Per tercer any consecutiu ens passem per la festa de l'estelada de Vilanova de Bellpuig, al Pla d'Urgell. És molt agradable que tornin a comptar amb nosaltres , i ens fa sentir orgullosos cloure una festa gran que es va engegar a la tarda i que va acabar passades les sis de la matinada.

El Belda i Betagarri ens van precedir amb la tongada de concerts nocturns, i ja veiem que la cosa pintava molt bé. Un equip de so i llums descomunal ens augurava un bon so i distret joc de llums. El que no esperavem era que la gent que atapeïa el pavelló es quedés més enllà de les 4 de la matinada, hora que començava el nostre show. La nostra sorpresa va ser trobar-nos una audiència entregada, amb castells i pilars, pirotècnies improvitzades i un so que ens "tirava p'atrás". Fantàstic, amb molt de color i molt bones converses al backstage amb els col·legues de les altres bandes, i és que recordarem aquest concert com el millor de les tres vegades que hem participat en la multitudinària festa. La nau Stromber comença a volar amb força!!!

Avui tindrem un Sant Jordi mogut, farem via cap a Prats de Lluçanès, on tindrem un monogràfic preparat pels alumnes de l'IES Castell del Quer, i on també oferirem una petita actuació. Tot gràcies al grandíssim Ovidi Cobacho. Ja ho explicarem amb més detall... Demà farem via cap a Montblanc i dissabte ens arribarem a Artés. Tenim mooltes ganes!!

Una stromberabraçada!

Fèlix Tamiz Estelat


PD. Felicitats, SalmónSatrúztegui!!!

PD2. Les fotos de la Meri i el Nasi, impressionants pels nous angles que donaven la llibertat de moure's per dintre de la valla!

Sempre que venen dos bolos amb poc temps de diferència entre ells et planteges una inevitable comparativa. Dos concerts mai surten igual, de manera que pots establir paral·lelismes i diferències entre ells. Al concert que va millor li direm que és la cara i al que no va tant bé (siguem optimistes per sobre de tot) seria la creu. Però, enteneu-me, molt relativament!!! En aquest cas, i tot i que vam estar molt còmodes des que vam entrar a la sala fins que vam sortir, el concert de Tona no va ser el millor concert que hem fet, i el de Súria, en plena eufòria caramellaire, tampoc va ser el pitjor. Però posats a comparar, guanyaria Tona (mal que em pesi... sóc surienc!!!).

Arribats a la sala Siracusa vam veure que la situació de l'escenari havia canviat, s'havia eliminat la barra del mig de la sala i ara si que semblava de debò una sala de concerts. Tot i haver-hi espai limitat, les proves de so ens donaven bones sensacions, potser per la tornada del Bartomeu Pedalera, el nostre tècnic oficial. Aquests tres últims concerts (els primers de la gira) ha estat amb nosaltres l'amic Nasi Casanovas (tècnic de Macaco i col·laborador de Strombers a la veu de la cançó 'Global Sex'), que ho va fer esplèndidament, però potser la tornada del company Pedalera ens va fer agafar força confiança. El sopar, al restaurant de sota, gentilesa del Xavi (ex-cantant de Discípulos de Otilia) i la Sara, els dos caps visibles de la sala. El concert es va desenvolupar amb el públic molt aprop, amb molta vidilla i un ritme elevadíssim. Vam quedar molt i molt satisfets.

