23/04/2012: Castell de Miravet

Escrit per: sotaterra
castell miravet

El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 metres. El riu Ebre passa als seus peus i un conjunt de penya-segats li proporcionen una òptima defensa natural. Aquesta fortificació és un dels millors exemples d’un tipus de construcció militar creada a Terra Santa i difosa a l'Occident europeu per l'orde del Temple.

» Text complet

Categories: General , Jaciments , Vídeos
Escrit per: sotaterra
Jaciment turo Montgros

El poblat iber del turó del Montgròs es troba situat dins del Parc Natural del Montseny. Aquesta fortificació gaudeix d’una posició estratègica, sobre una península rocosa d’unes 9 hectàrees i envoltada per un conjunt de penya-segats, des d’on controla l’accés a la plana de Vic a través de Collformic. L’únic punt d’accés possible, l’istme que uneix la serra amb la península, és on els ibers concentraren els seus esforços per construir-hi la imponent fortificació.

» Text complet

Categories: General , Jaciments , Vídeos
Escrit per: sotaterra
Coves del Toll interior

Les coves del Toll són unes coves prehistòriques situades al municipi de Moià, al Bages. Aquest és un dels jaciments europeus més rics en fauna del quaternari. A les coves del Toll s’hi han trobat restes fòssils de rinoceront, lleó, hiena, isard, bou primitiu i ós de les cavernes, entre altres. També s'hi han descobert restes d'un foc i d'alguns estris de sílex corresponents al mosterià. Aquestes troballes són un testimoni de la presència humana de l'home de Neandertal durant el paleolític mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d'antiguitat).

» Text complet

Categories: General , Jaciments , Vídeos
Escrit per: sotaterra
Ciutadella de Roses

Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, la Ciutadella de Roses aplega vestigis de diferents èpoques i ocupacions. El conjunt agrupa la fortificació renaixentista i moderna; la ciutat grega i romana de Rhode; el monestir altmedieval de Santa Maria de Roses; la vila vella de Roses i, també, les seves fortificacions medievals

La Ciutadella disposa d’una fortalesa pentagonal d’època medieval, de l’any 1013. Al voltant hi ha un fossar i, disposada de forma concèntrica, s’hi alça una segona muralla. Es conserven cinc baluards, quatre dels quals van ser parcialment volats al segle XIX.

» Text complet

Categories: General , Jaciments
Escrit per: sotaterra
Pla Almata

Encara que Balaguer ja existia durant les invasions romanes i visigodes (o “visigòtiques”), el seu creixement data del segle VIII, quan les tropes àrabs i berbers arriben a l’actual capital de la Noguera després d’entrar a la península Ibèrica per l’estret de Gibraltar l’any 711. Els soldats s’instal•len al pla d’Almatà, on basteixen un campament militar emmurallat.

» Text complet

Categories: General , Jaciments
Escrit per: sotaterra
Jaciment Drassanes

Les Drassanes Reials de Barcelona, conegudes popularment pel nom de Drassanes, són un conjunt d’edificis d’estil gòtic destinat a la construcció de galeres per a la Corona d’Aragó. Les Drassanes estan situades a la façana marítima de la Ciutat Comtal, molt a prop de l’estàtua a Cristòfol Colom. L’edifici va ser declarat monument històric artístic per decret del Consell de Ministres del govern espanyol, de 5 de maig de 1976, ja que és de les poques drassanes medievals que es conserven avui dia.

» Text complet

Categories: General , Jaciments , Vídeos

28/02/2012: Puig Ciutat

Escrit per: sotaterra
Jaciment puig ciutat

Puig Ciutat va ser un espai d'hàbitat romà, en la seva última fase, situat al terme de l'actual municipi de Oristà, a Osona, al segle I aC. Aquest jaciment arqueològic s’ubica en un altiplà de 5,1 hectàrees de superfície, envoltat per un dels meandres de la riera Gavarresa. Entre les restes de Puig Ciutat, hi ha un entramat de carrers, una muralla, habitatges adossats, material ceràmic, vaixella fina de taula i contenidors amfòrics. Segons les investigacions actuals, Puig Ciutat hauria estat emmurallat pel vessant sud i est de l’altiplà, on el pendent és menys accentuat. Les excavacions en tres punts diferents de l’entramat urbà han revelat diverses estructures, com ara un gran edifici central, de planta quadrada i amb una superfície de 130 metres quadrats. Arran de muralla, en l’extrem est de l’assentament, s’ha localitzat una altra estança, de dimensions més reduïdes, i amb una gran quantitat de ceràmica i material bèl•lic datat del segle I aC.

