L’embaràs és molt bon moment per canviar d’hàbits i deixar de fumar i beure alcohol, i per seguir una dieta més equilibrada. Al cinquè programa de la temporada l’August Corominas i el doctor Santiago Dexeus ens han donat les claus per fer-ho.

Segons el doctor Dexeus, quan la dona té trastorns metabòlics que li ocasionen molèsties, com la cremor d’estómac, no sempre és necessari recórrer als medicaments. En molts casos aquest problema es pot solucionar fent bastants àpats poc abundants en lloc de pocs àpats molt quantiosos. L’August està completament d’acord amb aquest consell i afegeix que s’han d’evitar aliments forts i picants. I sempre és preferible que el menjar sigui bullit, perquè així es digereix molt més bé.

Hi ha dos nutrients fonamentals per al bon desenvolupament del fetus. L’àcid fòlic i el iode. El primer es troba fonamentalment a les verdures verdes. I el segon, sobretot a la sal iodada, però també al peix, al marisc i a verdures com el bròquil o les patates.

Pel que fa als aliments prohibits, la llista està encapçalada per l’alcohol. Tampoc no és convenient beure llet sense pasteuritzar o consumir derivats d’aquest tipus de llet. Per acabar, no són recomanables els ous, sobretot quan en fem maionesa, i la carn crua, com per exemple l’steak tàrtar.

Pel que fa als coneguts desitjos o capricis de les embarassades,...

» Veure més

Al quart programa de la temporada el nostre nutròleg, l’August Corominas, i el cap de servei de medicina esportiva de l’Hospital Quirón de Barcelona, l’Antoni Tramullas, ens han advertit de la gran importància de l’aigua en la nostra alimentació. Aquest és el seu consell del dia:

A part dels líquids que contenen els aliments com la fruita, per anar bé s’han de beure entre un litre i mig i dos litres d’aigua. I una bon sistema per fer-ho és distribuir-los així:

1 got amb l’esmozar, 2 amb el dinar, 2 amb el sopar, 1 a mig matí, 1 a mitja tarda i 1 abans d’anar a dormir.

Prop d’una tercera part del nostre cos està compost d’aigua. Per això no només és necessari menjar bé, sinó que també és fonamental beure líquids que ens hidratin.

Tot i això, segons l’August Corominas la majoria de nosaltres tenim una deshidratació crònica. És a dir, que bevem menys del que necessitem. L’Antoni Tramullas diu que això passa perquè només bevem quan tenim set i no ens hauríem d’esperar a tenir-ne.

» Veure més

La galera, tradicionalment considerada el “marisc dels pobres”, és molt apreciada per alguns pel seu gust intens. A Cambrils ja fa temps que en valoren les virtuds i que en saben evitar els inconvenients. Si voleu saber com s'ho fan, feu una ullada al reportatge de la Galera que hi ha en aquest vídeo.



Les galeres viuen sota la sorra. Per reumoure-la i fer-les sortir els pescadors llancen les xarxes a uns 50 metres de profunditat i l’embarcació les arrossega. De galeres se’n pesquen tot l’any. El seu millor moment però, arriba al febrer quan les femelles estan plenes d’ous. Un cop destriada de la resta del peix, la galera s’encaixa i es porta a la llotja d’on partirà ben fresca cap al mercat.

Al primer programa de la temporada l’August ha estrenat secció afegint salut al nostre cistell. Acompanyat del Marcel Gorgori i d’un expert convidat, el nutròleg ens ha parlat, com farà cada setmana, d’un tema cabdal de salut. Aquesta vegada ho ha fet amb el doctor Miquel Sabrià, que ens ha donat alternatives per prevenir i ajudar a curar la grip estacional i l’ha comparat amb la grip A, que ha aixecat tanta polseguera.

Una altra novetat ha estat el consell setmanal de Mercabarna. A cada programa sabrem quin és el producte amb millor qualitat-preu de la setmana. Finalment, la secció del nostre cuiner, l’Àngel Pascual, ha canviat de format. En un únic espai el xef del restaurant Lluçanès, reconegut amb una estrella Michelin, ens explica diversos trucs o formes senzilles de cuinar un producte i tria una recepta que ens mostra pas a pas. En aquest cas, els trucs i receptes tenien com a producte base les castanyes i els moniatos.
Us imagineu com són uns canelons de moniato farcits de fruita seca? Si ho voleu veure només heu de visitar el Club de Cuines, on també podreu trobar altres receptes amb castanya i moniato.

