16/10/2008: EL FACEBOOK
Ja fa dies que frisava per capbussar-me en aquesta xarxa internàuticosocial que és el Facebook. Pel que sé, només a l'Estat espanyol, hi ha més d'1.400.000 persones registrades. Desconec les dades a Catalunya.
Ahir vaig inscriure-m'hi i un dels primers amics agregats fou, ni més ni menys, que el Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Tota una sorpresa i tot un plaer. A l''Ernest Benach el coneixia només d'haver-lo saludat fa un parell d'anys en una actuació amb The Companys a Reus, ciutat de la qual ell n'és originari.
Aprofitant l'avinentesa vaig fer-li arribar el missatge que us copio a continuació i que ell em va respondre molt amablement (per discreció no transcriuré la resposta):
DE TU A TU, AMB RESPECTE
Ernest, com a mestre que sóc, dóna bo veure que alguns polítics sou gent interessada amb les "noves tecnologies" (als joves d'avui ja els sobra això de "noves"). Tan de bo molts d'altres dels qui manen et seguissin. Potser m'entendrien quan em queixo que en una aula amb vint-i-cinc alumnes només tinc un ordinador, lentíssim i vell, i sense connexió a internet. Potser s'ho pensarien dues vegades a l'hora de preguntar per què no surten nens i nenes amb uns nivells PISA per sobre de la mitjana europea o per què no són prou competents digitalment. Jo defenso una màxima: A l'escola ha d'haver-hi aula d'informàtica, però la informàtica també ha d'estar dintre de l'aula, i amb aquestes condicions anem fins.
Si acceptem que a les escoles hi ha alumnes nouvinguts i nouvingudes que assisteixen a l'aula d'acollida, per què no proposes dintre del Parlament una aula per als "nouvinguts digitals"? M'ofereixo com a mestre. Encantat de servir als qui després m'hauran de servir a mi.
Ahir vaig inscriure-m'hi i un dels primers amics agregats fou, ni més ni menys, que el Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Tota una sorpresa i tot un plaer. A l''Ernest Benach el coneixia només d'haver-lo saludat fa un parell d'anys en una actuació amb The Companys a Reus, ciutat de la qual ell n'és originari.
Aprofitant l'avinentesa vaig fer-li arribar el missatge que us copio a continuació i que ell em va respondre molt amablement (per discreció no transcriuré la resposta):
DE TU A TU, AMB RESPECTE
Ernest, com a mestre que sóc, dóna bo veure que alguns polítics sou gent interessada amb les "noves tecnologies" (als joves d'avui ja els sobra això de "noves"). Tan de bo molts d'altres dels qui manen et seguissin. Potser m'entendrien quan em queixo que en una aula amb vint-i-cinc alumnes només tinc un ordinador, lentíssim i vell, i sense connexió a internet. Potser s'ho pensarien dues vegades a l'hora de preguntar per què no surten nens i nenes amb uns nivells PISA per sobre de la mitjana europea o per què no són prou competents digitalment. Jo defenso una màxima: A l'escola ha d'haver-hi aula d'informàtica, però la informàtica també ha d'estar dintre de l'aula, i amb aquestes condicions anem fins.
Si acceptem que a les escoles hi ha alumnes nouvinguts i nouvingudes que assisteixen a l'aula d'acollida, per què no proposes dintre del Parlament una aula per als "nouvinguts digitals"? M'ofereixo com a mestre. Encantat de servir als qui després m'hauran de servir a mi.
11/08/2008: Les vacances dels mestres
Us postejo un article del sociolingüísta i docent Jordi Sedó, que trobo molt encertat.
Les vacances dels mestres
És freqüent, quan arriben aquestes dates, que hi hagi qui s'exclama de les vacances que tenim els docents. És cert: penso que no caldria que en tinguéssim tantes, sincerament. Amb un mes, ja n'hi hauria prou. Perquè ensenyar no és una heroïcitat.
ENSENYAR ÉS UNA FEINA QUE té avantatges i inconvenients com qualsevol altra. I hi ha docents victimistes que quan van a treballar sembla que vagin a fer una croada. No, no... Fer de professor és fer de professor. Com fer de taxista, de metge o d'escombriaire.
