29/06/2010: El laberint
“El Laberint” tracta de l’evolució i les conseqüències de l’Estat de les Autonomies creat per la Constitució de 1978, vist des de la consideració dels antecedents històrics i en la perspectiva de possibles models de futur. El documental entrevista, en exclusiva, José Maria Aznar, Xabier Arzallus, Jordi Pujol i Pasqual Maragall que, entre altres personalitats, donen l’opinió sobre la seva idea de model d’Estat.
Documental dirigit per Jordi Mercader.
Documental dirigit per Jordi Mercader.
29/06/2010: Adéu, Espanya?
El documental es planteja si, avui en dia, és o no viable que algunes nacions aspirin ser independents. Amb la globalització i la democratització s’ha produït l’emergència de les nacions sense Estat que aspiren a decidir el seu propi futur constitucional perquè: a) no volen sotmetre les seves decisions a unes estructures estatals que no acullen el dret a la diferència (cultural, lingüística, econòmica, històrica); b) els Estats centrals són un topall per a les pròpies capacitats de desenvolupament i no són interlocutors vàlids davant els organismes internacionals; c) la secessió és un dret democràtic. És una mirada detallada que estudia la viabilitat d’uns processos que Occident, malgrat les resistències, sembla que viurà en els pròxims anys. En el següent clip de vídeo podeu veure un petit avanç del documental.
FITXA TÈCNICA
Direcció i guió: M. Dolors Genovès
Realització: Àngel Leiro
Producció: Arlette Peyret
Direcció de fotografia: Mimmo Pizzigallo
Muntatge: Oriol Carbonell
Música original: Toni Xuclà
Animació Playmòbil: Gonzalo Díaz, Luis Rodrigo Álvarez
Una producció de Brutal Media per a Televisió de Catalunya.
FITXA TÈCNICA
Direcció i guió: M. Dolors Genovès
Realització: Àngel Leiro
Producció: Arlette Peyret
Direcció de fotografia: Mimmo Pizzigallo
Muntatge: Oriol Carbonell
Música original: Toni Xuclà
Animació Playmòbil: Gonzalo Díaz, Luis Rodrigo Álvarez
Una producció de Brutal Media per a Televisió de Catalunya.
29/06/2010: Benvingut amb els teus
En els darrers deu anys, la població estrangera a Catalunya s’ha multiplicat per dotze. Ara ja són més d’un milió cent mil persones vingudes d’arreu del món que viuen al nostre país. Han deixat el seu país en busca de millors oportunitats i un nou futur, però també han deixat enrere tota una vida i una família. El reagrupament familiar que poden sol•licitar després d’anys de viure a Catalunya i de molta paperassa és l’esperança que se’ls ofereix per poder tornar a estar junts.
FITXA TÈCNICA
Direcció: Diego Ortuño
Producció: Dominio Digital i Lastor Media en coproducció amb Televisió de Catalunya S.A.
FITXA TÈCNICA
Direcció: Diego Ortuño
Producció: Dominio Digital i Lastor Media en coproducció amb Televisió de Catalunya S.A.
28/05/2010: La veu de l'amo
La crisi ha fragilitzat tothom; ha fet augmentar la por i el silenci. No és un luxe, doncs, en època de reestructuracions, parlar dels símptomes que ens poden fer detectar que la nostra feina és una font de dolor. Dolor no tan sols físic, sinó també -i sobretot- psicològic. Cadascun de nosaltres hi estem exposats.
El patiment no depèn de quina feina es fa, sinó de COM es fa aquesta feina. I qui és responsable d’aquest COM? Qui determina l’organització del treball? Qui imposa els ritmes de producció? Qui estableix els objectius a aconseguir?
"La veu de l’amo" s’endinsa en el binomi patiment i treball. Ho fa de la mà de testimonis que han gosat parlar del seu dolor i de metges que tracten amb pacients per a qui anar a la feina suposa, cada dia, una prova difícil de superar. Ho fa també des de l’altra vessant: l’empresarial. Executius, directors de Recursos Humans i professors ens parlen de com s’ha fet i com es fa el que ara s’anomena la gestió de persones.
Fitxa tècnica
Direcció: Montserrat Besses
Realització: Lluís Montserrat
Documentació: Teresa Ibars
Producció: Roser Costa
El patiment no depèn de quina feina es fa, sinó de COM es fa aquesta feina. I qui és responsable d’aquest COM? Qui determina l’organització del treball? Qui imposa els ritmes de producció? Qui estableix els objectius a aconseguir?
