Home, és una mica consolador que no tota la tecnologia sigui tan fantàstica als US!! Però, amb els recursos que sembla que tinguin, no deixa de ser sorprenent.

Tractant-se dels Estats Units m'imagino que el servei deu estar en mans privades, no? Les mercaderies sí que les tenene ben encarrilades per ferrocarril. M'imagino que els subsconcient els dicta que en un país amb les distàncies tan grans l'avió és la millor manera de moure la gent d'una banda a l'altra. Potser els beneficis no serien immediats i la inversió per posar-lo al dia no atrau el sector privat; i menys en temps de vaques magres...

Com bé dius, les preocupcaions energètiques estan passant al capdavant, i els Fords i avions hauran d'anar cedint protagonisme al ferrocarril i la distància curta (a peu), encara que sigui a desgrat de la amjoria d'estadounidencs.

@Met.cat:Suposo que aquest tipus d'infrastrucutres son PPPs.

Sobre el text. No fa falta anar tan lluny. El servei de metro de Washington tot i tenir una xarxa d'estacions bastant ben ideada (opinió personal) tan la fluència de trens com les continues averies sofertes fan que en ocasions anar pel matí a la feina acabi sent una odissea.

No és cap consol veure que a la resta del món diguem-ne civilitzat, el mantenir i millorar els trens no és una prioritat. Tampoc calen grans modernors, però si mantenir el que funciona de manera polida i endreçada, i anar millorant continuament, a petites passes. Als estats units i a casa nostra

Hola Antoni!

Tenint en compte l'imatge que molt sovint es traspua dels Estats Units no deixa de sobtar el contrasentit que suposa veure que la xarxa ferroviària dels estadounidencs és d'un altre temps i no s'aprofiten tampoc el corredor de la Costa Est talment com succeeix a Catalunya, encara que aquí les motivacions són unes altres.

A mi ja em va resultar prou sorprenent que ara fa uns mesos alguns càrrecs de l'Administració nordamericana havien estat presents a l'Estat Espanyol per prendre nota del funcionament del TGV, em va sobtar per que aquesta és una xarxa radial i provinciana que no ha tingut en compte l'ample de via europeu...

Bé aquesta és una de les altres contradiccions dels Estats Units que darrerament veiem en les tevescròniques, Antoni

LA VERDAD como FUENTE DE CONCIENCIA

VIVIR OTRO TIEMPO=ARTE
http://www.youtube.com/watc...

Estic totalment d'acord. Quan algú em pregunta pels EEUU, sempre el defineixo com: "una capa de presentació, s'aprofiten de tenir el millor marketing del món per vendre's, però endins tenen moltissimes mancances i tendeixen a tenir força coses "cutres"".

Una d'aquestes mancances podria ser (com molt bé dius) la inexistent xarxa de transport públic que hi ha fora de les grans ciutats i la interconnexió entre elles.
Si ens fixem per exemple amb Miami que té un dels millors ports del món, i d'on sorten la majoria de creurs i per tant hi ha molt moviment de gent, el transport públic que t'ofereixen per moure't per la ciutat és pràcticament nul.
A nivell de transport, tots els països s'haurien de fixar amb Japó, on smplement és excel.lent.

A veure, que si volen la RENFE, jo penso que els la podem cedir... Americans, tota vostra, tota vostra...!

La reflexió que fas no és aliena a molts dels europeus que vivim aquí. Durant un any vaig haver de treballar un cop a la setmana a Manhattan, mentre vivia a Philadelfia. Durant aquell any vaig haver de fer aquest mateix trajecte però amb el tren normal, no pas l'Acela (Et tracten bé) . Estic d'acord amb tu en què el sistema és ineficient. Per exemple, quan el revisor agafa el bitllet es queda amb la meitat i et dóna el comprovant. Alhora et col·loca una cartolina al damunt del seient que, depenent de com estigui doblegada, li serveix d'indicació per a saber on t'atures. Cada revisor té el seu codi personal, però s'han parat a pensar en la de paper que han de malbaratar cada dia aquesta gent! I el cost d'impremta de la cartolina!

