DISSABTE 31 DE JULIOL, A LES 10.35h -EL 33- / Reemissió: DIUMENGE 1 D’AGOST, A MITJANIT -EL 33-
"I am trying to break your heart" (1a part)
Els nord-americans Wilco són una de les bandes més prestigioses del rock actual. El salt al gran públic el van fer gràcies a l’àlbum “Yankee Hotel Foxtrot” (2002), el més atrevit de la seva carrera fins aleshores. Però la gravació del disc va estar plena de dificultats. Les diferències amb la discogràfica i els problemes personals entre els líders del grup, Jeff Tweedy i Jay Bennett, van posar a prova la resistència de Wilco.
Aquesta setmana us oferim la primera part del documental “I am trying to break your heart”: el retrat en profunditat d’un procés de creació artística fascinant i ple de conflictes que va posar en evidència la crisi de la indústria discogràfica a principis del segle XXI.
Aquí en podeu veure un tràiler.
"I am trying to break your heart" (1a part)
Els nord-americans Wilco són una de les bandes més prestigioses del rock actual. El salt al gran públic el van fer gràcies a l’àlbum “Yankee Hotel Foxtrot” (2002), el més atrevit de la seva carrera fins aleshores. Però la gravació del disc va estar plena de dificultats. Les diferències amb la discogràfica i els problemes personals entre els líders del grup, Jeff Tweedy i Jay Bennett, van posar a prova la resistència de Wilco.
Aquesta setmana us oferim la primera part del documental “I am trying to break your heart”: el retrat en profunditat d’un procés de creació artística fascinant i ple de conflictes que va posar en evidència la crisi de la indústria discogràfica a principis del segle XXI.
Aquí en podeu veure un tràiler.
17/07/2010: "Moog", dissabte 24/7
DISSABTE 24 DE JULIOL, A LES 10.35h -EL 33- / Reemissió: DIUMENGE 25 DE JULIOL, A MITJANIT -EL 33-
"Moog"
Cables i resistències quen van transformar la música per sempre.
Robert Moog (1934-2005) no és una gran estrella, però va tenir una visió que va fer canviar la història de la música popular. O almenys, la manera com sona aquesta música. És l’inventor dels sintetitzadors més populars de tots els temps, que porten el seu nom.
Els instruments que Robert Moog al llarg de quatre dècades han estat imprescindibles per músiques tan diverses com el rock simfònic, el techno, el hip-hop, el pop o la música experimental.
Els teclistes Keith Emerson (Emerson, Lake & Palmer), Rick Wakeman (Yes), Bernie Worrell (Parliament, Funkadelic) i Money Mark (Beastie Boys), el productor DJ Spooky, el grup Stereolab i altres músics apareixen en un documental que és al mateix temps una mirada al fascinant univers de Robert Moog i un recorregut per la història de la música electrònica.
"Moog" va rebre el premi al millor documental a l'edició del 2004 del festival de documental musical In-Edit de Barcelona.
Aquest programa NO estarà disponible en streaming.
"Moog"
Cables i resistències quen van transformar la música per sempre.
Robert Moog (1934-2005) no és una gran estrella, però va tenir una visió que va fer canviar la història de la música popular. O almenys, la manera com sona aquesta música. És l’inventor dels sintetitzadors més populars de tots els temps, que porten el seu nom.
Els instruments que Robert Moog al llarg de quatre dècades han estat imprescindibles per músiques tan diverses com el rock simfònic, el techno, el hip-hop, el pop o la música experimental.
Els teclistes Keith Emerson (Emerson, Lake & Palmer), Rick Wakeman (Yes), Bernie Worrell (Parliament, Funkadelic) i Money Mark (Beastie Boys), el productor DJ Spooky, el grup Stereolab i altres músics apareixen en un documental que és al mateix temps una mirada al fascinant univers de Robert Moog i un recorregut per la història de la música electrònica.
