Mirarem de fer bondat i fer entrega de les cròniques dels últims concerts abans de que s'acabi la setmana...

Breda, allà on es roda Ventdelplà. Perdoneu la meva ignorància, però mai he estat seguidor d’aquesta sèrie de TV3... Doncs a dintre d’una carpa plena de goteres, producte de la incessant pluja que durant tot el dia i tota la nit ens va acompanyar, vam perpetrar el primer dels bolos d’aquest cap de setmana passat.

Una temperatura més aviat fresqueta i el fangar com una piscina a l’entrada del recinte ens va donar la benvinguda, intercalats amb els grups locals Sancrist i Comet Blue, que actuaven abans i després de nosaltres. A l’hora de la nostra actuació, l’audiència disposada a cremar energies, i amb tot aquest públic, la resta de la banda darrera d’aquest fi. Molta comunicació, sobretot amb les cares que teniem ben al davant, i a més a més molt noves, i molt joves. Sembla que una nova fornada de seguidors d’aquelles terres es comença a compactar... Per il•lustrar-ho, al proper concert que us apropeu, pareu atenció al tema Generación Ska, que inclourem al nou disc i ja l’estem interpretant en directe, i veureu per on vaig. Al final, com era previsible, una petita invasió d’escenari!!

A Lliçà d’Amunt, tres quartes parts del mateix. A l’ateneu l’Aliança, seu de molts concerts durant els últims temps i promotors de la cultura musical a la zona des de fa temps, vam aterrar els Strombers. Tot i que després de sopar servidor estava KO, vaig aprofitar per fer una bona becaina a la furgo, que es va acabar just quan els Batak finalitzaven la seva actuació. Vam assistir a un fi de festa amb molta gent jove, molt jove, molta energia, invasió d’escenari i fins i tot robamenta de barret (feliçment recuperat).

Fèlix Tamiz

PD. Vejam vejam, què ens manca? Bordils, La Cellera de Ter, Artés i el Mundo Caníbal de Cerdanyola...

Súria, 23 de març. L'ambient de la vila més festiu que mai per celebrar unes de les caramelles més reexides dels últims anys, i tot el poble volcat amb el que s'ha convertit en quelcom més que la pròpia festa major. I sí, Súria feia goig aquest cap de setmana de pasqua... Amb aquest teló de fons, era impossible no sentir-se i realitzar un dels millors concerts de l'any, tant a nivell anímic com pel que fa al so. Súria va ser la cara de la moneda, amb una gran estrena de les projeccions a càrrec del nostre artista i disenyador Salmón Satrúztegui, que va estar hores i hores programant el nou 'ciclorama', aquella pantalla blanca il·luminada amb diversos colors que vam lluïr a Súria. Salmón també és l'autor del nou póster promocional. Una petita mostra del concert que fa molt de goig:




Manresa, 4 d'abril. Després d'algun assaig tornem a repetir al Bages, rememorant vells temps dels inicis de la banda, quan es tocava a la comarca cincuanta vegades l'any (o potser més?). Aquesta vegada, els ànims no estaven per a celebracions, per raons de diversa índole. Una d'elles rau en la nul·la acceptació que tenim al diari escrit d'àmbit comarcal. No sabem què passa, però alguna cosa falla. Dijous anuncien al diari una jam session al Sielu, cosa que em sembla obligada i fabulosa, a més amb exquisits músics de la zona. Divendres... anuncien el concert de Remendaos que es durà a terme dissabte a la mateixa sala. I nosaltres? Que toquem divendres!!! Una petitíssima ressenya a l'agenda. Els Remendaos són col·legues (l'Antonio Remendao canta 'El Gato Estreyao' al disc Blú), però penso que hi havia espai de sobres per comentar el concert que nosaltres anàvem a perpetrar el divendres i explicar el que la banda de Sant Joan de Vilatorrada havien de protagonitzar dissabte... I és que realment és una tonteria, perquè a tots els concerts, de moment (cross fingers) tenim una bona audiència... Però ens va ratllar una mica. A més el concert va començar molt més fred del que estàvem acostumats, degut a que encara hi havia poca gent a la sala. A la cinquena cançó estava més o menys resolt, però ja no estàvem molt centrats. La part positiva va ser el so d'en Bartomeu Pedalera i les projeccions del Salmón. No vam tocar pas malament, però sí que anímicament no vam estar del tot còmodes. El Sielu va ser la creu.

