DIJOUS 15 DE MAIG, A LES 23.50 -CANAL 33-
Potser el nom de John Hammond (1910 - 1987) no resulti familiar a la majoria d’aficionats a la música. Però Bob Dylan, Billie Holiday, Pete Seeger, Bruce Springsteen i moltes altres icones de la música popular estan en deute amb ell.
Entre els anys 30 i els anys 70, des de la discogràfica Columbia Records, John Hammond va descobrir i produir músics de tota mena: per les seves mans van passar els que després serien estrelles del jazz, el blues, el folk i el rock. Amb talent i convicció, Hammond va llençar les carrereres d'artistes únics i al mateix temps va ajudar a fer caure les barreres de la segregació racial en el món de la música.
Aquesta setmana, gràcies al documental "John Hammond: de Bessie Smith a Bruce Springsteen" el veterà realitzador Hart Perry (membre de l'equip que va immortalitzar el festival de Woodstock) descobrim el melòman i aventurer que, des de l’ombra, va donar forma a la música nord-americana durant quatre dècades.
Aquí podeu trobar més informació sobre el documental.
Potser el nom de John Hammond (1910 - 1987) no resulti familiar a la majoria d’aficionats a la música. Però Bob Dylan, Billie Holiday, Pete Seeger, Bruce Springsteen i moltes altres icones de la música popular estan en deute amb ell.
Entre els anys 30 i els anys 70, des de la discogràfica Columbia Records, John Hammond va descobrir i produir músics de tota mena: per les seves mans van passar els que després serien estrelles del jazz, el blues, el folk i el rock. Amb talent i convicció, Hammond va llençar les carrereres d'artistes únics i al mateix temps va ajudar a fer caure les barreres de la segregació racial en el món de la música.
Aquí podeu trobar més informació sobre el documental.
DIJOUS 8 DE MAIG, A LES 23.45 -CANAL 33-
Gairebé 40 anys després de la seva mort, Jimi Hendrix (1943 a 1970) continua sent un músic referencial i un dels personatges més fascinants de la història del rock. Us proposem un recorregut per la seva vida i la seva carrera, totes dues curtes però igualment intenses.
En només quatre anys, Hendrix va passar de ser un guitarrista de blues desconegut a convertir-se en una icona de la cultura rock, un músic brillant i un personatge ple de contradiccions. El documental "Jimi Hendrix: l'home que van convertir en un déu" mostra un home al mateix temps exhibicionista i tímid, adorat i incomprès, ambiciós i consumit per l'èxit.
Aquest retrat de Hendrix, produït per la BBC, s'atura en tots els episodis importants de la seva vida: està fet a partir dels testimonis dels qui el van conèixer millor: els seus músics (Noel Redding, baixista de The Jimi Hendrix Experience), les seves amants i amics com el productor Chris Stamp i el líder de The Animals Eric Burdon.
Gairebé 40 anys després de la seva mort, Jimi Hendrix (1943 a 1970) continua sent un músic referencial i un dels personatges més fascinants de la història del rock. Us proposem un recorregut per la seva vida i la seva carrera, totes dues curtes però igualment intenses.
En només quatre anys, Hendrix va passar de ser un guitarrista de blues desconegut a convertir-se en una icona de la cultura rock, un músic brillant i un personatge ple de contradiccions. El documental "Jimi Hendrix: l'home que van convertir en un déu" mostra un home al mateix temps exhibicionista i tímid, adorat i incomprès, ambiciós i consumit per l'èxit.
Aquest retrat de Hendrix, produït per la BBC, s'atura en tots els episodis importants de la seva vida: està fet a partir dels testimonis dels qui el van conèixer millor: els seus músics (Noel Redding, baixista de The Jimi Hendrix Experience), les seves amants i amics com el productor Chris Stamp i el líder de The Animals Eric Burdon.
25/04/2008: "The Doors", dijous 1/5
DIJOUS 1 DE MAIG, A LES 23.50 -CANAL 33-
La història d'un dels debuts més impactants del rock
"The Doors", el primer disc de Jim Morrison i la seva banda, va sorprendre el món del rock com pocs discos ho havien fet fins aleshores. Publicat l'any 1967, "The Doors" conté tots els ingredients que la banda de Califòrnia va aportar a la música de la seva època: poesia, sexualitat i una explosiva barreja de rock, jazz, música clàssica i psicodèlia.
