iCat FM - SOTA SOSPITA

Arxius

Estas veient: juliol 2008
Categoria: Cartellera
Escrit per: Ferran Auberni
Sóc dels que pensen que el cinema és una excel·lent finestra per conèixer món. Si a clàssics com "El tercer home" (Carol Reed, 1949) o "Temps d'estiu" (David Lean, 1955) descobrim la màgia de ciutats com Viena o Venècia, a la sorprenent "Escondidos en Brujas" podem passejar per l'encantadora localitat belga de Bruges. Perquè ja tinc les vacances muntades, si no, després de veure aquest "thriller" còmic m'hauria agradat desplaçar-m'hi. Procuraré fer-ho aviat!

Fotograma del film "Escondidos en Brujas"

No us deixeu enganyar. El cartell espanyol d’"Escondidos en Brujas" no fa justícia a la personalitat del debut com a director del jove angloirlandès Martin McDonagh. Espero que el seu disseny no provoqui gaires desercions. I és que considero aquesta irònica reflexió sobre la lleialtat, la redempció i el pes de la mala consciència com una de les millors sorpreses de la temporada. De fet, el nom de McDonagh ja fa temps que desperta expectatives justificades. És el dramaturg d’obres com "El tinent d’Inishmore" o "La reina de la bellesa de Leenane", totes dues portades amb èxit als escenaris catalans. A més, al 2006, va guanyar l’Oscar al millor curtmetratge amb "Six shooter". Ara el realitzador es manté fidel a l’humor negre que l’ha popularitzat a través de la història de dos assassins que passen uns dies a la ciutat medieval belga del títol després d’una missió fallida.



Són inevitables les comparacions amb el cinema dels germans Coen (Fargo, 1996), fins i tot la banda sonora l’ha compost l’autor de la música dels dos directors americans, Carter Burwell. Es tracta, però, d’una proposta que trenca tòpics i equilibra amb naturalitat els diferents registres. Té un to hipnòtic, sarcàstic i grotesc, i alhora tendre, melancòlic i vitalista. D'altra banda, juga molt bé amb tot el que és imprevisible.

Fotograma del film "Escondidos en Brujas"
Categoria: Cartellera
Escrit per: Ferran Auberni
Aprofitant que aquests dies Sílvia Munt ha presentat al veterà festival txec de Karlovy Vary el seu primer llargmetratge de ficció com a directora, continuo reivindicant el risc de "Pretextos", una valenta reflexió sobre les històries imperfectes i la necessitat de sentir-nos estimats. Es va estrenar fa unes setmanes i ja enfila la recta final de la seva explotació comercial a les sales. Es tracta d'una proposta on es plantegen preguntes transcendents des del respecte absolut per les diferents opcions que cadascú escull.

Sílvia Munt durant el rodatge de "Pretextos"

Després d'haver investigat en el terreny del curtmetratge, el documental i els telefilms, ara Munt psicoanalitza temes com la insatisfacció, l'autoestima, el dubte, la vellesa o el món de la creació. El punt de partida és la relació d'una parella en crisi, amb necessitats diferents. Se senten sols i han de buscar els seus pretextos per trobar la felicitat. Ell és metge; ella, directora de teatre.



Uns inspirats Ramón Madaula, Laia Marull, Manuel Alexandre i la mateixa Sílvia Munt són els protagonistes d'aquest drama existencialista reconegut amb els premis a la millor realització i a la millor fotografia al passat Festival de Màlaga.
A "Pretextos" es diuen frases com "Una persona és feliç fins al moment en què sap que pot ser-ho més" o "Digue'm que m'estimes encara que no sigui veritat". Cal afegir-hi alguna cosa més? Sí, una cita més que fa uns dies vaig llegir de Laia Marull: "Sha de saber que la felicitat és un estat passatger."

Fotograma de "Sílvia Munt i Ramón Madaula durant el rodatge de "Pretextos"
Fotograma de "Pretextos"
Categoria: Cartellera
Escrit per: Ferran Auberni
Aquests dies molts cinèfils es pregunten per què el cineasta austríac Michael Haneke ha fet un "remake" tan fidel de "Funny games", un dels seus títols més populars. El mateix Haneke reconeix que tenia moltes ganes que el públic anglosaxó accedís a aquesta provocadora reflexió sobre la banalitat de la violència, i és que fa 10 anys els era més difícil veure-la pel fet d'haver rodat la pel·lícula en alemany.

Naomi Watts a "Funny games"

Un honest Michael Haneke no ha dubtat a advertir que els que ja coneixen la versió original se la poden estalviar. Tot i així, jo sóc dels que pensen que malgrat la incomoditat de la història que s'explica, la versió americana de "Funny games" compta amb un nou element que justifica els 112' d'angoixa: el càsting. Naomi Watts, Tim Roth i Michael Pitt demostren que són uns monstres de la interpretació, especialment la protagonista de "King Kong" (per cert, productora del projecte). El punt de partida tornen a ser les vacances d'una família i la visita d'un parell de desconeguts disposats a alterar la seva tranquil·litat.





Ha passat el temps però aquesta reflexió sobre l'espectacle de la violència i la manera com la nostra societat s'hi ha acostumat és més necessària que mai. És veritat que ha desaparegut l'efecte sorpresa però es manté la radicalitat de la proposta, la valentia i l'estètica sense artificis. Tinc la sensació que el nou "Funny games" agradarà als que els convencia el film original i continuarà desagradant als detractors del cineasta austríac. El 1998 Gus van Sant es va atrevir a fotocopiar "Psicosis", d'Alfred Hitchcock, i se'l va criticar molt. Ara és Haneke qui juga amb el seu propi material i torno a trobar plenament lícita la llibertat de qualsevol creador. El mercat, com sempre, és una altra cosa!

Cartell de "Funny games"
Categoria: Cartellera
Escrit per: Ferran Auberni
No m'estranyaria que d'aquí a uns anys s'editi en DVD l'"Actor's cut" d'"El increíble Hulk". Molt probablement valdria més la pena que la retallada versió que ha dirigit el director francès Louis Leterrier ("Transporter 2"). I és que es veu que Edward Norton, protagonista i guionista sota pseudònim del projecte, està indignat i s'ha negat a participar en la promoció del film.

Fotograma del film "El increíble Hulk"

"El increíble Hulk" va de més a menys. Es decanta per l'acció en detriment del tractament psicològic dels diferents personatges. El mateix Norton ha reconegut que hauria volgut que la pel·lícula fos més llarga i profunda. Tot i així, cal dir que tota la primera i la segona part de la història aporten molts elements interessants per entendre la solitud de La Masa. Amb una posada en escena espectacular, un so mil·limètricament calculat, una banda sonora potent composta per Craig Armstrong i uns actors convincents, l'aventura comença al Brasil, on Hulk lluita per deixar de convertir-se en el monstre temut. Però, lògicament, aquest aïllament té els seus perills. N'hi ha que volen despertar la bèstia.



"El increíble Hulk" està a mig camí entre el "remake" i la seqüela. No fa gaire temps es va estrenar "Hulk", l'adaptació cinematogràfica d'un dels personatges més populars de la factoria Marvel, nascut el 1962. Els productors en van quedar decebuts perquè van veure que la profunditat psicològica de la pel·lícula provocava un injust refredament entre molts espectadors. Així doncs, ara ens ha arribat una nova versió de la mítica criatura verda amb la intenció de convertir-se en l'èxit tan desitjat pels seus creadors. Ho aconseguirà?

Fotograma del film "El increíble Hulk"

Enllaços patrocinats

Enllaços patrocinats



<   juliol 2008   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.