Vuit i vint-i-dos minuts, Matins a TV3, tot plantejant la pregunta del dia en el meu blog: “Creieu que Barcelona hauria de tenir un canvi en el govern municipal?” “Creieu que Barcelona hauria de tenir un canvi en el govern municipal?”




Envieu un missatge de text amb “Matins.sí” o “Matins.no” al número que us vingui més de gust, per exemple al número musical que va fer l'altra dia la Maña en una gira amb la seva companyia de vedettes. “Creieu que Barcelona hauria de tenir un canvi en el govern municipal?”, entenent canvi com a substitució, no com a senyal en forma de paraula per donar pas a una contestació d'un company en una conversa amb 'walkie-talkie'. Qui no recorda aquell acudit d'un pare i un fill amb un 'walkie-talkie' a la nit de noces del fill? Qui no el recorda? Jo! Jo no el recordo. Recordar: imatges mentals que et venen al cap d'una acció ja passada. Passada, com la que va fer el Ronaldinho en l'últim partit des de més de 80 metres. Parlant de metres, l'altre dia un 'maitre' d'un restaurant em va preguntar, qüestionar, formular una oració interrogativa, sobre perquè sempre que xerro, garlo, parlo, dialogo, me'n vaig per les branques. Branques: allò que sobresurt d'un arbre del mateix material que el tronc i d'on surten les fulles, tant les perennes com les caduques. Caduques, com el meu iogurt, perquè això m'ha fet recordar que tinc un iogurt caducat a la nevera des de fa 6 dies i 7 nits. Sis dies i set nits, que per altra banda és una pel·lícula d'en Harrison Ford. Ford, com el primer cotxe que vaig tenir, un Ford Fiesta. Fiesta: expressió que sempre diu un conegut personatge de la pantomima espanyola, en Pocholo, a qui d'altra banda se'l relaciona d'una forma familiar amb Francisco Franco. I jo li vaig dir que No! Al 'maitre', clar, li vaig dir que no, que no me'n vaig per les branques, sigui amb fulles caduques o perennes i... “Creieu que Barcelona hauria de tenir un canvi en el govern municipal?"