D'un títol com aquest... es pot esperar una història que et faci caure alguna llàgrima. És així, però també sorprèn per la seva contenció, subtilesa i minimalisme. "Nunca me abandones" és la pel·lícula més rodona, fins ara, de Mark Romanek, que aquesta vegada ha captat plenament la sensibilitat de la novel·la homònima de Kazuo Ishiguro. L'amor, l'amistat, l'ètica i el sacrifici són els grans eixos d'aquesta proposta de caire existencialista. Tot plegat a partir d'un grup d'estudiants d'un internat britànic que no troben la manera de rebel.lar-se amb la vida que els espera. Però Romanek, lluny de limitar-se a una descripció minuciosa i preciosista dels fets, troba la manera de combinar el realisme amb la fantasia. El resultat és una pel·lícula romàntica, i perquè enganyar-nos... trista, que et connecta amb les coses més importants de la nostra quotidianitat.

Fotograma del film "Nunca me abandones"

El millor: la contenció i l'expressivitat sense paraules de Carey Mulligan. També l'evocadora banda sonora de Rachel Portman

El pitjor: l'excés de contenció en alguns moments, provoca que sigui difícil entendre determinades actituds del trio protagonista



Títol original: "Never let me go" (GB, 104')
Estrena a Catalunya: 18 de març del 2011