» Text complet

Categories: General , Jaciments , Vídeos
Escrit per: sotaterra
Petjada

La comarca del Pallars Jussà conté un nombrós registre fòssil de restes de dinosaures i altres vertebrats. Això es du al fet que fa 65 milions d’anys aquesta comarca era una zona costanera banyada per l’oceà Atlàntic i el seu clima era suau. Aquestes condicions propiciaven que, tant la flora com la fauna, fossin abundoses.

El 1953, el paleontòleg alemany Walter Kühne, de la Universitat de Berlín, va viatjar fins a la conca de Tremp per buscar restes de dinosaures. El resultat de les seves investigacions va ser un jaciment molt important situat al barranc d’Orcau. Les excavacions van continuar i, tres anys després, el 1956, l’herpetòleg francès A. F. Lapparent i el Dr. Emiliano Aguirre, de l’Institut Lucas Mallada, van donar a conèixer més jaciments de la zona. Les restes trobades van ser dipositades, en la seva major part, a l’Institut Lucas Mallada. El 1958, Lapparent va publicar una segona nota en què exposava la troballa d’ous de dinosaure en una localitat a prop de Basturs, però llavors la prospecció i l’excavació de jaciments a la conca va quedar interrompuda fins al 1984. Aquest any es va reprendre la cerca de dinosaures. La iniciativa va córrer a càrrec de l’Institut Paleontològic de Sabadell, juntament amb altres investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Autònoma de Madrid.

» Text complet

Categories: General , Jaciments
Escrit per: sotaterra
jaciment tarrega tombes

El jaciment de les Roquetes, al barri del Maset, és considerat el cementiri medieval jueu de Tàrrega, i està datat entre els segles XIV i XV. De 7.000 m2 de superfície, fou excavat pel consistori targarí, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i sota la direcció d'Anna Colet. La necròpoli se situa al nord-est del nucli urbà de Tàrrega, a l’extrem est del turó del Maset. Encara que, des dels anys vint del segle XX, havien aparegut restes humanes, es pensava que la seva importància era menor. L’any 2000 van aparèixer uns ossos en el decurs d’unes obres, però es van atribuir a víctimes de la Guerra Civil, i no es va comunicar la troballa al Museu Comarcal de l’Urgell. Gràcies a la intervenció del museu, s’aconseguí que les obres s’aturessin a fi d’iniciar-hi una prospecció arqueològica.

Fins ara, s’han descobert vora 155 cossos, exhumats segons el ritual jueu. La principal estructura arqueològica de la necròpoli és la fossa simple sense cobertura, també anomenada “de banyera”. Consta d’un sot d’entre 20 i 108 cm de profunditat, i de contorns arrodonits. També hi ha fosses simples amb cobertura, fosses sense coberta però amb taüt, i fosses antropomorfes, que es diferencien de les simples en un petit sot a la part superior on s’hi encabeix el cap. Aquest tipus de fossa era la més habitual en els enterraments cristians.

» Text complet

Categories: General , Jaciments , Vídeos
Escrit per: sotaterra


Les restes del monestir de Santa Maria de Vallsanta es troben ubicades a l’oest del municipi de Guimerà (comarca de l’Urgell), molt a prop del riu Corb. Aquest antic monestir de monges cistercenques va ser construït per traslladar-hi la comunitat de religioses que vivia al monestir de Santa Maria de la Bovera. Les millors condicions de Vallsanta, que disposava de bones comunicacions i facilitat per aconseguir aigua del riu, propiciaren aquest trasllat. Així doncs, pels volts de l’any 1235 s’inicien les obres d’aquest nou monestir, i entre el 1237 i el 1249 el monestir de la Bovera s’abandona a favor del de Vallsanta. El 1246 hi vivia una comunitat completa amb tots els càrrecs: 23 monges sota les ordres d’una abadessa, Agnès de Guimerà. També en formaven part una priora, una infermera, una preceptora, una cambrera i una cantora. En aquella època, les monges no feien vida al monestir, sinó que vivien en cases particulars i es reunien en comunitat a l’església, al capítol i al refetor.

» Text complet

Categories: General , Jaciments , Vídeos