Aquests dies la xarxa es fixa en la darrera innovació de Google: la personalització dels resultats de cerca. La teoria és fàcil: pots indicar al cercador quins resultats són més rellevants per a tu en relació amb un terme concret. Google ho recorda i la propera vegada que facis la mateixa cerca t’ensenyarà enllaços que s’acostaran més al que volies trobar. La nova prestació es diu SearchWiki, i la reconeixereu per uns símbols que us apareixeran al costat dels resultats de la vostra cerca: una fletxeta cap amunt si voleu promocionar aquell enllaç; una X vermella si no resulten rellevants i els voleu penalitzar.

De la mà d’aplicacions com aquesta o la cartellera interactiva, empreses com Google fan avançar la World Wide Web cap a un entorn més proper a les nostres necessitats. És un pas més cap a l'anomenada “web semàntica”, on les màquines seran capaces de reconèixer els nostres gustos i oferir-nos les solucions que més ens convinguin. I és que Google és tot un referent, i molts dels seus productes han suposat autèntiques revolucions. El seu cercador o el seu Gmail, sense anar més lluny. Però no sempre ha estat així.

» Veure més

Google acaba d'estrenar a Espanya el seu servei de cartellera, Google Movies, en marxa als Estats Units des de fa uns mesos. Com és habitual a la firma de Mountain View, el servei reuneix les dues característiques bàsiques dels seus productes:
- Es gratuït
- No només s'integra sense problemes amb altres iniciatives de l'empresa com ara Google Maps o Street View, sinó que fa servir moltes de les seves prestacions per donar un millor servei. Aquesta particularitat, no ens oblidem, és la que dóna valor afegit a moltes de les iniciatives de la companyia.

La filosofia de Google Movies és molt senzilla: saber en poc segons on fan aquella pel•lícula que ens interessa. Horaris, mapa per arribar al cinema (via Google Maps) i fins i tot accés a crítiques (gentilesa de Google News) són alguns dels serveis disponibles a Movies.

» Veure més

El fenomen ja fa un temps que passa, però amb els atemptats de l'Índia s'ha fet més evident que mai. La notícia dels atacs es va difondre per internet abans que per qualsevol altra via, inclosa la ràdio i la seva (fins ara invencible) immediatesa. A més, les informacions de la majoria de mitjans de comunicació s'han basat en materials "made in World Wide Web". Sense anar més lluny, el Telenotícies feia servir un mapa de Google Maps per indicar els indrets atacats pels terroristes, com podeu veure en el vídeo superior.

Però aquesta vegada s'ha anat més enllà i s'han aprofitat també informacions que els internautes penjaven a diferents serveis de la World Wide Web: molts mitjans han seguit han seguit el desenvolupament dels fets a Twitter, on centenars de persones han anat fent aportacions minut a minut, tant des de la ciutat índia com des de diversos llocs del món. I els mitjans també s'han dirigit a Flickr, Picasa, YouTube o a Facebook per veure (i en molts casos utilitzar) els materials que s'hi publicaven. Se'n fan ressò Dan Farber a CNet o Íñigo Sáenz de Ugarte al seu blog.

» Veure més

Ja sabeu que Mobuzz ha tancat per manca de finançament. La fi d'aquesta empresa, que elaborava diferents videoblogs, posa sobre la taula uns quants punts d'interès que ens agradaria comentar:

- La seva proposta era agosarada: el seu producte estel·lar era un miniinformatiu diari en vídeo sobre internet i noves tecnologies. Presentat per Iria Gallardo (a la imatge), que ha esdevingut tota una estrella mediàtica, l'espai només es podia seguir via web. Admetia comentaris, subscripció per RSS, opcions per compartir el contingut... És una llàstima que una aposta amb un cert component de risc se n'hagi anat a l'aigua (aquí, el comunicat oficial), tot i haver aconseguit amb milers de seguidors.