Des de petit tinc una fixació amb viatjar amb tren. De jove em vaig fer mitja Europa fins a Bucarest amb el tren. Aquí he estat temptat de fer-ho però és car i ineficient. Vaig preguntar els meus congregants les raons per les que ens trobem en aquesta situació. Pel que he pogut entendre sembla que durant la primera administració Regan, el govern va trobar-se davant de la necessitat de planejar el sistema de transport a nivell nacional. Les dues opcions que tenien damunt de la taula eren el tren d'alta velocitat o l'avió. Va ser aquella administració la que va decidir fer una gran inversió en aviació, millorant aeroports existents o creant-ne de nous. Desconec quines varen ser les raons i les pressions rebudes però clarament el tren semblava una cosa del passat per a aquells governants.

El resultat va ser una “democratització” del volar. Basta recordar com eren els aeroports abans d'aquest re-disseny. Volar era només per a aquells que s´ho podien permetre. Els aeroports eren peces d'art i disseny. D'aquells temps també ens va quedar el supersònic Concord. Avui, en canvi, els avions i el aeroports estan dissenyats pel transport massiu. La principal preocupació de l'arquitecte és com fer que la massa passi de forma ràpida, segura i eficient de la porta d'entrada a la porta d'embarcament.

La realitat d'Estats Units és que els altres sistemes de transport s'han quedat enrere per manca d'interès i inversió pública. El disseny del metro de Philadelphia respon a la ciutat dels anys 20 El metro de NY també té greus mancances, menys perceptibles a Manhattan, però molt més evidents quan vius al Bronx o a Jamaica (Queens). L'únic metro modern que conec és el de DC (i no li falten problemes).

En aquest país existeix la percepció que el transport públic és de pobres. Si tens diners tens un cotxe i gaudeixes de la independència del cotxe. De fet, els lloguers més barats en una ciutat sempre es troben en les àrees de la intra-corona (la zona que queda entre el centre econòmic i el suburbi) urbana on hi ha transport public. Si bé la població d'una àrea poden veure el benefici de tenir tren de rodalies, em sorprèn que aquesta mateixa població es nega a tenir una estació amb l'argument que el tren només farà que incrementar el nombre de pobres i farà baixar el valor de les propietats. Ho vaig viure de primera a mà a New Jersey quan varen crear el tramvia lleuger que uneix Trenton amb Camden. La gent de Burlington, un dels primers assentaments històrics a les ribes del Delaware, mirava l'arribada del tren amb recel tot i que ens permetia anar a Manhattan en 2 hrs. Ara, a Harrisburg, els polítics estan parlant de crear línies de trens suburbans, però els diferents municipis es neguen per por que sigui un atractiu per a que els pobres s´hi mudin a viure.

En definitiva, al contrari del pensament europeu, l'americà corrent considera que mantenir un municipi aïllat obliga els habitants del municipi a mantenir un status social. Per tant la política de transports acaba esdevenint una política de discriminació contra gent sense mitjans. La paradoxa és que existeix una línia fèrrea activa i ben distribuïda per a mercaderies en tot el país.

Totalment d'acord amb en Jordi. Jo visc de primera mà les mancances del transport públic als Estats Units. Visc a State College al ben mig de Pennsylvania, una ciutat de 40.000 habitants i 40.000 estudiants, amb un increment de més de 20.000 persones molts caps de setmana a causa dels partits de futbol, és a dir que una bona xarxa de transport públic seria una gran inversió si no estiguessim en aquest país. Cada cop que volem anar a Nova York, Washington o Philadelphia l'opció més rápida i econòmica és el cotxe, i am una gran diferència econòmica. Si és que aquí pots passar tot un dia sense baixar del cotxe, esmorzar al drive throw del Starbucks, anar al drive throw del bank a treure diners, al McAuto a dinar o a qualsevol altre fast food restaurtant, molt trist.

El Watergate climático: la farsa del calentamiento global, al descubierto
http://www.libertaddigital....

El Watergate climático: la farsa del calentamiento global, al descubierto
http://www.libertaddigital....

Molt bé aquest blog!!

Pels que mai hem estat als Estats Units, sentir coses com aquestes que sembla que siguin d'un temps que ja ha passat, té el seu punt "entendridor", entenc que si l'has d'agafar sovint el tren ha de ser pesat, però sembla tot molt de pel·lícula tal i com ho expliques.

Jo proposo que de tant en tant ens il·lustris els escrits amb una fotografía, al cap del temps quedaria un àlbum ben interessant, i només cal portar una càmara digital a la butxaca!