Súria, l'últim dia de caramelles, una festa major. A les proves de so vam poder començar a tastar l'acústica força decent que té la 'nau de ca l'Agut'. Aquest nou emplaçament per a tot tipus d'actes pinta força bé, tot i que s'ha d'adecentar. Era una nau propietat de l'empresa Súria Electromecánica, S.A., coneguda com la 'SEMSA' o la fàbrica de ca l'Agut. Veig que ha perdurat aquest últim nom. És curiós, perquè quan entres, encara hi ha els rètols de les antigues oficines de l'empresa, i es va donar la curiositat que el camerino que compartiem amb els companys de Tio Tirito era l'antic despatx de direcció... Els jefazos de l'empresa, titu! Després del sopar caramellaire, una cua llarguíssima ja augurava una bona entrada de públic. Van començar Tio Tirito, millorant el so tema a tema, explosionant al final amb el 'Monohuevo'. A continuació Strombers, amb un públic fidel i entregat a les primeres files, cosa que ens va fer agafar molta energia, però potser vam pecar de poc ritme entre temes i alguna peça un xic lenta... Vam tenir sort dels seguidors, que cantaven les cançons del nou disc... Total, que tot i que divendres vam sortir de Tona convençuts, a Súria vam rebre una 'colleja' que ens avisa que no està tot donat i beneït, que ens ho haurem de currar molt...
... doncs és el que farem!!!

Fèlix Tamiz Caramellaire

Encetem el segon concert de la gira "3 i 3 avui fan 7" a Vinyols i els Arcs (Baix Camp), juntament amb la formació Kayo Malayo. Us toca a vosaltres endevinar el perquè del nom d'aquest tour.

Vam espetegar amb un dia plujós (com tot el maleït cap de setmana), però que dintre de la sala es va convertir en una tempesta de llum, fum i música. Després d'un sopar per gentilesa de la colla organitzadora, vora la 1 de la matinada vam fer acte de presència a l'escenari, obrint amb dos temes força coneguts, però continuant amb una bateria de sis temes seguits del disc nou. Aqui vam notar una mica que l'audiència encara no coneix gaire el nostre treball 'Extraterrestres', i potser això ens va fer tocar amb una mica més de por, tot i que els temes nous els tenim més que rodats als assajos. Suposo que hem de donar una mica de temps a que es vagi digerint... Un cop acabada aquesta tongada de temes, el concert va anar a més (però com feia temps que no anava), en progressió geomètrica, i això ens fa contents.

A l'escenari vam donar tot el que teniem, i si bé encara no estem al 100%, ja comencem a notar les sensacions que ens han acompanyat durant tot l'Istiu Tur 08. Permeteu-me la comparació amb aquella mítica figura del Dream Team dels anys 90, en Ronald Koeman. Deia la crítica esportiva que l'autor del gol de Wembley que donà la primera lliga de campions al Barça era com un motor diesel, que costava d'engegar, però un cop agafava les revolucions era imparable... No és que digui que els Strombers estem a l'alçada del Koeman, però sí que tinc la sensació que funcionem a poc a poc, i un cop estiguem embalats, això serà una festa blutal!!!

Propera parada, divendres sant a la sala Siracusa de Tona... Fins aleshores!!!

Fèlix Tamiz Benz

Hi ha uns quants CDs repartits a diversos llocs del Bages, Solsonès, Berguedà i Segrià. Estem en vies de reobrir la botiga per internet, i pel que fa als que sou de l'àrea metropolitana de BCN, feu una ullada al fotolog (http://www.fotolog.com/megustastrombear). A més a més, també el podreu adquirir a qualsevol concert de Strombers.

Cardona
Firabar
Pub Tuti
Bar La Bauma

Súria
Bar Quintana
Bar Lennon's
Bar Capri
Casino

Solsona
Escola de música 'Àtic'

Manresa
Sibèlius Instruments Musicals
Solans Música

Sant Vicenç de Castellet
Bar Ramoneda
Institut d'Ensenyament Secundari Castellet

Berga
Escola de Municipal de Música de Berga
Rock & Clàssics

Sant Joan de Vilatorrada
Escola de Municipal de Música

Artés
Bàsket Artés

Sant Fruitós de Bages
La Fonda Sant Benet
Bar Sant Fruitós
Bar del Camp de Futbol

Torrefarrera
Bar Tersa
Pub TuRai

Lleida
Facultat d'Agrònoms

...de moment, tenim això! Esperem augmentar la xifra molt més!!

