VerdCel presenta a Barcelona el seu nou treball: PetjAdeS (VerdCel canta Raimon). I ho fa dins el marc del festival internacional de cançó BarnaSants.

Dissabte 6 de març a les 21:30h la Sala Luz de Gas.
Entrades: 18 €. Oferta 2x1
Aconseguiu les vostres entrades 2x1 (9€ c/u) escrivint a: verdcel@gmail.com amb el vostre nom i cognoms i el núm d'entrades desitjat.
Anticipades a 15 € a Telentrada: http://www.telentrada.com

Sala Luz de Gas: Muntaner 264 Barcelona. Metro Diagonal.

Esteu tots convidats, us eSperem!

--------------
Petjades és el primer espectacle (música i projeccions) i CD íntegre de versions de cançons de Raimon. Però és molt més que això. És sobretot un viatge multimèdia per l'obra de Raimon des de la visió de VerdCel, un grup jove que ofereix a tothom aquesta magnífica aproximació a l'univers del cantant de Xàtiva, ara que fa 50 anys de la creació d’Al vent. A més del directe i CD amb 15 composicions de Raimon versionades per aquest grup d'Alcoi, Petjades inclou dos documentals inèdits (Raimon'65 i D'un temps, d'un país) filmats als anys 60 pels prestigiosos directors de cinema Carles Duran i Llorenç Soler, un curtmetratge del mateix grup i un còmic que evoca la descoberta de Raimon des de la mirada d'un xiquet.

Com el mateix Raimon diu: «Un nou alè per a unes cançons estimades».

Ací teniu enganxat amb un clip als fulls del diari, el primer dels post en format vídeo.

L’equip de VerdCel en molts moments treballa des del mateix indret, però també en altres períodes les persones que l’integren es troben distanciades. Tot i això sempre hi ha un contacte constant. Els diferents processos creatius d’aquest nou treball – PetjAdeS – que conté un còmic, dos documentals inèdits de Raimon, un curtmetratge i tot un cd amb 15 noves verdSions, han estat també elaborats a través de l’ús de diferents sistemes de comunicació: vídeo-converses a dues, tres i quatre bandes per l’skype, xats, correus electrònics, enviaments amb arxius de pes (vídeos, mp3, imatges, etc), telefonades i altres, sense els quals hagués estat gairebé impossible coordinar-se i treballar de forma acurada, directa, ràpida i conjunta en àmbits i tasques tan variades i extenses.

(per llegir la resta del post, podeu anar a : www.verdcel.com)

Video 1_petjades from Zalom on Vimeo.

Passat el temps, tot plegat va prenent forma final per al nou disc (còmic-cd-dvd): PetjAdeS. Totes les parts d’aquesta treball que realitzem els VerdCel, “una obra a partir d’altra obra” – la de Raimon -, està arribant al seu final. I el diari que aquests mesos ha estat el quadern de les nostres passes, que ens ha acompanyat i ha creat un pont de comunicació amb vosaltres, va arribant als seus darrers capítols i el corresponent epitafi.

Una d’elles és el propi còmic, del que us posem unes poques imatges perquè conegueu un poc per dins el que serà aquest nou treball. Com sabeu el concepte, el relat, pren forma d’il·lustracions que es coordinen entre elles, traspuant moviment i que serveixen per contar en si una història. L’adaptació de la música, la poesia, les melodies de les cançons i les seues lletres al còmic, o és a l’inrevés?

(( Per llegir la resta del post i veure el conjunt de fulls del còmic que us mostrem, podeu anar a : www.verdcel.com ))

Són moltes les coses que cal portar endavant, i això no impedeix preparar a consciència i amb tota la il·lusió una de les coses més rellevants de cara al nostre públic, i potser amb més raó; el directe. El dia 20 de novembre, divendres a les 20:30h a la Casa Elizalde de Barcelona (http://www.casaelizalde.com) , farem la pre-eStrena d’aquest nou treball. Quan tingam el disc serà més endavant (amb una Estrena que farem per presentar-lo i l’espectacle complert), però ara hi haurà la possibilitat d’escoltar per primera vegada aquestes cançons que em verdSionat; això significa que dels temes originals de Raimon, VerdCel li ha posat l’esperit d’actualitzar algunes de les seues b/velles cançons, fer-les des d’ací i ara, amb una manera pròpia d’entendre la música i d’interpretar les peces; amb tots els canvis en les dimensions musicals i de producció (arranjaments, estructures, harmonies, etc. ). Han estat portades a un altre terreny, en unes coordenades més actuals, i amb una empremta i aroma pròpies de VerdCel.

