a href="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100223-foursquare_logo_girl.png"></a>Parlàvem en l’anterior missatge dels perills de revelar la nostra localització a internet, via xarxes socials o serveis similars. Una informació que, en males mans, ens pot provocar greus perjudicis. I fèiem esment d’una aplicació que <a href="http://www.baquia.com/actualidad/noticias/15798/foursquare-la-ultima-sensacion-en-el-movil">està entrant amb força als Estats Units i que comença a veure's per aquí</a>: <a href="http://www.foursquare.com">Foursquare</a>.<br />
<br />
A mig camí entre el joc i la xarxa social, Foursquare consisteix a marcar sobre un mapa els llocs que vas visitant. Per cada marca, guanyes punts. I pots veure on són els teus amics, fer competència de punts i fins i tot afegir consells sobre el que visites.<br />
<br />
Per exemple, un dissabte a la nit es pot fer un itinerari del tipus: un cinema (“he anat a veure aquesta peli i és horrible”), un restaurant (“demaneu el rap a l’all cremat. Sublim”) i un bar de copes (“la millor música, a partir de les 2”). I pots veure a l’instant què marquen els teus amics, que aquella nit han decidit sortir per una altra banda, i fer servir els consells de tota la comunitat Foursquare sobre un lloc en concret.]]></minidescripcio>
 <category>Internet</category>
<comments>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29324</comments>
 <pubDate>Thu, 25 Feb 2010 16:37:00 GMT</pubDate>
 <pubDate1>Thu</pubDate1>
 <guid isPermaLink="true">http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29324</guid>
 <autor><![CDATA[VidaDigital]]></autor>
 <autornick><![CDATA[modvidadigital]]></autornick>
</item>
<item>
 <title><![CDATA[Sisplau, entri a robar]]></title>
 <link>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29323</link>
<description><![CDATA[<img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100223-pleaserobme.gif">Cada vegada és més habitual que els teus amics sàpiguen on ets en aquest precís moment. No perquè els ho hagis dit o perquè estiguis amb ells, sinó perquè tu mateix ho has anunciat als quatre vents cibernètics. Si sou usuaris de <a href="http://www.facebook.com">Facebook</a>, segur que us heu afegit a alguna convocatòria del tipus "Dijous 15, concert a l'Auditori". O heu escrit al vostre Messenger "Passant dos dies a Madrid". O heu fet servir <a href="http://www.twitter.com">Twitter</a> per comentar aquella conferència a la que vau assistir un parell de dies enrere. <br />
<br />
Sí, amics. Si algú segueix atentament la vostra activitat a internet pot saber no només què feu, què us agrada o què llegiu, sinó on us trobeu. I aquesta manca de cura amb la nostra privacitat es tradueix en una informació impagable per a algú que es plantegi entrar a robar a casa vostra. Perquè segur que en algun moment n'heu fet pública l'adreça. O feu servir aplicacions com <a href="http://www.foursquare.com">Foursquare</a>, on els usuaris revelen les seves ubicacions via mòbils amb GPS.<br />
<br />
Amb aquesta hipòtesi, la del lladre que espera la informació adequada per entrar a un pis determinat, juga el web <a href="http://www.pleaserobme.com">PleaseRobMe</a>. La iniciativa, obra dels neerlandesos <a href="http://www.forthehack.com">Forthehack</a>, intenta alertar sobre els perills de fer servir Twitter o Facebook alegrement. Però si fins ara la consciencia venia per revelar dades com edat, estat civil o aficions diverses, el creixement d’aplicacions i serveis geolocalitzats ha fet que la situació al mapa passi a ser informació sensible.“El perill és dir públicament on ets”, adverteixen. Perquè si ets allà –sigui on sigui aquest “allà”-, no ets a casa. I s’ha d’anar amb molt de compte amb qui pot accedir a aquesta informació. No cal que sigui un lladre. Pensem en familiars, companys de feina...<br />
