Blog de Tere Antino i els friquis

Avui he vist aquesta pel·li, que sense cap mena de dubte acabarà el 2007 entre les millors de l'any (s'estrenarà als cines d'aquí el dia 18 de maig). He anat a veure-la sabent poques coses: anava de la història verídica d'un serial-killer que es feia dir Zodiac i el director era el David Fincher, que havia debutat amb una altre film d'assassí en sèrie: Seven. I sí, tots dos tenen protagonistes perturbats però no tenen gaire a veure. Zodiac no és tan espectacular i impactant com la primera, però respira molta intel·ligència i un gran treball darrere de la càmera. I davant, perquè tant el Jake Gyllenhaal (havia protagonitzat la pel·li de culte Donnie Darko) en el paper principal com els secundaris estan fantàstics. Em quedo especialment amb el Robert Downey Jr., un actor problemàtic (problemes amb la beguda i les drogues, visites a la presó...) que sempre m'ha agradat molt.

El film narra com aquest assassí en sèrie comet els seus actes i com intenta convertir-se en protagonista a la premsa, però sobretot en la investigació que es fa des de la policia i des del diari on treballa el protagonista per intentar aclarir qui es troba darrere d'aquests crims. No és una pel·li de molta acció i és llargueta (158 minuts) però asseguro que val molt la pena. És menys espectacular que les anteriors del director (Seven, El club de la lucha...) i aposta molt més pel drama. Si teniu paciència i no us deixeu atabalar pel ritme lent o la durada, segur que en sortireu contents. A mi no se m'ha fet llarga.

No retreat, no surrender. Ni retirada, ni rendició. Des dels confins de la Terra ordes de perses amb ànsies de provar la sang que Frank Miller va dibuixar en el seu còmic, s'enfronten a un exèrcit de 300 espartans en la gloriosa batalla de Termòpiles.

Valerosos, forts, no coneixen la por i només desitgen preservar el seu honor i trobar la glòria. Els grecs són abanderats pel seu rei Leònides (Gerard Butler), i els perses -que els superen en un número elevat a infinit- lluiten i moren pels terrenals capricis del seu rei Jerjes.

Prometedora era la paraula que podíem utilitzar abans de veure-la. Una de les apostes interessants de la temporada, el que puc dir després d'uns quants fotogrames. El director Zack Snyder ha donat el mateix color a la sang que Miller va donar a SinCity, amb una estètica que també recorda, amb imatges digitals impactants, violència, frases enginyoses i una mica més de violència. Millor veure-la el divendres 23 que que te l'expliquin... Tot i que pot esquitxar-te la sang des de la pantalla!! Quin gust deu tenir quan es busca la victòria?

Gael o Stephane; Stephane o Gael. Els dos m'agraden. Avui he vist La Ciencia del sueño, la nova pel·lícula del francès Michel Gondry (el director d'Olvídate de mi, aquella pel·li guanyadora d'un Oscar on Jim Carrey i Kate Winslet eren una parella que intenta rescatar la seva relació trencada esborrant els records antics). Aquesta pel·li és encara una paranoia onírica major, però m'encanta el món dels somnis on viu Stephane (García Bernal), un noi mexicà molt creatiu que arriba a París amb la promesa d'una nova feina.

La seva naturalesa creativa, i el seu perturbador món de somnis, l’amenacen contínuament d’usurpar el seu món real. Tot es veu eclipsat quan Stephane coneix la seva veïna Stephanie (l’actriu Charlotte Gainsboroug, filla de Jane Birkin i Serge Gainsboroug. Els de la cançó Je t'aimeee, ahhh, oui, je t'aimeee). Ella i la seva amiga, inicialment el confonen amb un empleat de mudances i ell, massa tímit per desmentir l’error, ha de fingir que no viu al seu costat perquè l’amistat amb Stephanie continuï creixent. I és que a Stephane només li podia agradar una noia amb una imaginació comparable a la seva...

Hi ha humor, secundaris bons, el Gael i la Charlotte fan un duet creïble i Gondry utilitza la seva experiència en la realització de videoclips per fer l'animació dins els somnis molt original i currada. Una estrena que esperava des de fa temps i que no m'ha debut. Als cines, el 8 de febrer.

Vaig a dormir que ja toca, no estaria malament creuar-me amb Gael García Bernal durant la fase REM... vaig a veure què hi puc fer ;) Després hi ha qui diu que somia coses estranyes! Aneu dient, que podem acabar fent un rànquing! :b

Peeeedroooo! Per molt que han dit el seu nom no ha pogut traspassar la pantalla de la tele des d'on devia estar enganxat mirant la 21a cerimònima dels Goya. Volver, Volver, Volver, fins a 6 caps de Goya pel manxec, però ell va decidir que encara no era el moment de tornar a la ceremònia de l'Acadèmia, després del disgust de l'any passat amb Mar adentro, i també per evitar els nervis mal portats en cas de fracàs. Suposo que la no-nominació de Volver als Oscars encara no ha estat païda. Malgrat l'absència d'Almodóvar, sens dubte, Volver (6 premis) i el Laberinto del fauno del mexicà Gullermo del Toro (7) han estat les triomfadores de la nit. La llàstima és que Alatriste i Salvador s'han quedat amb la mel als llavis després de l'allau de nominacions amb només 3 i un Goya, respectivament. Les 4 pel·lis competien en un ring massa petit i no hi ha hagut lloc per a totes.