Una stromberabraçada!!!

Fèlix Tamiz Logístico


PD. El concert de Castelló d'Empúries... bé. De fet, estem agafant la forma i encara no toquem el repertori d'estiu (moltes cançons, molta feina a destriar-les, al final és un maldecap!!!). Avui he vist que hi ha imatges al youtube i fotos al flickr de l'Ignasi, moltes gràcies!!
http://www.youtube.com/results?uploaded=w&search_query=strombers&search_type=videos
http://www.flickr.com/photos/ignasiarauz/
http://www.flickr.com/photos/ignasiarauz/sets/72157615519793515/

El tenim. I el volem distribuir. I volem que el màxim número de persones tingui la nostra música... I ens agradaria deixar claríssim que no ens volem lucrar venent el nou CD de Strombers anomenat 'Extraterrestres'. Allò que nosaltres busquem és tocar en directe, perque, i vet aqui una gran veritat, el 99% dels que ens dediquem a això de la música vivim (o malvivim, o sobrevivim, o benvivim) dels concerts en directe.

... i els 'Extraterrestres' es venen a 2 €uros.

Aquesta mena de pedra filosofal que els Strombers vam acunyar amb el CD 'Que Ruli' per combatre una pirateria que en aquells moments començava a ser perillosa per les grans discogràfiques ha estat un revulsiu que ha conseguit assentar diversos precedents. La qualitat musical no ha d'estar renyida amb la quantitat de diners que s'han d'invertir per adquirir qualsevol obra fonogràfica, i vet aqui que el 'Que Ruli' inaugurava aquest sistema. Ara bé, no espereu trobar-lo a 'El Corte Inglés', si més no de moment. Perquè al final, que distribuirà el disc serem nosaltres, els nostres col·legues, els nostres contactes arreu de la geografia catalana... i pocs més. Segur?

Amb els 'Extraterrestres' hem volgut anar més enllà. Si sou membres d'alguna entitat, grup estudiantil que busca finançament pel viatge de final de curs, o bé un grup de col·legues que us voleu treure uns quartos, us oferim el nostre treball discogràfic a la meitat de preu (1€uro) per tal de que vosaltres el veneu al preu de venda al públic (2€uros). Tot i que aqui la comanda mínima és de 100 discos, us asseguro que és tremendament fàcil vendre CDs pel que costa una birra. La frase més guapa que m'han dit últimament referida a això és: "Nanu, posa'm 10 €uros de discos!!!". Si senyor, a pes, com qui diria. Doncs no! Per regalar. Re-ga-lar.

...i el dia en que ens fem rics, farem una festa! Una stromberabraçada,

Fèlix Tamiz Vendedor

Des que em vaig enterar que es va suspendre 'La sonrisa etíope' al Capitol de Barcelona, no havia tornat a pensar en la figura de Pepe Rubianes. Avui, el telenotícies del migdia ha detingut tot el que estàvem fent a casa quan hem sentit que ens havia deixat. No diré el que ja podreu llegir a premsa i TV, i tampoc penjarem cap enllaç a la ingent quantitat de material seu que de ben segur, en les properes hores estarà penjat a la xarxa. Però si que vull manifestar, de manera totalment personal, que no és just. He començat a repassar mentalment quins records tinc d'ell, i m'he trobat veient l'entrevista més llarga del món amb el Toni Soler al programa Malalts de Tele, l'actuació al vell teatre Conservatori de Manresa (mai el vaig anar a veure al Capitol, i em consta que moltíssima gent va gaudir de l'espectable 'Rubianes solamente' diverses vegades, però quina sort que decidís fer bolos per sortir de la capital), la querella d'injúries contra Espanya que va patir per dir el que pensava al Club de l'Albert Om, les mogudes amb la comunitat de Madrid quan va estrenar l'obra basada en la figura del poeta Lorca, o les grans nits de joc que donava de convidat als programes de l'Andreu Buenafuente... A l'altra cara de la moneda, una persona que dedicava bona part d'aquests últims anys a arrencar somriures a Etiòpia. Avui l'histriònic actor més políticament incorrecte que no es callava ni una torna a estar en boca de tothom que s'estima l'humor LLIURE sense emmanillar. I igual que altres incombustibles personatges que ens han deixat prematurament -em ve a la memòria el meu estimat convilatat Jaume Esquius-, no puc deixar de pensar que potser no és just...