Vilanova de Bellpuig, 5 d'abril. Un cartell de luxe per a una festa ídem. Dept, Betagarri i servidors. Ja és prou complicat gestionar les proves de so quan toques l'últim, que vam decidir estalviar-nos-les. Si, ser al poble a les 17h per tocar a les 3 de la matinada ens suposava un esforç molt gran, tenint en compte que el dia anterior també haviem treballat, encara que fós al Bages. Per tant, vam confiar que tot estaria control·lat amb una simple comprovació de les línies dels amplis, els micros i els monitors... No va ser així. A sobre de l'escenari una liada del vint-i-set, i si nosaltres haviem de començar a les 3 de la matinada, els primers acords no van sonar fins passades les 4:30. Ho vull explicar perquè el fet de saltar-nos les proves no té res a veure amb que nosaltres comencéssim amb una hora i mitja de retard. El tangay que tenien liat a la taula de monitoratge abans de començar era magne (tot i que conforme passava el concert, el tècnic s'ho va currar molt bé), alguns micros de la bateria no sonaven (el Jaume ja podia donar als toms, que només s'escoltaven si estaves a prop)... Amb aquestes circumstàncies, i la gent demanant l'inici del concert el nerviosisme s'apoderava de nosaltres. Però un cop començats, tota l'energia negativa es va esvaïr, i ens vam dedicar a fer la feina que millor sabem fem. Agraïts fins a la mèdul·la vam quedar, també sorpresos, per la quantitat de gent que hi havia i l'energia que es respirava al pavelló, tenint en compte les hores que passavem. Per tot això, donem a Vilanova la moneda de canto.

I avui divendres ens veurem a Breda, per acabar demà a Lliçà de Munt, al casal l'Aliança. Estem recuperats i amb moltes ganes de posar el llistó com a Súria!!! Ens veiem a Stromberland!

Fèlix Tamiz Sintapujos

Fer concerts a l'hivern representa moltes vegades adaptar-te als shows de petit format. Les sales tenen això. Tot el muntatge de so i llums que es realitza als pavellons, a les sales es queda en menys quantitat de watts, quatre focus i tal vegada més xivarri a l'escenari, per falta de monitoratge... Però tots estem més a prop. L'audiència d'una sala està sempre a tocar a l'escenari, i si tens la sort de que les cançons agradin, el caliu es transmet com les mol·lècules d'aigua d'un recipient al qual el foc li comença a fer pessigolletes. No és que en realitat sigui una bomba disfressada d'olla a pressió, perquè per sort nostra, mai no ha fet explosió en el sentit literal de la paraula. Les emocions, les cares tan a prop i una sort de bon rotllo poden extendre's com un virus benigne i fer que, per una estona, els mals desapareguin i l'alegria i la disbauxa arropades per la música i la festa siguin el vehicle canalitzador d'energies que ens mou a tots al mateix ritme. Hola, sóc una mol·lècula de bones vibracions.


Vam improvitzar un petit homenatge al Chiqui-chiqui amb el nostre Chiquilicuatre particular

I amb un medi anomenat furgoneta i uns àtoms que es diuen instruments i amplis les mol·lècules de Strombers van estar, primer a Berga, i després a Girona, tot vivint l'experiència de tornar a repetir a La General i l'Enjoy. Estrena de l'Only Love a Berga (molt millor que a Girona-uups!!) després de no tocar-lo durant cinc mesos va ser molt agraïda i sonada, on fins hi tot va haver-hi temps per garrotins. A l'Enjoy, potser més bogeria festivalera, pròpia dels concerts a terrers gironines. Només em va sobrar el segurata que estava davant de l'escenari, treballant amb excés de zel, i en una posició massa a la defensiva i potser un pèl desmesurada.

Repetirem també per les mateixes dates el concert a Súria, el proper diumenge de caramelles, juntament amb els amics de Tupolev i Tío Tirito. Tot queda al Bages!! Ara, a preparar les caramelles...

Fèlix Tamiz Antonov

A Llinars del Vallès vam tenir els Strombers un dia dur, dit només en el sentit físic de la paraula. Marxant de Súria a les 16:30 i sabent que el bolo és a les dues de la matinada, la sensació que t'atravessa un cop puges a la furgo és que cal dosificar tota la força i l'energia per poder tenir-ne suficient per donar a l'hora del show.


