Nora Helmer pren la determinació de marxar de casa per fer el seu camí lluny del tipus de vida a què s'ha vist obligada a sotmetre's. Això passa a "Casa de nines", d'Ibsen. Però quina sortida vital pot trobar un personatge com la Nora a l'Europa dels anys vint?






Això és el que sabrem amb l'obra "Què va passar quan la Nora va deixar el seu marit o Els pilars de la societat", una peça de la premi Nobel del 2004 Elfriede Jelinek que s'ha estrenat a la Sala Petita de TNC i que ha dirigit amb un gran encert Carme Portaceli.
Elfriede Jelinek situa l'entorn de la Nora a l'Alemanya prehitleriana.Trobem una Nora que acaba d'aterrar del món de la burgesia per convertir-se en una obrera pamfletària envoltada de dones que no tenen el privilegi de poder renunciar a res. Carme Portaceli ha subrallat les contradiccions de la protagonista en un espectacle en què pica l'ullet als aires grotescos i al teatre de Brecht i Weill. La música en directe de Dani Nel.lo i Jordi Soto arrodoneix l'espectacle.
La interpretació de Lluïsa Castell crec que és una de les millors de la seva carrera. La seva Nora, sens dubte, ha trencat la Casa de Nines. Fins a l'1 de juny a la Sala Petita del TNC.

Brossalobrossotdebrossat



Homenatge a una vida, a una amistat, a un artista, material sensible sobre l'escenari i un títol impronunciable, "Brossalobrossotdebrossat"; això només se li podia acudir a Carles Santos, que fins al 18 de maig s'ha instal.lat a la Sala Puigserver del teatre Lliure per oferir-nos aquest espectacle homenatge a Joan Brossa. En aquesta ocasió, Carles Santos ha utilitzat textos del poeta, dramaturg i artista plàstic per abordar la dimensió més íntima i quotidiana d'un personatge amb el qual va tenir molt de contacte i amb qui va col.laborar molt estretament durant els anys 60.



L'espectacle, però, vol fugir de nostàlgies i de tot tipus de tòpics i vol reivindicar la vigència que el poeta i dramaturg manté dins dels moviments d'avantguarda.
L’espectacle és senzill, íntim i té un ritme (tempo teatral) ple de musicalitat. El vestuari de Elena Maria Roquè és màgic.
El punt de partida de l'espectacle és l'element narratiu; la paraula del poeta, vestida amb projeccions i amb accions amb el segell creatiu i inconfusible de Santos.Inés Borrás, pianista, performer / Antonio Comas, tenor, actor, pianista / Mónica López, actriu / Josep Maria Mestres, actor. Tots ells conformen el món Brossalobrossotdebrossat, tots estan magnífics. Carles Santos els ha dirigit fantàsticament bé. Aquest és un espectacle que segur que no us deixarà indiferents. Llàstima que el facin tan pocs dies. Fins al 18 de maig al Teatre Lliure.

"Boris Godunov", el nou espectacle de la Fura dels Baus, que s’està representant aquest dies al TNC, recupera una obra de qui es considera el gran renovador de la literatura russa: Alexander Puixkin, que va escriure un relat extraordinari sobre l'ambició sense límits ni escrúpols per aconseguir el poder.


La dramatúrgia de l'obra l'ha fet David Plana i Álex Ollé, que han anat una mica més enllà de l'obra de Piuxkin per abordar una de les grans amenaces del segle XXI: el terrorisme.
Aquesta obra té com a punt de partida els fets que van ocórre al teatre Dubrovka de Moscou, a l'octubre de 2002, durant la representació del musical "Nord-Ost". Les transcripcions reals dels fets dels supervivents han servit per elaborar bona part de l'espectacle. L'elecció de "Boris Godunov" de Puixkin no és casual. És un text que parla de poder, de la corrupció i de l'assalt al poder per part d'un impostor.
Però jo em pregunto què té a veure realment l’argument de l’obra de Boris Gudonov, l’usurpament del poder al txar per ambició personal, amb un combat de lliberació nacional?
Desprès de quatre crits i un parell de petardos, L’espectacle cau en el més rotun aburriment, és linial i tret d’algun moment on aconsegueix l’atenció del pùblic sobretot en els moments del videos de Frank Aleu, on trobem una interpretació ben treballada, la resta torna a decaure i a ser linial, no trobem la Fura arriscada i aportant el teatre compromès al que ens té acostumats. Només dir que les actrius Sara Rosa Losilla, Fina Rius i Francesca Piñón, estan esplèndidas en les seves intervencions.