"Moog" va rebre el premi al millor documental a l'edició del 2004 del festival de documental musical In-Edit de Barcelona.
Aquest programa NO estarà disponible en streaming.
DISSABTE 17 DE JULIOL, A LES 10.35h -EL 33- / Reemissió: DIUMENGE 18 DE JULIOL, A MITJANIT -EL 33-
“Meeting people is easy”
La gira de presentació d’"OK Computer", o com enfrontar-se a l’èxit i no morir en l'intent.
Any 1997, Barcelona. Comença la gira de presentació del disc "Ok Computer". El món del rock rep el nou àlbum de la banda de Thom Yorke com un dels més importants del seu temps. I de la nit al dia, radiohead es troben convertits en grans estrelles. L’introvertit Thom Yorke i els seus companys assoleixen un èxit massiu, però no estan preparats per fer front als elogis de la premsa, als premis i a l’adoració dels fans.
“Meeting people is easy”, dirigit pel realitzador Grant Gee és un retrat del grup gravat durant la gira de 1997-1998 i mostra radiohead en un moment crucial: quan els reis de l'indie britànic deixen de ser un grup minoritari per transformar-se en grans estrelles.
Per respectar l'estil del documental, aquest programa s'emet íntegrament en versió original subtitolada. Aquest documental NO estarà disponible en streaming.
“Meeting people is easy”
La gira de presentació d’"OK Computer", o com enfrontar-se a l’èxit i no morir en l'intent.
Any 1997, Barcelona. Comença la gira de presentació del disc "Ok Computer". El món del rock rep el nou àlbum de la banda de Thom Yorke com un dels més importants del seu temps. I de la nit al dia, radiohead es troben convertits en grans estrelles. L’introvertit Thom Yorke i els seus companys assoleixen un èxit massiu, però no estan preparats per fer front als elogis de la premsa, als premis i a l’adoració dels fans.
“Meeting people is easy”, dirigit pel realitzador Grant Gee és un retrat del grup gravat durant la gira de 1997-1998 i mostra radiohead en un moment crucial: quan els reis de l'indie britànic deixen de ser un grup minoritari per transformar-se en grans estrelles.
Per respectar l'estil del documental, aquest programa s'emet íntegrament en versió original subtitolada. Aquest documental NO estarà disponible en streaming.
03/07/2010: "Els Beatles mai vistos", dissabte 10/7
DISSABTE 10 DE JULIOL, A LES 10.35h -EL 33- /Reemissió: DIUMENGE 11 DE JULIOL, A LES 00.50h -EL 33-
"Els Beatles mai vistos"
Per què els Beatles van deixar de tocar en directe quan eren les estrelles més grans del món?
L’agost de 1966, a San Francisco, els Beatles van fer el seu últim concert. Encara gravarien àlbums durant quatre anys més, però ja no van tornar a pujar mai més junts en un escenari. El programa d’aquesta setmana explica per què, al cim de la seva popularitat, el quartet de Liverpool va renunciar a actuar en directe.
A través d’imatges inèdites i dels testimonis de les persones que els van acompanyar en directe, el documental “Els Beatles mai vistos” segueix els el recorregut dels Beatles pels escenaris de tot el món, des de les seves actuacions a petits locals d’Anglaterra fins a les gires pes Estats Units i la polèmica visita a Àsia.
Les gires de Lennon, McCartney, Harrison i Ringo van desbordar el grup i van superar les expectatives dels organitzadors: calendaris impossibles, problemes de seguretat, recursos tècnics deficients, amenaces, polèmiques als mitjans de comunicació… Els reptes als quals s’enfrontaven eren desconeguts.
“Els Beatles mai vistos” no és una biografia de la banda. Tampoc és un recull d'actuacions en directe. És un documental que explica com, sense voler-ho, els Beatles van donar forma a les grans gires modernes de la música pop.
Aquest programa NO estarà disponible en streaming.
"Els Beatles mai vistos"
Per què els Beatles van deixar de tocar en directe quan eren les estrelles més grans del món?
