Oh là là! C'est jolie! Que bonics són aquests dies de celebració! Ahir vam commemorar l'armistici, que no sé què merdes vol dir, però és molt important i la meva encisadora Angela Meggkel va venir! Realment, els alemanys devien passar-se molt a la II Guerre Mundiale, perquè no paren de fer actes de reconciliació. Ja cansa una mica, no?

I és clar, elle va venir porquoi jo el lundi vaig anar a Berlín, per celebrar els vingt anys del Mur. Un dia para mí, otro día para tí. Mireu, mireu, com van tombar el dominó gegant, amb la musique de Pink Freud! I quina patacade es fum el senyor de la boine (surt al segon 10)! Sacre bleu!



Ah! Je vaig estar al mur de Berlín fa vingt anys, i vaig publicar una photo a mon Facebook! (que en français li diem: “caralivre”).



I ara diu tothom que és mentida! Que és un muntatge! Ces't ne pas possible! Je ne se pas com fer servir le Photoshop! En prou feines m'en surto amb el Paint del Windows! A més, com a bon president, jo sempre he estat als esdeveniments més importants du la historie de la France, mon Dieu! Aquí en teniu una mostra:

Llibertat pels pits formosos!

Je vaig acompanyar a la llibertina dels pits formosos durant la Revolution Française (excuse moi, Carla, tu encara no havies ni nascut!)

Waterloo, nanananinono Waterloo!

També vaig participar a la bataille de Waterloo, aquella chanson d'Abba!

Pinyau, pinyau!

I, petits enfants, també estava al desembarcament de la Normandie, amb monsieur Tom Hanks!


J'Eâu d'ete, feu-vos fotre, petits fills de putain mentiders!
Au revoir, amics meus!