03/02/2010: post-adolescents
Avui m'ha vingut un atac de nostàlgia quan he trobat, mig de casualitat, aquest vídeo penjat a internet.
Què tendres que érem!
No sé què diran els altres però per a mi, aquell va ser el moment en el que em vaig adonar per primera vegada del poder dels qui treuen les paraules de context... atorgant-lis un nou sentit diferent a l'original. Us prometo que els altres també van parlar!!!
Marta
pd. Per si a algú li interessa, no vam guanyar.
Què tendres que érem!
No sé què diran els altres però per a mi, aquell va ser el moment en el que em vaig adonar per primera vegada del poder dels qui treuen les paraules de context... atorgant-lis un nou sentit diferent a l'original. Us prometo que els altres també van parlar!!!
Marta
pd. Per si a algú li interessa, no vam guanyar.
28/01/2010: Músiques electròniques i nacionalismes postissos
Al mateix número de Sons de la Mediterrània on es publicava la llista dels millor discos de folk de la que parlàvem l'altre dia hi havia un altre lloc on parlaven de Sol i Serena. Tenen un apartat, anomenat "Discos" on parlen de nous discos que surten, i on parlaven d'Un segon. Doncs bé, enganxo el text aquí perquè veieu les curiositats:
"No s'ho han pensat gaire. Segon disc, quin títol? Un segon. Així de fàcil. L'embolcall artesanal, com al primer, torna a tenir molt de mèrit. I el contingut? El grup no ha parat de créixer, en composició i en interpretació. Hi ha temes inspirats en poemes dels nord-catalans Josep Sebastià Pons i Joan-Lluís Lluís, peces populars com "La Vanitosa" o "La Dama d'Aragó"; una interessantíssima "Cançó de picar moles" amb ingredients electrònics; una "Crida" independentista de collita pròpia... Hi ha molt de tot, i molt interessant. Marta Rius torna a cantar amb convenciment, i els instrumentistes despleguen un ampli ventall de possibilitats que fan intuir influències de Primera Nota i Clau de Lluna."
24/01/2010: Cap a Figueres!
Fa unes setmanes avançàvem que potser passàvem a fer un concertet pel nord-est abans d'anar al Tradicionàrius. Doncs bé, ara podem confirmar que anirem a tocar a Figueres el proper 6 de març. Quan sapiguem més coses (hora, lloc...) ho penjarem al web.
Kami
Kami
21/01/2010: Tercer millor disc folk segons Sons
La revista Sons de la Mediterrània publica aquest mes la llista del que consideren els millors discos de folk del 2009. Després de Te'n cantaré més de mil, d'en Pep Gimeno "Botifarra", i Al-Mayurqa clàssic, de l'Orquestra Ars Musicae i Al-Mayurqa, Un segon de Sol i Serena obté un "estupendu" tercer lloc.
Naturalment, una llista d'aquestes característiques conté una càrrega de subjectivitat indiscutible i potser amb un altre jurat el resultat hauria estat diferent, però la veritat és que il·lusiona, quan s'ha dedicat una muntanya d'hores a una feina, que aquesta sigui reconeguda.
Aprofito per deixar-vos aquí un retall del que diuen (concretament ho escriu en Joaquim Vilarnau) de nosaltres a l'article en qüestió:
Naturalment, una llista d'aquestes característiques conté una càrrega de subjectivitat indiscutible i potser amb un altre jurat el resultat hauria estat diferent, però la veritat és que il·lusiona, quan s'ha dedicat una muntanya d'hores a una feina, que aquesta sigui reconeguda.
Aprofito per deixar-vos aquí un retall del que diuen (concretament ho escriu en Joaquim Vilarnau) de nosaltres a l'article en qüestió:
18/01/2010: Una polèmica on hi surt el nostre nom
De fet no és una gran polèmica, sinó més aviat una curiositat, però he pensat que el títol era molt més atractiu si el plantejava d’aquesta manera.
Fa uns dies, voltant per l’entramat de la xarxa, vaig ensopegar amb una discussió sobre l’últim concurs de maquetes Sons de la Mediterrània. Es donava la notícia que Amansalva havia guanyat el concurs (el passat 8 de novembre, si no recordo malament) i a sota hi havia una bona columna de comentaris. Fins aquí res de nou i tot normal, però la qüestió és que entre les nombroses i lògiques felicitacions hi havia un parell de comentaris d’un parell de persones que consideraven que el veredicte no era just, i el més curiós és el motiu que argumentaven: que sonen com Sol i Serena!
Les frases eren les següents:
Fa uns dies, voltant per l’entramat de la xarxa, vaig ensopegar amb una discussió sobre l’últim concurs de maquetes Sons de la Mediterrània. Es donava la notícia que Amansalva havia guanyat el concurs (el passat 8 de novembre, si no recordo malament) i a sota hi havia una bona columna de comentaris. Fins aquí res de nou i tot normal, però la qüestió és que entre les nombroses i lògiques felicitacions hi havia un parell de comentaris d’un parell de persones que consideraven que el veredicte no era just, i el més curiós és el motiu que argumentaven: que sonen com Sol i Serena!
