Vida Digital

El 3alacarta obre el foc de la TV amb connexi� a internet

Wed, 17 Mar 2010 16:54:08 GMT

Com sabeu, una de les tend�ncies de popularitzaci� m�s immediata seran els aparells de TV amb connexi� a internet. �s una prestaci� que les principals marques ja estan adoptant. I no �s estrany que apostin per aix�: milions de persones viuen d'esquena a la xarxa perqu� s�n re�cies a acostar-se a un ordinador, fins ara la principal porta d'entrada a internet.

Soluci�? Intentem traslladar la porta a un electrodom�stic que no els causi tant de rebuig. Qu� millor que la televisi�?

Aix� ja �s aqu� i no �s una tend�ncia de futur: algunes marques, com Sony, s�n a punt de posar a la venda un model -Bravia- amb connexi� a internet. Philips tamb� en treur� un en breu. Sigui com sigui, hi ha dos grans problemes:

- no hi ha gaire continguts adaptats a aquest aparell: la qualitat d'imatge dels v�deos que corren per internet no �s precisament la m�s adequada per a la definici� que pot oferir una tele de darrera generaci�, per exemple.

- el comandament a dist�ncia no �s el millor perif�ric per navegar per la immensa majoria dels llocs d'internet.A poc a poc, per�, es va posant remei a aquestes mancances. Per exemple, a la CCRTV Interactiva hem desenvolupat una aplicaci� per dur el 3alacarta, el nostre servei de v�deos sota demanda, a aquestes televisions.

Disculpeu la immod�stia de parlar de nosaltres per una vegada a aquest blog, per� creiem que l'ocasi� s'ho mereix. TV3 esdev� la primera televisi� a Espanya en tirar endavant aquesta aposta. Ning� m�s no disposa de continguts especialment adaptats per a aquesta plataforma.

El 3alacarta "TV version" intenta desactivar aquests dos problemes que esment�vem fa un moment. Es posen a l'abast dels usuaris els 100.000 v�deos que hi ha emmagatzemats, una xifra que creix dia a dia.

Tamb� es pot accedir al llistat dels m�s vistos durant les �ltimes 24 hores, els �ltims cap�tols emesos de s�ries i a una selecci� de programes de TV3 (informaci�, entreteniment, s�ries, infantil, divulgaci�, etc.).

Caldr� veure si l'aposta t� �xit i el p�blic televisiu fa �s d'aquest nou servei. De moment, els que tinguin aquest tipus de televisors amb connexi� a internet (a mig termini seran tots) podran veure v�deos sota demanda quan vulguin, tantes vegades com vulguin, sense horaris i asseguts al sof�.

En definitiva, es trenquen les fronteres que fins ara s�establien entre el consum tradicional de televisi� i el consum audiovisual que ha popularitzat internet, com ens expliquen els responsables del projecte.

Internet Explorer 9, en l'horitz�

Tue, 16 Mar 2010 22:50:00 GMT

Quan encara hi ha molts internautes que no han actualitzat el seu Explorer a la versi� 8, Microsoft ja en prepara el substitut. El gegant del programari acaba de fer p�blica la plataforma per a desenvolupadors de l'Internet Explorer 9. El programa encara trigar� en arribar al gran p�blic, per� el que ja es pot remenar anuncia un important canvi de rumb a Microsoft. Despr�s d'anys de no respectar els est�ndards, sembla que finalment s'obre a HTML5, CSS3 i altres recomanacions universals que s� que segueixen els seus competidors.

Explorer ha anat sempre a la seva en aquest aspecte. Des de la seva posici� quasimonopol�stica, sempre ha interpretat que era la resta del m�n el que havia de seguir les seves normatives i no a la inversa. Els est�ndards, desenvolupats per consens en el marc del W3C per facilitar el desenvolupament d'internet sobre qualsevol plataforma o sistema operatiu, eren sistem�ticament ignorats. Aix� ha convertit l'Explorer �s el navegador que m�s odien els dissenyadors, maquetadors i programadors.

