Sitges'08

Sitges 2008 s'acaba. Per mi ha estat l'any dels thrillers, d'Space Odyssey, i el segon que m'empatxo literalment de cine. 22 pel·lícules. Aquí teniu el palmarès de Sitges 2008...

OFICIAL FANTÀSTIC

JURAT
Marina Anna Eich, Àlex Gorina, Umberto Lenzi, David Pirie, Fred Williamson

Millor Pel·lícula
Surveillance de Jennifer Lynch

Premi Especial del Jurat
Eden Lake de James Watkins

Millor Director
Kim Jee-woon per The Good, The Bad, The Weird

Millor Actor
Brian Cox per Red

Millor Actriu
Semra Turan per Fighter

Millor Guió
Alexis Alexiou per Tale 52

» Veure més

He de confessar que fins ahir a la tarda no he tingut el plaer de tenir entre les meves mans el manga de "20th Century Boys", l'obra més recent de Naoki Urasawa, autor de Yawara! (Cinturó Negre), Monster i Pluto, però després d'haver vist la pel·lícula d'imatge real que van projectar a Sitges vaig comprar els 22 volums del manga d'una tirada i ja en porto alguns de llegits... amb això, ja us podeu imaginar fins a quin punt em va agradar!!



"20th Century Boys" és el primer de tres films de ciència-ficció i misteri basats en el manga del mateix títol, dirigit per Yukihiko Tsutsumi, i segons he pogut veure "a posteriori" puc dir sense por a equivocar-me que és una de les millors adaptacions que he vist mai d'un manga a imatge real: no només en el fil argumental i la història (que varia una mica del manga en alguns punts, però no perd gens l'essència), també a l'hora de trobar els actors han fet una feina impressionant: tothom que l'hagi vist dirà que com a mínim a l'Otcho, al Yanbo i al Maabo els han tret directament del manga. Ja podrien aprendre a Hollywood dels japonesos a l'hora d'adaptar mangues, i ja sabeu a què em refereixo...

» Veure més

T'has llevat aquest matí amb un olor putrefacte? Presentes dificultats motrius? Creus que ha arribat l'hora de reconèixer que últimament et costa pensar? Tranquil, no ets l'únic/a. Tot Sitges s'ha convertit en zombi i avui desfilarà per la Zombie Walk.



Si no ets 100% zombi, post passar-te per l'espai Brigadoon a les 12 del migdia, on t'ajudaran a semblar-ho amb una mica de maquillatge. A les 19.30 es donarà el tret de sortida i començarà la invasió en direcció al passeig de la Ribera. I per donar la sortida de la comparsa de morts vivents, seran allà els actors del clàssic Night of the Living Dead, de George A. Romero, que també va venir l'any passat a Sitges a presentar Diary of the Dead.



A les 21 s'iniciarà el concert on tocaran Motorzombis, Eyaculación Post Mortem, Dulcamara, Secret Army, Los Brioles i Los Tiki Phantoms.

"Martyrs" s'ha guanyat el títol de la pel·lícula més polèmica i dura d'aquest Sitges 2008. El director del film, Pascal Laugier, ja va avisar abans de la projecció: "Us dono permís perquè em retorneu d'alguna manera tota la negativitat que provoca la pel·lícula."



Alguns desmais al sortir del cinema, vòmits i cares desencaixades. Violència física explícita, molta sang i crits a l'auditori. Lucie (Mylène Jampanoï) és una nena que s'ha passat mitja vida lligada com un gos. Aconsegueix escapar-se, però la seva posada en llibertat alliberarà també els seus traumes des del minut 5 del film. Amb ella hi haurà la seva amiga Ana (Morjana Alaoui) per ajudar-la. Autèntic terror francès.

Llavors has de conèixer quins són els seus referents. A Not quite Hollywood, Mark Hartley repassa la filmografia australiana des dels anys 70 i 80, una de les preferides de Tarantino. Ell comenta les pel·lis de sèrie B (i encara més B) de terror, d'acció i de "destape" que col·loca en el seu top.


Us sona d'alguna cosa?

» Veure més

RocknRolla: "La gent es pregunta: 'Què és un Rocknrolla?', i jo els dic: 'A alguns els agrada la bona vida, alguns els diners, altres la fama, però un Rocknrolla de veritat ho vol tot.'"



