Foto: fragment del cartell de la Trobada de Panderos d'Argelaguer d'enguany.

Guillem a l'aparatu. Us poso en antecedents. El divendres estavem assajant una cançó nova. Una cançó de pandero de ritme trencat i lletra oberta. Van sortir vàries idees sobre el tema -la lletra. De fet, vam decidir que cada estrofa la dedicariem a algú, per bé o per mal. Llavors la Marta a proposar de posar-ho al blog i que tothom pogues suggerir o fer directament una estrofa de la cançó. Vet-ho aquí l'experiment!
Éssent com és una cançó de pandero, per anar bé haurien de ser 8 estrofes, una de les quals repetida dividides en dues quartetes on la rima en el millor dels casos hauria de ser ABAB,BCBC i en tot cas hauria de complir el mínim de Res A Res A, Res B Res B on Res és la no-rima.
La idea és que totes les estrofes comencin per "Aquesta cançó és per tu"
Com a exemple.

Aquesta cançó és per tu
i l'escric a poc a poc
No l'ha sentit ningú
però es pot llegir en el Blog
I es pot llegir en el Blog
si t'hi afegeixes molt millor
entre tots i algun retoc
parirem una cançó...

La ideea, és que el "tu" de la frase "Aquesta cançó és per tu" sigui un "tu" genèric.

Aquesta cançó és per tu
tu, que suques l'entrepà
per quan surti de l'escola
el teu fill tingui el berenar
que el fill tingui el berenar
jovent fort que no s'esguerra
menjant un bon entrepà
amb productes de la terra

Au, m'he estrenat al blog suggerint-vos feina...

Avui em ve de gust derivar la vostra curiositat cap a un parell de blocs que m'han alegrat el dia.
...

» Veure més

Vinga gent, aprofiteu l'últim concert de la temporada!!!
El proper 26 d'octubre tocarem a la Taska Truska de Molins de Rei (la del pont de quinze arcaaadeeees...tots som pops).
El concert és dins el cicle ContraBaix, i això vol dir que hi ha una entrada de 9 eurets (crec que hi entra un beure).
Sol i serena, ja fa un futimé d'anys, acostumàvem a tocar a la taska vella (el racó de l'amistat) els diumenges a l'hora del vermut. Oh, aquells montaditos de carxofa, aquell vi de maceració carbònica... mmm, quins records.
Ens plau acabar la temporada amb aquest emotiu retrobament. De ben segur que serà un concert ben especial.
I desprès... doncs a treballar! Descansem d'anar a munt i avall per a endinsar-nos a fons en les cançons que ja formaran part del nostre proper disc (es el que diem els músics quan ja no ens surten més concerts...?).
Ens veurem, doncs, en la farra de fi de temporada a la vila de Molins de Rei.
siau!
Marta

No voldria deixar la Marta tota sola fent articles en aquest bloc i per això m'he buscat la vida i he esbrinat els camins que porten al formulari de publicació, i veig que no és dificil. Un cop fet això veig que està ben fet i no tinc res més a dir. Ah, sí, que m'he passat el dia fent invents amb la viola, el cajon, els picarols, l'harmònica i posant serres als arquets, I tinc ganes que comencem els assajos dels divendres.

Ja ho heu vist, sóc en Panx.

i en exclusiva la versió en directe del festival de Porta Ferrada:

Ja el tenim aquí!!!!
El videoclip de la Salsa verda ja està penjat a Sant Youtube.
La veritat és que ja tocava fer-ne un... Durant dos anys hem anat tenint tantes idees i tant complicades, que sempre era massa difícil (o car) tirar-ho endavant. I ara... què ha passat? Doncs que l'ICIC ens ha demanat imatges de la cançó en qüestió, i hem agut de fer un videoclip d'emergència a tota hòstia. Fa gràcia... tantes idees, tantes reunions, i tants plans... per acabar fent una cosa totalment oposada. Súper improvisada i de pressa i corrents (tres dies en total). I que n'estem encantats!



ah... la propera lloga serà el 19 de setembre, concert vermut de Santa Tecla, a Tarragona.