LLEGIU LA RESTA DEL POST A WWW.VERDCEL.COM

SEGUIU TOTS ELS POSTS ENVERS A LA CREACIÓ DEL DISC A HTTP://WWW.VERDCEL.COM


Ara, mentre el que ens ocupa majorment és el disc i totes les seues parts, val a dir que el rerefons de tot aquest treball es veurà reflectit en gran mesura a través del que és el curtmetratge (i d’altra manera el còmic, al que més endavant hi tornarem).
Quan estiga tot el disc a punt i comencem a rodar aquest nou projecte, tindrà un nou sentit en els directes, on totes les peces tornen a encaixar de forma renovada i entenedora.
Tota aquesta història va començar en una selecció de cançons de la basta i rica obra de Raimon; cançons que alhora casaren en la història que es volia contar i a l’inrevés (la història adaptada a la tria feta). En aquest estira i arronsa és que va néixer la creació del guió que articula el propi cd i el curtmetratge...

PER LLEGIR LA RESTA DEL POST, PODEU ENTRAR EN HTTP://WWW.VERDCEL.COM

Col·laboracionS 1

PODEU LLEGIR TOT EL POST A : HTTP://WWW.VERDCEL.COM


Fetes les maquetes de tots i cadascun dels temes triats, amb aquest esperit d’actualitzar b/velles cançons, fer-les des d’ací i ara, amb la nostra manera d’entendre la música i d’interpretar les peces originals de Raimon, quedaven anotats tots els canvis en les dimensions musicals i de producció (arranjaments, estructures, harmonies, etc. ); les havíem portat als nostres terrenys, en unes coordenades més actuals, i amb una empremta i aroma pròpies de VerdCel.

Així és que, com dèiem, vam continuar la travessia en si que és fer un disc. Vam passar a l’enregistrament en una primera fase –l’aspecte que us comentàvem anteriorment – de les bateries de les cançons.

I és que en tot aquest temps de l’estiu passat i començaments de tardor, el treballs en paral·lel han estat una constant; l’escriptura de l’esbós de la memòria del guió del curtmetratge i del cd, que és en si l’ànima de tot aquest treball, on es relaciona la llista de cançons del cd i el seu ordre, amb el propi curt i els estadis del mateix (apuntar-ne i extreure’n lligams i sincronitzacions d´una i altra banda); el desenvolupament del contingut del treball en relació directa amb la tria del títol de mateix, etc.

També ha estat per nosaltres una vocació el fet de voler compartir aquest treball amb companys d’ofici i d’altres, com és el cas de Juli Cantó, actor habitual en les col·laboracions dels nostres treballs, amb les veus recitades (encara que en aquest hi haurà alguna sorpresa). Doncs això, vam procedir la setmana passada a recollir la rapsòdia d'un mestre. L´estudi itinerant Aixopluc va anar fins Alcoi per fer una sessió de gravació de les veus de Juli en els textos recitats que apareixeran al llarg i ample del cd. Amb Juli el treball sempre és satisfactori, i sobretot hom n’apren sempre molt. És un plaer la seua disposició i generositat alhora d’abordar un text o un “paper”, i la riquesa que ens brinda, amb la textura de la seua veu, així com dels registres interpretatius que assoleix, pensem que són del milloret que tenim en “a casa nostra i part de l’extranger”.

En paral·lel a l’aportació de Juli (com dèiem que forma part ja intrínseca dels nostres treballs), la proposta de col·laboració s’extenia; en aquest cas, sent un disc tan especial com és el de verdSions de Raimon, volíem compartir-ho de forma deliberada i conscient amb un espectre de gent que – almenys subjectivament – simbolitza moltes altres persones, gent que li retreia un sentit tribut al pioner de la cançó, a l´home que va néixer a l´any quaranta a Xàtiva. Significativament valencians, però no sols valencians, que per la seua trajectòria, qualitat i ingeni aporten un timbre i accent musical diferent en aquest reconeixement a un dels mestres de la cançó d´autor.

I com anem fent, recollint les seues aportacions en forma de col·laboració en aquest treball, anirem contant-vos-les.

Ara per ara, Efrén López – el músic complet i geni de les cordes – ja ha incorporat la seua aportació en el disc. I l´experiència us podem dir que ha estat enCantadora. Sincerament ha estat una descoberta, perquè no el coneixíem personalment, però en tenim moltes ganes a nivell professional i humà; i és que és un gran músic i millor persona; ha sigut molt bonic en ambdós aspectes.

Un dia vam estar amb Juli, i l’altre amb Efrén, i mútuament ens vàren donar records, l’un per l’altre… I és que les coincidències no són casoalitats, o almenys això interpretem noSaltres. Havíen treballat junts tots dos, i ara compartiran aportacions en aquest disc de tribut a Raimon que fem els VerdCel.