Els tres supervivents de The Doors (Ray Manzarek, Robby Krieger i John Densmore) recorden els primers pasos de la banda i ensenyen com van donar forma a cançons tan influents com “Light my fire”, “Break on through (to the other side)” i “The end”.
Al programa apareixen, entre d’altres, el productor de l’àlbum, Bruce Botnick, i l’home que va descobrir els Doors, Jac Holzman, d’Elektra Records, a més d’admiradors de la banda com Henry Rollins i Perry Farrell (ex-Jane’s Addiction).
La història d'un dels debuts més impactants del rock
"The Doors", el primer disc de Jim Morrison i la seva banda, va sorprendre el món del rock com pocs discos ho havien fet fins aleshores. Publicat l'any 1967, "The Doors" conté tots els ingredients que la banda de Califòrnia va aportar a la música de la seva època: poesia, sexualitat i una explosiva barreja de rock, jazz, música clàssica i psicodèlia.
Els tres supervivents de The Doors (Ray Manzarek, Robby Krieger i John Densmore) recorden els primers pasos de la banda i ensenyen com van donar forma a cançons tan influents com “Light my fire”, “Break on through (to the other side)” i “The end”.
Al programa apareixen, entre d’altres, el productor de l’àlbum, Bruce Botnick, i l’home que va descobrir els Doors, Jac Holzman, d’Elektra Records, a més d’admiradors de la banda com Henry Rollins i Perry Farrell (ex-Jane’s Addiction).
23/04/2008: Una de xinesos (i música)
De fet, no és només una, sinó setanta. Divendres comença el 10è Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAFF)
No és un festival de documental musical, però als seus inicis, el BAFF tenia alguna cosa a veure amb la música: en les primeres edicions, les projeccions es feien a la sala de concerts Apolo de Barcelona.
Per celebrar el desè aniversari, aquest any el BAFF torna als orígens: l’1 de maig, a l’Apolo, dos músics dedicats a l’electrònica, Fibla i Árbol, s’associen per posar banda sonora en directe a la pel•lícula “Goodbye, Dragon Inn” (2003), del director taiwanès Tsai Ming-Liang. En la interpretació de la banda sonora, que Vicenç Fibla i Miguel Marín (Árbol) han compost especialment per a l’ocasió, els acompanyarà una violinista.
Entre el 25 d’abril i el 4 de maig, el BAFF, que aquest any té Hong Kong de convidat, programa setanta pel•lícules repartides en diversos espais de Barcelona. Més informació, a la web del festival.
No és un festival de documental musical, però als seus inicis, el BAFF tenia alguna cosa a veure amb la música: en les primeres edicions, les projeccions es feien a la sala de concerts Apolo de Barcelona.
Per celebrar el desè aniversari, aquest any el BAFF torna als orígens: l’1 de maig, a l’Apolo, dos músics dedicats a l’electrònica, Fibla i Árbol, s’associen per posar banda sonora en directe a la pel•lícula “Goodbye, Dragon Inn” (2003), del director taiwanès Tsai Ming-Liang. En la interpretació de la banda sonora, que Vicenç Fibla i Miguel Marín (Árbol) han compost especialment per a l’ocasió, els acompanyarà una violinista.
Entre el 25 d’abril i el 4 de maig, el BAFF, que aquest any té Hong Kong de convidat, programa setanta pel•lícules repartides en diversos espais de Barcelona. Més informació, a la web del festival.
21/04/2008: Air, carretera i manta
Definitivament, a Pitchforktv semblen disposats a fer-nos la competència. Si la setmana passada estrenaven la nova web i oferien el documental sobre els Pixies “LoudQUIETloud: a film about the Pixies”, ara han penjat “Eating, sleeping and playing: a film about Air on tour” (2003).
L’ha dirigit Mike Mills, prestigiós realitzador de videoclips, i ofereix exactament el que promet: un retrat del duet francès de música electrònica en carretera. Rodat durant la gira Moon Safari, el documental, d’una hora de durada, segueix els autors de “Sexy Boy” per Europa i els Estats Units.