PERÒ LES NOSTRES VACANCES són un privilegi que sembla indignar tothom. Ara, també és un privilegi guanyar tants diners com guanyen, posem per cas, els dentistes o els esportistes d'elit i ningú no se n'exclama...! O que els taxistes puguin plegar de la feina quan els vingui bé o fer més hores si els convé; o treballar en una oficina sense que ningú t'atabali i amb aire condicionat; o en una fàbrica i, quan plegues, oblidar-te'n per complet fins l'endemà...
SÓN O NO SÓN PRIVILEGIS, tot això, també? Privilegis dels quals els docents no gaudim, perquè hem escollit la feina que hem escollit. Com tothom, que, podent haver-se fet mestre, va optar lliurement per fer-se dentista, o esportista d'elit, o taxista, o oficinista, o operari d'una fàbrica.
ARA, QUIN PRIVILEGI ÉS més gran? Això sí que entra en el terreny de la subjectivitat, però imagineu, tots els que treballeu d'esportistes d'elit, de dentistes, de taxistes, d'oficinistes o en una fàbrica, que tothom demanés que us canviessin les condicions de treball a canvi de no res!
PERQUÈ, A MÉS, QUINES SÓN les raons que s'addueixen perquè els mestres facin menys vacances? Doncs resulta que és perquè els pares no saben què fer-ne, de les criatures! Siguem seriosos, si us plau. Què som els docents? ¿Cangurs a sou o professionals de l'ensenyament? Dir que els docents hem de tenir menys vacances perquè entretinguem els fills és, simplement, insultant!
NATURALMENT, CAL ARBITRAR alguna mesura perquè els pares puguin anar a treballar tranquils durant les vacances escolars, però, amics, no hem de pensar pas en els professors, sinó en cangurs, esplais, monitors de natació, colònies o vés a saber què. Si això s'ha de sufragar amb càrrec a la despesa pública o no són figues d'un altre paner. Però els docents no cobrem per entretenir nens, sinó per educar-los. Què us havíeu pensat?
PERSONALMENT, NO NECESSITO tantes vacances i crec que són innecessàries, però tampoc no estaria disposat a cedir-les a canvi de no res perquè qualsevol modificació de les condicions de treball no pot ser a canvi de no res. És un dret elemental dels treballadors.
CREC QUE CALDRIA FER UN replantejament seriós de tot plegat i arribar a acords satisfactoris per a totes les parts, però, en cap cas, no acceptaria tasques similars a les d'un monitor d'esplai ni un augment de les hores lectives dels infants. I molt menys, a més de trenta graus de temperatura i sense aire condicionat!
AIXÍ COM, DES DE LA PART DOCENT, més d'una vegada s'han intentat emmascarar reivindicacions que són purament laborals amb suposades millores de la qualitat de l'ensenyament, també ens cal reconèixer que, des de la part de les famílies, s'intenta sovint emmascarar la demanda d'un calendari a la mesura dels adults amb el dubtós bé que representaria per als nens un augment de les hores de classe.
Article publicat al diari AVUI, pàgina 23. Dimecres, 9 de juliol del 2008
Les vacances dels mestres
És freqüent, quan arriben aquestes dates, que hi hagi qui s'exclama de les vacances que tenim els docents. És cert: penso que no caldria que en tinguéssim tantes, sincerament. Amb un mes, ja n'hi hauria prou. Perquè ensenyar no és una heroïcitat.
ENSENYAR ÉS UNA FEINA QUE té avantatges i inconvenients com qualsevol altra. I hi ha docents victimistes que quan van a treballar sembla que vagin a fer una croada. No, no... Fer de professor és fer de professor. Com fer de taxista, de metge o d'escombriaire.
PERÒ LES NOSTRES VACANCES són un privilegi que sembla indignar tothom. Ara, també és un privilegi guanyar tants diners com guanyen, posem per cas, els dentistes o els esportistes d'elit i ningú no se n'exclama...! O que els taxistes puguin plegar de la feina quan els vingui bé o fer més hores si els convé; o treballar en una oficina sense que ningú t'atabali i amb aire condicionat; o en una fàbrica i, quan plegues, oblidar-te'n per complet fins l'endemà...