PODEU LLEGIR TOT EL POST A : HTTP://WWW.VERDCEL.COM

Ací teniu l'enllaç a la segona pàgina - el primer capítol - d'aquest diari (la nostra nova web) on anem contant i explicant els passos que seguim en l'elaboració del nostre proper treball. Feu una ullada?

http://www.verdcel.com


Benvinguts a aquest nou espai que hem obert.

Aquesta és una xicoteta finestra per mostrar-vos el procés creatiu en què estem ara immersos. Des de fa ja uns mesos – i en alguns aspectes inicials fa més d’un any – VerdCel estem treballant en un nou disc; a l’espera de la tria de títol definitiu, ací teniu un de genèric que és un bon resum del seu contingut: “VerdCel canta Raimon”.

I com sabeu els nostres discos abasten diferents àmbits expressius. Per això de vegades hem dit que som un grup de cançó que fa música d’autor; és a dir, som un equip creatiu que concep naturalment la música i la cançó, l’art plàstic i audiovisual, la poesia i la interpretació, com verdaders OFICIS integrats en aquest projecte, sense més ni menys.

calidoscopi estampEn aquest sentit, per fer una ullada al que estem creant cal una finestra amb alguns trets especials, cosa que en permeten les noves tecnologies; una finestra calidoscòpica. L’etimologia de “calidoscopi” és resultat de 3 paraules gregues: bella, imatge i observar; aquest artefacte és un tub que conté 3 espills, que formen un prisma i on els diversos objectes de color i forma es transformen màgicament a la vista de forma multiplicada i simètrica en anar girant el tub, mentre es mira per l’extrem oposat.

I d’espills i de tr3sos va la cosa. Una finestra amb tres espills, el del còmic, el d’un curtmetratge i evidentment el del cd. “Internet”, la Xarxa, és el tub que uneix totes aquestes parts, com un calidoscopi ens serveix per comunicar-nos amb vosaltres a l’altre costat del tub.

A nosaltres mateixa la Xarxa ens serveix i molt pel treball de cada part i per aquesta vital visió de conjunt, quan de manera quotidiana necessitem salvar distàncies entre nosaltres. Pau Romero i alfOnS Olmo en l’elaboració de la maqueta del cd (Barcelona), Daniel Olmo, Octavi Masià i alfOnS amb el guió, la producció i realització del curtmetratge (Alcoi-Olocau-Bcn), Pau, Oriol Rafi i els músics (Raül Lorenzo, Climent Lanaspa, Dario Díaz) amb les primeres gravacions (Terrassa), Daniel amb el Còmic…

Doncs això, des d’aquest mirador especial, anirem informant-vos en breu dels processos creatius i de la interacció dels mateixos amb un joc de llums, colors i formes.

Estigueu atents a la finestra!

Diuen que el nom del seu grup és una metàfora de l’horitzó però ells, en cap moment, s’han marcat un límit fins on poden arribar. Segons la prestigiosa revista “Enderrock” és un dels quinze artistes amb més futur de l’escena actual de parla catalana. Provenen d’Alcoi i València però cerquen al nord del Sènia majors possibilitats per fer el que més els agrada, cantar. El seu darrer treball s’anomena Sàmara. Indiecat.tk ha pogut conversar amb Alfons Olmo, veu de VerdCel.

-Sàmara té com a protagonistes a les dones. ¿Com va sortir la idea de centrar les lletres en una dona de 90 anys i per què utilitzar la vida d’un sector de població que, en molts moments, ha viscut un doble exili (el polític i el familiar)?

- Feia molt de temps que volíem fer un treball amb aquest contingut, recollir aquest testimoni i fer un homenatge a aquesta generació. Darrerament hem llençat un single digital, amb el títol ARA, que recull el senzill “Ací” (també inclòs al disc Sàmara) en una versió molt especial. Acompanyen el propi senzill tres cançons més; una versió de “Perestroika” de Sau, una musicació nostra de poemes de Joan Brossa i una versió d’una tradicional Algueresa (Minyona Morena).Ho pots descarregar des del nostre web: http://www.verdcel.com/

- Per què VerdCel es dedica a açò de la música?