Des de petit sempre m'ha "xocat" els equips tecnològics dels americans, puc recordar els TVs Zenit, o molts altres aparells, de ràdio, de llar, eren (si és que no ho són encara) horrorosos tant d'aspecte com de poca versatilitat. Semblava la pràctica del cada dia, que això tingui poques "tecles", però a més, que sigui llegeix, que ningú m'ho prendrà. Ells amb un botó es conformaven (doncs òbviament no podien fer més coses).
Al menys em sembla a mi, els mateixos equips però japonesos, els van desplaçar del tot en molts casos.
Però en venien i en compraven més ells que tots nosaltres!
és la seva força... aquest tren "ràpid": "arribar ja hi arribarem, desprès ja correrem a peu".

Doncs mira, nosaltres vam visitar els Estats Units ara fa dos anys, Nova York concretament i la meva sensació coincideix amb la d'aquesta entrada, vaig quedar sorprés pel fet de trobar que els mitjans de tranport públic són com vulgarment es diria aquí, "cutres", autobusos vells, el metro igual, xarxa de tren amb molt poca presència, en fi, que ens pensem que els E. U. són el melic del món i això no és aixi, de fet no fa pas gaire que van venir al nostre pais per prendre nota de com s'ha muntat aquí la xarxa d'alta velocitat. Les poques vegades que he viatjat a l'estrtanger, a la tornada no trobo res a faltar podem estar segurs de que vivim a un dels millors racons de món. Això sí, Tinc moltes ganes de tornar als E.U. segueix sent una utèntica icona per a nosaltres i encara amb molt aspectes positius.

Realment el transport públic als Estats Units, tret de les gran ciutats, fa pena...
Aquí a Durham, a Carolina del Nord, és gairebé inexistent... sobretot si el vols fer servir el cap de setmana.

Però, és clar, la culpa la té la urbanització dispersa... i la mentalitat del "cotxe per tot"... em fa por que aquests ideals creuin les fronteres i arribin a casa... si és que ja no ho han fet...

jordi

Quina raó que tens! Des de l’última vegada que vam venir a Califòrnia fa tres anys per un congrés, hem notat molt de canvi. El deteriorament d’alguns dels serveis públics (també alguns de privats) és esfereïdor. Ells se n’adonen però potser no tenen tanta perspectiva. La política del més mercat i menys estat dels neocons ha calat fort i te moltes conseqüències directes i molts danys col•laterals. El Quina raó que tens! Des de l’última vegada que vam venir a Califòrnia fa tres anys per un congrés, hem notat molt de canvi. El deteriorament d’alguns dels serveis públics (també alguns de privats) és esfereïdor. Ells se n’adonen però potser no tenen tanta perspectiva. La política del més mercat i menys estat dels neocons ha calat fort i te moltes conseqüències directes i molts danys col•laterals. El manteniment dels espais públics recorda el del Parc de l’Espanya industrial. Al nostre barri de LA (Westwood) quasi ningú fa reciclatge de res amb l’excusa que els de la brossa ja ho faran (tot i que estan convençuts que no ho fan), però la manera de dipositar les deixalles ho fa impossible (i això és Califòrnia!).
La meva dona (psiquiatra infantil) que fa recerca i atenció mèdica al Medical Center de UCLA no ho nota tant perquè hi ha encara molts fonts privats disponibles de èpoques anteriors i molts pacients disposats a entrar en programes de recerca per tal de rebre atenció mèdica gratuïta (a Catalunya costa molt més). Però jo que col•laboro amb un centre de recerca sobre incendis forestals depenent Forest Service USDA ho he notat molt. Els investigadors s’han hagut de reciclar en diversos camps o fusionar-ne els programes de recerca per la retallada pressupostària dels darrers anys. Diuen que ara amb Obama la cosa ha millorat una mica però part del mal ja està fet. Veure els laboratoris fa pena, em recorden els de l’Escola d’Agricultura de l’Escola Industrial al Carrer Urgell on vaig estudiar fa més de 20 anys! Pocs mitjans, la seguretat laboral a la pràctica ha baixat molt tot i que els procediments són bons, però s’han quedat en paperam i res més. La diferència és que aquí porten programes de recerca capdavantera que tenen més de 30 anys de continuïtat i això val molt.
Et dono alguns exemples del meu camp, tot i que sospito que és general. Els bombers forestals tenen mitjans envellits i mal mantinguts. La majoria dels seus camions són Ford de tecnologia antiga, molt pocs són 4X4 i no tenen seguiment de flota remot (com te qualsevol companyia de taxi o de missatgers) ni navegació per GPS que és un invent seu. Els cascs, algunes eines manuals i les mànegues estan desfasades. Això si, ho tenen tot procedimentat i estandarditzat a anys llum de nosaltres. L’organització del maneig de l’emergència i els protocols de col•laboració entre agencies (administracions) encara està molt més avançat que a Europa. Destaca el control de les despeses dels serveis d’emergència públics, on tot es recull i es calcula per poder-ho controlar, liquidar i si s’escau revisar. Nosaltres, des de fa dos dies tot just, fem una estimació molt grollera i només dels rescats de muntanya per poder-ho cobrar en cas de negligència o abús.
Els bombers urbans (aquells herois nacionals de 11S) en gran part no disposen de ràdios amb tecnologia digital, ni GPS, i a vegades ni telèfon mòbil. El sistema de mànegues i bombes o el de l’equip personal majoritàriament és de tecnologia antiga (et juro que no és cofoisme). Ara, el seu sistema organitzatiu i sobretot el de formació/acreditació està a anys llum, per davant és clar.