Les frases eren les següents:
13/01/2010: Una deliciosa mostra de cançó melòdica
"Una deliciosa mostra de cançó melòdica". Així és com defineix Un segon, de passada, en Conrad Vallverdú en aquest article a El Triangle, on parla de les propostes per al Tradicionàrius d'enguany. Oca-macu... Així que ja és definitiu, al món de la premsa li agrada el disc. Ara falta que agradi als programadors, però bé...
Per cert, que ja vam dir que ens podeu votar pels premis Enderrock clicant aquí, però pels que no ens heu sentit mai i heu caigut per aquí de casualitat, podeu sentir diversos temes d'Un segon al nostre myspace. No voteu sense saber el què! I si us agrada prou, ja ho sabeu: podeu votar millor disc folk, millor grup folk, millor portada, millor cançó folk... Millor percussionista no es pot votar, no cal que ho busqueu.
Kami
Per cert, que ja vam dir que ens podeu votar pels premis Enderrock clicant aquí, però pels que no ens heu sentit mai i heu caigut per aquí de casualitat, podeu sentir diversos temes d'Un segon al nostre myspace. No voteu sense saber el què! I si us agrada prou, ja ho sabeu: podeu votar millor disc folk, millor grup folk, millor portada, millor cançó folk... Millor percussionista no es pot votar, no cal que ho busqueu.
Kami
11/01/2010: Ens podeu votar pels premis Enderrock!
Sol i Serena surt a la llista de candidats per als premis Enderrock 2010, que premien les millors feines fetes durant l'any 2009. És a dir, que si voleu i us agrada Un segon, ja el podeu votar a http://www.enderrock.cat/premis/ com a millor disc dins la categoria "Folk i noves músiques".
Si voleu votar-nos també com a millor portada, millor cançó, millor grup, etc., no us talleu.
I tingueu en compte que a moltes de les llistes del formulari sembla que no hi siguem perquè els candidats estan ordenats per categories, o sigui que si mireu més avall segurament ens hi trobeu.
Kami
Si voleu votar-nos també com a millor portada, millor cançó, millor grup, etc., no us talleu.
I tingueu en compte que a moltes de les llistes del formulari sembla que no hi siguem perquè els candidats estan ordenats per categories, o sigui que si mireu més avall segurament ens hi trobeu.
Kami
07/01/2010: Hom i l'episodi dels trampolins terrestres
Cert dia el personatge genèric (que a partir d'avui anomenarem "hom") anava passejant pel camp. Ara s'entrebancava amb una pedra, badant es tornava a entrebancar amb la mateixa pedra i la xutava enrabiat, més endavant olorava les floretes, un xic més enllà xafava una tifa de vaca, altre cop la pedra,etc. Així és com hom vivia. Tranquil·lament.
Un dia hom es va trobar un trampolí de piscina municipal plantat en el mig d'un camp de blat amb el blat que tot just despuntava.
Obviament, quan el veié, feu el que qualsevol persona de seny hagués fet en la seva situació; comprovar discretament l'estabilitat del conjunt. Un cop realitzat el test de fermesa, s'hi enfilà i va fer un salt, que per no estar entrenat, Déu n'hi dó!
Dues tombarelles endavant, dues enrere, fer l'àngel, el pí, el camaleó i la cigonya, a part de les necessàries filigranes menors d'enllaç entre les diferents figures anteriorment esmentades.
L'aterratge, de tant suau, fou gairebé inexistent, i així mig caminant mig surant, hom prosseguí el seu camí.
Aques episodi es repetí cinc o sis vegades durant la seva llarga vida amb un desenllaç similar.
Ja de molt gran, fou entrevistat per un periodista de reconegut prestigi que li feu preguntes sobre la seva vida i mèrits i anant d'una cosa a l'altra, hom recordà els episodis dels trampolins.
Hom, interrogat en aquest punt, recordava perfectament el color, la morfologia, la textura i fins i tot l'olor dels trampolins. Per modèstia no va extendre's massa en les piruetes i recalcà les sensacions de llibertat i felicitat succeïdes durant el salt.
El que hom fou incapaç de recordar és d'on venia ni a on anava.
Potser aquest detall no era important...
... o potser si.
Met
Un dia hom es va trobar un trampolí de piscina municipal plantat en el mig d'un camp de blat amb el blat que tot just despuntava.
Obviament, quan el veié, feu el que qualsevol persona de seny hagués fet en la seva situació; comprovar discretament l'estabilitat del conjunt. Un cop realitzat el test de fermesa, s'hi enfilà i va fer un salt, que per no estar entrenat, Déu n'hi dó!
Dues tombarelles endavant, dues enrere, fer l'àngel, el pí, el camaleó i la cigonya, a part de les necessàries filigranes menors d'enllaç entre les diferents figures anteriorment esmentades.