"La veu de l’amo" s’endinsa en el binomi patiment i treball. Ho fa de la mà de testimonis que han gosat parlar del seu dolor i de metges que tracten amb pacients per a qui anar a la feina suposa, cada dia, una prova difícil de superar. Ho fa també des de l’altra vessant: l’empresarial. Executius, directors de Recursos Humans i professors ens parlen de com s’ha fet i com es fa el que ara s’anomena la gestió de persones.
Fitxa tècnica
Direcció: Montserrat Besses
Realització: Lluís Montserrat
Documentació: Teresa Ibars
Producció: Roser Costa
03/05/2010: Cafè Brusel·les
“Cafè Brussel·les” està format per un recull de 9 petites tertúlies gravades a diferents cafeteries i espais de la capital belga. Les persones que hi participen, 28 en total, procedeixen de 10 països diferents. Totes elles viuen i treballen a Brussel·les i la majoria estan vinculades directament o indirectament a les institucions europees. Amb aquest plantejament, "Sense Ficció" ha volgut acostar-se als milers de funcionaris, delegats regionals o estatals, corresponsals, lobbistes, etc. que viuen la vida de cada dia de la Unió Europea. A través d’ells, de les seves reflexions, el documental parla del present i també del futur d’aquesta Europa dels 27 que es reinventa rere cada nova incorporació estatal. Pretén parlar de la diversitat en la unitat per saber, més que com es gestiona, com s’entén en la proximitat tota aquesta gran escudella d’idiomes, cultures i interessos nacionals.
FITXA TÈCNICA
Durada: 57’
Direcció, guió i realització: Josep Mulet
Producció: Alba Casals-Potrony
Imatge: Llorenç Huguet
So: Mathieu Dupont
Veu en off: Àlex Ferré
Postproducció vídeo: Genís Viegas
Postproducció àudio: Toni Rodríguez
Muntatge musical: Montse Ané
Disseny gràfic: Xavier Sindreu i Oriol Nubiola
FITXA TÈCNICA
Durada: 57’
Direcció, guió i realització: Josep Mulet
Producció: Alba Casals-Potrony
Imatge: Llorenç Huguet
So: Mathieu Dupont
Veu en off: Àlex Ferré
Postproducció vídeo: Genís Viegas
Postproducció àudio: Toni Rodríguez
Muntatge musical: Montse Ané
Disseny gràfic: Xavier Sindreu i Oriol Nubiola
16/02/2010: "Música Savall, història Borja"
Coincidint amb el 500 aniversari del naixement de Sant Francesc de Borja, quart duc de Gandia, el documental ha seguit, amb Jordi Savall i els col·laboradors més pròxims, el procés de creació de “Dinastia Borja. Esglèsia i poder al Renaixement”. La música del temps dels Borja, des de Calixte III i el papa Alexandre VI, passant pels seus fills Cèsar i Lucrècia, fins a arribar a Sant Francesc de Borja (jesuïta i compositor), n’és el fil conductor. El documental aprofita aquest itinerari històric i artístic per acostar-se a la música antiga a través dels intèrprets i descobrir per a l’espectador el paper dels instruments originals o la importància de la reconstrucció de partitures. També mostra les facetes de director, investigador i intèrpret de Jordi Savall, així com els lligams personals del músic amb la cultura valenciana.
Un documental dirigit per Maria Gorgues
Un documental dirigit per Maria Gorgues
15/02/2010: El fill de son pare
L’Àngel és un patriarca gitano del Garraf i un home d’èxit; el Samuel és el seu fill petit, i ha estat designat l’hereu del seu negoci. Amb només 20 anys, en Samuel està decidit a començar a demostrar que és el digne successor de son pare. “El fill de son pare” retrata la relació entre un pare i un fill, els somnis i les aspiracions de l’un i de l’altre, i alhora ens apropa d’una manera molt viva a la vida quotidiana d’una família gitana, lluny dels tòpics de la marginalitat.
Un documental dirigit per Isabel Fernández.
Un documental dirigit per Isabel Fernández.