Potser aquesta etapa de remar contra corrent arriba a la seva fi? Ho veurem d'aqu� a uns mesos, quan es llanci oficialment el nou programa -l'empresa no ha especificat data- que, per cert, no funcionar� sobre Windows XP.

Mai m�s comprar�s un ordinador de sobretaula

Fri, 12 Mar 2010 11:52:20 GMT

Com a m�nim aix� �s el que pensa John Herlihy, cap de vendes de Google, que atorga nom�s tres anys de vida a aquestes m�quines. Segons les seves previsions, en tres anys les vendes dels encara populars sobretaula esdevindran irrellevants. I els port�tils duraran una miqueta m�s, per� no gaire. El seu lloc l'ocuparan els ordinadors en format "tablet" (tipus iPad, per entendre'ns) i els m�bils. Fins i tot el L'exemple, assegura Herlinhy, �s el Jap�, on les facturacions de sobretaula han baixat dram�ticament i no hi ha previsions que remuntin.

Les opinions de l'alt c�rrec de Google, pronunciades en la Digital Ladscapes Conference, pot semblar provocadora i exagerada. I, efectivament, atorgar nom�s tres anys de vida als ordinadors de sobretaula, que encara tenen gran pres�ncia al mercat empresarial, t� molt d'aix�. Per� el que ens interessa �s que fa palesa una tend�ncia que fa temps que apareix en l'horitz�: els dispositius m�bils s�n cada vegada m�s potents, i la productivitat es despla�a a poc a poc cap a all�.

Menys pes i m�s capacitat de processament, units a l'extensi� del wifi i del 3G donen com a resultat aplicacions i serveis ideals per fer servir en mobilitat. A m�s, el "n�vol" -concepte del que ja hem parlat aqu� en diverses ocasions- guanya pes: cada vegada guardem menys arxius i programes al disc dur. Fem servir internet (el "n�vol") per guardar i publicar les nostres fotos o v�deos (Flickr, Picasa o Youtube), relacionar-nos (Facebook, Buzz) o escoltar m�sica (Spotify).Aplicacions com Foursquare, Shazam o Google Goggles adquireixen tot el sentit quan estem allunyats del sobretaula. Fins i tot els netbooks apunten a tecnologia de transici�. Duraran poc si les pantalles t�ctils dels tablets assoleixen un nivell de perfecci� tal com per permetre a l'usuari teclejar durant una bona estona sense errades. Si no, seguiran com un bon h�brid entre ordinador de butxaca (PDA) i port�til: adequats per als viatges en tren o en avi� (la mobilitat un altre cop) gr�cies a la seva pot�ncia suficient, el seu pes limitat, la seva autonomia, la connexi� wi-fi integrada i la comoditat de disposar d'un teclat "real".

Potser no ser� en tres anys, i potser no desapareixeran del tot. Per� la tend�ncia a la baixa dels sobretaula sembla inq�estionable, fins i tot en l'�mbit dom�stic. Cada vegada s�n m�s les persones que decideixen instal�lar l'ordinador de casa al menjador o a la sala d'estar. Veure la televisi� i buscar informaci� associada sobre el que s'emet �s un costum cada vegada m�s est�s, a la vista del poc �xit de les aplicacions interactives de la TDT.

Cal no perdre de vista que senyor Herlihy no fa res m�s que posar sobre la taula l'estrat�gia de la seva empresa: fugir dels escriptoris i situar tot el valor afegit a la xarxa. O sigui el contrari del que fa Microsoft, que basa els seus ingressos en els sistemes operatius. A la inversa, amb una excepci�: Android. I no �s casualitat que l'�nic sistema operatiu desenvolupat per Google sigui, precisament, per a dispositius m�bils.