El cert és que no hi passa gaire res. Air viatgen, toquen, viatgen, toquen... Com el documental dels Pixies, es pot veure durant una setmana, gratuïtament i sense registrar-se. Quin serà el següent?
L’ha dirigit Mike Mills, prestigiós realitzador de videoclips, i ofereix exactament el que promet: un retrat del duet francès de música electrònica en carretera. Rodat durant la gira Moon Safari, el documental, d’una hora de durada, segueix els autors de “Sexy Boy” per Europa i els Estats Units.
El cert és que no hi passa gaire res. Air viatgen, toquen, viatgen, toquen... Com el documental dels Pixies, es pot veure durant una setmana, gratuïtament i sense registrar-se. Quin serà el següent?
18/04/2008: "Jay-Z: Reasonable doubt", dijous 24/4
DIJOUS 24 D'ABRIL, A LES 23.55 -CANAL 33-
"Reasonable doubt", la crònica de la vida al ghetto que llençar Jay-Z a la fama
El raper Shawn Carter, més conegut com a Jay-Z, és el rei Mides del hip-hop. Ha venut desenes de milions de còpies, és un empresari influent i ha llançat a la fama estrelles com la cantant Rihanna.
Però el raper de Nova York va construir la seva reputació parlant de tot el contrari: de barris marginals i de buscavides que, com ell mateix, perseguien un somni fet de diners, luxes i èxit.
Jay-Z personifica el mite del triomfador que aconsegueix l’èxit pels seus propis mitjans, una imatge que va aconseguir gràcies al primer disc. Aquesta setmana, a “Spuntik”, parlem del seu debut, “Reasonable doubt”. Un àlbum entre l’autobiografia, la crònica social i la fantasia que, gràcies a cançons com "Can't knock the hustle" i "Dead presidents", ja és un clàssic de la música dels anys noranta.
"Reasonable doubt", la crònica de la vida al ghetto que llençar Jay-Z a la fama
El raper Shawn Carter, més conegut com a Jay-Z, és el rei Mides del hip-hop. Ha venut desenes de milions de còpies, és un empresari influent i ha llançat a la fama estrelles com la cantant Rihanna.
Però el raper de Nova York va construir la seva reputació parlant de tot el contrari: de barris marginals i de buscavides que, com ell mateix, perseguien un somni fet de diners, luxes i èxit.
Jay-Z personifica el mite del triomfador que aconsegueix l’èxit pels seus propis mitjans, una imatge que va aconseguir gràcies al primer disc. Aquesta setmana, a “Spuntik”, parlem del seu debut, “Reasonable doubt”. Un àlbum entre l’autobiografia, la crònica social i la fantasia que, gràcies a cançons com "Can't knock the hustle" i "Dead presidents", ja és un clàssic de la música dels anys noranta.
16/04/2008: Guanyadors del concurs "Les set edats del rock"
S'ha acabat el concurs de la sèrie "Les set edats del rock". Gràcies a tots els qui hi heu participat.
La resposta correcta a la pregunta ("Quin d'aquests artistes no apareix a la sèrie?") era Jimi Hendrix.
Aquí trobareu els nicks dels 20 guanyadors.
Efectivament, Hendrix no apareixia a la sèrie. Però aviat ho arreglarem. Dijous 8 de maig estrenem un documental monogràfic sobre la vida i l'obra de Jimi Hendrix.
I a l'estiu reemetrem íntegrament "Les set edats del rock" en un horari més assequible. De pòsters, aixó sí, no ens en queda ni un.
14/04/2008: Algú ha vist aquests senyors?
Són per tot arreu, però no els veu ningú. O almenys, no tanta gent com era d'esperar.
"Shine a light" (2008), el concert / documental de Martin Scorsese sobre The Rolling Stones, va arribar als cinemes el 4 d'abril. L'aposta de la distribuïdora espanyola és ambiciosa: més de 60 sales de cinema espanyoles (a Catalunya en són 17) projecten aquesta pel·lícula, que té el suport promocional de la nova discogràfica dels Stones, que ha publicat un doble CD amb la banda sonora.