Com un infant amb una guitarra, aquest Toni... Flanquejat per el pirata Richi&Poveri

Què il·lús! Quan vaig veure el fotolog, un cop passat el concert i alguns comentaris al bloc, només vaig pensar 'Xapó' per a vosaltres!! A vosaltres em refereixo a tot els que vau aguantar un fotimer d'estona ballant al compàs dels Lapsus, Pas de Zebra, Betagarri i, al final, Strombers. Vosaltres sí que teniu energia! Em vaig sentir una mica culpable de pensar el que us he explicat al principi de la crònica... Unes eficients proves de so, un tranquil i relaxat sopar i concentració al vestuari del pavelló van ser els antecedents d'un correcte concert, amb salts, relliscades, i deixant-nos el 'resto' per acabar la nostra pila. Donada l'hora que era no es podia demanar ni un punt percentual més. Per arrodonir-ho, molt bones fotos, que podeu veure a http://picasaweb.google.com/meryla18/LlinarsDelValles23022008


La ingravidesa de la nau Strombers també afecta a l'Oropéndulo i al Tamiz

Descansarem de concert aquesta setmana i aprofitarem per assajar i recuperar alguna cançó que fa temps que no interpretem al directe i també per fer-nos unes fotiquis pel nou cartell. Ens retrobarem a la sala Enjoy de Girona el proper dijous 13 de març. Fins aleshores!!

Fèlix Tamiz

Concertasso a Salamandra. Festorro, caliu, amics i col·legues, cares noves (també, també!), i un ambient maco és el que respiràvem divendres passat a l'Hospitalet, a la sala petita del complex Salamandra. D'entrada, no ens vam perdre gens a la carretera, amb la qual cosa vam posar els peus fora la furgo amb molt bon rotllo al cos i bona predisposició per encarar les proves. A continuació un escenari petitó, però molt 'cuco'. Hi caviem tots perfectament, però sense fer gaires cabrioles, i amb una disposició d'amplis diferent que va resultar molt encertada. El millor de la tarda, no obstant, l'impecable so que donava la sala i la gran perícia d'en Bartomeu Pedalera a l'hora d'ajustar els faders de la taula. Tan sols amb el so ja podiem intuir el que havia de passar a la nit...

...I és que va ser una bafarada d'alegria i agraiment cap a tots aquells que van pagar per venir-nos a veure. No sols la primera fila. La segona fila, la tercera i així fins al final de l'auditori també era gent que coneixia de P a PA tots els temes de la banda. Un goig, pels que allà estàvem ¿treballant? Tant és així, que ben al principi, a la cançó Stromberman ja podiem començar a levitar amb l'energia que ens donàvem unes cent vint-i-cinc ànimes que ens responien a tots els nostres girs i provocacions. Feedback en estat pur! El més bonic és que ho vam difrutar tots plegats!!! Gràcies a tots i a totes per fer d'una nit de divendres una nit especial.

Sabiem que a Ponts no podiem superar el llistó col·locat la nit anterior a l'Hospitalet, però també es conjugava un factor especial, i parlo a títol personal. M'explico: aquest concert de dissabte 20 també el vam fer l'any passat, més o menys per les mateixes dates. I jo, Fèlix Tamiz Alféizar, vaig sentir un trosset de gravació... i m'adoní que vaig tocar com el cul! Em vaig prometre a mi mateix que la segona vegada havia de ser la bona, i aquest pensament va estar present durant tot el concert. Raó de pes per sortir motivat...

És maca, la sala de Pons. Allà vam trobar un magnífic terra de fusta, amples i còmodes grades als voltants, escenari mooolt gran, espai per ballar i passejar-nos (el Marc i jo ja tenim inhalàmbric, i ja us podeu imaginar el puntasso que representa el fet de que hi hagi lloc per moure's). Vam intentar replicar la nit anterior, però no va poder ser al cent per cent. Va haver problemes amb algun amplificador, però amb tot, el so va ser en general correcte. Vam trobar-nos amb un post bolo d'invasió, però agraït.

No obstant, la falta de ritme i l'excés d'altres feines m'han tingut sota mínims aquesta setmana. Avui podrem descansar per encarar el concert de demà a Llinars del Vallès, on també repetim, però aquest cop amb els Betagarri, amb qui vam coincidir al Robanaps d'Arenys aquest estiu. Cap a Llinars hi falta gent! Una stromber abraçada!!!

