23/05/2008: Comunicat d’Albert Maynou, graller d'Skafam
La vida són etapes, unes comencen mentre d’altres s’acaben. Hi han etapes bones i etapes no tan bones. Algunes ens deixen un bon gust al paladar, mentre d’altres ens deixen un regust amarg a la llèngua. Tanmateix, tant per bé com per mal, de totes elles se n’extreu alguna cosa de bo.
Encara recordo aquell dia d’abril en que el Dani em va venir a trobar quan jo corria per davant del bar Rovira. –Ei! Tu toques la gralla oi? És que en Xandri plega i necessitem una gralla nova pel grup. Jo li vaig contestar que sí, tot i que en aquells moments tampoc sabia del cert si seria capaç d’assumir la responsabilitat de pujar a un escenari i tocar-la sense fer el ridícul.
Doncs bé, han passat els anys des d’aquell St Jordi de 2003 i a vosaltres us toca jutjar la meva feina feta dins el grup, ja que la meva modèstia m’impedeix opinar sobre la meva qualitat musical, si és que n’hi ha. Jo només puc dir que he intentat aportar tant com he pogut i a vegades, i que no se’m malinterpreti, tant com m’han deixat.
Com molts de vosaltres deveu haver intuït, aquesta és una carta de comiat. Deixo el grup. Skafam m’ha donat moltíssim al llarg d’aquests 6 anys, sobretot a nivell personal. Des que vaig entrar al local d’assaig tenia claríssim que no venia aquí per la pasta (de fet en aquell moment ni cobràvem) i avui encara em mantinc ferm amb aquesta idea. Tinc la sort de tenir una bona feina que em reporta un sou per viure i, per tant, el grup sempre ha estat un hobbie. Un hobbie però amb moltes responsabilitats. Han estat molts viatges, moltes vivències i sobretot molts concerts, tants que ja he perdut el compte. Fins-hi tot he acabant compartint escenari col·laborant amb els Obrint Pas que ja és molt.
Agraeixo als companys de grup haver-me donat la oportunitat d’expressar-me, de gaudir dalt l’escenari, de transformar-me per una estona en una altra persona, d’acullir-me amb ells, de donar-me els seus consells però sobretot d’aguantar els meus canvis d’humor i les meves rareses. També agraeixo el seu vot de confiança en la gralla o la dolçaina, que sí que és un instrument folklòric però que se li ha de tenir molt de respecte. En fí, la llista d’agraïments és interminable i no voldria allargar-me.
Skafam inicia, a partir d’ara, una nova etapa que ens aportarà més hores de música, de ball, de festa i de la qual tots en podrem gaudir, però jo ja no hi seré. Al meu lloc hi haurà gent nova que estic segur em superaran amb escreix i a tots us sorprendrà per la transformació que farà el grup.
Avui em sumo a la llista dels exskamots i passo a la reraguarda amb el Jordi Xandri, amb el Jorge, amb l’Enric, amb el Marçal, amb la Sophie, amb el Norman… amb totes aquelles persones que, com jo, han aportat el seu gra de sorra per engrandir aquest projecte que ja no és nostre sinó de tots vosaltres. Jo marxo, però sempre diré orgullós que durant un temps vaig tocar amb Skafam.
Salut i skafesta!
ALBERT MV
Encara recordo aquell dia d’abril en que el Dani em va venir a trobar quan jo corria per davant del bar Rovira. –Ei! Tu toques la gralla oi? És que en Xandri plega i necessitem una gralla nova pel grup. Jo li vaig contestar que sí, tot i que en aquells moments tampoc sabia del cert si seria capaç d’assumir la responsabilitat de pujar a un escenari i tocar-la sense fer el ridícul.
Doncs bé, han passat els anys des d’aquell St Jordi de 2003 i a vosaltres us toca jutjar la meva feina feta dins el grup, ja que la meva modèstia m’impedeix opinar sobre la meva qualitat musical, si és que n’hi ha. Jo només puc dir que he intentat aportar tant com he pogut i a vegades, i que no se’m malinterpreti, tant com m’han deixat.