"Spain is different"

Mon, 8 Mar 2010 17:02:19 GMT

L'acc�s a internet ha de ser un dret fonamental i els governs s'han d'encarregar de garantir-lo. Aix� pensen els gaireb� 28.000 entrevistats d'una enquesta encarregada per la BBC i que s'ha fet p�blica aquest dilluns. Entre els enquestats hi ha habitants de 26 pa�sos, entre ells Espanya. I les conclusions revelen algunes particularitats interessants, m�s enll� de la frase lapid�ria que obre aquest post, i que recorden aquell vell esl�gan del ministeri d'Informaci� i Turisme del r�gim de Franco.

Que internet ha de ser un dret fonamental ho pensen la immensa majoria dels entrevistats: quatre de cada cinc persones. No hi ha debat, i les opinions a Espanya segueixen la tend�ncia dominant. Fins i tot, recorda la BBC, hi ha pa�sos que ja s'han avan�at a la tend�ncia i han assegurat el dret d'acc�s, com ara Finl�ndia o Est�nia.

Les discrep�ncies arriben quan es mira la lletra petita. Els espanyols s�n els que menys creuen que internet aporti llibertat a la seva vida. Un 30% estan en desacord amb aquesta frase, mentre que la mitjana de l'enquesta �s del 21%. Tamb� li atorguen una import�ncia relativa a la xarxa: un 70% dels entrevistats confessen que podrien viure sense internet. I les xarxes socials, que monopolitzen gran part del tr�fic de la xarxa, no semblen tampoc una prioritat: tan sols les fan servir un 29%, una xifra a la cua de les que presenten els pa�sos m�s desenvolupats.

La regulaci� d'internet tamb� divideix els espanyols. El 47% no vol cap regulaci� governamental, mentre que el 51% s� que la desitjaria. El resum complet de l'enquesta el podeu trobar aqu� (PDF).

Les xifres de la revoluci�

Wed, 3 Mar 2010 14:10:00 GMT

JESS3 / The State of The Internet from Jesse Thomas on Vimeo.

O almenys algunes d'elles es mostren en aquest v�deo realitzat per l'ag�ncia Jess3 i que ens arriba via Microsiervos. Com ells mateixos adverteixen, compte perqu� els "bilions" que hi apareixen s�n americans, o sigui 1.000 milions nostres.

Es tracta d'una radiografia amb xifres de l'estat actual d'internet. Ens permet fer-nos una idea de la magnitud de la revoluci� que est� passant al nostre voltant:

- 1.730 milions d'internautes a tot el m�n (el setembre passat. Ara ja en seran uns quants m�s), amb clar domini dels asi�tics.
- 247.000 milions de correus electr�nics enviats cada dia. D'aquests, 200.000 s�n "spam".
- Al m�n hi ha 234 milions de websites i 126 milions de blogs.
- Les dones s�n majoria indiscutible a les xarxes socials.
- Els usuaris de Twitter emeten 27,3 milions de "tweets" cada dia. I l'usuari m�s seguit �s l'actor Ashton Kutcher, el marit de Demi Moore, amb 4,2 milions de "followers".
- Facebook t� 350 milions d'usuaris. Serveix m�s de 6 milions de p�gines cada minut, i 260.000 milions al mes. M�s del triple que MySpace, Twitter i LinkedIn juntes.
- YouTube serveix 1.000 milions de v�deos per dia.
- I cada dia es creen 148.000 nous ordinadors "zombi" -que envien spam i virus sense que els seus propietaris ho s�piguen- cada dia.

Si aix� no �s una revoluci�, que baixi Billy Wilder i ho vegi.

Chatroulette: la finestra indiscreta

Mon, 1 Mar 2010 16:35:39 GMT

chat roulette from Casey Neistat on Vimeo.

El darrer fenomen de la xarxa ens arriba des de R�ssia i t� un nom estrany: Chatroulette, paraula composta per "chat", conversa, i la t�pica ruleta dels casinos. I aquesta n'�s l'ess�ncia: mantenir (v�deo)converses amb altres internautes seleccionats aleat�riament, sense que necess�riament els hagis de con�ixer. I tot amb la inestimable ajuda de la "webcam", que converteix l'ordinador en una finestra indiscreta des d'on pots observar per� des d'on tamb� ets observat.