El món de les arts torna a estar de dol. Visca el més insigne actor galaico-català del món!!!

Fèlix Tamiz

En Sebastian Toto, en Trapezio Steven i en Xuqui 'alitas de pollo' van engegar els seus amplificadors per començar a enregistrar noves cançons. Uns quants acords més tard no van poder evitar quedar-se sorpresos. Els so que s'escoltava per aquells altaveus de la marca Fostex -grans especialistes en so professional- era crispat i saturat en lloc de ser pur, càlid, i rodó. En Trapezio no se'n sabia avenir. Havia repassat les connexions dels cables, havia canviat les piles de nou volts allà on era convenient i el passat diumenge al matí havia provat la nova taula de so Mackie de preu desorbitat, amb uns resultats absolutament sorprenents. El que sonava en aquell moment era una so de baixa qualitat que no maridava en absolut amb les excel·lents condicions d'aquell estudi de gravació.

En Sebastian, en Trapezio i en Xuqui eren tres músics de llarga trajectòria, integrants d'una de les bandes amb més feina de la Catalunya central anomenada Strangels. Estaven a punt de donar forma al seu quart disc i de sobte, la delicada operació de l'enregistrament del seu nou fill començava amb uns problemes que ells, experts en aquestes batalles, no podien solucionar. En Trapezio, que anys abans havia militat amb el grup barceloní 'El Listo y los Cromañones' va tirar la tovallola, tot dient: “Extraterrestres. Això només pot ser culpa dels Extraterrestres. I a fe de Déu que aquest problema ens farà retrassar el nou disc”.

Moltes vegades amb una petita conya pots determinar fins i tot el nom d'un disc. I ens agrada, perquè al cap i a la fi, tindrem alguna cosa divertida per explicar... i en cas que sigui trista, ja l'alegrarem nosaltres! Al cap i a la fi, sóm els Strombers, no?



Extraterrestres

Bromes apart, ha costat, però ens ho hem passat bé. Hem donat voltes, hem gravat material aqui, allà, hem treballat dur -sin prisa pero sin pausa- i ja el tenim. El nostre flamant quart disc per fi ha sortit al carrer, i es diu 'Extraterrestres'. Quan tu ets el principal promotor del teu material, costa fer-se un lloc en l'àmbit de la distribució, la promoció i totes aquestes feines que als músics, en realitat, no ens diuen gaire... Només cal creuar els dits i esperar que tot ens vagi, com a mínim, com en els últims tres anys. Confiem molt en el nostre nou material, i volem creure que ens anirà millor!

Una stromberabraçada de retrobada a tothom,

Fèlix Tamiz

Mirarem de fer bondat i fer entrega de les cròniques dels últims concerts abans de que s'acabi la setmana...

Breda, allà on es roda Ventdelplà. Perdoneu la meva ignorància, però mai he estat seguidor d’aquesta sèrie de TV3... Doncs a dintre d’una carpa plena de goteres, producte de la incessant pluja que durant tot el dia i tota la nit ens va acompanyar, vam perpetrar el primer dels bolos d’aquest cap de setmana passat.