SÓN O NO SÓN PRIVILEGIS, tot això, també? Privilegis dels quals els docents no gaudim, perquè hem escollit la feina que hem escollit. Com tothom, que, podent haver-se fet mestre, va optar lliurement per fer-se dentista, o esportista d'elit, o taxista, o oficinista, o operari d'una fàbrica.
ARA, QUIN PRIVILEGI ÉS més gran? Això sí que entra en el terreny de la subjectivitat, però imagineu, tots els que treballeu d'esportistes d'elit, de dentistes, de taxistes, d'oficinistes o en una fàbrica, que tothom demanés que us canviessin les condicions de treball a canvi de no res!
PERQUÈ, A MÉS, QUINES SÓN les raons que s'addueixen perquè els mestres facin menys vacances? Doncs resulta que és perquè els pares no saben què fer-ne, de les criatures! Siguem seriosos, si us plau. Què som els docents? ¿Cangurs a sou o professionals de l'ensenyament? Dir que els docents hem de tenir menys vacances perquè entretinguem els fills és, simplement, insultant!
NATURALMENT, CAL ARBITRAR alguna mesura perquè els pares puguin anar a treballar tranquils durant les vacances escolars, però, amics, no hem de pensar pas en els professors, sinó en cangurs, esplais, monitors de natació, colònies o vés a saber què. Si això s'ha de sufragar amb càrrec a la despesa pública o no són figues d'un altre paner. Però els docents no cobrem per entretenir nens, sinó per educar-los. Què us havíeu pensat?
PERSONALMENT, NO NECESSITO tantes vacances i crec que són innecessàries, però tampoc no estaria disposat a cedir-les a canvi de no res perquè qualsevol modificació de les condicions de treball no pot ser a canvi de no res. És un dret elemental dels treballadors.
CREC QUE CALDRIA FER UN replantejament seriós de tot plegat i arribar a acords satisfactoris per a totes les parts, però, en cap cas, no acceptaria tasques similars a les d'un monitor d'esplai ni un augment de les hores lectives dels infants. I molt menys, a més de trenta graus de temperatura i sense aire condicionat!
AIXÍ COM, DES DE LA PART DOCENT, més d'una vegada s'han intentat emmascarar reivindicacions que són purament laborals amb suposades millores de la qualitat de l'ensenyament, també ens cal reconèixer que, des de la part de les famílies, s'intenta sovint emmascarar la demanda d'un calendari a la mesura dels adults amb el dubtós bé que representaria per als nens un augment de les hores de classe.
Article publicat al diari AVUI, pàgina 23. Dimecres, 9 de juliol del 2008
25/07/2008: HE APROVAT LES OPOS!
Sóc mestre d’educació primària i he aprovat les oposicions! Enguany era la primera vegada que m’hi presentava i estic molt satisfet del resultat. A la fase d’examen i defensa de la programació he tret una de les notes més altes del tribunal. Mesos estudiant, alhora que treballant fort a l’escola, també portant la gestió dels grups The Companys i Tremendos... El que deia, analitzant la situació, estic content, molt content!
Això de les oposicions, salvant les distàncies, és com un embaràs: nou mesos estudiant metòdicament, dels quals els últims tres alçant-me a les 4 del matí per llegir, repassar, amb nervis, mals de panxa..., i finalment, parir un nadó que és per a tota la vida. La seguretat de tenir un treball agraït, digne i ben remunerat, bé val l’esforç i la constància que suposa aquest repte. Bon estiu!
Això de les oposicions, salvant les distàncies, és com un embaràs: nou mesos estudiant metòdicament, dels quals els últims tres alçant-me a les 4 del matí per llegir, repassar, amb nervis, mals de panxa..., i finalment, parir un nadó que és per a tota la vida. La seguretat de tenir un treball agraït, digne i ben remunerat, bé val l’esforç i la constància que suposa aquest repte. Bon estiu!
