D'un títol com aquest... es pot esperar una història que et faci caure alguna llàgrima. És així, però també sorprèn per la seva contenció, subtilesa i minimalisme. "Nunca me abandones" és la pel·lícula més rodona, fins ara, de Mark Romanek, que aquesta vegada ha captat plenament la sensibilitat de la novel·la homònima de Kazuo Ishiguro. L'amor, l'amistat, l'ètica i el sacrifici són els grans eixos d'aquesta proposta de caire existencialista. Tot plegat a partir d'un grup d'estudiants d'un internat britànic que no troben la manera de rebel.lar-se amb la vida que els espera. Però Romanek, lluny de limitar-se a una descripció minuciosa i preciosista dels fets, troba la manera de combinar el realisme amb la fantasia. El resultat és una pel·lícula romàntica, i perquè enganyar-nos... trista, que et connecta amb les coses més importants de la nostra quotidianitat.



El millor: la contenció i l'expressivitat sense paraules de Carey Mulligan. També l'evocadora banda sonora de Rachel Portman

El pitjor: l'excés de contenció en alguns moments, provoca que sigui difícil entendre determinades actituds del trio protagonista



Títol original: "Never let me go" (GB, 104')
Estrena a Catalunya: 18 de març del 2011

Novament el cine d'animació es reivindica com un dels gèneres més estimulants, creatius i madurs dels últims anys. L'animació ja no és terreny exclusiu dels nens i nenes, "Rango" n'és una bona demostració. Mentre els més petits veuen una història simpàtica protagonitzada per un curiós llangardaix perdut al desert de Mojave, els adults ens divertim amb l'homenatge que la pel·lícula fa al western, al western en tota la seva amplitud, des de John Ford a Quentin Tarantino i passant, sobretot, per Sergio Leone i Fred Zinnemann. "Rango" està farcida de referències cinèfiles, la més evident és la seqüència interpretada per Clint Eastwood. El còctel, a més, es presenta com una reflexió irònica sobre l'heroi accidental i la necessitat de viure pensant que l'endemà serà millor. També hi ha una voluntat de conscienciar-nos de la importància de l'aigua. Per tant, "Rango", tot i mostrar amb una tècnica envejable i un honest sentit de l'espectacle, no renuncia al to existencial sense caure en moralismes desesperats. Tenint clar que no passarà a la història per la seva originalitat, "Rango" és d'aquelles propostes que et fan sortir del cine amb un somriure a la cara, cosa que tal com estan les coses... cal tenir en compte!



El millor: L'escena on Rango, en un típic 'Saloon', es presenta com un heroi.

El pitjor: L'excessiva previsivilitat de les situacions que es plantejen.



Títol original: "Rango" (EUA, 102')
Estrena a Catalunya: 4 de març del 2011

Sempre és perillós reduir l'opinió d'una pel·lícula a unes quantes estrelles. També és veritat, però, que és un exercici útil i pràctic. Periòdicament, aniré publicant el rànquing de la cartellera. Aquesta és la primera relació de títols:

"Bicicleta, cullera, poma" * * * *

"127 horas" * * * *

"Cisne negro" * * * *

"También la lluvia" * * * *

"Biutiful" * * * *

"Más allá de la vida" * * *

"Los chicos están bien" * * *

"El discurs del rei" * * *

"Winter's bone" * * *

"Valor de ley" * * *

"Pa negre" * * *

"The fighter" * *

"Chico y Rita" * *

"Primos" * *

"Ispansi" *