Com molts de vosaltres deveu haver intuït, aquesta és una carta de comiat. Deixo el grup. Skafam m’ha donat moltíssim al llarg d’aquests 6 anys, sobretot a nivell personal. Des que vaig entrar al local d’assaig tenia claríssim que no venia aquí per la pasta (de fet en aquell moment ni cobràvem) i avui encara em mantinc ferm amb aquesta idea. Tinc la sort de tenir una bona feina que em reporta un sou per viure i, per tant, el grup sempre ha estat un hobbie. Un hobbie però amb moltes responsabilitats. Han estat molts viatges, moltes vivències i sobretot molts concerts, tants que ja he perdut el compte. Fins-hi tot he acabant compartint escenari col·laborant amb els Obrint Pas que ja és molt.
Agraeixo als companys de grup haver-me donat la oportunitat d’expressar-me, de gaudir dalt l’escenari, de transformar-me per una estona en una altra persona, d’acullir-me amb ells, de donar-me els seus consells però sobretot d’aguantar els meus canvis d’humor i les meves rareses. També agraeixo el seu vot de confiança en la gralla o la dolçaina, que sí que és un instrument folklòric però que se li ha de tenir molt de respecte. En fí, la llista d’agraïments és interminable i no voldria allargar-me.
Skafam inicia, a partir d’ara, una nova etapa que ens aportarà més hores de música, de ball, de festa i de la qual tots en podrem gaudir, però jo ja no hi seré. Al meu lloc hi haurà gent nova que estic segur em superaran amb escreix i a tots us sorprendrà per la transformació que farà el grup.
Avui em sumo a la llista dels exskamots i passo a la reraguarda amb el Jordi Xandri, amb el Jorge, amb l’Enric, amb el Marçal, amb la Sophie, amb el Norman… amb totes aquelles persones que, com jo, han aportat el seu gra de sorra per engrandir aquest projecte que ja no és nostre sinó de tots vosaltres. Jo marxo, però sempre diré orgullós que durant un temps vaig tocar amb Skafam.
Salut i skafesta!
ALBERT MV
Dissabte tenia plans amb els amics. Havíem acordat fer un sopar entre tots perquè feia molt de temps que no ens trobàvem i decidírem posar data a aquest retrobament. Ha arribat el bon temps i el dia s'allarga, convida a caminar pels carrers del teu poble; en el meu cas el d'Arenys de Munt. Us convido a tots els que no hi hagueu estat mai a que algun dia d'aquests us hi deixeu caure. Gaudiu de la nostra riera avans que sigui massa tard, doncs les obres de soterrament ja fa mesos que van i molt em temo que sigui massa tard per vosaltres.
Deurien ser pels volts de les 8 del vespre quan, tornant de Mataró, vaig rebre una trucada. Com vaig poder vaig aparcar el cotxe al damunt d'una vorera i vaig contestar. Era el Xavi Sarrià, que suposo que com molts de vosaltres deveu saber ja a aquestes alçades és el cantant dels Obrint Pas. Em va saludar, em va preguntar com estava i em va explicar que aquella mateixa nit presentava junt amb l'Antoni Rubio i l'Hector Sanjuan el llibre "Del sud" on s'explica la situació político-social de València a través d'aquesta banda. Em va proposar de quedar per fer una cerveseta aprofitant el seu pas per la nostra comarca. Vaig acceptar de bon grat. Em va dir que estaria en un restaurant amb la gent de la CUP i que passés per allà quan estigués jo de sopar.
A la nit em vaig dirigir cap a Pineda de Mar i, efectivament, el Xavi estava allà amb l'Antoni i l'Hector. Ells ja havien acabat de sopar i estaven fent una sobretaula. Alguns dels assistents ja havien començat a abandonar el restaurant i la resta estaven drets fent-la petar. El Xavi em va començar a explicar com li havia anat la minigira per Veneçuela. Realment no ens adonem de la situació d'aquest país fins que no ens hi trobem vivint i convivint amb la gent. Em va explicar que a Caracas no existeixen guetos de pobres sinó "guetos de rics" que viuen en una bombolla totalment aïllats de la resta de ciutadans. També ens va sorprendre el fet de que en aquella ciutat la polícia és corrupte i que es l'exèrcit en qui més es pot confiar ja que tots els soldats són chavistes. I el que em va fer més gràcia de tot és que em va dir que "Chavez és un hippie".
