Per aquelles i aquells que us pugui interessar tenir algun cd-demo de Projecte Bu la podreu aconseguir al mercat, a l'Stand de l' enderock

» Veure més

Després d’alguns dies de descans ja tornem a arrancar la màquina. Amb el poema d’en Marc Romera i la versió de “the raconteurs” “steady as she goes” sota el braç ens preparem per anar a les semifinals de Vic.

» Veure més

Get Your Own Player!

Semifinals, ara a preparar una versió i musicar un poema, el dia 19 al mercat de música viva de Vic amb surfing sirles i wantun i, a continuar treballant que la màquina no para!

El director del curt " the bench" es va posar en contacte amb nosaltres per posar com a banda sonora un tema de Projecte Bu " fer-te- l'amor " i aquí ho teniu .

Projecte Bu neix l’estiu del 2007 a Manresa on els tres components decideixen arrancar el projecte que en Miquel tenia entre mans. Partint d’unes maquetes, la banda es posa a treballar per posar en escena els temes que ja formen part del repertori de Projecte Bu. Al gener del 2008 entren a formar part de l’equip en Daniel (tècnic de so) i en Marco (tècnic de llums) que ajuden a arrodonir el contundent directe.

Projecte Bu canta en català, amb un estil poc definit però que es belluga entre el brit pop i el rock. Les lletres parlen des de la innocència d’un nen petit, l’esquizofrènia, l’angoixa... amb viatges per les estrelles i missatges dins d’ampolles.

Garsa


Darrera meu he vist, moure’s uns matolls
Sé que ets tu n’estic segur, he sentit la teva olor
OH! Deixa’m respirar, o deixa’m viure o jo explotaré
Ja no puc més viure amb això, foca de l’infern
Ets un pes encadenat a la meva ment
Cada pas cada moment, m’ofegues el pensament
Cada cop que et veig passar, em fas més fàstic
Perquè no mors, i potser oblidaré….

No recordo com va passar
No entenc perquè va passar
Oh quin fàstic quan recordo imatges de tu
Cada cop que hi penso, quin mareig haig de vomitar
Borrar aquells moments, làpida del meu conscient

Dins del meu cap ja has mort
Ja no hi ets recorda-ho sempre més
Ja estic ben net de pensament
Ni gota de tu dins meu
Cada cop que em rento frego ben fort
No fos cas que de tu encara fes olor

No recordo com va passar
No entenc perquè va passar
Oh quin fàstic quan recordo imatges de tu
Cada cop que hi penso, quin mareig haig de vomitar
Borrar aquells moments, làpida del meu conscient

Petit Buda

Tot passejant per un bosc he recordat
Aquells moments de petit quan tot era bonic
Per uns moments he volgut
tornar a ser un nen petit i entremaliat
Jugant a la sorra amb galledes plenes de fang

Naufragaré per la mar amb veles de paper
Somiaré amb un niu de xocolata i de cotó fluix
Volaré com un ocell, els núvols em menjaré
Tindré una casa dalt de l’ arbre, i petit buda tornaré a ser

Picant la paret

Busco la manera, de trencar aquesta paret
Remeno aquest pany, per sortir d’aquí
Lluito amb cos i ànima per trencar la prohibició
Com sortir d’aquí , complicada equació
Crido dins meu, brams dins del meu cap
Angoixa continguda, melodia del terror
Trompetes de batalla foraden el meu cap

Però estem aquí, picant la paret
Aquí estem tots, buscant la solució
I cridem tots, angoixats i perduts
I cridem tots, perduts a la foscor

Busco la manera, de trencar aquesta paret
Remeno aquest pany, per sortir d’aquí
Lluito amb cos i ànima per trencar la prohibició
Com sortir d’aquí , complicada equació
Crido dins meu, brams dins del meu cap
Angoixa continguda, melodia del terror
Trompetes de batalla foraden el meu cap


Però estem aquí, picant la paret
Aquí estem tots, buscant la solució
I cridem tots, angoixats i perduts
I cridem tots, perduts a la foscor