Com que veig que cap altre "soliserenu" s'anima a escriure, ja faig jo la crònica de la lloga de Castelló d'Empúries.
La veritat és que va ser un xic cansada. Va començar a ploure 1/2 hora abans de començar, i vam entrar tots els instruments i part de l'equip a tota llet cap a un teatret que, per sort, era a la mateixa plaça.
Xops i atabalats, vam començar a tocar... i vam tenir sort que la gent va respondre i que l'Oriol Marimon, el tècnic, va fer una feinada espectacular i va sonar força bé (gràcies, Oriol) .
En el fons penso que alguna vegada això hauria d'anar malament. Si sempre funciona anar al local alternatiu a última hora, els organitzadors no s'arriscaran mai. I seria millor prendre la decisió abans. És com els músics... si sempre ens surt bé, no deixarem de preparar coses a última hora.
Però vaja... jo sempre anava a setembre i feia els deures a l'últim moment. Crec que la cosa ja no té remei.
També va ser interessant la conversa amb l'Albert Reguant. Parlant de certs festivals, i certs mitjans i els seus programes... si fóssim un país normal, la conversa hagués set igual? Em temo que no...
Fa anys, es vivia d'esquena al mar. I poc a poc els municipis van començar a tractar una mica millor la costa. A vegades sento que també es viu d'esquena a la pròpia cultura i tradició. I crec que ja comença a ser hora de girar-se un xic cap aquí.
I no hem d'esperar que es faci des de Barcelona, que per voler ser a davant de tot, sovint és al darrere (recuperant la comparança, podríem dir que fa quatre dies que es va obrir al mar)...

Sort que la gent del carrer es mou per altres camins... oi?

Avui m'he entrebancat amb un proverbi indi que diu:
"No facis retret a Déu per haver creat el tigre: agraeix-li que no li posés ales"

Marta

Paint encara l'emoció de veure tot un poble abocat a la seva faràndula (visca les manifestacions aborígens!), escric per recomanar el concertet que farem demà, la Diada, a Castelló d'Empúries.
Serà a les 8 del vespre, i comptarem amb la sempre agradable col·laboració d'en Toni Xucla. Ja que en Panxito encara és a l'Alguer (hi ha anat a buscar llogues per a Sol i serena... tot i que, oficialment, diu que és de vacances amb la família).
Be, gent... ejem (té la seva gràcia escriure en un glog que saps que no llegeix pràcticament ningú), d'es d'aquest nou raconet que ens hem muntat a la xarxa, tot esperant que, poc a poc, hi aneu aterrant ... (Bruna, estàs perdent facultats...) m'acomiado fins la propera. Prometo penjar el videoclip d'emergència un dia d'aquests.
Per cert, la magnífica foto dels gegants d'Olot és d'en Jordi Corominas.
Marta

Siau benvinguts!
Torno a casa desprès de tocar a casa. Quin plaer!
Ens ho hem passat especialment bé en aquest concert d'inici de les Festes del Tura (Olot). I ara estic tant bé, que m'he decidit encetar aquest tinglado... com si no tinguéssim prou feina.
Aquest estiu, hem decidit obrir un bloc, per anar explicant coses que ens van passant a les llogues. Però, des que tens la idea, ho proposes al grup, se'n parla, es decideix, s'envien les informacions a ritmes.cat... quan hem tingut el bloc llest, ja som al final de la temporada.
Ja se sap... és el que passa en un grup més o menys assembleari de sis músics.
Sigui com sigui, ja som aquí.
Donem la benvinguda a tots els que entreu a fer el xafarder (qui serà el primer de deixar un comentari???)
Marta

This is the first item in your weblog. Feel free to delete it.