Vam sortir d'allà i ens vam dirigir a fer una copa a l'únic bar que hi havia obert en aquella zona. Posaven música "maquina" i ens hi sentíem extranys però què hi farem, era l'única opció prop del seu hotel. Allà vaig tenir el plaer de conversar una estoneta amb l'Hector i l'Antoni (els escriptors) i em va sorprendre molt quan un dells va reconèixer Skafam. Va dir que ens havia descobert en un recopilatori a internet que es deia "La revolta de la gralla" on hi apareixia el tema "Organitzem la revolta". Aquest tema és dels primers d'Skafam, de fet jo encara no hi era quan el meu predecessor, en Jordi Xandri, feia bufar la gralla en el grup. Un d'ells em va estar explicant que havia intentat tocar la dolçaina i que havia fet cursos però que ho va deixar perquè no se'n sortia, però que tot i així li encantava. Amb ell vam estar molta estona parlant de constructors, de canyes, de professors, etc. La veritat és quan trobes algú que comparteix la teva passió per aquest instrument les paraules et surten soles.
Cap a les 2 ells estaven molt cansats i van retirar cap a l'hotel, ens vam acomiadar i ens desitjàrem molta sort en els respectius projectes musicals. Va ser una nit en la que venia de gust prendre-s'ho tot en calma, tenir una cerveseta a la ma i conversar amb els amics.
ALBERT MV
Deurien ser pels volts de les 8 del vespre quan, tornant de Mataró, vaig rebre una trucada. Com vaig poder vaig aparcar el cotxe al damunt d'una vorera i vaig contestar. Era el Xavi Sarrià, que suposo que com molts de vosaltres deveu saber ja a aquestes alçades és el cantant dels Obrint Pas. Em va saludar, em va preguntar com estava i em va explicar que aquella mateixa nit presentava junt amb l'Antoni Rubio i l'Hector Sanjuan el llibre "Del sud" on s'explica la situació político-social de València a través d'aquesta banda. Em va proposar de quedar per fer una cerveseta aprofitant el seu pas per la nostra comarca. Vaig acceptar de bon grat. Em va dir que estaria en un restaurant amb la gent de la CUP i que passés per allà quan estigués jo de sopar.
A la nit em vaig dirigir cap a Pineda de Mar i, efectivament, el Xavi estava allà amb l'Antoni i l'Hector. Ells ja havien acabat de sopar i estaven fent una sobretaula. Alguns dels assistents ja havien començat a abandonar el restaurant i la resta estaven drets fent-la petar. El Xavi em va començar a explicar com li havia anat la minigira per Veneçuela. Realment no ens adonem de la situació d'aquest país fins que no ens hi trobem vivint i convivint amb la gent. Em va explicar que a Caracas no existeixen guetos de pobres sinó "guetos de rics" que viuen en una bombolla totalment aïllats de la resta de ciutadans. També ens va sorprendre el fet de que en aquella ciutat la polícia és corrupte i que es l'exèrcit en qui més es pot confiar ja que tots els soldats són chavistes. I el que em va fer més gràcia de tot és que em va dir que "Chavez és un hippie".
Vam sortir d'allà i ens vam dirigir a fer una copa a l'únic bar que hi havia obert en aquella zona. Posaven música "maquina" i ens hi sentíem extranys però què hi farem, era l'única opció prop del seu hotel. Allà vaig tenir el plaer de conversar una estoneta amb l'Hector i l'Antoni (els escriptors) i em va sorprendre molt quan un dells va reconèixer Skafam. Va dir que ens havia descobert en un recopilatori a internet que es deia "La revolta de la gralla" on hi apareixia el tema "Organitzem la revolta". Aquest tema és dels primers d'Skafam, de fet jo encara no hi era quan el meu predecessor, en Jordi Xandri, feia bufar la gralla en el grup. Un d'ells em va estar explicant que havia intentat tocar la dolçaina i que havia fet cursos però que ho va deixar perquè no se'n sortia, però que tot i així li encantava. Amb ell vam estar molta estona parlant de constructors, de canyes, de professors, etc. La veritat és quan trobes algú que comparteix la teva passió per aquest instrument les paraules et surten soles.
