El president Obama està intentant aconseguir la cobertura sanitària de tot els nord- americans. A Europa, que l'estat garanteixi el dret universal a la salut es dóna per descomptat. Però als Estats Units no. És més, Obama no se'n surt.

No se'n surt al Congrés, on ha trobat l'oposició de la immensa majoria dels senadors republicans, però és que també està trobant molta resistència entre els senadors demòcrates. Els dos principals arguments que fan servir són:

Un d'econòmic. La sanitat universal i amb una opció pública costaria molts diners dels impostos dels nord-americans ("tax-payers-dollars", és l'expressió en anglès que fan servir).

Un de polític. On s'és vist l'estat ficant el nas en el metge que vull que em visiti? I per què els que més guanyen han de pagar la sanitat dels que guanyen menys? Això és socialisme.

Que el debat polític anés per aquest cantó era previsible. I Obama té respostes: el sistema no funciona. Els Estats Units és el país del món que gasta més en sanitat i en canvi té 47 milions de persones sense cobertura, 45 milions d’infraassegurades, i ocupa el lloc 27 del món en esperança de vida. I els costos d'una medicina que no fa prevenció (qui vol anar al metge si una visita al metge de capçalera pot costar 60 euros?) dispara el dèficit del “medicare” i el “medicaid”, els programes públics per a més grans de 65 anys i per a persones amb pocs ingressos.

Però el més curiós és que Obama no se n'acaba de sortir amb l'opinió pública.

Potser per què el 90% dels que voten estan assegurats. No se senten gaire afectats pel problema (a vegades, i per desgràcia, fins que els diagnostiquen un càncer i s’arruïnen per poder pagar-se el tractament i no veuen els diners que paguen per la seva sanitat, perquè sovint la mateixa empresa els els descompta del sou i paga directament l'assegurança.

Obama ho té més ben encarat que Clinton fa disset anys, quan el seu "Hilary-care" va fracassar. S’ha reunit amb tots els sectors i pressiona dia i nit el Congrés. És el seu objectiu estrella, allò que el faria passar a la història definitivament.

Té molta gent a favor. Però no la decisiva.