L’agost de 1966, a San Francisco, els Beatles van fer el seu últim concert. Encara gravarien àlbums durant quatre anys més, però ja no van tornar a pujar mai més junts en un escenari. El programa d’aquesta setmana explica per què, al cim de la seva popularitat, el quartet de Liverpool va renunciar a actuar en directe.
A través d’imatges inèdites i dels testimonis de les persones que els van acompanyar en directe, el documental “Els Beatles mai vistos” segueix els el recorregut dels Beatles pels escenaris de tot el món, des de les seves actuacions a petits locals d’Anglaterra fins a les gires pes Estats Units i la polèmica visita a Àsia.
Les gires de Lennon, McCartney, Harrison i Ringo van desbordar el grup i van superar les expectatives dels organitzadors: calendaris impossibles, problemes de seguretat, recursos tècnics deficients, amenaces, polèmiques als mitjans de comunicació… Els reptes als quals s’enfrontaven eren desconeguts.
“Els Beatles mai vistos” no és una biografia de la banda. Tampoc és un recull d'actuacions en directe. És un documental que explica com, sense voler-ho, els Beatles van donar forma a les grans gires modernes de la música pop.
Aquest programa NO estarà disponible en streaming.
El dibuixant Joann Sfar s’estrena en el cinema en una extraordinària recreació de la vida de Serge Gainsbourg, la icona més gran del pop francès, que s’estrena divendres 9 de juliol.
D’entrada, dels biopics cal sospitar-ne. N’hem vist prou i de prou dolents (la feina és trobar-ne un de bo) per saber-ho de sobres. Sembla un gènere condemnat a avorrir. Però aquest és diferent.
“Gainsbourg (vida de un héroe)” és una altra cosa, perquè està fet amb imaginació. Perquè no és esclau dels fets, sinó que prioritza les sensacions, els sentiments, i es permet jugar amb la fantasia. Perquè, de cop i volta, Gainsbourg discuteix el seu alter ego, que és un ninot gegant, i aquí no ha passat res. És una altra cosa, perquè no glorifica l’artista i el converteix en un estereotip, sinó que ens presenta un personatge complex amb qui no podem estar sempre d’acord. Perquè diu tant sobre el protagonista, Gainsbourg, com sobre el director, Sfar. “Gainsbourg (vida de un héroe)” és un treball d’autor.
Joann Sfar, conegut per còmics com “La mazmorra”, s’ha passat al cinema per partida doble: mentre s’estrena el retrat de Gainsbourg, el dibuixant francès treballa en l’adaptació en animació d’un dels seus títols de més èxit, “El gato del rabino”.
De veritat que “Gainsbourg (vida de un héroe)” és una de les millors pel•lícules al voltant de la música que aquest blog ha recomanat mai. I, per descomptat, el millor biopic que hem vist en molt de temps.
D’entrada, dels biopics cal sospitar-ne. N’hem vist prou i de prou dolents (la feina és trobar-ne un de bo) per saber-ho de sobres. Sembla un gènere condemnat a avorrir. Però aquest és diferent.
“Gainsbourg (vida de un héroe)” és una altra cosa, perquè està fet amb imaginació. Perquè no és esclau dels fets, sinó que prioritza les sensacions, els sentiments, i es permet jugar amb la fantasia. Perquè, de cop i volta, Gainsbourg discuteix el seu alter ego, que és un ninot gegant, i aquí no ha passat res. És una altra cosa, perquè no glorifica l’artista i el converteix en un estereotip, sinó que ens presenta un personatge complex amb qui no podem estar sempre d’acord. Perquè diu tant sobre el protagonista, Gainsbourg, com sobre el director, Sfar. “Gainsbourg (vida de un héroe)” és un treball d’autor.