01/02/2010: Cerdà, un visionari maleït
Coincidint amb el 150è aniversari del Pla Cerdà, “Sense ficció” ha emès un documental en què el periodista i reconegut cronista de la ciutat de Barcelona Lluís Permanyer —guardonat enguany amb la Medalla Cerdà 2009, concedida pel Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya– evoca l’aventura urbanística de dimensions gegantines que va impulsar la ciutat cap a la modernitat i que explica la Barcelona que coneixem avui en dia. Una pàgina brillant i decisiva de la seva història que és, al mateix temps, el relat d’una injustícia i d’un maleït Ildefons Cerdà.
Una producció de TV3 i Paral·lel 40
DIRECCIÓ: Lluís Permanyer
REALITZACIÓ: Eva Martínez
MUNTATGE: Gilles Thomats
GUIÓ: Lluís Permanyer, Eva Martínez
PRODUCCIÓ: Alicia Olivares
PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Joan Gonzàlez
PRODUCCIÓ EXECUTIVA TVC: Muntsa Tarrés
DIRECCIÓ EXECUTIVA TVC: Joan Salvat
22/01/2010: Barraques. La ciutat oblidada
“Barraques. La ciutat oblidada” ens descobreix una part de la història de Barcelona desconeguda per molts: la Barcelona barraquista. Nascut com un reportatge per al programa de TV3 “30 minuts”, a l’àrea de Documentals i per al programa “Sense ficció” se n’ha ampliat la recerca, amb més testimonis i materials d’arxiu – bona part d’aquests inèdits - per poder recrear aquella ciutat de les barraques que la Barcelona del disseny ha volgut oblidar. Estrenat a 25 sales de cinema abans d’arribar a la televisió, “Barraques. La ciutat oblidada” ha estat també guardonat amb el Premi Cinema Rescat al millor treball de documentació i de recerca del Festival Memorimage Reus 2009.
Més informació a 3cat24.cat
Direcció i realització: Sara Grimal i Alonso Carnicer
Documentació: Miracle Tous
Muntatge: Agustí Poch
Producció: Tona Julià / Sandra Rierola
Muntatge musical: Marta Millà
Postproducció de so: Joan Bonjoch
Durada: 75 minuts
- Premi Cinema Rescat a la millor recerca de material d’arxiu al festival internacional Memorimage 2009.
- Programat a 25 sales de cinema com a “Documental del mes” durant el novembre del 2009.
Més informació a 3cat24.cat
Direcció i realització: Sara Grimal i Alonso Carnicer
Documentació: Miracle Tous
Muntatge: Agustí Poch
Producció: Tona Julià / Sandra Rierola
Muntatge musical: Marta Millà
Postproducció de so: Joan Bonjoch
Durada: 75 minuts
- Premi Cinema Rescat a la millor recerca de material d’arxiu al festival internacional Memorimage 2009.
- Programat a 25 sales de cinema com a “Documental del mes” durant el novembre del 2009.
15/01/2010: El preu de volar
Amb el context de la greu crisi que pateix el sector de l’aeronàutica i que ha tingut amb la fallida d’Air Comet un dels moments més conflictius, "Sense ficció" ha estrenat el documental “El preu de volar”, un treball observacional que ha seguit durant quatre mesos l’evolució d’una companyia aèrea estatal que, en aquest cas, ha hagut de fer tots els possibles per a superar també una greu crisi econòmica: Spanair. L’equip del documental ha tingut ple accés i ha seguit el procés de presa de decisions en el sí de la companyia des del seu mateix centre neuràlgic: les reunions de directius dels dilluns encapçalades pel seu president, Ferran Soriano. D’aquesta manera el documental ens permet acostar-nos al funcionament d’una gran companyia aèria en un moment de crisi, amb el teló de fons de la posada en funcionament de la nova T1, en la qual la companyia ha dipositat sempre bona part de les seves esperances.
Realització: Andrea Ferrando
Guió: Gilbert Arroyo
Imatge: Marc Martínez Sarrado
Direcció de producció: Rita Pujals
Producció: Eva Peris, Anna Salvany i Andrea Ulied
Producció executiva Media 3.14: Joan Úbeda
Una coproducció de Media 3.14 / Mediapro i Televisió de Catalunya.
Realització: Andrea Ferrando
Guió: Gilbert Arroyo
Imatge: Marc Martínez Sarrado
Direcció de producció: Rita Pujals
Producció: Eva Peris, Anna Salvany i Andrea Ulied
Producció executiva Media 3.14: Joan Úbeda
Una coproducció de Media 3.14 / Mediapro i Televisió de Catalunya.