- Del seu caràcter descarat i innovador també parla la iniciativa que van dur a terme fa unes setmanes. Acorralats per la falta de liquidesa, els responsables de Mobuzz -entre els que es comptava el presentador televisiu Javier Capitán- van demanar diners als internautes per salvar l'empresa. Van aconseguir una quantitat respectable (32.000 euros), però sembla que al final no ha estat prou com per garantir-ne la continuïtat. Per cert, asseguren que tornaran totes les donacions als internautes.

» Veure més

Quan acaba l'any comença el temps de fer balanços. I també de mirar al futur. La revisió de l'any que acaba ens porta un protagonista clar: Facebook, que ha esdevingut la xarxa social de referència a Espanya. Però què passarà demà? Quina serà l'aplicació protagonista en els mesos que ara vénen? Al VidaDigital ens mullem: 2009 serà l'any del "microblogging" en general i de Twitter en particular.

Twitter és, en síntesi, un blog reduït a la seva mínima expressió, amb missatges (posts) d'un centenar de caracters. D'aquí la denominació de "microblogging". Amb un cert punt d'egocentrisme i exhibicionisme, els usuaris de Twitter relaten la seva vida -o parts d'ella- minut a minut. Saber què fa una persona a cada moment és el seu principal atractiu. El que es busca és la immediatesa en detriment de la profunditat que ofereixen alguns blogs. Notes com "Al tren llegint Les Benèvoles", "Esperant que surtin els nens de l'escola" o "A punt de sopar" són anotacions força habituals a Twitter. L'actualització de continguts es fa a través del web, tot i que cada vegada són més els usuaris que ho fan via mòbil.

» Veure més

D'aquí a uns anys no ens creurem que vam passar una època molt llarga sense connexió a internet des dels avions. Serà un mal record, igual que quan ara pensem en la televisió d'un sol canal, els diaris sense fotografies o -glups- l'època premòbil. És possible que en ple segle XXI, amb l'accés a internet més o menys estès en els països industrialitzats, no ens hi puguem connectar des d'un dels mitjans de transport més sofisticats que ha creat mai l'home? Doncs aquest anacronisme està a punt de caure. De fet, Virgin America va signar el seu acte de defunció aquest passat cap de setmana, seguint les passes de companyies com American Airlines.

La companyia, on Richard Branson, cap de Virgin Atlantic, té només una petita porció accionarial, va inaugurar a bombo i platerets el seu servei de connexió sense fils amb un vol cap a San Francisco. Va ser a bord d'un Airbus 320, amb desenes de periodistes convidats. Alguns d'ells es van encarregar de deixar testimoni de l'experiència en els seus blogs.

» Veure més

Un dels moments més emprenyadors de la navegació és fer clic sobre un enllaç que no funciona o teclejar una adreça que no existeix. És el moment dels avisos d'error. Aquestes pantalles, que habitualment consten tan sols d'una xifra acompanyada d'un parell de frases de disculpa, alerten l'internauta que hi ha hagut un error de connexió, que aquella plana ja no es troba al servidor o que l'usuari no té permisos per accedir a l'adreça demanada. Una de les pantalles més conegudes és la 404, anomenada així pel seu codi d'error.

Aquests avisos no destaquen precisament pel seu disseny cuidat. Al contrari. Normalment són pantalles blanques amb lletres negres i avall. Però a poc a poc això està canviant, i cada vegada hi ha més llocs que en cuiden l'aparença, convertint un moment decebedor en un petit plaer. A Dzine blog n'han fet un petit recull, amb propostes tan destacades com les de Tix02, Heinz o Martinkorner. Petites joies ocultes per la xarxa.

» Veure més

Un dels punts forts del navegador Mozilla Firefox sempre ha estat la possibilitat de personalitzar-lo amb centenars de petits programes que milloren les seves prestacions. Des d'un accés ràpid a Del.icio.us fins a pestanyes acolorides per facilitar-ne la identificació. Des d'aplicacions que simplifiquen la baixada i difusió a xarxes socials d'arxius d'imatge o so fins a decoracions que tornen el Firefox als vells temps del Netscape Navigator. Des de programes per canviar el proxy des d'on ens connectem a internet fins a enllaços per a la marcació ràpida de números de telèfon a Skype. Gairebé tota millora que se'ns pugui acudir té dedicada una extensió de Firefox, fruit del treball de milers de persones arreu del món.