Fèlix Tamiz Alféizar


PD. Ara ja podem anar a Madrid amb l'AVE. Tenint en compte que es va projectar per les olimpíades de Barcelona'92, són només uns anyets de res... :(

PD2. Felicitats, Maria!

Hem viscut aquest carnaval grans manifestacions artístiques, de cultura popular, pagana i esbojarrada. Amb els colors de les comparses i els guirigays dels passacarrers... Disfresses i màscares que serveixen per no ser conegut i tal vegada per canviar de personatge durant una nit a l'any, que al capdavall acabarà, diguem que ben tard, com passa amb el cap d'any, la nit de sant Joan o bé la castanyada. A mi em prodeix certa simpatia pensar que aquestes festes a les que faig esment tinguin origen pagà.

L'Arias Cañete, anterior ministre del PP ha fet el seu carnaval particular en manifestar que el cambrers immigrants de l'actualitat no són res comparat amb els cambrers espanyols d'abans: "aquellos camareros que teníamos que les pedíamos un cortado, una tostada con crema, una con manteca colorada, de cerdo, una de boquerones en vinagre y te lo traía todo con una enorme eficacia", recordava amb nostàlgia. També s'ha tret una perla de la boca en dir que és vergonyós que oferim els nostres recursos en matèria de salut als immigrants: "Alguien que para hacerse una mamografía en Ecuador tiene que pagar el sueldo de nueve meses, viene aquí y tarda un cuarto de hora". Quan vaig sentir les seves declaracions vaig quedar sense paraules i a la vegada em va venir una mica de por en pensar que si el PP guanya les eleccions a l'Espanya de les autonomies, la política governamental sigui en funció dels cambrers marroquís o sudamericans i les mamografies realitzades a equatorianes. I com més ho penso, més em pujen les boletes al coll.

Sort en tenim els Strombers de que el nostre carnaval hagi estat a Sallent, el buc insígnia de la festa a la comarca, on no hi havia lloc per comentaris com els de l'exministre. Un ball de disfresses al pavelló de la vila, amb l'aforament al màxim en alguns moments de la nit. Vam iniciar el show amb un caliu a les primeres files que es va contagiar moltíssim, i des del principi vam estar donant i rebent molta energia. Vam estar tocant, saltant i cantant més de dues hores! I de postres, Generación Ska, tot i que cal acabar-la de definir, ja que a l'estudi s'ha gravat un xic diferent... Ja l'assajarem! Després l'orquestra Tràfic, que també va haver de lluitar -com nosaltres- amb un so que no s'acavaba de definir del tot.

Amb la sardina enterrada, iniciem la Quaresma de la mà de la sala Salamandra, a l'Hospitalet, el proper divendres 15 i de la Sala de Ponts el dissabte 16.

Salut i a strombejar!

Fèlix Tamiz Cornisa

Quasi un mes de vacances sense escriure ni gota sobre Strombers dónen suficient temps com perque es generin un munt de històries sobre la banda. L'absència de blog (obligat per una apagada digital a casa, un excés de feina a la ídem, un disc del Strombers engegat després d'uns dies durs d'assaig, les il·luminacions pseudodepresives d'un servidor i unes vint-i-quatre raons més) i retorn en la crònica d'avui obeeix ja a les ganes de tornar a engegar-nos, tornar a arrencar la màquina, arran dels costums adquirits durant els últims anys, en els quals tots els components del grup, i sigui amb la banda que sigui, hem anat fent bolos més o menys de manera continuada, amb pocs breaks com el que ens hem trobat aquest mes de gener.

No vol dir que haguem parat de fer coses. Tots tenim moltes històries musicals que podem adaptar al tempo de treball sobre el que camina la banda, de tal manera que la paraula 'parar de tocar' existeix poc en el nostre mínim vocabulari... I que per molts anys sigui i que poguem gravar molts discos! En relació a aquest quart disc, tenim ja quatre temes amb les bases gravades i algunes guitarres, encara manca material per afegir, i auguro que el procés de gestació s'assemblarà al d'una criatura nounata, ja que anirem a poc a poc, però amb il·lusió i sense precipitació... Tenim sort, decidim per nosaltres mateixos com i on es grava el treball, quan surtirà al mercat, sense que cap mànager/directiu ens empaiti o ens trïi les cançons, sense la pressió de que la feina ha d'estar feta per ahir. Tenim molta sort. O com a mínim, s'ha batallat durant molt temps perque les coses siguin actualment tal com són, si més no, estem còmodes.