El funcionament no pot ser m�s senzill. Entres a Chatroulette.com i el web et connecta amb altres usuaris. Els pots veure i et poden veure, i podeu iniciar una conversa... O no, perqu� si la persona que tens a l'altra banda no t'interessa, pots "canviar de canal". Prems el bot� "next" i el web et connecta amb un altre usuari. I aix� pots estar hores i hores, mirant i parlant amb els que estan connectats en aquell moment.

Chatroulette permet un curi�s z�ping, un "voyeurisme" aleatori, que ha atrapat nombrosos internautes. M'interessa? M'hi quedo i hi parlo; no m'interessa? "Next". Punt. R�pid, immediat i sense mitges tintes.No hi ha control de cap mena i, evidentment, aix� ens obre les portes a escenes de tot tipus, incloses les NSFW. Hi ha gent que parla, d'altres que cuinen, uns tercers que toquen la guitarra o fins i tot qui practica sexe davant la c�mera, sense amoinar-se per qui hi ha a l'altra banda.

Els m�s cr�tics diuen que �s una p�rdua de temps, un niu de pervertits o una curiositat, sense m�s. D'altres creuen que l'invent d'Andrey Ternovskiy, un jove estudiant moscovita, �s divertit i facilita con�ixer gent de tot el m�n. Aix� s�, amb un elevat percentatge d�imatges no aptes per a menors, com explica el divertit v�deo que us adjuntem. Impagable l�experi�ncia de l�autor (un noi) de fer la prova de posar una noia atractiva davant la c�mera i comprovar com, sospitosament, el comportament dels visitants canviava.

Foursquare: agafa'm si pots

Thu, 25 Feb 2010 16:37:00 GMT

Parl�vem en l�anterior missatge dels perills de revelar la nostra localitzaci� a internet, via xarxes socials o serveis similars. Una informaci� que, en males mans, ens pot provocar greus perjudicis. I f�iem esment d�una aplicaci� que est� entrant amb for�a als Estats Units i que comen�a a veure's per aqu�: Foursquare.

A mig cam� entre el joc i la xarxa social, Foursquare consisteix a marcar sobre un mapa els llocs que vas visitant. Per cada marca, guanyes punts. I pots veure on s�n els teus amics, fer compet�ncia de punts i fins i tot afegir consells sobre el que visites.

Per exemple, un dissabte a la nit es pot fer un itinerari del tipus: un cinema (�he anat a veure aquesta peli i �s horrible�), un restaurant (�demaneu el rap a l�all cremat. Sublim�) i un bar de copes (�la millor m�sica, a partir de les 2�). I pots veure a l�instant qu� marquen els teus amics, que aquella nit han decidit sortir per una altra banda, i fer servir els consells de tota la comunitat Foursquare sobre un lloc en concret.La gr�cia de l�invent �s, m�s enll� de la lluita pels punts i de saber on s�n els teus amics, la de construir a poc a poc una xarxa amb informaci� de primera m� sobre els llocs que es visiten. I a aquesta tasca s�han entregat ja milers d�usuaris. Per a aix� es fa servir un m�bil amb GPS, tipus iPhone 3G S o un HTC Magic sobre Android, per exemple.

El resultat �s que quan marquem que som a un lloc concret, autom�ticament es revela la nostra localitzaci�, amb els problemes de privacitat que pot comportar aix�. Hi ha opcions, naturalment, per controlar qui veu aquestes dades. Per� l�experi�ncia ens diu que els usuaris no sempre les fan servir. De fet, encara n�hi ha molts que tenen els seus perfils de Facebook absolutament oberts, compartint fins i tot els seus n�meros de tel�fon.