Però quina extensió va millor per a les nostres necessitats? Entre tantes, segurament se'ns nescaparà alguna. Per facilitar-nos la feina, a Mozilla han identificat diversos perfils d'usuari i han elaborat un paquet amb diverses extensions que són adequades per a cadascun. Ho han anomenat "Fashion your Firefox", i hi ha gairebé una quarantena d'aplicacions per escollir, agrupades sota nou perfils.

» Veure més

Google segueix sorprenent amb els continguts i aplicacions que posa a disposició dels internautes, habitualment de manera gratuïta. Aquesta vegada és el valuosíssim arxiu fotogràfic de la revista "Life", testimoni de gairebé tots els fets històrics del segle XX, el que es pot trobar a través del servei Google Images. La iniciativa és el resultat d'un acord entre TimeWarner, editora de "Life", i el conegut cercador, que ha escanejat i classificat els milers d'imatges de l'arxiu.

Entre les imatges disponibles hi ha fotografies tan representatives d'una època com la primera petjada de l'home a la Lluna, la dona més poderosa de la història, el rei Mides de l'entreteniment o la reivindicació de la dignitat per sobre de la glòria olímpica. Fins i tot trobem diverses instantànies d'un vell conegut de la ciutat de Barcelona. Cal tenir en compte que molt poques d'aquestes imatges van ser publicades. La majoria descansaven en calaixos o arxivadors.

Aquest esforç per posar en línia imatges "offline" respon a la nostra missió d'organitzar tota la informació del món i fer-la accessible i útil de manera universal", afirma Google al seu blog. De moment només està disponible una cinquena part de l'arxiu, que comprèn imatges des de 1750 fins a l'actualitat. La tasca es completarà en els pròxims mesos, asseguren les mateixes fonts, cosa que suposarà posar en línia més de 10 milions de fotos.

Gerard Quintana, Miqui Puig i Andreu Buenafuente. Aquests tres conegudíssims personatges ocupen els llocs d'honor de la classificació de catalans amb més amics a Facebook. L'excantant de Sopa de Cabra es troba en primera posició, amb prop de 4.300 amics. Puig, ex-Los Sencillos, el segueix amb gairebé 3.900. La medalla de bronze és per al "showman" de La Sexta, amb 3.094. Així ho afirma Jesús Ferré, un actiu internauta de les Terres de l'Ebre que ha elaborat un petit rànquing sobre la presència catalana en aquesta xarxa social.

"Ningú no ho havia publicat mai", afirma Ferré a VidaDigital. Bloguer, "twitter" i vinculat a diversos grups de difusió de les noves tecnologies, ha comptat amb les aportacions espontànies de diversos usuaris de Facebook, que han contribuït per completar el "top 10". Unes recerques en un cercador van servir per rematar la llista, que no té cap pretensió científica però és un bon exemple de treball col·laboratiu. "Es fa com tot per la xarxa: si no ho ha fet ningú fas un llistat parcial i la gent te l'acaba de fer... i amb el Sr. Google ho acabes de muntar", assegura.

Darrere dels tres primers trobem el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, l'artista i creatiu Joan Jiménez, el grup musical Che Sudaka, el bloguer Marc Vidal, l'emprenedor digital Jordi Planas, el periodista musical Jordi Sugranyes i el corrector i bloguer Xavier Mir.

Cal recordar, però, que la quantitat d’amics a Facebook – que està limitada a 5.000- no és indicativa de la influència d’aquella persona a la xarxa o fora d’ella. És simplement una dada curiosa que pot donar una idea del grau d’interactivitat d’un individu o un col·lectiu a aquest web social.