<br />
“Per una banda deixem els llums encesos quan marxem de vacances; per l’altra, estem dient a tothom per internet que no estem a casa”, afirmen.<br />
<br />
Cal tenir en compte tot això quan “tuitegem”, quan <a href="http://blogs.ccrtvi.com/index.php?itemid=16734">anunciem les nostres activitats a Facebook</a> o quan compartim continguts amb <a href="http://www.google.com/reader">Google Reader</a>, per exemple. O quan fem servir Foursquare, una de les sensacions de les últimes setmanes. Que què és Foursquare? Us ho expliquem al proper missatge.]]></description>
<minidescripcio><![CDATA[<img src="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100223-pleaserobme.gif">Cada vegada és més habitual que els teus amics sàpiguen on ets en aquest precís moment. No perquè els ho hagis dit o perquè estiguis amb ells, sinó perquè tu mateix ho has anunciat als quatre vents cibernètics. Si sou usuaris de <a href="http://www.facebook.com">Facebook</a>, segur que us heu afegit a alguna convocatòria del tipus "Dijous 15, concert a l'Auditori". O heu escrit al vostre Messenger "Passant dos dies a Madrid". O heu fet servir <a href="http://www.twitter.com">Twitter</a> per comentar aquella conferència a la que vau assistir un parell de dies enrere. <br />
<br />
Sí, amics. Si algú segueix atentament la vostra activitat a internet pot saber no només què feu, què us agrada o què llegiu, sinó on us trobeu. I aquesta manca de cura amb la nostra privacitat es tradueix en una informació impagable per a algú que es plantegi entrar a robar a casa vostra. Perquè segur que en algun moment n'heu fet pública l'adreça. O feu servir aplicacions com <a href="http://www.foursquare.com">Foursquare</a>, on els usuaris revelen les seves ubicacions via mòbils amb GPS.<br />
<br />
Amb aquesta hipòtesi, la del lladre que espera la informació adequada per entrar a un pis determinat, juga el web <a href="http://www.pleaserobme.com">PleaseRobMe</a>. La iniciativa, obra dels neerlandesos <a href="http://www.forthehack.com">Forthehack</a>, intenta alertar sobre els perills de fer servir Twitter o Facebook alegrement. Però si fins ara la consciencia venia per revelar dades com edat, estat civil o aficions diverses, el creixement d’aplicacions i serveis geolocalitzats ha fet que la situació al mapa passi a ser informació sensible.]]></minidescripcio>
 <category>Internet</category>
<comments>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29323</comments>
 <pubDate>Tue, 23 Feb 2010 16:32:57 GMT</pubDate>
 <pubDate1>Tue</pubDate1>
 <guid isPermaLink="true">http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29323</guid>
 <autor><![CDATA[VidaDigital]]></autor>
 <autornick><![CDATA[modvidadigital]]></autornick>
</item>
<item>
 <title><![CDATA[Buzz: idea genial o atemptat a la privacitat?]]></title>
 <link>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29133</link>
<description><![CDATA[<a href="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100217-buzz.jpg"></a>El darrer llançament de Google, <a href="http://www.google.com/buzz">Buzz</a>, està generant més soroll -perdó pel símil- que cap servei del gegant de les cerques en anys. Des que van revolucionar el sector del correu web amb GMail i el seu gigabyte d'espai d'emmagatzematge, concretament. Si sou usuaris de GMail, ja coneixeu Buzz. Si no, <a href="http://www.hoytecnologia.com/noticias/Centro-informacion-sobre-privacidad/156820">n'haureu sentit a parlar pels seus problemes de privacitat</a>. Les protestes dels internautes han fet que Google ja hagi fet diverses millores -amb una rapidesa envejable, tot sigui dit- respecte del seu funcionament. Millores que no eviten que, de moment, el servei estigui sota el punt de mira, <a href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/8519314.stm">sotmès a investigacions governamentals</a> i a l'ull crític dels usuaris.<br />