De les últimes peripècies stròmbiques per terres catalanes, us comentaré quatre coses i a més desordenades, que ja fa dies. No obstant, el que realment és aconsellable seria que us passéssiu pel fotolog que, de forma gairebé diària, van actualitzant la Meritxell, l'Aina i el Santi. Últimament s'ha apujat molt el nivell, ja que també hi havia comentaris d'una festa compartida, amb una òptica diferent, però igual de veraç i de real. Chapeau per les cròniques del fotolog!! Aqui va l'enllaç: http://www.fotolog.com/megustastrombear

Del cap d'any a Solsona recordo especialment l'enfonsada del Ricard Puigdomènech a les acaballes del concert. Un escenari poc estable i amb fustes o aglomerat de mala qualitat. Potser és a la cançó Mercè el moment en el que el Ricard es deixa anar i comença a saltar sobre una fusta que cada vegada fa mes rebot. Salts d'alegria del nostre guitarrista, i a la cara, un punt pillo de: 'aviam si me la carrego'... I efectivament, la fusta es parteix en dos trossos i una cama baixa per un forat a l'infern acabat de néixer. Tinc la seva imatge amb mig cos a dintre del forat i ell sense parar de tocar. Va ser una declaració de principis: aqui estic jo, que no sé si m'he fet mal, i no paro de tocar... El segon chapeau! va per ell.

Arenys de Munt significà tornar a celebrar els reis amb els nostres col·legues del Robanaps. Un escenari petit, poqueta gent al principi i una sorprenent caliu amb bona festa al final. Argentona va ser un festival multicompartit, on estrenàvem el nostre nou material de manera definitiva... Esperem sonar millor i així ajudar a que el Bartomeu Pedalera ens faci sonar bé al directe i a l'estudi. En honor a la veritat, he de dir que no vam tenir el millor so del món però vam tenir festa maca. A Vilobí vam notar una cosa semblant a l'Enjoy de Girona -no tan bèstia, allò era molt fort- o a Aiguaviva, on se'ns va aparéixer el Déu Grüneval i l'esbojarrada locura va envaïr per ixèsima vegada l'escenari (vegeu blog del mes de setembre)... Les comarques gironines són esbojarrades, ens funcionen molt bé, i això ens fa molt contents. Tercer Chapeau! Tunejarem al mestre Ricard Viladesau: Girona -i comarques- ens enamora!

Demà, carnaval a Sallent-Avinyó. El carnaval més llarg de Catalunya. Al Bages. A casa -què bé!!- i fins i tot amb una mica de nervis, perquè veurem a molts amics de la comarca, i volem quedar bé, que toquem a casa, que toquem al Bages. Una stromber abraçada!!!

Fèlix Tamiz Bodegón

A Puigvert de Lleida (Segrià) vam aterrar els Strombers per perpetrar el que seria, tècnicament, l'últim concert corresponent a l'any que ja ha acaba de marxar. Un cop arribats a la sala i realitzades unes someres proves de so vam assistir a un sopar casolà servit allà mateix, cuinat per les master organitzadores del concert: la Montse a l'aparell logístic, la Carme controlant-ho tot (el bar d'un concert implica molta feina), i la Júlia manegant-se un sopar i unes postres que van durar menys que un caramel a la porta de l'escola... Deliciosos!!!

Com que l'inici del concert va ser força retrassat pel que fa als horaris, vam tenir molt temps d'espera mentre el primer grup feia les seves versions, que vam anar aprofitant per fer alguna incursió al bar annex, a la furgo a dormir una estoneta (o no, també vam riure molt!), o bé a la mateixa sala...


Moltes fotos d'aquest concert, són a la web, gentilesa de la Meritxell i l'Aina.