Volver ha guanyat els premis grossos (millor pel·lícula, millor director, millor actriu protagonista -Peee-, millor actriu de repartiment - Carmen Maura-) i també millor edició musical i banda sonora. I la Penélope, que ja és el segon Goya que guanya, ha sortit divina a recollir també el del director, i a llegir una carta d'Almodóvar. Per sort, no hi havia sants ni santes pel mig. Serà aquest un bon entrenament per si s'emporta l'Oscar?
El laberinto el fauno ha guanyat alguns Goyas importants com el de millor guió, millor fotografia i millor actriu revelació -per la nena protagonista Ivana Baquero-, i altres tècnics (millors efectes especials, millor so, millor muntatge i millor maquillatge). El director d'Alatriste, Agustín Díaz Yanes, no podía dissimular la seva desil·lusió des de les grades. El seu era el film més nominat (15 vegades) però finalment s'ha quedat amb 3 estatuetes (millor disseny de vestuari, millor direcció artística i millor producció). I que elegant estava entre els presents Viggo Mortensen, amb tot el el seu glamur hollywoodià! Que li donin un premi de consolació... o m'hauré de sacrificar jo, he, he.

Tinc el cor dividit. Me n'alegro per Volver i El laberinto del fauno, però em queda el regust amarg de Salvador, que només ha guanyat el premi al millor guió adaptat. I pobre Daniel Brühl, després d'haver perdut, enfrontant-se al micro de Corbacho dient a qui li hauria dedicat el premi en cas d'haver guanyat. Que maquiavèl·lic! Però el premi de millor actor ha estat per a Juan Diego (Vete de mi).

També ha destacat AzulOscuroCasinegro (millor director novell, millor actor de repartiment i millor actor revelació -Quim Gutiérrez (el primer David d'El cor de la ciutat :b)). I la cantant Bebe, tot i que no s'ha emportat premi com a actriu revelació per La educación de las hadas, sí que ho ha fet per la millor cançó (Tiempo pequeño). Una cerimònia amb discursos curts, sense moltes reinvindicacions, només interrumpuda per les anades d'olla de Corbacho. Podeu veure aquí la resta de guanyadors! Com ha dit el guanyador del premi honorífic, el productor Tadeo Villalba, ara "tinc la sang densa, però no de colesterol, sinó de cel·luloide" :D

Any 1999. Hi ha 200.000 nens soldat arreu del món, que participen activament en conflictes bèl·lics. En el cas de Sierra Leone, la milícia del FRU els segresta quan assalten els poblats i els sotmet amb crueltat a un rentat psicològic, convertint-los en autòmates que disparen armes i que arriben a oblidar-se de la seva família. Això no és un malson de ficció, a Sierra Leone hi ha pau, però continuen havent-hi soldats en zones de conflicte l'any 2007. Uns fets tan reals com el tràfic de diamants il·legals a la zona (que compraven els països desenvolupats), que el FRU explotava per subvencionar-se i enfrontar-se al govern del país i als soldats, igual de cruels i corruptes. El resultat: milers de morts i milions de persones en camps de refugiats.

"Això és Àfrica", diu DiCaprio a Diamante de Sangre. Ell és un traficant de diamants que ha perdut els escrúpols pel camí, però que es trobarà atrapat -encara que només sigui per diners- en el drama d'en Salomon (Djimon Hounsou), un home que no troba la seva família després d'un assalt. En Salomon té una cosa que ell desitja, un gran diamant, i ell a canvi l'haurà d'acompanyar en el viatge. Però pel camí se'ls creuarà una intrèpida periodista (Jennifer Connelly) disposada a tot per una bona història.

Hi veig èxit. Amb aquest paper, DiCaprio s'ha guanyat una nominació com a millor actor en la cerimònia dels Oscars d'aquest any, i Djimon Hounsou com a actor secundari (aquestes són les dues nominacions més importants de les 5 que ha aconseguit el film. I està bé que, amb el suport d'un estudi gran com la Warner, i una cara reclam com la de DiCaprio, es facin pel·lis crítiques que vagin adreçades al gran públic, i que no es quedin tan sols en circuits reduïts. Ja és hora que deixem de mirar-nos el melic i prenguem una mica de consciència de l'esclavitud -tant a nivell econòmic, polític i humà- que provoquem en els països en vies de desenvolupament, mantenint o consentint aquesta desigualtat de poder.

A mi em va encantar Apocalypto, però és que això encara la fa millor. El Mel Gibson ha amagat en un parell de fotogrames de la pel·li l'aparició del Wally (a més en una seqüència bastant tètrica -no en diré més-). Diu molt això a favor del seu humor. Ho podeu veure al vídeo http://www.youtube.com/watch?v=Xwr16bpqWPE&eurl= mirant entre els segons 6 i 9, si teniu sort de passar-vos-ho bé...