<br />
Les errades de Google han anat sortint aquests dies als mitjans de comunicació. Es resumeixen en dos punts. El primer: llistes de seguidors “per defecte” (sense que l’usuari els hagi escollit). El segon: els teus seguidors poden veure els contactes d’un contacte teu, encara que no en siguin seguidors.<br />
<br />
Aquest darrer punt, per cert, no és gaire diferent del que trobem a <a href="http://www.facebook.com">Facebook</a>, per exemple. La diferència és que Facebook és una xarxa social, i els usuaris quan s’hi donen d’alta ja saben quin pa s’hi dóna. Cal autorització per fer certes accions, i a Buzz tot just n’estan posant remei. I Facebook no “precarrega” cap llista d’amics, per cert.<br />
<br />
A més, en la versió de Google Maps per a mòbils, pots veure el que comparteixen els usuaris que tenen perfil públic, amb la seva situació al mapa. No cal que figurin entre els teus contactes. Malament rai.<br />
<br />
<b>Tot i això, idea genial</b><br />
<br />
Sense menysprear la importància d’aquestes falles de seguretat, ens sembla, però, que quedar-se només en això és agafar el rave per les fulles. Buzz és una eina molt, molt potent, que amplifica la possibilitat de compartir continguts i opinons. Es “parla” amb <a href="http://www.twitter.com">Twitter</a>, <a href="http://www.picasaweb.com">Picasa</a>, <a href="http://www.flickr.com">Flickr</a>, <a href="http://www.google.com/reader">Google Reader</a>...<br />
<br />
I, a sobre, està integrat en una eina d’ús quotidià com és el correu electrònic, cosa que facilita la revisió dels continguts que comparteixen els teus contactes i, alhora, comentar-los de manera molt natural. Correu electrònic, Xat i Buzz. Tres eines per a tres necessitats, integrades al mateix espai i que es comuniquen amb els principals àmbits de vida a la xarxa, excepte Facebook.<br />
<br />
No sabem si triomfarà o no. Encara és d’hora per dir-ho. Però Buzz ens sembla una molt bona idea, lluny de la complexitat de Wave i amb uns avantatges evidents. Esperem que la tempesta s’apavaigui, que Google dóni una capa de pintura al seu producte, poleixi on es mostren les converses (a la safata d’entrada? A Buzz?) i en treurem conclusions. De moment ens sembla una molt bona iniciativa.]]></description>
<minidescripcio><![CDATA[<a href="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100217-buzz.jpg"></a>El darrer llançament de Google, <a href="http://www.google.com/buzz">Buzz</a>, està generant més soroll -perdó pel símil- que cap servei del gegant de les cerques en anys. Des que van revolucionar el sector del correu web amb GMail i el seu gigabyte d'espai d'emmagatzematge, concretament. Si sou usuaris de GMail, ja coneixeu Buzz. Si no, <a href="http://www.hoytecnologia.com/noticias/Centro-informacion-sobre-privacidad/156820">n'haureu sentit a parlar pels seus problemes de privacitat</a>. Les protestes dels internautes han fet que Google ja hagi fet diverses millores -amb una rapidesa envejable, tot sigui dit- respecte del seu funcionament. Millores que no eviten que, de moment, el servei estigui sota el punt de mira, <a href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/8519314.stm">sotmès a investigacions governamentals</a> i a l'ull crític dels usuaris.<br />
<br />
Les errades de Google han anat sortint aquests dies als mitjans de comunicació. Es resumeixen en dos punts. El primer: llistes de seguidors “per defecte” (sense que l’usuari els hagi escollit). El segon: els teus seguidors poden veure els contactes d’un contacte teu, encara que no en siguin seguidors.<br />
<br />
Aquest darrer punt, per cert, no és gaire diferent del que trobem a <a href="http://www.facebook.com">Facebook</a>, per exemple. La diferència és que Facebook és una xarxa social, i els usuaris quan s’hi donen d’alta ja saben quin pa s’hi dóna. Cal autorització per fer certes accions, i a Buzz tot just n’estan posant remei. I Facebook no “precarrega” cap llista d’amics, per cert.<br />
