Si voleu ja tinc dues peces noves del disc enregistrades.
T.V. Crusaders que la toco jo sol i Buried Treasure amb en Patrik Fitzgerald.
Tot ha estat enregistrat a casa d'en Patrik Fitzgerald i en concret a la seva cuina a Christchurch, Nova Zelanda.

Es poden escoltar al meu myspace: http//www.myspace.com/themissingleech

Ahir vaig visitar Dunedin i vaig sopar una graellada de:musclos verds, gambes... d'aquestes coses que t'ho cuines t'ho mateix amb unes fustes calentes que et porten.
Despres vaig anar a veure Polka Dot Dot d'Estats Units i la meva sorpresa va ser que entro al concert i el grup se m'apropa i em diuen tu no ets The Missing Leech? I jo amb cara d'estranyat vaig dir, si. Doncs que sapigues que tvam veure tocar la setmana passada a Wellington. Que xulo! Ells van anar al meu bolo i jo sense saber-ho ahir vaig anar al seu. Un dels millors concerts de l'any, son realment bons. Fan una mena de barreja de: new tradicionalists, a'capella, country, bluegrass i Apalachian folk. No tinc paraules pel que vaig veure. Un dels teloners tambe em va reconeixer i igual vindra dimarts a veurem tocar.
Avui he anat als jardins botanics i m'he fotut ben moll. Ja m'he canviat de muda perque semblava sortit de la piscina.
Curiosament he anat a menjar a "The Bog" (El Panta) perque hi havia tarda de versions. La meva sorpresa ha estat que el noi que estava tocant salta i diu. De la manera que et mires la guitarra i l'atencio que pares tu deus tocar, no? Jo he afirmat amb el cap i als 40 segons estava fent un concert que no estava previst i a sobre m'han pagat i m'han donat beguda i menjar gratis. Estic ben astorat de les coses de la vida. Ha estat sobtat i mes tenint en compte que no he fet versions, he dit a la gent que no m'agrada massa fer-ne i els ha fet ilusio que l'espanyol toques, amb el bon sentit clar. Ho he tocat tot molt mes melodic i amb lletres mes adaptades a l'ocasio perque hi havia nens i gent gran. Ha agradat molt.
Ara anire al 32 festival de cinema de Dunedin a veure una peli novazelandesa.
He tingut molts canvis en concerts molt proxims, un local on havia de tocar l'han tancat avui i em reubiquen el concert a on ja vaaig tocar divendres. Cap problema i l'altre es que s'afegeix un concert nou i se me'n va un altre.
Dema suposo que anire al mar, pero a veure bitxos i animals, no em banyare pas no.

Volia anar fent el diari cada dia, pero es realment dificil per problemes de temps. Avui dissabte dia 26 de juny tinc el meu primer dia lliure i per aixo he actualitzat, pero hi ha hagut una setmana moguda i el que queda, clar.
Un cop torni hi haura fotos, articles, algun video (si tot va be), mes enregistraments...
Gracies a tots els que m'heu ajudat des de casa o gent interesada que demana com em va.

Per estrany que sembli pero m'he trobat amb algunes persones del pais que parlen catala. Un asegura que no soc el primer en cantar algunes cancons en aquest idioma i que ll mateix ha cantat "Els Segadors" davant de mes de 10 persones.
El que si que cal dir que no es un fet habitual el de trobar-se a algu com jo, The Missing Leech, Maurici Ribera que compagina angles i catala i ho exporta a Nova Zelanda; aixo esta clar.
"Farem un Tangram" '"Maldecaps" "Unicorns Psicodelics de Colors" o "I Like The Way You Undress gira gira" son les que estic tocant en el meu idioma; ben compaginades en les que he preparat en angles. De moment tothom ho troba molt normal.

Els darrers tres dies tots els vols interns estaven cancel.lats i encara arrossegaven problemes.
Avui he agafat l'avio per anar a la illa sud. Primer m'han cancel.lat el vol, despres l'han enraderit. Resumint que he arribat al local just a l'hora de tocar. 3 hores despres de les supostes proves de so. Ha anat molt be, la Molly Van Dijk ha tocat de meravella i te una veu esplendida. Fa molt temps que ens escrivim i ens ha fet molta ilusio finalment de coneixens. Els seus amics/amigues han sigut claus en el concert d'avui, eren molt participatius. Tambe cal dir que haver pogut tocar amb Robert Scott dels Bats i The Clean, dues bandes locals molt importants des de els setanta i que han tingut forces numeros 1 al pais ha estat un plaer. Molt maco i m'ha presentat com l'amic de Barcelona, Catalunya Espanya. Diu que definitivament intentaran venir al Primavera que si el disc el pot editar Siesta a Espanya ho podrien aconseguir.
M'he quedat al concert nocturn amb Anika Moa, comercial pero divertit.
Al arribar tan tard no tenia allotjament i ara a quasi les 12:00 nit anava en busca d'un hotel que m'han recomenat a la sala. De cami una dona m'ha demanat si sabia on anava i li he dit que no. M'ha comentat que era propietaria d'un alberg pero de categoria i que si volia i l'acompanyava m'allotjaven. He dit que si, pero veient del tema que va la gent m'he preparat un obejcte per si havia d'atacar. Ho dic en serio s'ha d'anar molt previngut, moments abans m'anaven a atracar uns fatxendes i quan han vist la poli han marxat.