I a l'hora de tocar, vinga energia!! El Tabe va substituir el Ricard Puigdomènech, ja que el nostre insigne guitarrista de La Plana estava malaltet, però com que el nostre backliner i millor guitarrista s'ha passat tot l'estiu fent aquesta feina, no li va venir pas gran... La resta, força recuperats de les enfermetats i estressos de la vida quotidiana vam decidir posar tota la carn a la graella! Crec que ens vam ensortir, i realment no ho vam tenir difícil, degut a una sala plena, amb molta gent que com a mínim coneixia els hits de la banda... Quan et trobes amb això, el concert es converteix en un regal!! De tants salts que vam fer a l'escenari vam carregar-nos una de les tarimes adjacents a la zona dels Peligru Horns, la secció de vent. Em recorda a aquella dita que deia que per on passava Atila, l'herba no tornava a creixer. Doncs després d'un concert dels Strombers, els escenaris queden com una mica destrossats, em fa l'efecte... Al final, un postbolo molt maco, amb moltes fotos amb la gent que abans havia estat allà saltant i cantant com bojos i bojes a les primeres files. Inclús vam tenir oportunitat de conéixer a penya de la franja, més enllà de Catalunya. Un munt de bones sensacions quan vam deixar el petit poble de Puigvert.

Una stromber abraçada!!

Fèlix Tamiz


PD. Escric això des de la casa rural on estem fent un petit 'stage' per anar afinant i posant en solfa els temes que enregistrarem al proper disc. Ha sigut l'únic lloc on he trobat un ordinador amb connexió, perquè a casa ja fa dies que hi ha desconnexió informàtica...

Vam tardar una mica a sortir, dissabte passat, en direcció a Ripoll (Ripollès). I és que només carregar el nou i flamant ampli a la furgo del Tabe, en Salmón Satrústegui taxidriver ens avisa mitjançant una trucada que allà està nevant, que fem el favor d'agafar les cadenes, perquè sino pot ser que no podem arribar al bolo, o el que és pitjor, quedar-nos atrapats a Ripoll després de fer la feina...

Als primers km de l'eix transversal en direcció a Vic ja començarem a veure les primeres volves de la temporada... Primeres si més no per nosaltres, bagencs de pro que dificilment palpem la neu, ja que a la nostra comarca es crea una espècie de microclima que evita que aquestes precipitacions arribin a Cardona, Súria o Manresa. I tant! Quan a la resta de Catalunya neva, tranquil, que al Bages no ho farà!! Parlant amb en Bartomeu mentre viatjàvem, vam decidir aturar-nos a l'àrea de Gurb per fer un cigaló i aprovisionar-nos de piles pels inhalàmbrics que el Marc i jo estrenàvem, i aqui la nostra percepció del temporal de neu ja es va fer palesa. Nevava, encara de manera incipient, i amb vistes a que això duraria tota la nit...

Un cop arribats a Ripoll, moooolta estona d'espera per les proves de so, doncs estaven encara xequejant línies els valencians Enderrock. Entre les camamilles amb anís i els tallats per entrar en calor, unes fotos amb alguns familiars de fans dels Strombers, per poder dir que ens havien conegut i després demostrar-ho... Ens fa gràcia que també els pares i mares dels seguidors s'impliquin o com a mínim ens acceptin de bon grat!! A la fi les proves de so i tot seguit a sopar allà mateix, mentre observàvem amb interès com sonaven les proves dels New Freaks on Ipod, amb versions de rock'n'roll súper interessant i amb un so força lograt. Abans en Julian Peligru m'explicava tot el que havia anat passant durant la setmana a l'escola de música de Puigreig, d'on havia estat expulsat, però ja hi havia intents per ser readmès degut al clamor popular de professorat, pares i alumnes. A més a més, havia rebut moltíssimes mostres de solidaritat d'amics del medi docent i musical. M'havia enterat al matí llegint el Regió7 i havia flipat en colors...

Un cop sopats, i en un intent de sentir material nou que estem encara triant pel proper disc, vam desplaçar-nos fins al cotxe. Feia fred, però no nevava, i les ànimes infantils dels components de la banda van aflorar com puja un tap de suro dintre l'aigua, que no pots enfonsar-lo. Moltes, moltes boles de neu van correr mentre els Peligru horns, el Marc i el Tabe, en Bartomeu i en Fidel Oswaldo duien a terme la primera guerra entre els Strombers a la qual jo tenia l'oportunitat d'assistir, en aquest cas sense disparar i amb la bandera blanca... Va ser un moment per guardar a la retina, la de tots els companys de banda jugant com nens amb riures, jaquetes amb grans taques de neu i passant-ho tothom de fàbula! Com les 45 partides de pingpong que vam jugar mentre esperàvem el nostre torn, i que vam aprofitar donat que ens canviàvem en una zona de casal públic amb tota la infrastructura per poder jugar i eliminar-nos mentre només els més forts podien seguir amb la pala a la mà. Amb la sala súperbuida, vam intentar concentrar-nos i anar a la nostra.