Ep gent perdoneu per el 'drive throw..' realment volia dir 'drive thru..' el subconscient m'ha jugat una mala passada, alguna cosa volia tirar.

Hola Bassas!

Ja sé que no té res a veure amb el teu post, ni amb el teu bloc, però és que si no t'ho dic rebento!!!!!!!!!!!!!
Sempre t'he considerat un professional i, de veritat, que he admirat la teva feina des que, com qui diu, vas començar, però avui és el primer cop en tots aquests anys que et tinc una terrible (per sana que sigui...) enveja!.
He vist la teva entrevista al Pete Seeger i m'he emocionat moltíssim. T'envejo perquè has pogut conèixer la persona que més ganes he tingut jo de conèixer en aquesta vida. Espero que n'hagis tret tot el profit que hagi estat possible i que la seva manera de mirar i de parlar, et quedi gravada per sempre més.
(Tinc el dia carrincló, es nota, oi?)
Gràcies per haver-nos acostat una mica més a una gran persona.

Hola Bea: aprofito el teu comentari per avancar-te que dilluns o dimarts a tot estirar, tindras aqui al portal una versio de set minuts de l'entrevista amb Seeger.
Hauriem volgut penjar-la el mateix dia pero no ha pogut ser.

Certament, es un tipus extraordinari, un veritable testimoni del segle XX. T'ho explicari en un altre post.

Entenc el teu comentari de l'enveja. Coneixer gent extraordinaria. Aquest es el privilegi del periodista. I el rebte es fer arribar al lector, a l'oient o al telespectador
la grandesa del personatge.

Una abracada.

