Per fi a casetaaaaaa!!! Avui dormiré al meu llit!!! Ja era hora!!! Pa amb tomàquet!!! Pa amb tomàquet!!! Em sento com els Beatles quan van venir a tocar a Barcelona o com en Terradellas quan va tornar de l'exili o com els jugadors del Barça quan van aterrar amb la Copa d'Europa. Campiooooons! Campiooooons! Oeoeoeeeee! Per fi sóc una estrella! Quina gran rebuda!

Ningú no diria que estem a punt d'acabar aquest viatge maratonià. Porto gairebé un any voltant pel món i, mai ho reconeixeré davant un jurat, se m'ha fet curt i tot. Però el Marroc és un país tan diferent del nostre que em costa pensar que som aquí al costat!

No pot ser, no pot ser!! Tan lluny i tant a prop de la nostra destinació final. I és que no hi ha manera de que l'encerteu o què? A sobre ha estat un empat i com la direcció del programa és taaaaaaaaan punyetera, ho ha comptat com a error. Apa, una setmana més a l'Àfrica.

Quines coses! Mai hagués pensat que aniria a petar al áís que va neure nèixer el nostre Floquet de Neu. Estic per vestir-me amb pantalons caquis, armilla de caçador i un salacot per anar a la recerca d'un altre goril·la albí.

Tot i que des de la selva sento uns sorolls que no m'agraden gens. A més, sembla molt túpida i un xic ferèstec pel meu gust. I si no tinc mal entès, fa uns anys encara rondaven per aquí tribus caníbals!

Ai no sé, potser que m'ho estalvio, això d'anar de safari

Com a molt he vist nata muntada, ehem, però de cavalleria ben poca, per no dir res. M'han dit que es troba sobretot a la zona fronterera, però no sé de quina frontera parlen. Perquè a les aduanes canadenques només trobareu, com a mínim a la zona del Niàgara, una dona policia molt amable i atenta que, un cop revisat el passaport, et deixa passar. No com a l'altra banda, als EUA, ple de càmeres, policies amb molts fums i pitjors maneres.

I és que se'm va ocòrrer creuar el Niagara per mirar-me les catarates des de la banda dels EUA. Però es veu que has de pagar una taxa i no acceptaven dòlars canadencs. Vaig desistir-hi però al policia de torn li va semblar sospitós. Em va retenir durant més de mitja hora! Finalment, de males maneres, em va deixar retornar al Canadà amb un paper que deia que no era benvingut als EUA!

Sort que al Canadà trobes gent amable a més d'uns paisatges espectaculars. De seguida se'm va passar la mala llet que gastava.

A la segona va la vençuda. Finalment sóc a Hollywood, la meca del cinema i on començarà la meva carrera fulgurant cap a l'estrellat. I la Maria no té ni un bri de raó quan diu que en comptes de ser una estrlla, m'estrellaré. Si és que no és culpa meva, sinó dels guionistes, que no pugui desplegar totes les meves aptituts en aquest programa que, per cert, ja té les hores comptades.

Güelcom tu de iunaitet esteits of america. Oi que tinc un bon nivell d'anglès? I aquesta setmana el podré practicar perquè, com podeu veure, som als Estats Units. Després d'encallar a Mèxic, la majoria de vosaltres vau encertar el nom d'aquella piràmide, Kukulcan. Congratulations!

Per desgràcia, no som a Hollywood. Quin sentit té aterrar als EUA si no és per anar a la Meca del Cine?

I és que com Mèxic DF va ser considerada la Ciutat dels Palaus, quin millor lloc per estar-s'hi, oi? Tot i que pocs de vosaltres sabieu això del noble prussià.

Si l'alcalde de Ciutat de Mèxic es planteja canviar el nom de la ciutat ja li farem arribar totes les vostres propostes, perquè la veritat és que ens heu enviat un bon grapat de noms imaginatius. Llàstima que això no sigui un concurs de creativitat, la resposta correcta només l'han encertat 7 persones!

Com m'agraden els "mariachis"! Amb els seus grans bigotis, el barret mexicà i tot el dia cantant rantxeres ... Tot i que amb la proliferació de barrets mexicans per la Rambla de Catalunya no sé si son gaire característics del país dels asteques. El que si és propi d'aquí és el tequila. Portem només un dia i escaig al país i ja m'he begut un parell o tres de gotets d'aquesta beguda tant famosa.

Tot i que, la veritat, és que he fet una mica el ridícul. I és que les primeres vegades no hi havia manera d'encertar l'ordre de prendre el tequila, la sal i la llimona. Que si primer la llimona, després el tequila i després la sal. Que si el tequila va abans que la llimona o la sal, al tequila, ben remogut. Un fracàs!

Els cambrers han passat una bona estona a costa meva. I de tant tastar i tastar mirant d'encertar l'ordre, he acabat agafant una turca de ca l'ample. Ara qualsevol pren uns "jalapeños" o uns "nachos". Ecs!

Sabeu aquest acudit castellà que diu que sortim de Guatemala ... doncs si ja el sabeu, no cal que l'expliqui. I si no, tampoc no cal. Que ja he rebut prou dels meus companys farts de les meves conyes: "Quin és el proper destí? Guatepeor, no?" Patapám, pantuflada.

El cas és que el poc que he pogut veure d'aquest país m'ha impressionat molt. Vam arribar dissabte i he tingut temps de gaudir de les impressionants ruïnes maies. És incrïble com van poder aixecar aquests colosals temples i monuments enmig de la selva! Clar, que la Maria m'ha dit ignorant sese gaire fonament. Segons diu, quan la civilització maia rondava per aquí, no hi havia selva i sí mols cultius. Va, i la terra és plana!

El que em fa una mica de por, bé no, més ben dit inquietud, és que hi ha un bon grapat de volcans en actiu. A veure si va ser una erupció la que va acabar amb els maies? No ting gens de ganes d'acabar com ells. Així que ja podeu espavilar i respondre correctament. Així podré marxar al "Méjico Lindo de miiiis a mooooreeeees"