11/11/2009: Sol i Serena a COM Ràdio
Categoria: General
Escrit per: Sol i Serena
Avui hem anat a la ràdio. Ens han fet una entrevista i ens han fet tocar en directe.
Fins aquí es diria que "estupendu", i seria així si no fos pel "cristu" que hem liat.
No és el primer cop que fem una cosa així, i els inconvenients ja són vells coneguts. No hi ha monitors, les proves consisteixen únicament en comprovar que realment el micro capta l'instrument, sents a qui téns al costat però no a la resta, i llavors estàs pendent de tot menys del que has de fer. I així ha anat, que ens hem carregat , en rigurós directe, dos temes del nostre nou i estimat repertori.
Ballaruques a El dia clou i harmonització "sorpresa" a La dama d'Aragó, tema que, a més, hem fet amb els instruments que duiem i que res tenen a veure amb l'assajat, amb la conseqüent sensació de desastre general. Una sensació que al primer moment et fa posar les mans al cap i al cap de mitja horeta et comença a dibuixar un discret somriure. Demà em generarà un somriure d'orella a orella, ben segur, i d'aquí a uns mesos em partiré la caixa (la toràcica) recordant-ho.
De fet, un tema per ràdio no hauria de ser diferent d'un directe qualsevol, en aquest sentit. El directe fa que un error es dilueixi. L'error present es transforma en error del passat en qüestió de segons i no queda enregistrat enlloc. A la ràdio, però, i no sé per què, la sensació és que l'error queda per sempre gravat en pedra, però no és així, realment. Suposo que el fet que sigui un estudi i que la gent porti cascos és el que fa la sensació que el que facis quedarà immortalitzat per sempre. Bé, no ho sé.
En tot cas, com que els que llegiu aquest blog ja ens heu vist en directe i sabeu que aquestes coses no passen sempre, us deixo aquí el link per sentir el programa.
Per cert, que haig de dir que, a nivell personal, he trobat que en Jordi Duran, que és el que porta el programa d'El dia a la COM, fa una gran feina.
Per cert, que l'entrevista m'ha servit per assabentar-me que el dia 29 al matí tenim un bolo a Besalú. Queda dit, i ara ho penjo al "güep".
Kami
Fins aquí es diria que "estupendu", i seria així si no fos pel "cristu" que hem liat.
No és el primer cop que fem una cosa així, i els inconvenients ja són vells coneguts. No hi ha monitors, les proves consisteixen únicament en comprovar que realment el micro capta l'instrument, sents a qui téns al costat però no a la resta, i llavors estàs pendent de tot menys del que has de fer. I així ha anat, que ens hem carregat , en rigurós directe, dos temes del nostre nou i estimat repertori.
Ballaruques a El dia clou i harmonització "sorpresa" a La dama d'Aragó, tema que, a més, hem fet amb els instruments que duiem i que res tenen a veure amb l'assajat, amb la conseqüent sensació de desastre general. Una sensació que al primer moment et fa posar les mans al cap i al cap de mitja horeta et comença a dibuixar un discret somriure. Demà em generarà un somriure d'orella a orella, ben segur, i d'aquí a uns mesos em partiré la caixa (la toràcica) recordant-ho.
De fet, un tema per ràdio no hauria de ser diferent d'un directe qualsevol, en aquest sentit. El directe fa que un error es dilueixi. L'error present es transforma en error del passat en qüestió de segons i no queda enregistrat enlloc. A la ràdio, però, i no sé per què, la sensació és que l'error queda per sempre gravat en pedra, però no és així, realment. Suposo que el fet que sigui un estudi i que la gent porti cascos és el que fa la sensació que el que facis quedarà immortalitzat per sempre. Bé, no ho sé.
En tot cas, com que els que llegiu aquest blog ja ens heu vist en directe i sabeu que aquestes coses no passen sempre, us deixo aquí el link per sentir el programa.
Per cert, que haig de dir que, a nivell personal, he trobat que en Jordi Duran, que és el que porta el programa d'El dia a la COM, fa una gran feina.
Per cert, que l'entrevista m'ha servit per assabentar-me que el dia 29 al matí tenim un bolo a Besalú. Queda dit, i ara ho penjo al "güep".
Kami
Marta Rius ha escrit:
I pel que fa a les cançons... van ser molt estranyes, realment. Però tinc la sensació que m'agradarien si jo no formés part del grup. Sovint som més permissius amb els altres, i molt exigents amb nosaltres mateixos, no? Forma part de l'autoaprenentatge... suposo.
Marta