Però les xifres de taquilla no són tan altes com es podia esperar, i en la primera setmana a les sales, "Shine a light" ha tingut poc més de 10.000 espectadors. Algú l'ha vist? Val la pena? La recomaneu? Està a l'alçada d'altres treballs musicals de Scorsese? Esperem els vostres comentaris.
"Shine a light" (2008), el concert / documental de Martin Scorsese sobre The Rolling Stones, va arribar als cinemes el 4 d'abril. L'aposta de la distribuïdora espanyola és ambiciosa: més de 60 sales de cinema espanyoles (a Catalunya en són 17) projecten aquesta pel·lícula, que té el suport promocional de la nova discogràfica dels Stones, que ha publicat un doble CD amb la banda sonora.
Però les xifres de taquilla no són tan altes com es podia esperar, i en la primera setmana a les sales, "Shine a light" ha tingut poc més de 10.000 espectadors. Algú l'ha vist? Val la pena? La recomaneu? Està a l'alçada d'altres treballs musicals de Scorsese? Esperem els vostres comentaris.
11/04/2008: "Urban soul" (2a part), dijous 17/4
DIJOUS 17 D'ABRIL, A LES 23.55 -CANAL 33-
Urban soul (segona part)
L’R&B del segle XXI
Als anys vuitanta, el pop es va fer negre. I a la dècada dels noranta, l’èxit de músics com Michael Jackson i Withney Houston va continuar gràcies a productors, cantants i grups que van apropar el pop negre al hip-hop.
La segona part d’"Urban Soul" arrenca l’any 1992, amb l’aparició de Mary J. Blige, una cantant que barreja la sensualitat del soul amb la duresa del hip-hop. Sempre a cavall entre aquestes dues músiques, els trios TLC i The Fugees donen noves dimensions a l’R&B, que a principis del segle XXI ja té la seva gran estrella: Beyoncé.
El programa es fixa també en R. Kelly, Wyclef Jean i Destiny’s Child, noms propis de l’R&B que han donat forma a la música negra dels dels anys noranta i fins avui mateix.
Aquí podeu veure un tràiler del documental.
Urban soul (segona part)
L’R&B del segle XXI
Als anys vuitanta, el pop es va fer negre. I a la dècada dels noranta, l’èxit de músics com Michael Jackson i Withney Houston va continuar gràcies a productors, cantants i grups que van apropar el pop negre al hip-hop.
La segona part d’"Urban Soul" arrenca l’any 1992, amb l’aparició de Mary J. Blige, una cantant que barreja la sensualitat del soul amb la duresa del hip-hop. Sempre a cavall entre aquestes dues músiques, els trios TLC i The Fugees donen noves dimensions a l’R&B, que a principis del segle XXI ja té la seva gran estrella: Beyoncé.
El programa es fixa també en R. Kelly, Wyclef Jean i Destiny’s Child, noms propis de l’R&B que han donat forma a la música negra dels dels anys noranta i fins avui mateix.
Aquí podeu veure un tràiler del documental.
10/04/2008: Què pots mirar (quan no mires Sputnik)
La televisió per internet arriba, per fi, a la música. Als nous canals musicals de la xarxa s’hi poden veure vídeoclips, concerts, reportatges... i documentals.
Això és totalment real. Avui a les 15:46 h. estàvem mirant el DVD del documental “LoudQUIETloud: a film about the Pixies” a l’ordinador. Mentrestant, hem entrat al nou canal de televisió musical de Pitchforkmedia... i era allà. El documental “LoudQUIETloud: a film about the Pixies”. Sencer, gratuït, en “streaming”, disponible a qualsevol usuari, sense haver-se de registrar per veure’l. I que consti que no l’estàvem buscant. Senzillament, ens l’hem trobat. Ens ha arribat l’hora, als de les teles?
Això és totalment real. Avui a les 15:46 h. estàvem mirant el DVD del documental “LoudQUIETloud: a film about the Pixies” a l’ordinador. Mentrestant, hem entrat al nou canal de televisió musical de Pitchforkmedia... i era allà. El documental “LoudQUIETloud: a film about the Pixies”. Sencer, gratuït, en “streaming”, disponible a qualsevol usuari, sense haver-se de registrar per veure’l. I que consti que no l’estàvem buscant. Senzillament, ens l’hem trobat. Ens ha arribat l’hora, als de les teles?
