null

Diu la llegenda que en una de les visites dels Stones a Barna durant els anys 90, el Mick Jagger va voler mostrar-se encara jove i, com centenars d’anglesos vestits amb xandall, va visitar els locals del centre de la ciutat. La nit el va portar al Jamboree, de la Plaça Reial. La ‘iaia’ rock dels morros pneumàtics –possible parent involuntari per aquest tret físic amb aquella altra musa del Raval que respon pel nom de Carmen de Mairena- va ballar totes les cançons fins que el DJ va tenir una idea: homenatjar-lo punxant Satisfaction. Abans de la primera estrofa, abans de l'"I can’t get no"…, el Jagger s’havia esfumat. A l’últim Our Favourite Club, un club mensual de música i cine que canvia cada poc de sala –soterrànies o legals; ara se celebra a la Be Good (Marina)-, vam sentir el mateix. Quan va entrar el Joaquín Reyes, ideòleg del programa Muchachada Nuí i Chanante de pro, tot va ser rebre’l amb confeti, i “bienvenidos mr. marshall”, com a geni i gurú. Va ser com si el Peter Sellers, o el John Cleese dels Monty Python, entrés a un club del Londres de l’època dels Beatles o dels Who. L’impuls natural era posar-li la sintonia del programa Muchachada Nuí, del qual som molt fans, una cançó de menys d’un minut que posem cada nit que hi ha club un parell o tres de cops. La nit va anar molt bé i finalment es van atrevir a punxar la sintonia les Girls Spin The Hits, cèl·lula de noies que fan el que indica el seu nom –a més de ballar i riure des de la cabina-. El Reyes va ballar i va agrair el detall amb gestos entre tímids i aristocràtics. Al final de la cançó tot el públic va cridar amb orgull “Nuí!”. Ho va fer amb una intensitat grupal, en una guspira de comunió còsmica. Això demostra que a l’Our Favourite Club hi ha molta gent bondadosa.