Joann Sfar, conegut per còmics com “La mazmorra”, s’ha passat al cinema per partida doble: mentre s’estrena el retrat de Gainsbourg, el dibuixant francès treballa en l’adaptació en animació d’un dels seus títols de més èxit, “El gato del rabino”.
De veritat que “Gainsbourg (vida de un héroe)” és una de les millors pel•lícules al voltant de la música que aquest blog ha recomanat mai. I, per descomptat, el millor biopic que hem vist en molt de temps.
02/07/2010: "Es busca productor", dissabte 3/7
DISSABTE 3 DE JULIOL, A LES 10.35h -EL 33-
“Es busca productor”
Darrere de cada bona cançó hi ha, almenys, un bon compositor. Però sovint hi ha algú altre. Una figura a l’ombra, a mig camí entre l’artista i el tècnic que no apareix mai a les fotografies, però que dóna forma al resultat final i pot convertir una bona cançó en un èxit. L’Sputnik es proposa explicar la història dels productors artístics a Catalunya, i a més, respondre una pregunta: què és, un productor musical?
Al programa apareixen Alain Milhaud (Los Bravos, Maria del Mar Bonet, Smash...), Tony Ronald (Los Diablos, Los Amaya...), Rafel Moll (Sisa, Gato Pérez, El Último de la Fila..), Maurici Tonelli (mà dreta del desaparegut Marc Grau en la producció de Sopa de Cabra, Els Pets, Lax’n’busto...), Javier Vicente (Orgullo de España, The Pantano Boas...), Quimi Portet (Adrià Puntí, Albert Pla...), Santi García (Unfinished Sympathy, Aina...), Xasqui Ten (Rosa, Sonia y Selena...), Ricky Falkner (standstill, Love of Lesbian, Sidonie...) i Guillamino.
I a més, La Banda Municipal del Polo Norte es posa a les ordres d'un productor interpretat pel periodista, guionista i DJ Òscar Dalmau.
Aquest programa NO estarà disponible en streaming.
“Es busca productor”
Darrere de cada bona cançó hi ha, almenys, un bon compositor. Però sovint hi ha algú altre. Una figura a l’ombra, a mig camí entre l’artista i el tècnic que no apareix mai a les fotografies, però que dóna forma al resultat final i pot convertir una bona cançó en un èxit. L’Sputnik es proposa explicar la història dels productors artístics a Catalunya, i a més, respondre una pregunta: què és, un productor musical?
Al programa apareixen Alain Milhaud (Los Bravos, Maria del Mar Bonet, Smash...), Tony Ronald (Los Diablos, Los Amaya...), Rafel Moll (Sisa, Gato Pérez, El Último de la Fila..), Maurici Tonelli (mà dreta del desaparegut Marc Grau en la producció de Sopa de Cabra, Els Pets, Lax’n’busto...), Javier Vicente (Orgullo de España, The Pantano Boas...), Quimi Portet (Adrià Puntí, Albert Pla...), Santi García (Unfinished Sympathy, Aina...), Xasqui Ten (Rosa, Sonia y Selena...), Ricky Falkner (standstill, Love of Lesbian, Sidonie...) i Guillamino.
I a més, La Banda Municipal del Polo Norte es posa a les ordres d'un productor interpretat pel periodista, guionista i DJ Òscar Dalmau.
Aquest programa NO estarà disponible en streaming.
01/07/2010: Crònica d'una nit que no va ser
Com ja sabeu, a última hora vam haver de suspendre l'emissió del documental "Heliogàbal. Retrat de família". Però hi ha gent que sí que l'ha pogut veure. I no a internet. En pantalla gran.
Avui, al diari Público, hi ha una crònica del passi privat que vam fer del documental sobre el bar Heliogàbal... al bar Heliogàbal. On, si no. Hi van assistir els protagonistes del programa ("el padrino, els tiets aquells que van en xandall", que diu el Petit de Cal Eril a la promo) i músics d'unes quantes bandes de Barcelona. Fins i tot n'hi havia de bandes que no surten al documental.
