S'acaba d'estrenar a internet el "teaser" de l'impactant documental "Borrados del mapa". Són 8 minuts que commouen, 8 minuts que et fan sentir por i impotència davant el desmesurat atac d'Israel a la franja de Gaza.


Erased-Wiped off the map from C.I. COMUNICACIÓN on Vimeo.

"Borrados del mapa" descriu l'experiència del periodista Alberto Arce. Tal com explica ell mateix, es tracta de "l'únic testimoni audiovisual recollit per un estranger a Gaza durant l'ofensiva militar. Un documental que mostra una càmera sotmesa a la dictadura de la realitat i la paciència".
En aquests moments Arce treballa en dos muntatges, un per a televisió i un altre per a cinema. Tant de bo que s'aconsegueixi estrenar aviat, i no només en festivals especialitzats!

Aquest divendres s'estrena, a diferents sales de cinema, el primer tràiler d'"Ágora", la pel·lícula més ambiciosa d'Alejandro Amenábar. De moment, però, ja circula per internet, i la veritat... el tema promet!



Rodada a Malta (en anglès) entre els mesos de març i juny del 2008, "Ágora" és una superproducció èpica ambientada a l'Egipte del segle IV dominat per l'Imperi Romà. Un període marcat, entre d'altres, per les violentes revoltes religioses entre cristians i romans. La pel·lícula descriu la lluita de l'astrònoma Hipàtia per salvar la llegendària biblioteca d'Alexandria amb l'ajuda de dos dels seus deixebles.

Protagonitzada per la britànica Rachel Weisz (una actriu que sempre m'ha seduït) es tracta d'un projecte que busca l'hiperrealisme. Així ho reconeix el mateix Amenábar, que també explica que "en molts sentits és una història del passat sobre el que està passant ara, un mirall perquè el públic observi des de la distància del temps i descobreixi que el món no ha canviat tant".



"Ágora" encara no té data d'estrena definitiva. En principi, està previst que ens arribi a finals de setembre o a començaments d'octubre d'aquest 2009.

La 81a edició dels Oscars ha tornat a demostrar els aires de canvi que està vivint l'acadèmia nord-americana de cinema. El mestissatge cada vegada és més habitual al palmarès de la gala; també la presència de produccions independents que s'imposen als títols més populars de la indústria.

» Veure més

Moderna, vitalista i emotiva història d'amor especialment recomanada a tothom que hagi viatjat a l'Índia o senti fascinació pel segon país més poblat del món.



El millor: la primera part de la pel·lícula (quan el protagonista encara és un nen) i especialment el retrat de l'Índia. Real 100%, i això que Boyle no hi havia estat mai abans d'aquest projecte! A partir d'ara, sempre que vulgui recordar la meva enriquidora experiència al país asiàtic... em miraré "Slumdog Millionaire".

El pitjor: el motor de la història, que en alguns moments es fa excessivament increïble i calculat.



Fitxa:
Títol original: "Slumdog Millionaire" (Gran Bretanya, 120')
Director: Danny Boyle
Intèrprets: Dev Patel, Freida Pinto, Madhur Mittal, Anil Kapoor.
Argument: la història d'un jove de Bombai, sense estudis, que és interrogat per la policia després d'haver participat a la versió índia del concurs "Qui vol ser milionari?". L'interrogatori es barreja amb les preguntes del programa de televisió i la dura infància del protagonista pels carrers més pobres d'una ciutat on viuen més de vint milions de persones.

Sorprenent documental, original i fresc, que torna a demostrar que una bona idea és suficient per fer una gran pel·lícula; no calen pressupostos desorbitats.



El millor: la capacitat de Chris Waitt per conduir-te per diferents estats d'ànim. Riuràs, t'enfadaràs, t'entristiràs i t'acabaràs emocionant.

El pitjor: el tram central del documental, pel meu gust, un pèl reiteratiu en la desorientació del personatge.



Fitxa:
Títol original: "A Complete History of my Sexual Failures" (Gran Bretanya, 90')
Director: Chris Waitt
Argument: història senzilla que reflexiona sobre les relacions de parella al voltant d'un jove (el mateix director de la pel·lícula) que decideix posar-se en contacte amb les seves exnòvies per de saber per què el van deixar.

Previsible i tòpica comèdia culinària on es fa massa evident que l'acudit és més important que el sentit global de la història que s'explica.



El millor: el missatge de la pel·lícula, però una cosa és el que es vol explicar i l'altra la manera com es fa.

El pitjor: la frivolitat amb la qual actuen els diferents personatges de la pel·lícula. Les coses passen per exigències del guió i no perquè estiguin argumentades.