Una temperatura més aviat fresqueta i el fangar com una piscina a l’entrada del recinte ens va donar la benvinguda, intercalats amb els grups locals Sancrist i Comet Blue, que actuaven abans i després de nosaltres. A l’hora de la nostra actuació, l’audiència disposada a cremar energies, i amb tot aquest públic, la resta de la banda darrera d’aquest fi. Molta comunicació, sobretot amb les cares que teniem ben al davant, i a més a més molt noves, i molt joves. Sembla que una nova fornada de seguidors d’aquelles terres es comença a compactar... Per il•lustrar-ho, al proper concert que us apropeu, pareu atenció al tema Generación Ska, que inclourem al nou disc i ja l’estem interpretant en directe, i veureu per on vaig. Al final, com era previsible, una petita invasió d’escenari!!

A Lliçà d’Amunt, tres quartes parts del mateix. A l’ateneu l’Aliança, seu de molts concerts durant els últims temps i promotors de la cultura musical a la zona des de fa temps, vam aterrar els Strombers. Tot i que després de sopar servidor estava KO, vaig aprofitar per fer una bona becaina a la furgo, que es va acabar just quan els Batak finalitzaven la seva actuació. Vam assistir a un fi de festa amb molta gent jove, molt jove, molta energia, invasió d’escenari i fins i tot robamenta de barret (feliçment recuperat).

Fèlix Tamiz

PD. Vejam vejam, què ens manca? Bordils, La Cellera de Ter, Artés i el Mundo Caníbal de Cerdanyola...

Súria, 23 de març. L'ambient de la vila més festiu que mai per celebrar unes de les caramelles més reexides dels últims anys, i tot el poble volcat amb el que s'ha convertit en quelcom més que la pròpia festa major. I sí, Súria feia goig aquest cap de setmana de pasqua... Amb aquest teló de fons, era impossible no sentir-se i realitzar un dels millors concerts de l'any, tant a nivell anímic com pel que fa al so. Súria va ser la cara de la moneda, amb una gran estrena de les projeccions a càrrec del nostre artista i disenyador Salmón Satrúztegui, que va estar hores i hores programant el nou 'ciclorama', aquella pantalla blanca il·luminada amb diversos colors que vam lluïr a Súria. Salmón també és l'autor del nou póster promocional. Una petita mostra del concert que fa molt de goig:




Manresa, 4 d'abril. Després d'algun assaig tornem a repetir al Bages, rememorant vells temps dels inicis de la banda, quan es tocava a la comarca cincuanta vegades l'any (o potser més?). Aquesta vegada, els ànims no estaven per a celebracions, per raons de diversa índole. Una d'elles rau en la nul·la acceptació que tenim al diari escrit d'àmbit comarcal. No sabem què passa, però alguna cosa falla. Dijous anuncien al diari una jam session al Sielu, cosa que em sembla obligada i fabulosa, a més amb exquisits músics de la zona. Divendres... anuncien el concert de Remendaos que es durà a terme dissabte a la mateixa sala. I nosaltres? Que toquem divendres!!! Una petitíssima ressenya a l'agenda. Els Remendaos són col·legues (l'Antonio Remendao canta 'El Gato Estreyao' al disc Blú), però penso que hi havia espai de sobres per comentar el concert que nosaltres anàvem a perpetrar el divendres i explicar el que la banda de Sant Joan de Vilatorrada havien de protagonitzar dissabte... I és que realment és una tonteria, perquè a tots els concerts, de moment (cross fingers) tenim una bona audiència... Però ens va ratllar una mica. A més el concert va començar molt més fred del que estàvem acostumats, degut a que encara hi havia poca gent a la sala. A la cinquena cançó estava més o menys resolt, però ja no estàvem molt centrats. La part positiva va ser el so d'en Bartomeu Pedalera i les projeccions del Salmón. No vam tocar pas malament, però sí que anímicament no vam estar del tot còmodes. El Sielu va ser la creu.