La crònica la podeu llegir aquí. I el programa l'estrenarem a la tornada de temporada de vancances, a finals de setembre. Aquesta vegada sí. Ho prometem.
Avui, al diari Público, hi ha una crònica del passi privat que vam fer del documental sobre el bar Heliogàbal... al bar Heliogàbal. On, si no. Hi van assistir els protagonistes del programa ("el padrino, els tiets aquells que van en xandall", que diu el Petit de Cal Eril a la promo) i músics d'unes quantes bandes de Barcelona. Fins i tot n'hi havia de bandes que no surten al documental.
La crònica la podeu llegir aquí. I el programa l'estrenarem a la tornada de temporada de vancances, a finals de setembre. Aquesta vegada sí. Ho prometem.
Al llarg dels mesos de juliol, agost i setembre, Sputnik canvia d’horari i reemet alguns dels millors documentals estrenats durant les temporades anteriors.
Imatge per cortesia de Freefoto.
A l’estiu, Sputnik s’emetrà els dissabtes a les 10.30 i es podrà tornar a veure els diumenges als volts de mitjanit. Us avancem els programes que emetrem aquest estiu:
“Els Beatles mai vistos” (10/7) no només dóna accés al backstage dels concerts de Lennon, McCartney, Harrison i Ringo, sinó que explica com van néixer les grans gires del rock tal com les coneixem avui. “Radiohead: meeting people is easy” (17/7), dirigit esplèndidament per Grant Gee (“Joy Division”), captura de la banda que va capitalitzar el rock alternatiu de finals dels anys 90, just quan feien el salt al gran públic gràcies a l’àlbum “OK Computer”. “Moog” (24/7) és un retrat commovedor del pare del sintetitzador més famós del món, però també d’un pensador extraordinari i d’un home de ciències amb una gran sensibilitat per la música.
“Wilco: I am trying to break your heart” (31/7 i 7/8) és la crònica del part d’un disc que ha fet història en el rock contemporani, “Yankee Hotel Foxtrot”, però també és el retrat d’una ruptura dolorosa en el si de la banda que lidera, en solitari, Jeff Tweedy. “Pink Floyd: which one is pink?” (14/8) és la biografia més completa que s’ha fet mai en format audiovisual sobre els autors de “The Piper at the Gates of Dawn” i “The Wall”.
I per aclamació popular, acabarem la temporada d’estiu amb la reemissió de “Benvinguts als anys 80” (a partir del 21/8), la sèrie que en sis capítols recorre les moltes cares de la música de la dècada dels anys 80.
Aprofitem per desitjar-vos unes bones vacances i us recordem que, setmanalment, en aquest blog trobareu informació actualitzada sobre la programació.
Imatge per cortesia de Freefoto.
A l’estiu, Sputnik s’emetrà els dissabtes a les 10.30 i es podrà tornar a veure els diumenges als volts de mitjanit. Us avancem els programes que emetrem aquest estiu:
“Els Beatles mai vistos” (10/7) no només dóna accés al backstage dels concerts de Lennon, McCartney, Harrison i Ringo, sinó que explica com van néixer les grans gires del rock tal com les coneixem avui. “Radiohead: meeting people is easy” (17/7), dirigit esplèndidament per Grant Gee (“Joy Division”), captura de la banda que va capitalitzar el rock alternatiu de finals dels anys 90, just quan feien el salt al gran públic gràcies a l’àlbum “OK Computer”. “Moog” (24/7) és un retrat commovedor del pare del sintetitzador més famós del món, però també d’un pensador extraordinari i d’un home de ciències amb una gran sensibilitat per la música.
“Wilco: I am trying to break your heart” (31/7 i 7/8) és la crònica del part d’un disc que ha fet història en el rock contemporani, “Yankee Hotel Foxtrot”, però també és el retrat d’una ruptura dolorosa en el si de la banda que lidera, en solitari, Jeff Tweedy. “Pink Floyd: which one is pink?” (14/8) és la biografia més completa que s’ha fet mai en format audiovisual sobre els autors de “The Piper at the Gates of Dawn” i “The Wall”.