2009 – Año de la Gran División
por Valum Votan
I. Fuerzas que dividen

¿Cuál es el gran legado que deja el año 2008 gregoriano para el próximo año 2009? Rotundamente, es el colapso del sistema financiero mundial - y la elección del primer presidente afro-americano de los Estados Unidos de América. Estas son las dos fuerzas de la configuración de los acontecimientos mundiales para el próximo año. Ambas fuerzas auguran el 2009 como el año de la gran división.
En realidad, no hay dinero, no hay posesiones. Ni siquiera somos reales. ¡Si todos pudiéramos ver la broma que nosotros mismos hemos seguido con nuestras ficciones por las que morimos y matamos! La ilusión del dinero es persistente y los que más se apegan al dinero también son persistentes. La entrada del nuevo ciclo evolutivo sin dinero es inevitable, el fallecimiento del viejo ciclo aún más. Durante el año 2009 debemos examinar muy cuidadosamente con qué y con quién nos identificamos.
Por supuesto, lo que hace la situación tan difícil en el plano relativo es que la ficción del dinero ha dominado de tal manera los 5000 años del ciclo de la historia babilónica - y lo que trae como consecuencia: el temor a los impuestos, la guerra y la dominación imperial. De hecho prácticamente toda institución del mundo moderno está gobernada y manipulada por el dinero.
Con la historia en su final, es esta ficción y sus mecanismos de apoyo perpetuantes -el sistema bancario y los gobiernos mundiales- la que ahora está desplomando todo lo que nos rodea. Con el dinero que se va por la ventana, el sistema económico que ha sido sostenido por el dinero también continuará entrando en caos. Esto significa que para una buena parte de la humanidad, el 2009 significará enfrentarse con la cruda realidad, la verdadera realidad perdurable, la realidad que no puede ser comprada o vendida.
Para la oligarquía gobernante, el colapso financiero económico será la causa de una mayor afianzamiento y un endurecimiento de las arterias del poder. En lugar de enfrentar el hecho de que el antiguo juego se acabó, ellos preferirán resistir cada vez más fuerte. En lugar de entregarse a lo nuevo seguirán tratando de reforzar las instituciones fallidas, causando una línea divisoria aún mayor entre los que tienen y los que no tienen – de la que esta última se incrementará en gran número como la falta de trabajo y el desempleo pasando la cuenta.
Sí, 2009 es el año de la gran división. No sólo tenemos la crisis del calentamiento global y la guerra al terrorismo, sino ahora también la crisis financiera de los mercados mundiales - ¡una triple crisis mundial! La guerra al terrorismo y el calentamiento global son los resultados de la dominación del dinero en la mente humana y lo que lo ha formado nuestro carácter, fomentando la codicia y la negligente, si no insensible, indiferencia a la violencia y a la destrucción de la naturaleza. Esta triple amenaza es la crisis terminal de la civilización. Pero es la crisis financiera la que finalmente ha comenzado a traer de vuelta a casa a todo el mundo - el viejo mundo está realmente muriendo. ¿Vamos a morir con él u optaremos por el nuevo?

La humanidad está poco dispuesta a educarse por sí misma para un cambio. Reforzada por el mito del progreso, la humanidad piensa que sólo el aumento de la prosperidad es el valor más grande y el índice de superioridad. Pocas personas son capaces de ver la oportunidad cuando se produce cualquier signo de pérdida. Si la pérdida se produce, preferimos aferrarnos a nuestros temores con las compañías de seguros y los productos farmacéuticos por cada descontento mental.
La naturaleza del materialismo y la economía de consumo, así como las fuerzas de la mercadotecnia y la propaganda que manipulan la mente de la masa en nombre de este sistema, nos llevan a creer que esta forma de vida es el único futuro para la humanidad. Debido a esto, cuando hay una depresión económica también hay un aire de desesperanza e incluso de pánico. Pero esto es principalmente un problema de los países ricos. Para el mayor número de personas en el mundo, los que viven por debajo del llamado umbral de la pobreza y que ya disponen de muy poco, todo este episodio podría tener bastante poco sentido. Ahora parece que gran parte del resto del mundo se les unirá. ¡Bienvenido al año gregoriano 2009!
29/11/2009 13:24:05

