El cartell del documental

Després de la divertidíssima “24 hour party people” (Michael Winterbottom, 2002) i de "Control" (Anton Corbijn, 2007), un biopic tendre però poc incisiu sobre Ian Curtis, el cinema s’apropa una vegada més al món de Joy Division. És un documental i és diu, senzillament, “Joy Division” (Grant Gee, 2007) -aquí en podeu veure el trailer-.

I és un documental tan cru, tan eixut i tan dessolat com la música de la banda de Manchester. Grant Gee, realitzador del documental sobre radiohead “Meeting people is easy” (1999) –atenció fans de Yorke & co: Sputnik va darrere d’aquesta peça!-, dirigeix amb rigor i un gust excepcional aquest recorregut per la història de Joy Division, des dels seus orígens en un Manchester decadent fins el suïcidi del seu cantant, Ian Curtis, l'any 1980. El guió és de l’escriptor Jon Savage, amic de la banda i una de les plomes més brillants que mai s’hagin dedicat al pop i el rock britànics.



A banda de molt material inèdit, a “Joy Division” hi ha entrevistes amb tothom qui s’havia d’entrevistar -l’única excepció és la vídua de Curtis -. Entre molts d’altres:

-els tres supervivents de la banda, ara a New Order (nota per als fans: en la distància curta, Peter Hook és ben bé el hooligan que sembla ser sobre l’escenari).

-Peter Saville, dissenyador de les portades del grup.

-Tony Wilson (1950-2007), el presentador de televisió i empresari visionari que va recolzar la banda des del principi, retratat amb un gran sentit de l’humor a “24 hour party people”. A banda d’un personatge únic, Wilson resulta ser un entrevistat excepcional.

-Annick Honoré, la periodista que va fer trontollar la vida sentimental d’Ian Curtis.

-el fotògraf que va prendre la famosa instantània de Joy Division sobre un pont nevat de Manchester.

-“la competència”: el famós fotògraf Anton Corbijn, amic del grup i autor del biopic “Control”, també ofereix el seu testimoni. La seva inclusió al documental honora els responsables de “Joy Division”, però també, i molt especialment, el propi Corbijn. Aparèixer en un documental d’aquest nivell després d’haver fet una pel•lícula força més fluixa sobre el mateix assumpte és digne d’elogi. Un gentleman.

L’any Joy Division s’ha arrodonit amb la publicació en edició per a col•leccionistes dels dos únics àlbums d’estudi de la banda, "Unknown pleasures" i "Closer".

Aquests dies, en cinemes d’altres latituds s’estrena “Joy Division”. Aquí haurem d’esperar, igual que pel què fa a “Control”. Per als qui no tinguin prou paciència, el biopic dirigit per Corbijn (que per cert, és el seu debut com a realitzador en format llarg) ja es pot comprar en DVD al Regne Unit.