» Veure més

La pera més conreada de les Terres de Ponent és la Conference, que es comença a collir a mitjans d’agost. Aquesta que surt de les càmeres de conservació es va collir l’estiu passat i ha aguantat fins ara en perfectes condicions. La clau és abaixar la temperatura i el nivell d’oxigen de les càmeres per mantenir la pera viva, però adormida, sense evolucionar.

A mesura que ho demana el mercat la pera surt de les càmeres. Abans d’encaixar-les, però, es revisa que estiguin en perfecte estat. Llavors es netegen, se separen per mides i es preparen per a la venda.

El clima de la zona de Lleida fa que la pera que s’hi conrea sigui dolça i sucosa. La seva qualitat és tan reconeguda que s’està en procés d’obtenir una Denominació d’Origen Protegida.

De la pera d’estiu, la de Lleida és la que més es ven a Mercabarna, el gran mercat majorista de Catalunya. De fet, gairebé la meitat de tota la pera que s’hi distribueix prové de les Terres de Ponent.

Són el fruit de les plantes lleguminoses. En podem consumir les llavors seques, com les llenties, els cigrons o les mongetes blanques, o bé els podem prendre frescs, és el cas del pèsol verd i les faves verdes. Part dels llegums es destinen al consum animal, com les faves seques o les garrofes, però la majoria del seu conreu a Catalunya és per al consum humà. Es tracta però d’un conreu molt residual, no arriba al 0,3% de la superfície de la producció agrícola, i està molt localitzat en unes determinades poblacions. La mongeta del ganxet, amb una Denominació d’origen protegida, els fesols de Santa pau o el pèsol de Llavaneres són algunes de les varietats amb llarga tradició, algunes de segles, poc volum i molta qualitat que es produeixen a Catalunya.



Els llegums són una font excel·lent de proteïnes d’origen vegetal, característica per la qual són molt recomanables per als vegetarians que no prenen proteïna animal. A més, a diferència dels fruits secs, aporten poquíssims greixos. També són rics en hidrats de carboni i, per tant, proporcionen un gran aport energètic. Tots ells tenen minerals, com el ferro i el calci. El seu consum és important pel tipus de fibra que aporten, la soluble, que és aquella que ajuda a mantenir la flora intestinal. La flatulència que provoquen en algunes persones prové precisament de la fibra. Una solució per reduir-la és prendre-les en puré, bullir-les amb herbes com el comí o el llorer o comprar-les sense pell. Tot i aquestes propietats, la tendència en els últims anys és a una disminució en el seu consum. De mitja en mengem un dia a la setmana.

La producció de sal té una llarga tradició al Delta de l’Ebre. L’extracció va començar al segle XIV i encara avui les úniques salines que produeixen sal amb aigua de mar a Catalunya són aquí, a la punta de la Banya. Les salines de la Trinitat es troben dins el parc natural del Delta de l’Ebre i s’extenen unes mil hectàrees. Les seves aigües atreuen els flamencs… De fet al Delta hi cria l’única colònia de flamencs de Catalunya i una part molt important de la de gavina corça.

La sal que s’obté d’aquestes salines és un producte del tot natural. En la seva elaboració només hi intervenen dos factors: el sol i el vent. El procés dura gairebé un any i comença amb l’entrada d’aigua de la badia dels Alfacs a un primer embassament. D’aquí anirà passant per un circuit de basses amb l’objectiu d’augmentar la proporció de sal a l’aigua. L’evaporació natural fa la feina…

Quan s’obté el nivell de sal desitjat, l’aigua passa als cristal·litzadors, unes basses vermelloses, on la sal es va precipitant al fons. La collita de sal o salinada es fa a l’Agost, comença quan el gruix de sal és l’adequat i dura uns 15 o 20 dies. Un cop collida es porta a una muntanya de sal, d’on en surt per ser manipulada i embasada a mesura que ho requereix el mercat. Així es fa la sal, seguint en essència el mateix mètode que utilitzaven els romans: aigua marina, sol i vent.