El déu Grüneval ens va ser favorable, perquè la sala es va emplenar força mentre tocàvem. Poques, poquíssimes cares conegudes en aquest concert, però sempre agradable ja que les cançons es coneixien, la gent estava entregada i la nostra retroacció ens va fer suar de valent.

Avui anem a Puigverd de Lleida (Segrià). Com que estem a prop de Torrefarrera, aprofitarem per treure'ns l'espina clavada d'aquell concert frustrat de fa uns mesos, on saltava la llum contínuament i degut a això i no vam poder perpetrar la festa. Allà ens veurem!

Fèlix Tamiz

Un bon passeig, el que vàrem fer aquest primer cap de setmana de desembre. Divendres érem a Igualada, capital de l'Anoia, per actuar a l'antiga sala Mercantil, ara anomenada LaSala d'Igualada. Un lloc molt maco, amb una entrada a un pati i un accés molt vistós, que potser és el senyal del record d'èpoques més antigues i luxoses a la capital de l'Anoia. La sala, per dins, també amb vestigis de luxe retro. En realitat, un lloc força destacable i acollidor.

Un soparet a la pizzeria més gran del món, de la qual no recordo el nom. Però almenys allà hi haurien 103 o 105 persones... Ràpid ràpid, que comencem el concert. Una estoneta després, s'aixeca el teló! Siii! Com mola el teló! Ens fa més "teatrerus", com més "farandulerus". I és que de fet, amb el marc ideal que ens brindava l'escenari de la sala, construït amb fusta i amb una petita pendent, com molts teatres de Catalunya, el rotllo del teatre se't despertava quan aquella cortina gegant començava a pujar, moment en el que sonaven els primers acords de la nostra intro 'techno-funky-disco'. Un cop arrencats, vinga! Va! Som-hi! Unes quantes variacions en alguns temes (digueu si us va semblar una patata o realment va estar bé, ajudeu-nos a fer-ho millor!), producte d'alguns assajos per acabar d'acoplar el Ricard com a guitarra, alguns arranjaments nous... Tot un plegat de petites coses que va fer de la nit de la sala una nit divertida. Llàstima que alguns de nosaltres encara arrastrem refredats, malestars, mal d'ossos i cap... En fi, som uns pupes i a sobre estem malalts! Esperem que no es notés gaire.

Al dia següent ens esperava el festival eròtic de La Bisbal de l'Empordà, a la comarca del Baix ídem. Una festa amb certa solera, i a la qual ens havien convidat en l'edició d'enguany. Amb un fred que pela, i nosaltres fent proves de so... Sort de l'escalfament amb uns quants toques de pilota, que com a mínim, et conviden a treure aquell abric de 3 kilos que tots duiem la nit de dissabte. Com a mínim, les proves de so van ser més còmodes.

Un soparet a l'Escut, sota les arcades del carrer principal de La Bisbal, ben menjat, però amb les seqüeles dels malestars generals que arrosseguem en Marc i jo. Ell va optar per descansar abans de tocar, i crec que li va anar bé, tot i que la cara de son que feia quan va sortir de la furgo va ser de debò! Jo no ho vaig fer, aquests dies ho estic pagant... De fet, tots nosaltres hem viscut l'experiència de fer un concert de Strombers malalt, acabat d'operar, o el que se us passi pel cap... Però la diferència d'altres concerts va ser que estàvem a un festival eròtic... I l'estriptís va caure mentre estàvem fent el concert, protagonitzat per Leslie Kiss, que a la postre és l'actriu que apareix al vídeo de Judit, del qual vam finiquitar la gravació justament durant el concert, tot i que durant tota la setmana en Max Cortés, director, ja vam anar prenent tomes, juntament amb tota la banda, però sobretot amb el pillastre d'en Sebastian Totov. Al final, un concert divertit, salvant les distàncies de l'òptica una mica desviada d'un Tamiz que encara està patxutxo...

Descansem de Strombers aquest cap de setmana, per trobar-nos a Ripoll el proper dissabte 15 de desembre a la sala Eudald Graells. Fins aleshores!

Fèlix Tamiz