<br />
A més, en la versió de Google Maps per a mòbils, pots veure el que comparteixen els usuaris que tenen perfil públic, amb la seva situació al mapa. No cal que figurin entre els teus contactes. Malament rai.<br />
<br />
<b>Tot i això, idea genial</b><br />
<br />
Sense menysprear la importància d’aquestes falles de seguretat, ens sembla, però, que quedar-se només en això és agafar el rave per les fulles. Buzz és una eina molt, molt potent, que amplifica la possibilitat de compartir continguts i opinons. Es “parla” amb <a href="http://www.twitter.com">Twitter</a>, <a href="http://www.picasaweb.com">Picasa</a>, <a href="http://www.flickr.com">Flickr</a>, <a href="http://www.google.com/reader">Google Reader</a>...<br />
<br />
I, a sobre, està integrat en una eina d’ús quotidià com és el correu electrònic, cosa que facilita la revisió dels continguts que comparteixen els teus contactes i, alhora, comentar-los de manera molt natural. Correu electrònic, Xat i Buzz. Tres eines per a tres necessitats, integrades al mateix espai i que es comuniquen amb els principals àmbits de vida a la xarxa, excepte Facebook.<br />
<br />
No sabem si triomfarà o no. Encara és d’hora per dir-ho. Però Buzz ens sembla una molt bona idea, lluny de la complexitat de Wave i amb uns avantatges evidents. Esperem que la tempesta s’apavaigui, que Google dóni una capa de pintura al seu producte, poleixi on es mostren les converses (a la safata d’entrada? A Buzz?) i en treurem conclusions. De moment ens sembla una molt bona iniciativa.]]></minidescripcio>
 <category>Internet</category>
<comments>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29133</comments>
 <pubDate>Wed, 17 Feb 2010 17:47:18 GMT</pubDate>
 <pubDate1>Wed</pubDate1>
 <guid isPermaLink="true">http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=29133</guid>
 <autor><![CDATA[VidaDigital]]></autor>
 <autornick><![CDATA[modvidadigital]]></autornick>
</item>
<item>
 <title><![CDATA[Les notícies d’última hora són a Facebook]]></title>
 <link>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=28766</link>
<description><![CDATA[<a href="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100205-Filtre de Noticies a Facebook.jpg">Exemple d'un filtre de notícies a Facebook</a><br />
<br />
Per la seva etiqueta de “xarxa social”, Facebook ha estat sovint criticat com un lloc on la gent només hi “perd” el temps exhibint la seva vida privada, xafardejant l’aliena i compartint jocs i vídeos divertits. Però entre aquest brunzit de contingut superficial, s’està obrint camí una nova tendència: l’ús de <b>Facebook com a font de notícies</b>.<br />
<br />
Cada cop ens assabentem de més novetats perquè les veiem publicades a Facebook, o veiem comentaris dels nostres contactes que ens fan saltar l'alerta que alguna cosa està passant: des del terratrèmol d’Haití a la presentació de l'iPad passant per la mort de Michael Jackson. I ben analitzada, la xarxa social, amb els seus 400 milions d'usuaris, té molts factors a favor per convertir-se en clara competència d’altres webs i serveis dedicats a aglutinar notícies de diferents fonts (des de<a href="http://es.noticias.yahoo.com/"> Yahoo! News</a> a <a href="http://reader.google.com">Google Reader</a>), a saber:<br />
<br />
<b>La informació es publica en temps real</b>. No cal esperar el desplegament dels mitjans sobre el terreny i l’elaboració de les peces, ni que Google aconsegueixi indexar els continguts (haurem d’assumir, això sí, el risc d’informació poc contrastada i amb poca profunditat).<br />
 <br />