"Espectres", de Henrik Ibsen, un autor considerat el creador del drama modern, s’està representant al Romea amb dramatúrgia de Carles Malloll i Magda Puyo i direcció d'aquesta última.
La història d'"Espectres" és la història d'una mare que lluita per recuperar el seu fill; una mare que lluita per esborrar el passat. Tota la seva vida, Elena Alving ha viscut lligada a una moral hipòcrita i caduca. Va apartar el seu fill de casa perquè no heretés la mala influència del pare, que ara ja és mort. Però el fill torna a casa. I ara és quan Elena veu l'oportunitat de deixar explotar, finalment, el seus veritables desitjos. Ha arribat l'hora de trencar les lleis i l'ordre d'una vida feta de mentides. Vol ser feliç amb el seu fill. Vol recuperar-lo. Però el passat torna inevitablement... Els espectres apareixen implacables. Magda Puyo i Carles Mallol han fet una dramatúrgia prou convincent amb el text original d’Ibsen. La versió no traeix l’esprit de l’original. Està fet amb respecte, tot i que hi ha alguns tòpics una mica recurrents, que no calien. L’escenografia de Ramón Simó es molt encertada, una mena de plafons transparents per on els personatges entren i surten i on de vegades gràcies a la il.luminació de Kiko Planes es reflexen de manera que semblen Espectres transparents..
La interpretació: Jordi Boixaderes, Ramon Pujol, Mingo Ràfols, Queral Cassasayas està bé en els seus respectius papers. Tot un altra cosa és Emma Vilarasau. Aquesta gran actriu catalana, ja fa un temps que de tants papers que fa els ha perdut tots,,,, dona l’impressió que només té après un: el de la heroïna ploranera que crida, és histríonica, i que acaba atabalant al personal. Per mi que els personatges de las telesèries s’han menjat als personatges del les obres teatrals i sobre això Emma Vilarasau ,repeteixo un bona actriu, hauria de reflexionar.


ESPECTRES
TEATRE ROMEA FINS EL 22 DE JUNY.

Iago Pericot, un “jove” creador de 79 anys, porta al Mercat de les Flors "Mozartnu 1986-2008", un espectacle que té la seva arrel en una peça que el director i dramaturg va estrenar el 1986 amb el mateix títol. Aleshores hi participaven dos ballarins i per aquesta nova estrena, se n'hi han afegit dos més.
Iago Pericot es manté en actiu i es permet fer una ullada crítica a les seves antigues creacions per dotar-les de nous significats. Aquest home lliure, creador i referent indiscutible del teatre independent i experimental català, parteix d'aquest vell muntatge de dansa per plantejar qüestions sobre el pas del temps i la confusió de l'actual moment social.



"Mozartnu" es va poder estrenar l'any 86 al Festival de Teatre Contemporani de Sitges i els intèrprets van ser Jordi Cortés i Neus Ferrer. L'espectacle aprofundia en la bellesa de les relacions humanes a través del cos despullat del intèrprets. Vint-i-dos anys després d'aquella estrena, Cortés i Ferrer pugen novament a l'escenari amb una relectura que mostra l'evolució de les mateixes relacions amb el pas del temps, però ara acompanyats d'Òscar Kapoya i Roser López per ballar la Missa de la Coronació de Mozart.



"Morzatnu 1986-2008” s'estarà al Mercat de les Flors fins al 20 d'abril. Avui la vaig a veure, en tinc moltes ganes. Ja us comentaré com ha anat. Si algú més hi va, que ens ho digui!

Si voleu passar una bona estona al teatre, no us heu de perdre l’obra que estan fent a la sala petita del TNC: “L’home, la bèstia i la virtut” de Luigi Pirandello. El dramaturg sicilià va apostar, en aquesta obra, per una trama directa i divertidíssima. A “L’home, la bèstia i la virtut” Pirandello proposa un joc d’aparences. Ens presenta tres personatges i atorga a cadascun d’ells una màscara. No només ens ensenya que la societat els ha atorgat aquests papers, sinó que ells mateixos saben que són màscares, les accepten i les acaben interpretant. Podríem classificar “L’home, la bèstia i la virtut” com un sainet que ens parla de Paolino (Eduard Farelo), que és un professor respectable que amaga un secret: està enamorat de la senyora Perella, (Teresa Sánchez), la mare d’un dels seus alumnes, casada amb un marit que duu una doble vida.
Quan la dona descobreix que està encinta de Paolino, aquest, per evitar l’escàndol, es veurà obligat a organitzar una trobada eròtica entre la dona i el marit, (Jordi Martínez), un mariner rude com un animal que fa anys que defuig dels seus deures conjugals...