Fitxa:
Títol original: “Dieta mediterránea” (Espanya, 90’)
Director: Joaquim Oristrell.
Intèrprets: Olivia Molina, Paco León, Alfonso Bassave.
Argument: Història d'amor a tres bandes protagonitzada per una noia que vol convertir-se en una cuinera de prestigi.

Si els BAFTA (el premis de l'acadèmia de cinema britànica) han de ser una referència de cara als Oscars, cosa que no crec que sigui d'aquesta manera, el primer gran duel entre "El curioso caso de Benjamin Button" i "Slumdog Millionaire" l'ha guanyat amb autoritat la pel·lícula de Danny Boyle. Era d'esperar tenint en compte que es tracta d'una producció anglesa. Es repetirà la història el pròxim 22 de febrer?

» Veure més

Fantasiós, melancòlic i metafòric drama romàntic sobre el pas del temps. Una història d’amor preciosa que va de menys a més i que transmet molt bé la necessitat d’aplicar el “carpe diem” a les nostres vides. Per cert, no trobeu que “El curioso caso de Benjamin Button” té més similituds amb “Els ponts de Madison” que no pas amb “Forrest Gump”?



El millor: la força emotiva de l’última hora de la pel·lícula. Sensible però gens sensiblera.

El pitjor: la duració del metratge.



Fitxa:
Títol original: “The curious case of Benjamin Button” (EUA, 166’)
Director: David Fincher.
Intèrprets: Brad Pitt, Cate Blanchett, Julia Ormond.
Argument: adaptació d’un conte escrit per F. Scott Fitzgerald on s’explica la història d’un home que neix amb 80 anys i que va rejovenint amb el temps.

Semblava que no la podríem veure. Finalment, però, s'ha confirmat l'estrena de "Sicko", en què el controvertit documentalista Michael Moore denuncia la situació corrupta i escandalosa de l'atenció sanitària als EUA.



Si res no canvia (cosa que tampoc és descartable) la nova pel·lícula del director de "Fahrenheit 9/11" ens arribarà a la cartellera el 30 d'abril. Un títol que Moore defineix com una comèdia sobre els 45 milions de persones sense salut pública al país més ric de la Terra. La cosa promet, no?

Sensacional! Acabo de llegir l'excel·lent contraportada que l'Albert Om ha escrit al diari "Avui". Un article lúcid i just que analitza l'actitud de Penélope Cruz a la cerimònia dels Goya d'aquest diumenge. Us el recomano, de debò! Hi estic 100% d'acord. No acabo d'entendre les excessives antipaties que desperta l'actriu madrilenya. Clica aquí per llegir-lo. Són dos minuts!

Commovedora descripció del patiment, les inseguretats i les pors d’una parella estable a l’Amèrica dels 50.



El millor: l’elegant realització de Mendes i la química entre Winslet i DiCaprio. També la novel·la de Richard Yates que adapta el film.

El pitjor: la poca presència dels fills del matrimoni Winslet-DiCaprio al tram final de la pel·lícula. Tot i així, també lamento profundament les poques nominacions de la cinta (3) als Oscars 2009.



Fitxa:
Títol original: “Revolutionary Road” (EUA/GB, 119’)l
Director: Sam Mendes.
Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet.
Argument: relació d’un matrimoni jove que lluita contra la rutina que s’ha establert a la seva vida.

Els Goya un altre cop han apostat pel risc, i em sembla fantàstic. Un any després de l'inesperat reconeixement de "La soledad", aquest 2009 s'ha premiat "Camino", un títol que reivindica el dret a ser feliç. Ara que... no deixa de ser sorprenent el contrast entre la valentia del palmarès i el convencionalisme d'una gala més aviat "casposa".



Si vols conèixer la relació completa dels guanyadors clica aquí.

Inspirada reflexió sobre la intolerància, els prejudicis i l’orgull amb unes interpretacions d’Oscar. Entre d’altres, em quedo amb una de les frases que Viola Davis diu a Meryl Streep: “Les regles no ho són tot a la vida”.



El millor: indubtablament tot el càsting de la pel·lícula, començant pels protagonistes, passant pels secundaris i acabant pel repartiment infantil. Estan justificades les 5 nominacions del film als Oscars 2009.

El pitjor: la incomprensible tímida recepció amb què gran part de la crítica espanyola ha acollit aquest notable drama.



Fitxa:
Títol original: “Doubt” (EUA, 104’).
Director: John Patrick Shanley.
Intèrprets: Meryl Streep, Philip Seymour Hoffman, Amy Adams, Viola Davis.
Argument: enfrontament entre un capellà progressista i una monja conservadora, en una escola catòlica al Bronx dels anys 60.