Ha tornat a venir aquell pesat del ZP. Aquesta vegada ha vingut sense les seves filles gòtiques, i ho he agraït. Quan van venir les nenes, el nostre gos 'Bo' es va espantar tant que es va amagar sota una armari tota una setmana.

Una imatge que substituirà els meus malsons








Doncs això, el ZP es va passar la visita anant-me al darrere somrient i dient que estava al meu servei. Jo no sabia què encarregar-li: que m'anés a buscar les sabatilles, o que enviés un missatge a Israel. Vaig optar per la segona, bàsicament, perquè les sabatilles... ja les portava posades.

I això va ser tot. Amb les presses, ni tan sols vàrem parlar d’allò de Guantànamo. I és una llàstima, perquè li volia proposar que s'endugués uns quants dels presoners de les granotes taronges, i que els posés de repartidors de butà al seu país. Total, m'han dit que a Barcelona tots els butaneros són pakistanesos. I a Guantànamo, ens en sobren, de pakistanesos!

M'hauré de tornar a reunir amb ell. Quina mandra!