Pep Pla ha dirigit aquesta peça i ho fet donant-li el ritme precís, a mi personalment m’ha agradat força. El repartiment és molt encertat. Tot i que si Eduard Farelo frenés una mica el seu ímpetu sicilià, potser no atabalaria tant el públic, segons quins moments. Jordi Martínez i Teresa Sánchez tanquen el triangle d’aquest sainet. Enric
Serra, Rosa Cadafalch, Oriol Casals, Ernest Ollero, Teresa Urroz, Dani Claramunt i els nens Raimon Cardalús i Nacho Fernández completen el repartiment que compta amb el vestuari i l'escenografia de Montse Amènos. fins el 27 d'abril teniu temps per poder veure aquest obra a la Sala Petita del TNC.

MERCAT FLORS
"GOLDBERG", un espectacle que em crida força l’atenció.
Conec Ferran Carvajal de veure’l com actor interpretant persdonatges al teatre.De vegades en segons quines obres ha fet apunts coreogràfics i ens ha recordat que també és ballarí i coreògraf. Ara tenim l’oportunitat de veure’l actuant al Mercat de les Flors en el drama musical “Golberg”, un muntatge de creació pròpia amb idea original i coreografia del mateix Ferran Carvajal.




"Goldberg" compta en escena amb 2 ballarins, el mateix Ferran Carvajal i Anna Roblas, i 3 músics, Oriol Algueró, violí; Natan Paruzel, viola, i Laia Puig, violoncel. La peça gira entorn de les famoses "Variacions Goldberg", de J. S. Bach, en la versió per a corda adaptada per Sitkovetski. Segons la llegenda, aquesta mítica partitura clàssica va ser encarregada a mitjans del segle XVII pel compte Keyserlingk perquè tenia insomni i cada nit la feia interpretar en viu per un grup de músics per alleugerir l'avorriment i la desesperació nocturns. L'espectacle es presenta en un format íntim a través de pocs elements, en un espai que desitja evocar la intimitat d'una llar marcada pel costum i l'opressió, amb la nit com a teló de fons característic. La línia argumental té com a eix l'insomni. L'insomni com a obstacle i també com a símptoma que expressa l'excés de soroll.
"Golberg", de Ferran Carvajal, només estarà fins al diumenge 6 al Mercat de les Flors.

Amics i amigues, el Teló Groc d’iCat s’ha obert per oferir-vos entrades a 5 euros.
Al Mercat de les Flors estan fent un nou cicle de dansa en coproducció amb AREATangent, una plataforma de creadors emergents que treballa com a espai de gestació de noves propostes. Aquest cicle es diu “LLANÇA EL COS A LA BATALLA” i és de dansa, art, i comunicació una proposta arriscada i innovadora.


D'entrada el vestíbul del Mercat del teatre s'ha transformat completament en un espai social, on es mesclen exposicions d'art, espais de diàleg i atnció, un restaurant amb la idea d'acostar el pùblic les creacions de joves artístes i coreògrafs. com ara Blanca Arrieta.


El llenguatge de Blanca Arrieta es desenvolupa a partir del propi cos, explorant les seves possibilitats comunicatives per arribar a la màxima expressió . “Rest” és l’espectacle del qual tenim entrades dobles a 5 euros per l’estrena.
“Rest”
Mercat de les FlorsDimarts 18 -21 h.


“Absurdo” és el treball d’Iker Gómez. Dues ballarines i tres músics desenvolupen aquest treball, una trobada dadaista de dansa, música i vídeo. L’absurd és el punt de partida de la peça i, si us agrada Mozart, parteix del Rèquiem, interpretat lliurament per Perro Teproduce, i amb el treball audiovisual del propi Iker.
Si teniu curiositat per veure aquesta peça, ja ho sabeu: Teló Groc us ofereix entrades dobles a 5 euros pel dia de l’estrena. El dijous 20 de març a les 9 del vespre al Mercat de les Flors.
“Absurdo”
Mercat de les Flors
Dijous 20- 21h.

Afanyeu-vos a demanar les entrades entrant als comentaris del blog Per cert si heu vis algun dels espectacles del cicle necessitem cronistes que ens comentin coses. Us espero. Esteu a la wait, perquè les estrenes d’aquest cicle, “LLANÇA EL COS A LA BATALLA” us continuarà reclamen la setmana vinent, amb més entrades.