<b>Les notícies són seleccionades</b> (o generades!) <b>pels nostres amics</b> i contactes, amb els quals teòricament tenim interessos (laborals, ociosos o espirituals) comuns. I amb els quals, a més, podem comentar i generar un debat al voltant de la notícia sense sortir de Facebook.<br />
 <br />
<b>Els grans mitjans també hi són</b>. I estan publicant les seves últimes novetats també a Facebook. Us convidem a fer-vos fans de pàgines com <a href="http://www.facebook.com/theguardian">The Guardian</a>, <a href="http://www.facebook.com/cnn">CNN</a> i <a href="http://www.facebook.com/nytimes">The New York Times</a>. <br />
 <br />
<b>Podem endreçar la informació</b>. Tan senzill com crear una llista de notícies i afegir-hi totes les pàgines de mitjans de comunicació que us interessin. Un cop creada, quan torneu a accedir a la vostra pàgina d’inici de Facebook, cliqueu el nom de la llista i veureu només les actualitzacions d’aquests mitjans.<br />
<br />
I aviat parlarem d’una altra font de notícies... de 140 caràcters.<br />
]]></description>
<minidescripcio><![CDATA[<a href="http://blogs.ccrtvi.com/media/396/20100205-Filtre de Noticies a Facebook.jpg">Exemple d'un filtre de notícies a Facebook</a><br />
<br />
Per la seva etiqueta de “xarxa social”, Facebook ha estat sovint criticat com un lloc on la gent només hi “perd” el temps exhibint la seva vida privada, xafardejant l’aliena i compartint jocs i vídeos divertits. Però entre aquest brunzit de contingut superficial, s’està obrint camí una nova tendència: l’ús de <b>Facebook com a font de notícies</b>.<br />
<br />
Cada cop ens assabentem de més novetats perquè les veiem publicades a Facebook, o veiem comentaris dels nostres contactes que ens fan saltar l'alerta que alguna cosa està passant: des del terratrèmol d’Haití a la presentació de l'iPad passant per la mort de Michael Jackson. I ben analitzada, la xarxa social, amb els seus 400 milions d'usuaris, té molts factors a favor per convertir-se en clara competència d’altres webs i serveis dedicats a aglutinar notícies de diferents fonts (des de<a href="http://es.noticias.yahoo.com/"> Yahoo! News</a> a <a href="http://reader.google.com">Google Reader</a>), a saber:<br />
<br />
<b>La informació es publica en temps real</b>. No cal esperar el desplegament dels mitjans sobre el terreny i l’elaboració de les peces, ni que Google aconsegueixi indexar els continguts (haurem d’assumir, això sí, el risc d’informació poc contrastada i amb poca profunditat).<br />
 <br />
<b>Les notícies són seleccionades</b> (o generades!) <b>pels nostres amics</b> i contactes, amb els quals teòricament tenim interessos (laborals, ociosos o espirituals) comuns. I amb els quals, a més, podem comentar i generar un debat al voltant de la notícia sense sortir de Facebook.<br />
 <br />
<b>Els grans mitjans també hi són</b>. I estan publicant les seves últimes novetats també a Facebook. Us convidem a fer-vos fans de pàgines com <a href="http://www.facebook.com/theguardian">The Guardian</a>, <a href="http://www.facebook.com/cnn">CNN</a> i <a href="http://www.facebook.com/nytimes">The New York Times</a>. <br />
 <br />
<b>Podem endreçar la informació</b>. Tan senzill com crear una llista de notícies i afegir-hi totes les pàgines de mitjans de comunicació que us interessin. Un cop creada, quan torneu a accedir a la vostra pàgina d’inici de Facebook, cliqueu el nom de la llista i veureu només les actualitzacions d’aquests mitjans.<br />
<br />
I aviat parlarem d’una altra font de notícies... de 140 caràcters.<br />
]]></minidescripcio>
 <category>General</category>
<comments>http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=28766</comments>
 <pubDate>Fri, 5 Feb 2010 12:13:18 GMT</pubDate>
 <pubDate1>Fri</pubDate1>
 <guid isPermaLink="true">http://blogs.ccrtvi.com/vidadigital.php?itemid=28766</guid>
 <autor><![CDATA[VidaDigital]]></autor>
 <autornick><![CDATA[modvidadigital]]></autornick>
</item>

  </channel>
</rss>