Cap a les 2 ells estaven molt cansats i van retirar cap a l'hotel, ens vam acomiadar i ens desitjàrem molta sort en els respectius projectes musicals. Va ser una nit en la que venia de gust prendre-s'ho tot en calma, tenir una cerveseta a la ma i conversar amb els amics.
ALBERT MV
30/01/2008: Kenia, el conflicte intern de la humanitat
Avui és un d'aquells dies en la que, com que no tens rès a fer, comences a pensar i pensar. Reflexiones sobre tot el que has fet, tot el que fas, sobre com està el món, sobre el rumb que prenen les coses i sobre la influència que nosaltres exercim sobre elles.
Actualment i a causa de la feina que m'ocupa gran part del dia no estic gaire al dia de com estan les coses. Però sí que veig desgracies com les que passen a Kenia, on la multitud està submergida en un bany de sang diari entre kikuys i luos. Veient les imatges per la televisió és inevitable que ens vinguin al cap els desastres interètnics de Rwanda. La violència en estat pur es fa amo i senyora dels carrers de Nairobi en la seva faceta més brutal i macabra. Homes, dones i nens moren a mans de compatriotes seus a cops de matxet, a trets o bé cremats en una esglèsia. I tot plegat perquè? Per un polític? Per l'ètnia? Quin preu té una vida humana? En quin moment deixem de ser éssers humans per convertir-nos en màquines de matar? Sempre he pensat que l'home és l'únic animal que s'entesta a negar que ho és. És evident que la naturalesa animal que tots duem a dins sempre s'acaba manifestant d'una manera o altra.
África viu corrompuda des de fa temps, i l'esperit salvatge i innocent que sempre l'havia caracteritzat s'ha perdut en el temps des de l'època colonialista i ja només és una vista idíl·lica del vell continent. Els europeus, si una cosa tenim, és la mà trencada en esmicolar tot allò que toquem. La majoria de polítics són titelles que només responen a interessos dels països del primer món deixant de banda el benestar dels seus habitants i aquests viuen sotmesos als seus designis.
On es troba la clau del conflicte interetnic? Com podem conviure els uns amb els altres? Com erradicar la corrupció que s'ha apoltronat durant segles a les cadires dels governants? I quan començarem a depurar responsabilitats els països del primer món?
ALBERT MV
Actualment i a causa de la feina que m'ocupa gran part del dia no estic gaire al dia de com estan les coses. Però sí que veig desgracies com les que passen a Kenia, on la multitud està submergida en un bany de sang diari entre kikuys i luos. Veient les imatges per la televisió és inevitable que ens vinguin al cap els desastres interètnics de Rwanda. La violència en estat pur es fa amo i senyora dels carrers de Nairobi en la seva faceta més brutal i macabra. Homes, dones i nens moren a mans de compatriotes seus a cops de matxet, a trets o bé cremats en una esglèsia. I tot plegat perquè? Per un polític? Per l'ètnia? Quin preu té una vida humana? En quin moment deixem de ser éssers humans per convertir-nos en màquines de matar? Sempre he pensat que l'home és l'únic animal que s'entesta a negar que ho és. És evident que la naturalesa animal que tots duem a dins sempre s'acaba manifestant d'una manera o altra.
África viu corrompuda des de fa temps, i l'esperit salvatge i innocent que sempre l'havia caracteritzat s'ha perdut en el temps des de l'època colonialista i ja només és una vista idíl·lica del vell continent. Els europeus, si una cosa tenim, és la mà trencada en esmicolar tot allò que toquem. La majoria de polítics són titelles que només responen a interessos dels països del primer món deixant de banda el benestar dels seus habitants i aquests viuen sotmesos als seus designis.