D'acord, no. Hauria estat el fitxatge de la temporada i la bomba mediàtica de l'any, però no em negareu que l'actor protagonista de la nova pel·li de Mel Gibson és un doble clavat del davanter del Barça. I com regateja per la selva esquivant fletxes i jaguars! Fins i tot en situacions d'estrès posa la mateixa cara de concentració que el 10 del Barça quan xuta una falta. Només per la seva semblança, el prota ja cau bé, però tot i així la nova de Gibson, Apocalypto, no seria una pel·li per cantar goool!

La fi de les civilitzacions. Una tribu indígena que viu a la selva es veu amenaçada per un grup més poderós que destrueix el seu poblat i els fa presoners. El Ronaldinho asteca -Rudy Youngblood, no Ronnie ;)- viurà un llarg viatge ple de dolor, injustícies i venjança, per retornar al costat dels seus, si el deixen! A Braveheart ens queia la bava i la llàgrima amb una història que tenia molt més ganxo que aquesta, que pel meu gust es fa llarga i apocalíptica.

Gibson, després de l'experiència lingüística en arameu a La passió de Crist, continua rodant en la llengua original: aquesta vegada no hi ha ni una sola línia de guió que no sigui en asteca! L'estrena va retrassar-se mig any a causa de les pluges de Mèxic i les temperatures elevades, que l'equip va haver de torejar amb paciència i una protecció especial per a les càmeres digitals. A favor del film: uns paisatges impressionants i unes recreacions curioses dels temples i els rituals asteques de l'època més esplendorosa, abans de l'arribada dels conqueridors.

Monstres descomunals d'espècies prehistòriques, bèsties mutants, accidents de laboratori... El cine de terror està ple de bèsties que causen afonia a sales de cine senceres. L'altre dia vaig veure The Host i em va encantar!! Visca els monstres asiàtics, tot i que Godzilla és un rèptil llefiscós i insignificant al costat d'aquest.

Quan un científic boig tira per les canonades uns productes altament tòxics que desemboquen al riu Hen, a les seves profunditats es crea una bèstia mutant que s'alimenta d'humans. Un pare bastant desastre arrossegarà la seva família per rescatar la filla petita, presa del monstre. A Sitges ja va sorprendre aquesta pel·li coreana, perquè és tota una comèdia sobre el valor de la família, però alhora amb bons efectes especials i personatges graciosos... i un monstre de cap a peus. Als cines el 2 de febrer!

Alien, l'aranya d'ESDA, la mosca, la cosa... monstres amb encant propi a prova d'insecticides i armes vàries... quin d'ells us posaria els pèls de punta?

Els/les fans de l'Indy ja podem dormir tranquils! Es confirma! Llum verda! El rodatge d'Indiana Jones 4 començarà aquest any! La pel·li del mític aventurer tira endavant i Harrison Ford, fuet en mà i ben maduret torna a posar-se a la pell del doctor Jones! Encara no s'ha confirmat el nom del guionista, però es rumoreja que l'últim guió és de David Koepp i George Lucas. Tampoc s'ha confirmat el títol de la saga, fem apostes??? Què us sembla... "Indiana Jones, en busca del viagre perdut" o "Indiana Jones, i el temple de la tercera edat"... Vinga, vinga s'accepten propostes!!!! Conyes a part, està clar que l'Indy només pot ser en Harri, tingui l'edat que tingui, i la veritat és que per l'edat que té (64) està ben potent!!! Sí, sí faríem un, dos... i els favors que fessin falta, o no??? A més, era el meu amor platònic d'infantesa... ell i en McGiver, és clar! En fi... per descobrir què hi haurà i què no hi haurà a IJ4, podeu visitar la pàgina Indyfan. Si tot va bé, el quart capítol de la saga d'Indiana Jones arribarà a les sales al maig de 2008. Esperem que no hi hagi més entrebancs!

En el seu moment vaig disfrutar molt amb la primera part d'El senyor dels anells. Després va venir la segona, que ja no em va semblar tan brillant, i la tercera, amb un final mal resolt com pocs s'han vist a la història del cinema. M'és igual com acabi la novel·la, estem parlant del film i aquí el senyor Peter Jackson va encadenar final rere final. Al cinema a la gent se li escapava el riure. Perquè s'aixecaven per marxar i la cosa continuava.

I aquests dies, aprofitant les festes, he vist en pocs dies les tres. I ja em perdonaran, però passat l'impacte inicial, no s'aguanten gairebé... Es fan pesades, llargues, amb unes músiques tirant a mètode-de-tortura i a més, tot i l'espectacularitat visual, molts dels efectes canten molt. Dels digitals, com monstres que es veuen massa d'ordinadors, als no-digitals, com allò d'intentar colar que el Gandalf fa com el doble d'altura del Frodo.

Com a mínim, segur, molt millor que Eragon, que pel que m'han comentat amics meus no val res de res i a més és com un plagi de moltes escenes d'El senyor dels anells i Star Wars.