L'aterratge, de tant suau, fou gairebé inexistent, i així mig caminant mig surant, hom prosseguí el seu camí.
Aques episodi es repetí cinc o sis vegades durant la seva llarga vida amb un desenllaç similar.
Ja de molt gran, fou entrevistat per un periodista de reconegut prestigi que li feu preguntes sobre la seva vida i mèrits i anant d'una cosa a l'altra, hom recordà els episodis dels trampolins.
Hom, interrogat en aquest punt, recordava perfectament el color, la morfologia, la textura i fins i tot l'olor dels trampolins. Per modèstia no va extendre's massa en les piruetes i recalcà les sensacions de llibertat i felicitat succeïdes durant el salt.
El que hom fou incapaç de recordar és d'on venia ni a on anava.
Potser aquest detall no era important...
... o potser si.
Met
02/01/2010: Una llista personal tanca l'any
Torna a anar de blocs.
Té un punt de ridícul, quan un s'atura a pensar-hi un parell de cops, anar buscant-se a un mateix a la xarxa, però el problema és que, com que no hi ha res per explicar perquè no estan sortint bolos, s'ha de tirar de l'única cosa que es mou.
Començarem l'any agraïnt a l'Elisenda Soriguera que ens faci sortir al seu Top13 personal, que ens hem trobat al seu bloc. La llista en qüestió, que ella insisteix en que és totalment personal i també en estricte ordre alfabètic, consisteix en un "inventari" dels discos (en català) que creu que tothom s'ha de fer regalar. Entre aquests, Un segon de Sol i Serena. Que bé! Altres recomanats són Rosa-Luxemburg, El Petit de Cal Eril, Quimi Portet, At Versaris... Si voleu veure el llistat complet, ple de bones propostes, és aquí.
Doncs bé, ja hem trencat el gel de 2010. Ara a esperar que passi alguna cosa, perquè sembla que el disc va agradant però no es tradueix en feina.
I gràcies, Elisenda, ens agrada que t'agradi.
Demà més.
Kami
Té un punt de ridícul, quan un s'atura a pensar-hi un parell de cops, anar buscant-se a un mateix a la xarxa, però el problema és que, com que no hi ha res per explicar perquè no estan sortint bolos, s'ha de tirar de l'única cosa que es mou.
Començarem l'any agraïnt a l'Elisenda Soriguera que ens faci sortir al seu Top13 personal, que ens hem trobat al seu bloc. La llista en qüestió, que ella insisteix en que és totalment personal i també en estricte ordre alfabètic, consisteix en un "inventari" dels discos (en català) que creu que tothom s'ha de fer regalar. Entre aquests, Un segon de Sol i Serena. Que bé! Altres recomanats són Rosa-Luxemburg, El Petit de Cal Eril, Quimi Portet, At Versaris... Si voleu veure el llistat complet, ple de bones propostes, és aquí.
Doncs bé, ja hem trencat el gel de 2010. Ara a esperar que passi alguna cosa, perquè sembla que el disc va agradant però no es tradueix en feina.
I gràcies, Elisenda, ens agrada que t'agradi.
Demà més.
Kami
Avui acabo, com a mínim fins que no surti res més, el recull de crítiques i comentaris a premsa i xarxa d'Un segon.
Fa un parell de setmanes va aparèixer, a l'apartat de notícies del web d'Enderrock, un text que parlava del nostre nou disc. Us en deixo un link aquí, perquè no es aquest el que enganxarem. L'autoria del text li he atribuït a en Roger Palà, cap de redacció de l'Enderrock, crec. No és gaire agosarat si tenim en compte que he trobat gairebé el mateix text al seu bloc. Al darrera la nevera és un bloc on parla, essencialment, de música i de noves propostes (tot i que de vegades toca altres temes) i ho fa pràcticament cada dia. El dia 7 d'aquest mes ens va tocar a nosaltres i aquest text, que es diferencia de l'altre sobretot per l'extensió (el de l'Enderrock és més resumit i sintètic), és el que enganxem al nostre bloc.
Doncs va: Control+C... Control+V...
Fa un parell de setmanes va aparèixer, a l'apartat de notícies del web d'Enderrock, un text que parlava del nostre nou disc. Us en deixo un link aquí, perquè no es aquest el que enganxarem. L'autoria del text li he atribuït a en Roger Palà, cap de redacció de l'Enderrock, crec. No és gaire agosarat si tenim en compte que he trobat gairebé el mateix text al seu bloc. Al darrera la nevera és un bloc on parla, essencialment, de música i de noves propostes (tot i que de vegades toca altres temes) i ho fa pràcticament cada dia. El dia 7 d'aquest mes ens va tocar a nosaltres i aquest text, que es diferencia de l'altre sobretot per l'extensió (el de l'Enderrock és més resumit i sintètic), és el que enganxem al nostre bloc.
Doncs va: Control+C... Control+V...