El passat dimecres vaig trobar-me amb els Bing Turkbey Ensemble, el lider treballa a la biblioteca de la ciutat, semblant a Manresa, vam trobar-jos al migdia i despres vam anar al concert a la nit, perque tocavem junts. Man Alone, el primer en tocar tambe era molt agradable. Va ser xulo perque el noi que em fara el videoclip per T.V. Crusaders, juntament amb la seva muller, es d'aquesta ciutat i em va passar els contactes. Resulta que el seu germa tambe estava a la sala i em va venir a saludar. Sembla mentida pero la gent que vaig coneixer a Anglaterra m'ha ajudat aqui a sota.\
La gent del local estava molt espantada, a la nit anterior aprofitant la tempesta els van robar equip de so, PAs, i diner en efectiu devant dels morros per valor de 10700 $ es a dir uns 5400 euros. La sala havia sentit dir que tenia un so impressionant. Quan vaig arribar hi havia policia per tot arreu i estaven buscant als lladres, ja que com que el propietari els va veure com ho feien, mentre amagat trucava a la poli. Un dels lladres acabava de sortir de la preso per haver mort a una persona i es diu igual que un dels musics amb qui tocare al sud (Robert Scott, membre dels mitics bats i The Clean).Es un nom habitual, com Juan Hernandez.
Al final els altres grups van portar equip propi i es va tirar endavant l'actuacio. Un temps terrible, pluja tota l'estona i nomes 35 asistents, pero amb molta bona resposta i acceptacio. A vegades mes val poca gent pero bona. Als altres concerts ha vingut mes gent per sort.

Avui ha estat esplendid perque dos dels membres de The Sprouts, un grup de Wellington que va tocar com a banda d'acompanyament m'han donat suport enregistrant-me i tocant amb mi a 2 cancons, tres de fet (una es instrumental i despres amb veu). M'encanta com ha quedat.
Veureu que son molt bons. Jo he gravat: veu i guitarra ritmica i ells: baix, bateria i guitarra principal.
El noi de l'estudi, un dels musics, m'ha convidat a sopar a casa seva amb la seva xicota i m'han donat un sopar de mort amb ostres i tot (ho juro). Una gent molt maca que hi continuare l'amistat segur i tenint en compte que fa 3 dies que ens coneixem s'han portat molt be. Fins i tot m'han acostat al centre ara a la nit.

Les primeres cancons del disc seran:
Surf Instro (sera la intro del disc i amb un rollo surfero sixties)
New Zealand Sounds es la mateixa pero amb letra.
Antifolk Hymn (entre kiwi rock i antifolk)
Per escoltar-ho:
The Missing Leech /// Myspace

Ahir vaig agafar el famos aeri (semblant a un cremallera). Vaig anar a uns museus i observatoris astronomics i despres al jardi botanic i vaig baixar de nou. Vaig caminar un munt de kms. Realment entenc perque a les botes d'aiga en angles li diuen "Wellington Boots": ja que plou cada dia de l'any. Val la pena el jardi botanic, semblant al de Blanes. Totes els museus son gratuits. Rectifico i dic que Wellington es prou maco, encara no havia vist la part mes maca de la ciutat.

Despres vaig anar a un museu que esta dins d'un vaixell, pero a diferencia de tot el que he citat que havia estat magnific, no era massa maco per dins.

El concert d'ahir va ser realment estrany. Vaig anar al local a l'hora del so que m'havien dit i em van dir que no podia provar so fins a les 19:30 perque ells m'havien dit a les 16:00 i no a les 17:30 (fet que no es veirtat, perque l'altre jefe m'ho va escriure). Sembla ser que havien de fer un acte per a conscienciar al col.lectiu gay l'us del preservatiu (no es broma), tot aixo acompanyat de bongos i percusio.