I per aclamació popular, acabarem la temporada d’estiu amb la reemissió de “Benvinguts als anys 80” (a partir del 21/8), la sèrie que en sis capítols recorre les moltes cares de la música de la dècada dels anys 80.
Aprofitem per desitjar-vos unes bones vacances i us recordem que, setmanalment, en aquest blog trobareu informació actualitzada sobre la programació.
Per canvis d'última hora a la programació de Televisió de Catalunya, avui no hi ha Sputnik.
Enlloc de Sputnik, avui s'emet el documental "El llegat de Laporta", dedicat a l'expresident del FC Barcelona. En principi, el programa sobre Joan Laporta s'havia d'emetre a TV3, però a aquella hora s'emetrà una entrevista amb el president de la Generalitat, José Montilla.
Per tot plegat, es posposa l'emissió del documental "Heliogàbal. Retrat de família", que s'estrenarà a finals de setembre, quan començarà la temporada de tardor de Sputnik . Ho lamentem perquè ens feia molta il·lusió estrenar-lo abans de l'estiu. Mentre esperem, ens queda el consol del playlist que ens ha fet l'Albert Guàrdia, bateria de Nueva Vulcano, responsable de la discogràfica La Castanya, treballador de l'Heliogàbal i un dels protagonistes del programa.
Més coses: la temporada s'ha acabat, però seguirem en antena amb la reemissió d'alguns dels millors documentals que tenim en cartera. Informació sobre la programació d'estiu en un pròxim post.
Enlloc de Sputnik, avui s'emet el documental "El llegat de Laporta", dedicat a l'expresident del FC Barcelona. En principi, el programa sobre Joan Laporta s'havia d'emetre a TV3, però a aquella hora s'emetrà una entrevista amb el president de la Generalitat, José Montilla.
Per tot plegat, es posposa l'emissió del documental "Heliogàbal. Retrat de família", que s'estrenarà a finals de setembre, quan començarà la temporada de tardor de Sputnik . Ho lamentem perquè ens feia molta il·lusió estrenar-lo abans de l'estiu. Mentre esperem, ens queda el consol del playlist que ens ha fet l'Albert Guàrdia, bateria de Nueva Vulcano, responsable de la discogràfica La Castanya, treballador de l'Heliogàbal i un dels protagonistes del programa.
Més coses: la temporada s'ha acabat, però seguirem en antena amb la reemissió d'alguns dels millors documentals que tenim en cartera. Informació sobre la programació d'estiu en un pròxim post.
29/06/2010: ODDSAC? Però què és això d'ODDSAC?
27 segons de tràiler. Només en coneixem això. Però la pel•lícula ODDSAC, una col•laboració entre la banda Animal Collective i el vídeoartista Danny Perez, és un dels artefactes audiovisual més intrigants que hi ha en perspectiva pels pròxims mesos.
Ells en diuen “àlbum visual” i es veu que té alguna cosa de film de terror. Animal Collective hi han posat una banda sonora feta expressament per aquest projecte, i Perez, autor d'alguns dels seus vídeoclips, tota la resta. El DVD, que conté la pel•lícula (54 minuts) i un llibret il•lustrat de 40 pàgines, es posa a la venda el 27 de juliol a la botiga on-line de la distribuïdora britànica Plexifilm.
Ells en diuen “àlbum visual” i es veu que té alguna cosa de film de terror. Animal Collective hi han posat una banda sonora feta expressament per aquest projecte, i Perez, autor d'alguns dels seus vídeoclips, tota la resta. El DVD, que conté la pel•lícula (54 minuts) i un llibret il•lustrat de 40 pàgines, es posa a la venda el 27 de juliol a la botiga on-line de la distribuïdora britànica Plexifilm.
Sindica aquest blog - RSS