Vilanova de Bellpuig, 5 d'abril. Un cartell de luxe per a una festa ídem. Dept, Betagarri i servidors. Ja és prou complicat gestionar les proves de so quan toques l'últim, que vam decidir estalviar-nos-les. Si, ser al poble a les 17h per tocar a les 3 de la matinada ens suposava un esforç molt gran, tenint en compte que el dia anterior també haviem treballat, encara que fós al Bages. Per tant, vam confiar que tot estaria control·lat amb una simple comprovació de les línies dels amplis, els micros i els monitors... No va ser així. A sobre de l'escenari una liada del vint-i-set, i si nosaltres haviem de començar a les 3 de la matinada, els primers acords no van sonar fins passades les 4:30. Ho vull explicar perquè el fet de saltar-nos les proves no té res a veure amb que nosaltres comencéssim amb una hora i mitja de retard. El tangay que tenien liat a la taula de monitoratge abans de començar era magne (tot i que conforme passava el concert, el tècnic s'ho va currar molt bé), alguns micros de la bateria no sonaven (el Jaume ja podia donar als toms, que només s'escoltaven si estaves a prop)... Amb aquestes circumstàncies, i la gent demanant l'inici del concert el nerviosisme s'apoderava de nosaltres. Però un cop començats, tota l'energia negativa es va esvaïr, i ens vam dedicar a fer la feina que millor sabem fem. Agraïts fins a la mèdul·la vam quedar, també sorpresos, per la quantitat de gent que hi havia i l'energia que es respirava al pavelló, tenint en compte les hores que passavem. Per tot això, donem a Vilanova la moneda de canto.

I avui divendres ens veurem a Breda, per acabar demà a Lliçà de Munt, al casal l'Aliança. Estem recuperats i amb moltes ganes de posar el llistó com a Súria!!! Ens veiem a Stromberland!

Fèlix Tamiz Sintapujos

Fer concerts a l'hivern representa moltes vegades adaptar-te als shows de petit format. Les sales tenen això. Tot el muntatge de so i llums que es realitza als pavellons, a les sales es queda en menys quantitat de watts, quatre focus i tal vegada més xivarri a l'escenari, per falta de monitoratge... Però tots estem més a prop. L'audiència d'una sala està sempre a tocar a l'escenari, i si tens la sort de que les cançons agradin, el caliu es transmet com les mol·lècules d'aigua d'un recipient al qual el foc li comença a fer pessigolletes. No és que en realitat sigui una bomba disfressada d'olla a pressió, perquè per sort nostra, mai no ha fet explosió en el sentit literal de la paraula. Les emocions, les cares tan a prop i una sort de bon rotllo poden extendre's com un virus benigne i fer que, per una estona, els mals desapareguin i l'alegria i la disbauxa arropades per la música i la festa siguin el vehicle canalitzador d'energies que ens mou a tots al mateix ritme. Hola, sóc una mol·lècula de bones vibracions.


Vam improvitzar un petit homenatge al Chiqui-chiqui amb el nostre Chiquilicuatre particular

I amb un medi anomenat furgoneta i uns àtoms que es diuen instruments i amplis les mol·lècules de Strombers van estar, primer a Berga, i després a Girona, tot vivint l'experiència de tornar a repetir a La General i l'Enjoy. Estrena de l'Only Love a Berga (molt millor que a Girona-uups!!) després de no tocar-lo durant cinc mesos va ser molt agraïda i sonada, on fins hi tot va haver-hi temps per garrotins. A l'Enjoy, potser més bogeria festivalera, pròpia dels concerts a terrers gironines. Només em va sobrar el segurata que estava davant de l'escenari, treballant amb excés de zel, i en una posició massa a la defensiva i potser un pèl desmesurada.

Repetirem també per les mateixes dates el concert a Súria, el proper diumenge de caramelles, juntament amb els amics de Tupolev i Tío Tirito. Tot queda al Bages!! Ara, a preparar les caramelles...

Fèlix Tamiz Antonov