14/05/2008: LO DICCIONARI LLEIDATÀ
Enguany fa 10 anys de l'inici, a través d'Internet, de LO DICCIONARI LLEIDATÀ-CATALÀ. Ha estat (i és) un treball intens de recerca de paraules i expresions pròpies de Ponent. Una obra irònica, alhora que meticulosa, de la qual tan el Ferran Montardit, el David Prenafeta, com jo mateix, com a lleidatans que som, n'estem molt orgullosos d'haver-la ideat.
Aquest aniversari m'ha fet recordar els meus inicis a Internet. Van ser cap a l'any 1995. Poca gent aleshores en parlava. Alguns culs inquiets, però, ja hi créiem i pagàvem xifres astronòmiques a Telefònica per la connexió. Quins robatoris! Al poble, Almatret, érem dues persones: el Miquel (el metge) i jo. A Maials, el noi del bar del Roig. Afortunadament, tretze anys després, el seu ús s'ha generalitzat i la gent accedeix amb normalitat al coneixement a través de la xarxa.
Per si no l'heu visitat encara, us deixo l'enllaç de "LO DICCIONARI LLEIDATÀ-CATALÀ":
http://www.tremendos.net/lodiccionari.htm
Aquest aniversari m'ha fet recordar els meus inicis a Internet. Van ser cap a l'any 1995. Poca gent aleshores en parlava. Alguns culs inquiets, però, ja hi créiem i pagàvem xifres astronòmiques a Telefònica per la connexió. Quins robatoris! Al poble, Almatret, érem dues persones: el Miquel (el metge) i jo. A Maials, el noi del bar del Roig. Afortunadament, tretze anys després, el seu ús s'ha generalitzat i la gent accedeix amb normalitat al coneixement a través de la xarxa.
Per si no l'heu visitat encara, us deixo l'enllaç de "LO DICCIONARI LLEIDATÀ-CATALÀ":
http://www.tremendos.net/lodiccionari.htm
14/04/2008: "SÓC PAGÈS" (THE COMPANYS)
14/04/2008: L'ALTRE "SÓC PAGÈS" :-)
12/04/2008: HISTÒRIA DE "TREMENDOS"
La història del grup de versions Tremendos és remunta a finals de l'any 1993. Érem un grup d'amics d'El Segrià que acostumàvem a reunir-nos al pub Slaiam de Maials, teníem inquietuds musicals i ganes de fer coses. Un sabia tocar la guitarra, l'altre ho feia prou bé cantant, l'altre ja tocava el baix amb The Malajes, un altre tenia una bateria dels anys 50 d'un parent d'Almatret... Total, que ens vam reunir per començar a assajar cançons d'Elvis Presley, Buddy Holly, Stray Cats i tot el que sonés a Rock'n'Roll. El nom que vam triar per aquesta aventura musical fou The Companys. Van venir els primers bolos a Seròs, la gent començava a parlar bé del grup i els concerts anaven sortint. En aquell temps combinàvem les versions d'artistes coneguts amb composicions pròpies. D'aquella primera època ve la cançó "Sóc pagès".
Fou a partir de l'any 2002, quan signàrem un contracte amb la companyia discogràfica Picap, que vam decidir desdoblar el grup: Amb The Companys continuaríem fent música pròpia en català i amb el nou projecte "Tremendos" ens dedicaríem només a fer versions de cançons conegudes per al jovent.
Paral·lelament a Tremendos, l'any 2005 amb The Companys vam engegar una col·laboració amb TV3 per posar la banda sonora a la sèrie "Lo Cartanyà". I en vam fer un disc, el tercer del grup, del qual se n'han venut més de 8.000 exemplars.
D'aquells inicis ençà ens n'han passat de tots colors. Recordo una actuació a la Festa Major de Binéfar amb Celtas Cortos que, per incredulitat de tots, el seu guitarrista va pujar a l'escenari a interpretar amb nosaltres el "Jonnhy B. Good". O quan per falta d'espai, en un poble de la Noguera, el teclista gairebé acaba tocant al balcó d'una casa propera a l'escenari.