On es troba la clau del conflicte interetnic? Com podem conviure els uns amb els altres? Com erradicar la corrupció que s'ha apoltronat durant segles a les cadires dels governants? I quan començarem a depurar responsabilitats els països del primer món?
ALBERT MV
Ahir ens van entrevistar a Mataró Ràdio en l'espai del "Somiatruites", un programa alternatiu d'aquesta emisora. Aquí teniu l'entrevista en mp3; la qualitat és una mica baixa perquè sinó no ens la deixa penjar.
SaluT!!!
ALBERT MV
Arxiu sonor de l'entrevista
SaluT!!!
ALBERT MV
Arxiu sonor de l'entrevista
09/12/2007: Nou videoclip d'Skafam
Ja tenim un nou videclip penjat a Youtube per a tots vosaltres. Es tracta del tema Skafesta. Aquest video combina imatges de l'espectacle que vàrem fer conjuntament amb els companys de Diabòlics Anònims de Vilassar de Dalt el dia 30 d'abril.
Les imatges lliguen molt amb el concepte que transmet la cançó de festa i compromís amb la nostra causa independentista i cultural.
I com que una imatge val més que mil paraules aquí el teniu. Gaudiu-lo!
Salut i Skafesta!
ALBERT MV
Les imatges lliguen molt amb el concepte que transmet la cançó de festa i compromís amb la nostra causa independentista i cultural.
I com que una imatge val més que mil paraules aquí el teniu. Gaudiu-lo!
Salut i Skafesta!
ALBERT MV
30/11/2007: Voteu Skafam per als premis enderrock!!!
L'adreça per a votar és la següent:
http://enderrock.com/premis
Haureu d'implementar un formulari amb les vostres dades personals. Podeu votar-nos en qualsevol categoria excepte la de cançó d'autor i la de folk i noves músiques.
A tots aquells que ja ens heu votat moltíssimes gràcies i als que encara no, siusplau, un cop de mà, només són 3 minuts.
Salut!!!!
ALBERT MV
20/11/2007: Una salutació per la llibertat!!!
El món de la música té aquesta màgia que no acaba dalt l'escenari; a vegades sorgeixen històries humanes que t'alegren la vida i et fan estar content de ser el que ets i estar on estàs. D'entre tots els missatges que anem rebent al correu, al blog, arreu on tenim algun canal de comunicació obert m'agradaria referenciar-vos un post que hem rebut a l'espai que tenim a la web terceravia.org.
Avui he fet una ullada a aquest espai i m'ha sobtat llegir el següent missatge:
AUPAAAAA!!! Joder esos peazo de SKAFAM!!!! Yo estuve con vosotr@s en BARRUERA (PIRINEUS CATALANS) Alla nació mi hija "LLIBERTAT" y que curiosamente nació el mismo dia de vuestro concierto... Hija de Andaluces, llamada Llibertat y Catalana pirinaica... Solo queria ofreceroslo como anecdota. ENDAVANT!
Sens dubte és un detall molt bonic que li hagi posat un nom tan significatiu a la seva filla, tan carregat de sentiment. I és tot un detall també que ens recordi aquell gran concert a la Vall de Boï tan espectacular amb la seva gent.
Aupa aquesta resistència pirenaica, felicitats als pares i un petó per la Llibertat!
ALBERT MV
Avui he fet una ullada a aquest espai i m'ha sobtat llegir el següent missatge:
AUPAAAAA!!! Joder esos peazo de SKAFAM!!!! Yo estuve con vosotr@s en BARRUERA (PIRINEUS CATALANS) Alla nació mi hija "LLIBERTAT" y que curiosamente nació el mismo dia de vuestro concierto... Hija de Andaluces, llamada Llibertat y Catalana pirinaica... Solo queria ofreceroslo como anecdota. ENDAVANT!
Sens dubte és un detall molt bonic que li hagi posat un nom tan significatiu a la seva filla, tan carregat de sentiment. I és tot un detall també que ens recordi aquell gran concert a la Vall de Boï tan espectacular amb la seva gent.
Aupa aquesta resistència pirenaica, felicitats als pares i un petó per la Llibertat!