A partir d�ara haurem de ser m�s conscients del que significa fer p�blica certa informaci� a internet. Ja ho hem vist amb Facebook o amb Google Buzz. Ara toquen les aplicacions que fan servir el m�bil i el GPS que, no ens enganyem, s�n el futur, com les de realitat augmentada. Estiguem atents i, sisplau, fem una ullada a les �privacy settings�. Segur que ens enduem m�s d�una sorpresa

Sisplau, entri a robar

Tue, 23 Feb 2010 16:32:57 GMT

Cada vegada �s m�s habitual que els teus amics s�piguen on ets en aquest prec�s moment. No perqu� els ho hagis dit o perqu� estiguis amb ells, sin� perqu� tu mateix ho has anunciat als quatre vents cibern�tics. Si sou usuaris de Facebook, segur que us heu afegit a alguna convocat�ria del tipus "Dijous 15, concert a l'Auditori". O heu escrit al vostre Messenger "Passant dos dies a Madrid". O heu fet servir Twitter per comentar aquella confer�ncia a la que vau assistir un parell de dies enrere.

S�, amics. Si alg� segueix atentament la vostra activitat a internet pot saber no nom�s qu� feu, qu� us agrada o qu� llegiu, sin� on us trobeu. I aquesta manca de cura amb la nostra privacitat es tradueix en una informaci� impagable per a alg� que es plantegi entrar a robar a casa vostra. Perqu� segur que en algun moment n'heu fet p�blica l'adre�a. O feu servir aplicacions com Foursquare, on els usuaris revelen les seves ubicacions via m�bils amb GPS.

Amb aquesta hip�tesi, la del lladre que espera la informaci� adequada per entrar a un pis determinat, juga el web PleaseRobMe. La iniciativa, obra dels neerlandesos Forthehack, intenta alertar sobre els perills de fer servir Twitter o Facebook alegrement. Per� si fins ara la consciencia venia per revelar dades com edat, estat civil o aficions diverses, el creixement d�aplicacions i serveis geolocalitzats ha fet que la situaci� al mapa passi a ser informaci� sensible.�El perill �s dir p�blicament on ets�, adverteixen. Perqu� si ets all� �sigui on sigui aquest �all��-, no ets a casa. I s�ha d�anar amb molt de compte amb qui pot accedir a aquesta informaci�. No cal que sigui un lladre. Pensem en familiars, companys de feina...

�Per una banda deixem els llums encesos quan marxem de vacances; per l�altra, estem dient a tothom per internet que no estem a casa�, afirmen.

Cal tenir en compte tot aix� quan �tuitegem�, quan anunciem les nostres activitats a Facebook o quan compartim continguts amb Google Reader, per exemple. O quan fem servir Foursquare, una de les sensacions de les �ltimes setmanes. Que qu� �s Foursquare? Us ho expliquem al proper missatge.

Buzz: idea genial o atemptat a la privacitat?

Wed, 17 Feb 2010 17:47:18 GMT

El darrer llan�ament de Google, Buzz, est� generant m�s soroll -perd� pel s�mil- que cap servei del gegant de les cerques en anys. Des que van revolucionar el sector del correu web amb GMail i el seu gigabyte d'espai d'emmagatzematge, concretament. Si sou usuaris de GMail, ja coneixeu Buzz. Si no, n'haureu sentit a parlar pels seus problemes de privacitat. Les protestes dels internautes han fet que Google ja hagi fet diverses millores -amb una rapidesa envejable, tot sigui dit- respecte del seu funcionament. Millores que no eviten que, de moment, el servei estigui sota el punt de mira, sotm�s a investigacions governamentals i a l'ull cr�tic dels usuaris.

Les errades de Google han anat sortint aquests dies als mitjans de comunicaci�. Es resumeixen en dos punts. El primer: llistes de seguidors �per defecte� (sense que l�usuari els hagi escollit). El segon: els teus seguidors poden veure els contactes d�un contacte teu, encara que no en siguin seguidors.