En tots aquests anys d'experiència hem compartit actuacions arreu dels Països Catalans amb grups punters com MClan, Celtas Cortos en quatre ocasions, El Canto del Loco, Siniestro Total, Banda Bassotti, Els Pets, El Sueño de Morfeo, Los Sírex i Els Mustang, Alaska...
La il·lusió i empenta del primer dia és la que continua viva avui en cadascun dels sis components: fer les coses amb ganes i ben fetes.
Més informació a: www.tremendos.net
Fou a partir de l'any 2002, quan signàrem un contracte amb la companyia discogràfica Picap, que vam decidir desdoblar el grup: Amb The Companys continuaríem fent música pròpia en català i amb el nou projecte "Tremendos" ens dedicaríem només a fer versions de cançons conegudes per al jovent.
Paral·lelament a Tremendos, l'any 2005 amb The Companys vam engegar una col·laboració amb TV3 per posar la banda sonora a la sèrie "Lo Cartanyà". I en vam fer un disc, el tercer del grup, del qual se n'han venut més de 8.000 exemplars.
D'aquells inicis ençà ens n'han passat de tots colors. Recordo una actuació a la Festa Major de Binéfar amb Celtas Cortos que, per incredulitat de tots, el seu guitarrista va pujar a l'escenari a interpretar amb nosaltres el "Jonnhy B. Good". O quan per falta d'espai, en un poble de la Noguera, el teclista gairebé acaba tocant al balcó d'una casa propera a l'escenari.
En tots aquests anys d'experiència hem compartit actuacions arreu dels Països Catalans amb grups punters com MClan, Celtas Cortos en quatre ocasions, El Canto del Loco, Siniestro Total, Banda Bassotti, Els Pets, El Sueño de Morfeo, Los Sírex i Els Mustang, Alaska...
La il·lusió i empenta del primer dia és la que continua viva avui en cadascun dels sis components: fer les coses amb ganes i ben fetes.
Més informació a: www.tremendos.net
09/04/2008: GRUP TREMENDOS (www.tremendos.net)
03/04/2008: LA BLANCA (PLOUEN CATXIMBES)
Acostumo a escoltar la ràdio sempre. Ho faig a casa, al cotxe i en qualsevol altra circumstància que em permeti dedicar-li l’atenció que es mereix. L’altre dia tornant de l’escola vaig posar iCat FM, una emissora amb un criteri musical molt assenyat. Sonava una cançó que no havia escoltat mai. Per l’entonació confusa del vocalista, en un primer moment vaig creure que cantanva en anglès. Sabeu aquella mania de la primera impressió? Era una melodia fresca, senzilla, amb un ritme trepidant, que em recordava a Los Planetas i que em va captivar des del primer compàs. Tal com anaven avançant les notes m’anava convencent més de com n’era de gran aquella cançó. De sobte vaig entendre: “Ha vingut la Blanca...” i no m’ho vaig creure. Sincerament em va desconcertar. Acostumat a escoltar coses previsibles en llengua catalana, allò era nou. I era boníssim.
Em retornava la melodia al cap una i altra vegada. Em va faltar temps per arribar a casa i cercar la frase al Google. La cançó s’anomenava “La Blanca” i era del grup bagenc “Plouen catximbes”. Un 10 per a ells.
Més info a: www.myspace.com/plouencatximbes
Em retornava la melodia al cap una i altra vegada. Em va faltar temps per arribar a casa i cercar la frase al Google. La cançó s’anomenava “La Blanca” i era del grup bagenc “Plouen catximbes”. Un 10 per a ells.
Més info a: www.myspace.com/plouencatximbes
31/03/2008: CONCERT A EL MORELL (TGN)
Benvolgut/da,
Dissabte 5 d'abril The COMPANYS actuarem a El MORELL (Tarragonès). La festa, batejada com a "Nit del burro català", començarà a 2/4 de 12 de la nit. Compartim cartell amb Pastorets Rock i DJ Caganer.
Us hi esperem!
Dissabte 5 d'abril The COMPANYS actuarem a El MORELL (Tarragonès). La festa, batejada com a "Nit del burro català", començarà a 2/4 de 12 de la nit. Compartim cartell amb Pastorets Rock i DJ Caganer.
Us hi esperem!