2009 – Año de la Gran División
por Valum Votan
I. Fuerzas que dividen

¿Cuál es el gran legado que deja el año 2008 gregoriano para el próximo año 2009? Rotundamente, es el colapso del sistema financiero mundial - y la elección del primer presidente afro-americano de los Estados Unidos de América. Estas son las dos fuerzas de la configuración de los acontecimientos mundiales para el próximo año. Ambas fuerzas auguran el 2009 como el año de la gran división.
En realidad, no hay dinero, no hay posesiones. Ni siquiera somos reales. ¡Si todos pudiéramos ver la broma que nosotros mismos hemos seguido con nuestras ficciones por las que morimos y matamos! La ilusión del dinero es persistente y los que más se apegan al dinero también son persistentes. La entrada del nuevo ciclo evolutivo sin dinero es inevitable, el fallecimiento del viejo ciclo aún más. Durante el año 2009 debemos examinar muy cuidadosamente con qué y con quién nos identificamos.
Por supuesto, lo que hace la situación tan difícil en el plano relativo es que la ficción del dinero ha dominado de tal manera los 5000 años del ciclo de la historia babilónica - y lo que trae como consecuencia: el temor a los impuestos, la guerra y la dominación imperial. De hecho prácticamente toda institución del mundo moderno está gobernada y manipulada por el dinero.
Con la historia en su final, es esta ficción y sus mecanismos de apoyo perpetuantes -el sistema bancario y los gobiernos mundiales- la que ahora está desplomando todo lo que nos rodea. Con el dinero que se va por la ventana, el sistema económico que ha sido sostenido por el dinero también continuará entrando en caos. Esto significa que para una buena parte de la humanidad, el 2009 significará enfrentarse con la cruda realidad, la verdadera realidad perdurable, la realidad que no puede ser comprada o vendida.
Para la oligarquía gobernante, el colapso financiero económico será la causa de una mayor afianzamiento y un endurecimiento de las arterias del poder. En lugar de enfrentar el hecho de que el antiguo juego se acabó, ellos preferirán resistir cada vez más fuerte. En lugar de entregarse a lo nuevo seguirán tratando de reforzar las instituciones fallidas, causando una línea divisoria aún mayor entre los que tienen y los que no tienen – de la que esta última se incrementará en gran número como la falta de trabajo y el desempleo pasando la cuenta.
Sí, 2009 es el año de la gran división. No sólo tenemos la crisis del calentamiento global y la guerra al terrorismo, sino ahora también la crisis financiera de los mercados mundiales - ¡una triple crisis mundial! La guerra al terrorismo y el calentamiento global son los resultados de la dominación del dinero en la mente humana y lo que lo ha formado nuestro carácter, fomentando la codicia y la negligente, si no insensible, indiferencia a la violencia y a la destrucción de la naturaleza. Esta triple amenaza es la crisis terminal de la civilización. Pero es la crisis financiera la que finalmente ha comenzado a traer de vuelta a casa a todo el mundo - el viejo mundo está realmente muriendo. ¿Vamos a morir con él u optaremos por el nuevo?

La humanidad está poco dispuesta a educarse por sí misma para un cambio. Reforzada por el mito del progreso, la humanidad piensa que sólo el aumento de la prosperidad es el valor más grande y el índice de superioridad. Pocas personas son capaces de ver la oportunidad cuando se produce cualquier signo de pérdida. Si la pérdida se produce, preferimos aferrarnos a nuestros temores con las compañías de seguros y los productos farmacéuticos por cada descontento mental.
La naturaleza del materialismo y la economía de consumo, así como las fuerzas de la mercadotecnia y la propaganda que manipulan la mente de la masa en nombre de este sistema, nos llevan a creer que esta forma de vida es el único futuro para la humanidad. Debido a esto, cuando hay una depresión económica también hay un aire de desesperanza e incluso de pánico. Pero esto es principalmente un problema de los países ricos. Para el mayor número de personas en el mundo, los que viven por debajo del llamado umbral de la pobreza y que ya disponen de muy poco, todo este episodio podría tener bastante poco sentido. Ahora parece que gran parte del resto del mundo se les unirá. ¡Bienvenido al año gregoriano 2009!
29/11/2009 13:24:05

!! AL GORE Y EL FRAUDE CLIMATICO.. !!
Durante todo este fin de semana, en muchos blogs se comentan los cientos de emails que han sido robados, o hackeados, al centro CRU (Climate Research Unit) de la Universidad de East Anglia. Este organismo británico, dirigido por Phil Jones, forma junto con el norteamericano GISS (Goddard Institute of Space Studies) el núcleo principal del alarmismo climático.

Los emails revelan la falta de imparcialidad del petulante grupo que dirige el aspecto científico del Calentamiento Global debido al CO2. Los peor parados son el propio Phil Jones y Michael Mann, el autor de más exito del IPCC, pues a él se debe la célebre curva del “palo de hockey”, que abría el informe del 2001 y que supuestamente mostraba el calentamiento del siglo XX no había tenido parangón.

Durante todo el fin de semana se han publicado artículos en el New York Times , en el Washington Post , en el Wall Street Journal (el que se ha escrito en éste me parece el mejor: Hacked Emails Show Climate Science Ridden with Rancor), en el Guardian, en el Daily Mail, en el Telegraph, etc , etc… pero nada en España (en donde los reporteros de Medio Ambiente son mucho más vasallos que auténticos informadores). (Añado: libertad digital y Die Welt aleman) Tanto en el Washington Post como en el Wall Street Journal han sido los artículos más leídos del día.

Les paso aquí algunos links que traducen al español algunos de los correos y en los que se discute el asunto. Se los recomiendo.
http://www.youtube.com/watc...

http://www.youtube.com/watc...