ALBERT MV
15/11/2007: Espanya, porque no te callas?
Porque no te callas? Quin fart de sentir una vegada i una altra aquesta rèplica que el rei d'Espanya li va fer a Hugo Chavez. El país del costat no deixa de buscar-se nous enemics dia a dia i la seva llista de detractors no deixa d'augmentar per moments.
Sembla ser que un país que poca gent (a part de turistes en busca d'alcohol i festa) coneixia ara s'està situant en una posició de "vox populi". La guerra d'Iraq, les entrevistes a les Açores, l'incident amb la visita del rei a Ceuta y Melilla, l'enfrontament amb Chavez... Cada cop tenen menys amistats allà on van.
L'altre dia parlava amb uns amics tot sopant sobre l'extranya situació que s'està vivint a la península; no sé vosaltres, però jo noto un aviciament de l'aire desde fa temps, molt temps. Al principi em negava a pensar que algú podia crispar els ànims d'un país sencer, però ara les evidencies parlen per si soles. Tinc l'extranya sensació de que alguna cosa està per venir, no sé si bona o dolenta, però ha de passar. Fa massa temps que els ànims estan calents i que s'està entrant en una espècie de "guerra freda" en la que ningú ataca però tothom té un enemic en el punt de mira.
L'independetisme està en boca de tothom, els que el recolzen i els que el critiquen i això en certa manera és bo i és dolent al mateix temps. És bo perquè ara, una gran part de la societat espanyola està despertant d'una letargia de fa anys i s'està adonant que hi ha una opció política que creien esborrada del mapa i en comencen a prendre conciència. També és dolent perquè els sectors més conservadors i reaccionaris de la dreta espanyola mes rancia l'estan utilitzant per alimentar la bèstia de l'ultranacionalisme dels anys del franquisme i no el perceben com a una opció de vida sinó com a un perill inminent per la unitat i estabilitat del país.
Potser els dirigents espanyols ara s'estan adonant de amb quins individus es fan i quines repercusions té, perquè no sempre aquell que és més popular, té més diners i governa mig món és el bò ni la resta (que rebutgem la violència i ens defensem amb la paraula) sóm els dolents. Admeto que no estic d'acord al 100% amb la política del dirigent veneçolà, però també entenc que ha estat atacat constantment per l'imperialisme americà, que ha patit cops d'estat i que segueix al peu del canó combatent la cara més ferotge de capitalisme voraç.
Caracas capital de la resistència mundial resisteix!
ALBERT MV
Sembla ser que un país que poca gent (a part de turistes en busca d'alcohol i festa) coneixia ara s'està situant en una posició de "vox populi". La guerra d'Iraq, les entrevistes a les Açores, l'incident amb la visita del rei a Ceuta y Melilla, l'enfrontament amb Chavez... Cada cop tenen menys amistats allà on van.
L'altre dia parlava amb uns amics tot sopant sobre l'extranya situació que s'està vivint a la península; no sé vosaltres, però jo noto un aviciament de l'aire desde fa temps, molt temps. Al principi em negava a pensar que algú podia crispar els ànims d'un país sencer, però ara les evidencies parlen per si soles. Tinc l'extranya sensació de que alguna cosa està per venir, no sé si bona o dolenta, però ha de passar. Fa massa temps que els ànims estan calents i que s'està entrant en una espècie de "guerra freda" en la que ningú ataca però tothom té un enemic en el punt de mira.
L'independetisme està en boca de tothom, els que el recolzen i els que el critiquen i això en certa manera és bo i és dolent al mateix temps. És bo perquè ara, una gran part de la societat espanyola està despertant d'una letargia de fa anys i s'està adonant que hi ha una opció política que creien esborrada del mapa i en comencen a prendre conciència. També és dolent perquè els sectors més conservadors i reaccionaris de la dreta espanyola mes rancia l'estan utilitzant per alimentar la bèstia de l'ultranacionalisme dels anys del franquisme i no el perceben com a una opció de vida sinó com a un perill inminent per la unitat i estabilitat del país.