Va arribar un punt que Guy Ritchie era més conegut per ser el marit de la Madonna i per les joguines que compraven, que per les seves pel·lícules. Després d'uns films sense l'acollida que s'esperava, l'enginy de Lock &Stock i Snatch: cerdos y diamantes quedava molt enrere. Ritchie ara recupera el seu to muscular amb Rocknrolla. I ja ha anunciat que hi haurà segona part, The Real Rocknrolla!

» Veure més

Per fer que l'odissea de la Tere Antino sigui encara més caòtica, aquest any m'apunto per primer cop a l'experiència de Sitges i serem companys de viatges i aventures cinematogràfiques ^_^

La pel·lícula que esperava des de fa un any sencer per fi ha arribat a la pantalla gran: Evangelion 1.0 You are (not) alone, dirigida per Kazuya Tsurumaki, Masayuki i pel gran Hideaki Anno, creador de l'anime i les anteriors pel·lícules de la saga Evangelion. Aquest film és el primer dels quatre que formaran el projecte "Rebuild of Evangelion", que explicarà de nou, però d'una forma força diferent a la sèrie original, la història de com uns nens escollits de 14 anys han de salvar la humanitat entrant dins d'uns éssers gegantins (no farem spoilers) anomenats EVAs per derrotar, sigui com sigui, uns monstres amb el sobrenom d'Àngels (tot i tenir aquest nom, de bo no tenen absolutament res).



En realitat la història va molt més enllà d'això, i és que els conflictes psicològics, l'ètica, el raonament i els sentiments s'uneixen a l'acció d'un anime de "mechas" en un món que tot just es comença a recuperar del més gran desastre viscut per la humanitat, fent que l'espectador hagi de veure més enllà d'uns personatges i una història traient les seves pròpies conclusions, però també amb algunes dosis d'humor i imatges que ja han passat a la història de l'animació japonesa.

» Veure més

Aquest cap de setmana he vist dues pel·lis que els amants de les arts marcials no poden perdre's.



Chocolate: La sorpresa del festival en els dies que porto. Des de Tailàndia arriba alguna cosa així com la rèplica femenina d'Ong Bak, la pel·lícula va dirigir amb èxit Prachya Pinkaew ara fa 4 anys. La Zen és una nena autista que s'ha passat la infantesa mirant pel·lícules de kung-fu i jugant a videojocs de lluita. Quan la seva mare es posa malalta no dubtarà a treure la justiciera que porta dins i estomacar a tots els seus deutors. Referències a Kill Bill, Indiana Jones i a les pel·lícules de Tony Jaa. No us perdeu els crèdits finals! La nena protagonista, la Yanin Vismitananda, demostra per què és cinturó negre en la vida real.

» Veure més

Si se t'havia passat pel cap fer la ruta Moscou-Pequín amb el transsiberià, segurament se't passin les ganes després de veure aquesta pel·lícula. El director d'"El maquinista", Brad Anderson, torna a sembrar la por en una atmósfera angoixant i viciada. Però aquesta vegada (per desgràcia) no hi ha Christian Bale encapçalant el repartiment, sinó Eduardo Noriega. S'obren les comparacions:

» Veure més

Amb aquest opening comença el meu Sitges 2008.

Si Kubrick aixequés el cap hauria vist un Auditori de Sitges ple a vessar i disposat a entendre i veure amb bons ulls la seva 2001: Space Odyssey, basada en la novel·la d'Arthur C. Clarke. Una manera de compensar la incomprensió que la pel·lícula va causar ara fa 40 anys entre els seus coetanis. He de confessar amb la boca petita que jo mai havia aguantat desperta tota aquesta obra mestra, perquè la música de Strauss i la veu de Hal 9000 m'havien transportat directament a la fase REM. Però a Sitges tot es veu d'un altre color. Sempre emociona escoltar i tenir al costat els protagonistes del film i la dona de Kubrick! Podríem reflexionar sobre el significat de l'enigmàtic monolit o sobre la metàfora de la vida, però segurament no diríem res de nou. El mateix Keir Dullea va haver de veure la pel·lícula moltes vegades per treure'n una conclusió clara: "Stanley mai ens va comentar què significava per ell. Jo he acabat pensant que el monolit simbolitza la vida extraterrestre." Aquí queda dit.

A mi el costat fosc de Hal 9000 m'ha magnetitzat. Per sentir la seva veu m'he posat aquest widget al meu ordinador :)

Jo espero que seguiu enviant les vostres odisses! Sitges 2008 acaba de començar i al 3XL.cat té ganes de repartir el gran premi!