Aquest darrer punt, per cert, no �s gaire diferent del que trobem a Facebook, per exemple. La difer�ncia �s que Facebook �s una xarxa social, i els usuaris quan s�hi donen d�alta ja saben quin pa s�hi d�na. Cal autoritzaci� per fer certes accions, i a Buzz tot just n�estan posant remei. I Facebook no �precarrega� cap llista d�amics, per cert.

A m�s, en la versi� de Google Maps per a m�bils, pots veure el que comparteixen els usuaris que tenen perfil p�blic, amb la seva situaci� al mapa. No cal que figurin entre els teus contactes. Malament rai.

Tot i aix�, idea genial

Sense menysprear la import�ncia d�aquestes falles de seguretat, ens sembla, per�, que quedar-se nom�s en aix� �s agafar el rave per les fulles. Buzz �s una eina molt, molt potent, que amplifica la possibilitat de compartir continguts i opinons. Es �parla� amb Twitter, Picasa, Flickr, Google Reader...

I, a sobre, est� integrat en una eina d��s quotidi� com �s el correu electr�nic, cosa que facilita la revisi� dels continguts que comparteixen els teus contactes i, alhora, comentar-los de manera molt natural. Correu electr�nic, Xat i Buzz. Tres eines per a tres necessitats, integrades al mateix espai i que es comuniquen amb els principals �mbits de vida a la xarxa, excepte Facebook.

No sabem si triomfar� o no. Encara �s d�hora per dir-ho. Per� Buzz ens sembla una molt bona idea, lluny de la complexitat de Wave i amb uns avantatges evidents. Esperem que la tempesta s�apavaigui, que Google d�ni una capa de pintura al seu producte, poleixi on es mostren les converses (a la safata d�entrada? A Buzz?) i en treurem conclusions. De moment ens sembla una molt bona iniciativa.

Les not�cies d��ltima hora s�n a Facebook

Fri, 5 Feb 2010 12:13:18 GMT

Exemple d'un filtre de not�cies a Facebook

Per la seva etiqueta de �xarxa social�, Facebook ha estat sovint criticat com un lloc on la gent nom�s hi �perd� el temps exhibint la seva vida privada, xafardejant l�aliena i compartint jocs i v�deos divertits. Per� entre aquest brunzit de contingut superficial, s�est� obrint cam� una nova tend�ncia: l��s de Facebook com a font de not�cies.

Cada cop ens assabentem de m�s novetats perqu� les veiem publicades a Facebook, o veiem comentaris dels nostres contactes que ens fan saltar l'alerta que alguna cosa est� passant: des del terratr�mol d�Hait� a la presentaci� de l'iPad passant per la mort de Michael Jackson. I ben analitzada, la xarxa social, amb els seus 400 milions d'usuaris, t� molts factors a favor per convertir-se en clara compet�ncia d�altres webs i serveis dedicats a aglutinar not�cies de diferents fonts (des de Yahoo! News a Google Reader), a saber:

La informaci� es publica en temps real. No cal esperar el desplegament dels mitjans sobre el terreny i l�elaboraci� de les peces, ni que Google aconsegueixi indexar els continguts (haurem d�assumir, aix� s�, el risc d�informaci� poc contrastada i amb poca profunditat).

Les not�cies s�n seleccionades (o generades!) pels nostres amics i contactes, amb els quals te�ricament tenim interessos (laborals, ociosos o espirituals) comuns. I amb els quals, a m�s, podem comentar i generar un debat al voltant de la not�cia sense sortir de Facebook.

Els grans mitjans tamb� hi s�n. I estan publicant les seves �ltimes novetats tamb� a Facebook. Us convidem a fer-vos fans de p�gines com The Guardian, CNN i The New York Times.

Podem endre�ar la informaci�. Tan senzill com crear una llista de not�cies i afegir-hi totes les p�gines de mitjans de comunicaci� que us interessin. Un cop creada, quan torneu a accedir a la vostra p�gina d�inici de Facebook, cliqueu el nom de la llista i veureu nom�s les actualitzacions d�aquests mitjans.

I aviat parlarem d�una altra font de not�cies... de 140 car�cters.