Potser els dirigents espanyols ara s'estan adonant de amb quins individus es fan i quines repercusions té, perquè no sempre aquell que és més popular, té més diners i governa mig món és el bò ni la resta (que rebutgem la violència i ens defensem amb la paraula) sóm els dolents. Admeto que no estic d'acord al 100% amb la política del dirigent veneçolà, però també entenc que ha estat atacat constantment per l'imperialisme americà, que ha patit cops d'estat i que segueix al peu del canó combatent la cara més ferotge de capitalisme voraç.
Caracas capital de la resistència mundial resisteix!
ALBERT MV
04/11/2007: Cultura popular
Ara miro el rellotge i són les 3:28 de la matinada. Acabo d'arribar de Manresa. En Dani i l'Anna ja són a casa, l'Arola, en Cesc i l'Helena espero que també. Avui ens hem agafat el dia lliure i hem fet una escapada fins a la 10ª Mediterrània, la fira darrel tradicional que se celebra anualment a la capital del Bages. Aquesta fira uneix durant 4 dies espectacles de tot tipus: música, dança, circ, espectacles de carrer, etc.
Per un grup com el nostre on també comptem amb instrumentació folkòrica sempre és bo empapar-se de cultura de carrer, de noves músiques, de veure cap a on evoluciona tot plegat i també per alegrar-se del bon moment que està visquent la nostra cultura. Després de contemplar els diversos espectacles m'atreveixo a dir que la nostra música d'arrel no està en perill ni molt menys. Hi ha qui s'ocupa de mantenir viva la flama del nostre poble i transportar-la amunt i avall. Al mateix temps també hem estat conscients de que la nostra, és (com per tots és sabut) una terra de pas. Enguany Manresa rebia la visita de molts artistes francesos (Compagnie Eclats d'Epices), marsellesos (Massilia Sound System) o grecs (Music of Creta) entre d'altres que ajudaven a descobrir altres cultures unides pel nostre mar.
A títol personal voldria fer esment de l'espectacle que va oferir La inestable, un grup de 3 dolçainers (entre ells el gran Xavier Richart) i 2 percussionistes que van oferir a la taverna de la fira una demostració de fins a quin grau de perfecció es pot assolir amb aquest instrument de vent. Sentint-los tocar se'm feia lo boca aigua i al mateix temps m'adonava de tot el que em falta per aprendre sobre la dolçaina. El seu repertori estava conformat per peces de caire popular, altres de composició pròpia i alguna adaptació que altre. Com no podia faltar (de fet jo ho esperava amb delit) el concert va finalitzar amb la moixeranga d'Algemesí que va aconseguir calar fins al fons del cor de la gent que allà s'hi trobava. Encara se m'aricen els pels de l'emoció de sentir una peça tan colpidora tocada amb aquella magistralitat.
A part d'aquest concert també vaig compartir amb els companys una excel·lent diada veient el Belda i el conjunt badabadoc, que alguns de vosaltres ja coneixeu i alguns espectacles de carrer com l'impresionant viatge dels Aquasomnis de la companyia Malabar que consistia en un baixell que recorria els carrers de la ciutat i que finalitzava en un espectacle a la Plaça Europa en una festa de malabars, llum, color, música en viu i espuma, tot un plaer pels sentits. La festa la acabàrem amb la gent de Massilia Sound System que, com el seu nom indica, és un sistema sonor adaptat a la tradició mediterrània. Un autèntic espectacle que t'obligava sense voler-vo a moure't i a deixar-te endur pel raggamufin' d'aquest sextet electrònic que tocava a la plaça de l'ajuntament davant d'un públic entregat que volia festa i ballar fins a l'extenuació.
Em podria passar hores i hores explicant-vos el que vàrem veure, però és molt tard, tinc son i a més a més crec que la millor forma de saber-ho és viure-ho en la propia pell, així que, agafeu-vos un dia amb calma, vestiu un bon calçat apte per a caminades feixugues i visiteu aquesta fira que, de debò, de debò, val la pena.