L’elaboració d’embotits és una tradició molt arrelada a Catalunya. El porc ha estat l’autèntic protagonista dels productes que s’elaboren a les carnisseries i cansaladeries del país, però que antigament es feien a les masies. La matança i els embotits que se n’obtenien eren la manera d’aprofitar uns productes que es consumien durant tot l’any. El procés s’ha industrialitzat, però segueix sent ben artesanal: la carn neta i trossejada , amb sal i diverses espècies, s’emboteix en la tripa de l’animal i es deixa assecar i curar. Destaca la IGP llonganissa de Vic, però arreu de Catalunya trobem especialitats pròpies com les botifarres, els bulls, els fuets, els patés o les cansalades. D’embotits en trobem de crus, de crus curats i de cuits. Generalment, amb el nom d’embotit, també denominem d’altres derivats carnis com les viandes fredes que s’elaboren fent servir altres processos de conservació o bé amb la carn d’animals que no són el porc.

La indústria que elabora embotits i d’altres derivats carnis a Catalunya comprèn des del petit xarcuter artesà fins a les grans indústries càrnies. La preocupació cada cop més creixent dels consumidors per la salut vigilant l’alimentació ha portat en els últims anys als productors a apostar per unes línies que ofereixin productes amb menys greixos, menys sal i per una composició al més natural possible. També ha fet que s’incorporin al mercat carns més magres que la del porc, com ara les d’aus com el gall dindi i el pollastre, que aporten menys calories.

TOMÀQUET
Ja siguin vermells o verds, de tomàquets n’hi ha moltes varietats. Els cor de bou, els cirerols, els de pera, els raf i els de branca… N’hi ha de totes menes, colors i mides. De Mercabarna se’n distribueixen per tot el territori, sobretot de madurs. D’entre totes les varietats, n’hi ha algunes d’autòctones, com el tomàquet de Montserrat, que també es coneix com tomàquet rosa, pel color que té quan és madur. Es comercialitza arreu del país. Tot i que té forma de carbassa, el seu tret principal es troba a dins. La característica d’aquest tomàquet és que és buit per dins. Té molt poca polpa, té una paret molt carnosa, que no té pell i és molt suau.

CARN DE POLTRE
Cavalls, eugues i pollins pugen a passar l’estiu a la muntanya guiats per ramaders. A cada lot hi ha entre 15 i 16 eugues per cavall. Un cop a la muntanya, hi passaran tots els mesos de calor fins a l’octubre, que tornaran a baixar a les valls. Estaran a l’aire lliure, menjaran herba i els pollins mamaran. En tornar, els pollins ja seran poltres; tindran uns 6 mesos. Els més grossos aniran a l’escorxador. La resta es duran a granges d’engreix, on estaran, com a màxim, 5 mesos menjant pinso fins que es puguin sacrificar. Al Ripollès, els ramaders acostumen a fer-ho entre els 6 i els 15 mesos. Separats dels poltres, els cavalls i les eugues passaran l’hivern als prats de la vall. Les eugues tornaran a parir a la primavera i el procés tornarà a començar.

» Veure més

Al desè programa, el nostre convidat Joan Pera ha volgut anar al mercat més carismàtic de Barcelona, conegut arreu de Catalunya i del món: el mercat de la Boqueria o mercat de Sant Josep.

Els orígens d'aquest mercat tan visitat pels turistes es remunten a principis del segle XIII, quan a la zona on ara hi ha el mercat hi havia taules de venda de carn.

L'actual coberta metàl·lica que hi ha a l'entrada del mercat i que és a la retina de tots els barcelonins no es va inaugurar fins a l'any 1914. Llavors, va començar la modernització i millora del mercat a nivell sanitari, estètic i decoratiu.

La Boqueria té una oferta comercial molt variada i s’ha adaptat a les noves tecnologies. A través d'una xarxa bluetooth es pot rebre informació del mercat al mòbil (mapa, llistat de parades, ofertes, etc.). A més a més, el mercat sempre participa en importants mostres internacionals com “A taste of Spain” o “Degusta” i té espais dedicats a fomentar la cultura gastronòmica com l'Aula de la Boqueria, on sovint s'hi presenten llibres.