- La vinculació a la música ha estat cabdal en les nostres vides i potser és una manera d’expressar molt directa i profunda; intangible en els discos alhora que ens pot fer canviar fins i tot d’estat d’ànim, i resulta la millor de les performances quan realitzes concerts. El contingut, el missatge, les emocions, l’estètica, el moviment del cos, l’art plàstic, la poètica, l’acció teatral, la imatge i el vídeo formen part d’un tot en la nostra manera de fer; la música és allò eteri que empasta tots aquests elements, alhora que és la substància - com l’oli - que amaneix tots els ingredients; la música és principi i final. Utilitzem diferents modes d’expressió per arribar més profundament a l’espectador, aprofundim a través dels diferents sentits que tenim, per mantindre un diàleg musical i emocional amb ell/a.

- I, per què ho fa en català?

- És una qüestió de naturalitat. Pense que seria una qüestió a fer-nos si no cantàrem en català; això sent d’on som i parlant el que parlem és el més natural.

- Què li falta a la música en valencià per consolidar-se als mercats i, amb això, aconseguir la promoció discogràfica que permetés els artistes viure del seu art?

- Hi ha molt avançat, potser considere que s’ha aconseguit molt en els darrers anys, amb l’herència d’una etapa anterior (que enceta Raimon, i que continuen tants altres: Al Tall, Remigi Palmero, Tapineria, Obrint Pas, Feliu Ventura i tants altres), però amb una espenta com mai s’ha tingut. Actualment hi ha moltíssima diversitat, qualitat i un públic creixent en les diferents vessants de la música - com dic, en un ample espectre estilístic, conceptual i estètic - que s’estan conreant. Ganes i sobretot una creixent qualitat de propostes, autèntiques i amb talent. Però podem dir que fa falta un poc de moltes coses per desenvolupar seriosament i de valent aquest potencial… mitjans de comunicació, programació estable (sales, teatres, auditoris, festivals, cicles, circuïts, etc. etc. ), indústria discogràfica i promocional, industria de management, drets i condicions laborals de músics i del personal del seu entorn, etc, etc.

- Quines possibilitats i quins perjudicis duu internet a la música en valencià?

- És un nou panorama, canvia de soca-rel, porta coses bones (moltes) i altres que s’ha de reubicar. Potser l’antiga concepció discogràfica i entitats com sgae, per no soltar el “pastís”, no permeten un desenvolupament natural de les coses, sobretot a l’alçada de la “pel·lícula” en què ens trobem envers a internet i les noves tecnologies aplicades a tots els processos de producció i promoció, venda, etc. de la música (que ja fa temps que estan desenvolupant-se, i no s’aturen). Avui en dia no cal passar per un embut, com ara el “mainstream” o la multinacional del conte de la “letxera”, sinó que podem oferir allò que volem més directament els creadors amb la gent. Produïm en gran part nosaltres mateixos, i omplim de continguts nosaltres directament sense passar per filtres, ho promocionem (discos, concerts…) sense haver estat elegits a dit per no sé quin interès creat… hi ha major horitzontalitat, democratització en diuen. La barreja de disciplines també en surten beneficiades, més ara amb la cultura audiovisual tan present (el teatre, la dansa, el performance, la il·lustració, el videojeing, etc…) i en això, en aquest camí, nosaltres en tenim molt fet ja.

Tanmateix es pot caure en una certa mediocritat del que es dona per creat (l’autenticitat o la qualitat poden estar per sota en l’escala de valors, si tothom sense gaire esforç o coses a dir, fa propostes), o una tendència a carregar d’altres feines als qui es suposa són creadors i/o intèrprets.

- Dels nous grups que comencen a sortir en l’escena valenciana, en qui s’haveu fixat?

- Sincerament, en ningú. Admiració, per molta gent. D’ara i d’abans. Pep Laguarda i Tapineria, Raimon, Carles Dénia i la nova Rimaire, L’ham de foc, Remigi Palmero, Miquel Gil, Pep Botifarra, etc. etc. (la llista és més llarga).

- Monopolitza la música en valencià el vostre reproductor?

- No. Tampoc pense que fora sa. Anglès, castellà, francès, islandès, independentment de la llengua, sabent alhora on estem. Les nostres referències, poden ser moltes i variades, però allò interessant és filtrar-ho ARA I ACÍ.

- Necessita la música en valencià accions cridaneres per fer-se vorer o és qüestió de temps, de qualitat i de trencar prejudicis?

- Tota pedra fa paret. Reivindicació, actes per donar-se a conèixer, però també accions tipus el COMcert de Benifairó de la Valldigna del passat 29 d’agost amb més de 20 actuacions en directe, realitzat pel COM (Col·lectiu Ovidi Montllor). I com dius és qüestió de temps i perseverança, les propostes han de ser, rodar i que tinguen vida pròpia, cercar-la, crear-la; qualitat i trencar prejudicis.

El podeu descarregar i escoltar íntegre des de la web: www.verdcel.com, amb portada i contra incloses.

Salutacions a tothom