Avui hem fet un concertet a la Fira de la Ratafia de Besalú. Ja portem uns anyets tocant en aquesta fira altament recomanable, i hi hem estat molt bé... entre amics, com sempre.
Dugues coses però, fan el dia d'avui especialment remarcable.


La primera: avui, tímidament entre el públic, hem tingut la visita d'un dels poetes que donen veu a la nostra música. Ens ha fet una visita en Joan Lluís-Lluís. Una mica de nervis i també emoció, ja que ha estat la primera vegada que ha escoltat en directe la cançó de collir manglanes (de la qual n'és l'autor de la lletra).
L'altre fet a recordar, és molt més personal i fins avui no m'he atrevit a dir-ho en públic, perquè aquestes coses fan de mal dir i fereixen sensibilitats: Avui hi ha agut un detall que em permet explicar la meva "teoria del llaçet de l'un segon". Resulta que, fins ahir, jo encara no m'havia trobat cap home capaç de lligar el disc un cop desfet el llaç (alguns tenen problemes fins i tot en desfer-lo), ni tampoc cap dona que no el sabés lligar. Ja portem uns quants discs repartits pel món i, si més no, s'ha de reconèixer que la dada és curiosa. Però avui la cosa ha canviat, perquè he vist una dona que no l'ha sabut lligar, i un home ( l'he observat des de l'escenari) que el lligava perfectament i sense cap problema. Fins i tot, crec recordar que mirava a una altra banda.
L'excepció que confirma la regla? ... no ho sé.
Per si de cas, no desvetllaré encara la meva teoria del perquè. Així ho podrem seguir observant.
Si voleu (algú llegeix el nostre bloc? .... eeeeeeeeeeeeooooooooooo) podeu ensenyar el disc a amics i familiars i ja em direu el què. O millor encara, els hi regaleu... que per aquestes dates que s'acosten és millor un disc que una corbata, encara que sigui el nostre.

Marta