templers

L'orde del Temple va ser una institució medieval de caràcter religiós i militar, nascuda el segle XII i dissolta a principis del XIV. Els templers van organitzar un sistema bancari d’abast europeu que prestava diners a personatges molt poderosos, com ara Felip IV de França, que hi va contraure nombrosos deutes. Per solucionar els seus problemes econòmics, aquest monarca va decidir posar fi a aquest orde. L’acusà d’heretgia i sodomia i, finalment, va ser purgat per la mateixa Església.

Històricament, els templers han estat un orde al qual s’han atribuït moltes llegendes. Des de fa uns quants anys, arran de la seva aparició en novel•les com El codi da Vinci, aquests rumors s’han popularitzat. Però, a nosaltres, només ens interessa la faceta històrica dels templers. I com que l’orde s’estenia per tot Europa, us proposem centrar-nos en els templers a Catalunya, on es van establir en castells com el de Miravet. En aquesta última entrega de “Sobre terra”, us recomanem documentals, llibres, rutes i museus per conèixer millor la història d’aquests misteriosos cavallers.

castell miravet

Comencem, doncs, pel protagonista de l’últim “Sota terra”: el castell de Miravet. Aquesta fortalesa del segle XII, construïda sobre un turó que controla tot el territori, respon a un model de construcció militar creat a Terra Santa i difós a l'Occident europeu per l'orde del Temple. Inicialment, va ser construït pels musulmans al segle XI, però el comte Ramon Berenguer IV el va donar a l'orde del Temple, que el va reformar i ampliar durant els segles XII i XIII. Es poden visitar les muralles i diferents estances, com les cavallerisses, la cisterna, els magatzems o la cuina, però els recintes més importants són l’església romànica i el pati d’armes.

Fa uns quants anys, en aquest pati d'armes del castell de Miravet, s’hi revivien els enfrontaments entre els cavallers de l'orde del Temple i l'exèrcit de Jaume II entre els anys 1307 i 1308, el segle XIV, amb una representació teatral. L’espectacle, que durava dues hores aproximadament, estava organitzat per l’associació cultural La Tàpera i hi intervenen bona part dels veïns del poble. Encara que avui dia el castell de Miravet no programa aquest acte, a Internet podeu trobar el guió d’aquesta obra, anomenada “El setge de Miravet”.



“La ruta dels templers” és una sèrie de reportatges històrics i divulgatius sobre la implantació de l’orde del Temple a l'antiga Corona d'Aragó. Al llarg dels capítols, es recorren 13 poblacions de Catalunya (Puig-reig, Granyena, Barberà de la Conca), Aragó (Montsó, Cantavella) i València (Peníscola) amb reconeguda presència dels templers. Els documentals destaquen les restes patrimonials que encara perduren avui dia al territori i escenifica alguns dels moments històrics més significatius.



Si teniu pressa per visitar tots els referents templers de la Corona d’Aragó, podeu emprendre un viatge exprés amb aquest reportatge del programa “Espai Terra”. Sortireu de Miravet i, a partir d’aquest enclavament templer, visitareu castells, convents, torres i esglésies construïts en els dominis d'aquest orde.

Però si no us fa por agafar el cotxe i exercitar les cames, podeu recórrer vosaltres mateixos la ruta dels templers “Domus Templi”. La ruta discorre, bàsicament, pels territoris fronterers dels antics regnes cristians i musulmans de les conques del Cinca i del Segre, i la major part de l’últim tram de la conca de l’Ebre, incloent-hi el Maestrat i el nord de l’actual província de Castelló. En aquests territoris, els templers van disposar d’amplis dominis, que van organitzar en grans comandes, com les de Montsó, Gardeny, Miravet, Tortosa i Peníscola.

fi templers

Tots sabem que, a vegades, els millors viatges te’ls proporcionen els llibres. I, afortunadament, les referències bibliogràfiques sobre el pas dels templers per Catalunya són abundoses. Nosaltres en destacarem dues: “L’arquitectura dels templers a Catalunya”, de Rafael Dalmau, en què presenta un treball exhaustiu sobre les construccions i establiments del Temple, i “La fi dels templers catalans”, un llibre on Josep Maria Sans i Travé explica la detenció de l’últim cavaller templer català al castell de Miravet. I per acomiadar-nos, us proposem que llegiu un fragment d’aquest apassionant llibre. Esperem que en gaudiu!

“A començaments de desembre de l’any 1308, fra Ramon de Saguàrdia i els altres responsables templers posaven fi a la seva resistència i lliuraven, el dia 6, el castell de Miravet al representant de Jaume II, el cavaller Bernat de Libià.

A l’hora convinguda d’aquell dia, els oficials reials entren dins la fortalesa i detenen els frares. Devia ser veritablement impressionant l’espectacle de la sortida dels defensors de Miravet per la porta principal d’aquell imponent castell. Quin desconsol, d’altra banda, quins sentiments de frustració devien presentar les cares dels exresistents de Miravet. Quin patetisme, quin dolor, quin fracàs més profund, quina sensació d’impotència devia oferir especialment el rostre del lloctinent dels templers catalans, fra Ramon de Saguàrdia.

Dels vint-i-vuit frares que es trobaven dins el castell, vint-i-dos foren aplegats a la plaça interior de la fortalesa, on havien de lliurar les seves armes –malgrat que els pactes convinguts amb el monarca preveien que se’ls respectarien les armes personals. Aquí també de forma grollera són registrats i escorcollats i els decomissen tot el que portaven de valor. El resultat d’aquesta operació va suposar més de 4.000 sous barcelonesos, segons ho comunicava al cap de pocs dies l’administrador dels béns de la comanda a Jaume II.

El mateix dia, Bernat de Libià encomana els frares al veguer de Tortosa, Guillem de Ceret, perquè els condueixi per via fluvial a aquesta ciutat, on són empresonats al castell reial de la Suda, sota custòdia de vint guardes que els havien de vigilar dia i nit. Quan Jaume II s’assabenta que el lloc de confinament dels detinguts és la Suda, no els considera apropiats atès que el fet de recloure’ls en una presó reial podia provocar suspicàcies, especialment per part de la clerecia, de manera que el 19 de desembre mana al seu batlle que els traslladi a la resistència que els templers posseeixen a Tortosa.

Sis frares, però, refusen lliurar-se i presentar-se a Bernat de Libià: són el lloctinent, juntament amb dos íntims col•laboradors seus, fra Millars i fra Siscar, i el comanador de la casa, fra Berenguer de Santjust, amb dos nebots seus també templers, fra Ramon i fra Guillem de Santjust.

Els dos dignataris són ben conscients, malgrat els pactes de capitulació, del que representaven en aquell moment: la dignitat i l’honor del Temple, atresorats pel prestigi de l’orde a través d’anys de lluita contra els enemics de la fe i al servei de l’Església. No podien, doncs, lliurar-se com a soldats vençuts, deposant les armes i entregant-se a l’enemic. D’altra banda, tampoc no podien cedir sense cap resistència el castell que l’orde els havien distingit els seus superiors.”