Durant el mes de febrer /març el Teatre Lliure ha obert la porta als espectacles internacionals de gran prestigi. Grans creadors europeus han passat i passaran per l’escenari de la Fabià Puigserver per donar l’oportunitat al públic de Barcelona de saber què s’esta fent fora de les nostres fronteres. Fem un repàs.

“Endstation Amerika” és el muntatge amb el que el director alemany Frank Castork ens va obsequiar. És una versió lliure de l’obra de Tennessee Williams “Un travia anomenat Desig”.



Si vols veure un trailer de l'obra "Endstation Amerika" clica aquí.


Frank Castork és director de la prestigiosa Volksbühne am Rosa Luxemburg Platz de Berlin des de fa quinze anys, i és un dels director més creatius i imaginatius del panorama escènic europeu. En aquesta versió de l’obra de Williams, Castork ha plasmat l’anarquia i el fracàs de l’”American dream” deconstruint l’obra totalment sense cap concessió. Va ser un èxit de públic i de crítica.


Una altra meravella que ha visitat la sala Fabià Puigserver és “The Andersen Project”.
A partir de de Hans Christian Andersen, Robert Lepage va crear i dirigir aquest espectacle que es va estrenar a Dinamarca amb motiu del 200 aniversari de H.C.Andersen. Va ser un encàrrec que se li va fer al director quebequès amb aquest motiu. Des d’aleshores ha voltat per tot arreu i ha fet que el pùblic es meravallés amb la màgia d’aquest espectacle, que fa servir la tecnologia amb gran pecisió, i el saber fer de l’únic actor de l’espectacle, Yves Jacques.


Si voleu veure un trailer de “The Andersen Project” cliqueu aquí.


La sala Fabià Puigserver del Lliure s'ha omplert amb “Impressing the Czar”, En aquest cas parlem de dansa i d’un dels millors coreògrafs de la seva generació. Es tracta de William Forsythe (N.Y. 1949), va crear “Impressing the Czar” al 1988 per al Ballet de Frankfurt, i ara l’ha recreat en exclusiva per al Ballet Reial de Flandes que es el que hem pogut veure al Teatre Lliure. Amb els anys Forsythe ha desenvolupat una estètica particular del ballet que trenca amb la convencionalitat i es dedica a la creació d’obres originals i fascinants.


Si voleu veure un tràiler de “Impressing de Czar” cliqueu aquí

“The Lobster Shop” creada i dirigida per Jan Lauwers , és l'ùltim espectacle que s'ha pogut veure fins ara . El balanç dels internacionals que ha portat fins ara el Teatre Lliure és molt possitiu.I encara queda el cicle del Radicals del LLiure on podrem veure entre d'altres a Stefan Kaegi.


Si voleu veure el tràiler de "The Lobster Shop" cliqueu aqui
Ei, deixeu els vostres comentaris, si heu vist aquest espectacles m'agradaria saber si us han agradat, quin es la vostra opinió? què en penseu dels internacionaqls de LLiure?
Us agraden els llibres de teatre? els cinc primers comentaris els hi regalarè un llibre de teatre?

Al Teló Groc, el Blog de les Arts Escèniques d’Icat Fm, hi trobareu tots els continguts al voltat de la informació de teatre, de circ i de dansa. Volem estar oberts a tot tipus d’activitats que neixin de les arts escèniques. Al blog hi trobareu diverses CATEGORIES per classificar temes concrets.

ESTRENES. Aquí hi trobareu totes les estrenes que es facin arreu de Catalunya

COMENTARI CRÍTIC. En aquesta secció vosaltres també podreu dir-hi la vostra a través dels vostres comentaris. La vostra opinió serà molt important.

NOTÍCIES. Seran nacionals i internacionals.

ASSAJOS. A través dels reportatges d’assajos us avançarem quines són les estrenes que s’estan preparant.

GENERAL. Missatges sense etiquetar, temes i idees.

TRÀILERS TEATRALS.

ALLÒ QUE NINGÚ NO SAP. Aquesta és una secció molt especial, que m’hauré de treballar molt i molt. Segur que us agradar i us sorprendrà!!. Fins aquí puc llegir...que diuen!

Espero de debó que amb el Teló Groc, ens ho pasem molt bé que sigui un autèntic blog d’intercanvi entre tots els que ens agrada el teatre. Per cert ! a travès del Blog heu d’estar alerta perqué també sortejarem entrades de teatre i llibres.
Molta merda a tothom i...que s’aixequi el teló!