ALBERT MV
http://www.tradifiramanresa.cat
Per un grup com el nostre on també comptem amb instrumentació folkòrica sempre és bo empapar-se de cultura de carrer, de noves músiques, de veure cap a on evoluciona tot plegat i també per alegrar-se del bon moment que està visquent la nostra cultura. Després de contemplar els diversos espectacles m'atreveixo a dir que la nostra música d'arrel no està en perill ni molt menys. Hi ha qui s'ocupa de mantenir viva la flama del nostre poble i transportar-la amunt i avall. Al mateix temps també hem estat conscients de que la nostra, és (com per tots és sabut) una terra de pas. Enguany Manresa rebia la visita de molts artistes francesos (Compagnie Eclats d'Epices), marsellesos (Massilia Sound System) o grecs (Music of Creta) entre d'altres que ajudaven a descobrir altres cultures unides pel nostre mar.
A títol personal voldria fer esment de l'espectacle que va oferir La inestable, un grup de 3 dolçainers (entre ells el gran Xavier Richart) i 2 percussionistes que van oferir a la taverna de la fira una demostració de fins a quin grau de perfecció es pot assolir amb aquest instrument de vent. Sentint-los tocar se'm feia lo boca aigua i al mateix temps m'adonava de tot el que em falta per aprendre sobre la dolçaina. El seu repertori estava conformat per peces de caire popular, altres de composició pròpia i alguna adaptació que altre. Com no podia faltar (de fet jo ho esperava amb delit) el concert va finalitzar amb la moixeranga d'Algemesí que va aconseguir calar fins al fons del cor de la gent que allà s'hi trobava. Encara se m'aricen els pels de l'emoció de sentir una peça tan colpidora tocada amb aquella magistralitat.
A part d'aquest concert també vaig compartir amb els companys una excel·lent diada veient el Belda i el conjunt badabadoc, que alguns de vosaltres ja coneixeu i alguns espectacles de carrer com l'impresionant viatge dels Aquasomnis de la companyia Malabar que consistia en un baixell que recorria els carrers de la ciutat i que finalitzava en un espectacle a la Plaça Europa en una festa de malabars, llum, color, música en viu i espuma, tot un plaer pels sentits. La festa la acabàrem amb la gent de Massilia Sound System que, com el seu nom indica, és un sistema sonor adaptat a la tradició mediterrània. Un autèntic espectacle que t'obligava sense voler-vo a moure't i a deixar-te endur pel raggamufin' d'aquest sextet electrònic que tocava a la plaça de l'ajuntament davant d'un públic entregat que volia festa i ballar fins a l'extenuació.
Em podria passar hores i hores explicant-vos el que vàrem veure, però és molt tard, tinc son i a més a més crec que la millor forma de saber-ho és viure-ho en la propia pell, així que, agafeu-vos un dia amb calma, vestiu un bon calçat apte per a caminades feixugues i visiteu aquesta fira que, de debò, de debò, val la pena.
ALBERT MV
http://www.tradifiramanresa.cat
29/10/2007: ENREGISTRANT L'HIMNE DE L'ARENYS DE MUNT
Després de tots els concerts que hem arribat a fer en aquest octubre, per fí hem començat a enregistrar les pistes que conformaràn l'esperada revisió que estem fent de l'himne del Club Esportiu Arenys de Munt. En Jaume ha muntat un estudi de gravació provisional al local d'assaig on s'està gestant el projecte.
En Mëki ha estat el primer a enregistrar la bateria, hem seguit amb el baix, guitarra, percusions, gralla i, finalment, la veu. Cal destacar que als cors hi ha col·laborat una companya nostra, l'Arola, que és l'encarregada de fer fotografies als concerts per a poder-les penjar a la web.
El projecte avança amb alguns petits entrebancs, però a ritme regular, i aquí en teniu algunes imatges per anar fent boca.
En Mëki ha estat el primer a enregistrar la bateria, hem seguit amb el baix, guitarra, percusions, gralla i, finalment, la veu. Cal destacar que als cors hi ha col·laborat una companya nostra, l'Arola, que és l'encarregada de fer fotografies als concerts per a poder-les penjar a la web.
El projecte avança amb alguns petits entrebancs, però a ritme regular, i aquí en teniu algunes imatges per anar fent boca.