A la nova hora de provar so hi vaig anar (m'allotjo a 50 metres del local, no havia de caminar massa llavors). L'altre noi que duia el local va posarse molt nervios perque s'anava fent tard i nomes hi havia 2 persones al local. Va comencar a dir que a sobre que havia fet una porqueria de promocio, que no havia respectat l'hora del so... va i nomes era capac de dur 2 persones al bolo. Va dir que el bolo es cancel.lava. Una de les 3 persones que hi havia, amb bones paraules, va dir-li al noi que si havia vingut expressament des de Espanya per girar a Nova Zelanda havia de tocar a la forca; la noia del public va insistir molt i tan ella com jo li vam dir que la gent vindria, que no es preocupes que estaven de cami (era mentida clar). Doncs la gent va venir, tard pero va venir. Acabava de finalitzar la darrera sessio del dia del Festival de Cinema i anaven quasi tots junts. El Bluneto, el nom del local, es maco pero realment estrany. Ja no es el local important dins del so del rock i pop de Wellington dels anys seixanta que havia sigut.
Llavors tot eren elogis per part dels responsables. Rarament tenen la meitat del local com era el cas ple. Clar llavors deien continua tocant continua, pots tornar quan vulguis perque ens portes a gent; molt fals tot plegat. Llavors era el seu heroi i per sort el public molt maco i van acompanyar-me com a musics de recolzament The Sprouts i els Peneloping (ja que no tenien temps de tocar pel temps tan just que ens deixaven). Mai havien sonat tan be les meves cancons. Son musics de debo i treuen un rendiment maquissim del meu repertori. Dema de fet no anire a la platja perque hi va haver tan bones vibracions entre els musics que enregistrarem dues cancons, fet que no estava previst. Si queda la meitat de be que el directe sera genial.
Marxo al museu oficial de Wellington.

Wellington no es una ciutat maca que diguem, es mes aviat plena de botigues i centres comercials y de construccio bastant nova, pero a nivell d'oferta cultural es increible. A la tarda vaig veure unes places molt curioses i unes galeries d'art contemporani amb coses que mai havia pogut veure abans.
El concert de la nit va ser de nou sorprenent. Aqui ha anat plovent cada dia una mica i tenia engines (tranquils ja estic be). Vaig tenir music que em van acompanyar a diferents cancons ( maraques, bateria, trombo de bares, una granota que es picava amb un pal, ...). Va ser magn'ifica la resposta de la gent a una de les peces noves i de nou a les mateixes que us comentava ahir. Per tant: 'New Zealand Sounds'. "T.V. Crusaders" "Antifolk Hymn" van ser les guanyadores del meu repertori ahir.
Us debeu preguntar perque el missatge es diu Koha, l'explicacio es que Koha es una paraula en Maori que vol dir regal o ofrena i actualment es fa servir com a donacio o propina. El fet es quees habitual de organitzar concerts on va per propines i d'altres, com el d'ahir, on es paga una entrada simbolica i es donen propines extra si es vol. Aquesta Koha sol ser en forma de diners, pero hi ha qui respecta la tradicio original i porta regals pels musics. Una noia em va portar arros calent amb pollastre perque va llegir que estava de gira i estava preocupada que igual feia uns dies que no menjava calent. Una senyora va venir a portarme un diari local perque hi sortia i va veure per Internet on tocava, la senyora era gran i no va quedarse al concert, pero em vaig quedar bocavadat que hagues creaut tota la ciutat per donarm-ho. La gent es molt maca en general, hi ha de tot clar.
Les actuacions m'han portat molta feina a l'hora de lligar pero ara surten soles. La d'avui em fa molta por, hi ha hagut molts problemes de promocio, pero ahir ja em vaig trobar amb l'amo de la sala i enten com jo, que no es culpa de ningu que el material promocional s'ha perdut i aixo pot passar.
Marxo a agafar l'aeri.

Kia Ora (hola en Maori)
Com veieu hi ha molta facilitat per a trobar llocs per connectar-se a Internet.
Ahir vaig fer el millor concert de la meva vida. La gent cridava molt de contenta i d'agraida i van participar un munt a "T.V. Crusaders" i a "May I Adopt Antartida?"
Un vell roquer negre/maori (apreciacio no racista) que estava de public ho va resumir cridant: "You're the man" - "You're The Band" --- que vol dir: "tu ets l'home, tu ets la banda";un crack el Moguana Mei o com s'escrigui que me va dir que es deia. Diu que vindra dissabte a veurem al mateix local.
Els autobusos van a saco, ahir va ser pagar el tiquet i va engegar a una acceleracio bestial, que em va sortir la maleta fins al final del vehicle, la guitarra volant i jo darrera. Diria que anava a mes de 100 per dins de ciutat; ho juro!
Me allotjat a un apartament motel de 4 persones al suburbi de Newtown o directament Newton com li diuen, aprop del zoo. Me l'han abaratit perque anava sol i avui si tot va be dormire a casa de Christopher un xaval que tocara avui i dema amb mi.
Encara no he visitat gran cosa: el centre, el Newtown Park i poca cosa mes. A partir de dema ho tindre millor. Ara tinc molts maldecaps de promocio; sabeu. Ahir el diari de Wellington em treia a espectacles... Per estrany que sembli pero pel carrer, com que aixo es petit em trobo gent que ens reconeixem del myspace; sembla mentida.

(disculpes els teclats de Nova Zelanda no tenen accents)