El bolo de Nalec és d'aquells concerts que, un cop dalt l'escenari, a les 5.00 del matí, un no sap si serà una gran o desastrosa actuació. Tot depén de si l'alcohol ingerit durant tantes hores està de bones o té son. Uns quants de nosaltres estàvem pel terra, altres ho vam poder salvar.
No cal dir que el concert va ser un desastre. A aquelles hores és difícil fer quelcom de bo. La fugida de públic massiva es va veure recompensada per una colla de bona gent que tenia ganes de no anar a dormir. A la barra tothom volia Fanta.



L'anècdota del dia ens la van proporcionar durant el viatge de tornada, quan uns jovenets que anaven davant nostre, gens serens, amb el conductor del vehicle fent fotos al copilot, etc etc van perdre el control del cotxe, fent-lo rodar per la carretera fins anar a parar al voral de l'altra banda de la via. No es van fer mal, i per sort no venia cap cotxe per l'altre sentit, ni per darrera nostre, perquè hagués pogut ser pitjor. Quan teníem 20 anys fèiem el boig, i ara que en tenim trenta continuem fent-lo i encara més, però una cosa és fer el boig i una altra de ben diferent és fer el burro.
Aquest dissabte serem a Moià, i dilluns 18 a Rius i Taulet. Ja em pesa el cap i no he ni començat...

Aquest dissabte toquem a Moià i em fa especial gràcia. El poble sempre ha exercit una atracció estranya cap a mi, magnètica, màgica, mística, no ho se... Del poble en són nats la meva família paterna. Del meu pare ja us en vaig parlar un dia, ara toca parlar del tiet.
Descriure en Quico Palomar és complicat, Joglar? Artista total? Punk? Hippie? . Des de jove ha donat la seva vida a l'art. És cantautor, pintor, melòman, defensor a capa i espasa de Moody Blues i de king Crimson, toca el Theremin, la Mandolina, el Mellotron, ha participat en mil i una mogudes artístiques, és un amant de la imatgeria medieval i vikinga fins al punt que no va parar fins aconseguir una armadura primer, i un vaixell viking després, que va construir amb les seves pròpies mans als baixos de la casa de Moià.

Va ser un dels membres fundadors de la Fura dels Baus, i després dels primerencs i engrescadors "La Tribu". Ell va ser l'autor del mític dibuix de la cara de John Lennon feta a partir de petits dibuixos. Ell sempre ha estat una gran influència per mi, sobretot en l'actitud! l'Art per sobre de tot, la vida per sobre de tot. Fins dissabte Moià!!!!!
- Fragments del documental "Amb qui parlo?" de Lluna Antúnez -

14 ago 2008 Capellades
16 ago 2008 Moià - Amb La Carrau
18 ago 2008 Festes de Gràcia (Pl. Rius i Taulet) Barcelona
29 ago 2008 Vilafranca del Penedés - Amb Obrint Pas
4 sep 2008 Sarrià de Ter - Amb Gossos
5 sep 2008 Sant Vicenç dels Horts
7 sep 2008 Artés (lliure i tropical)
20 sep 2008 Mercat de Música Viva - Plaça Major Vic - Amb Pau Riba i Gossos
27 sep 2008 Santpedor - Amb Obrint Pas

A Lleida no s’hi està gens malament, i per sort aquests dies no van ser de molta calor, locualo ens va facilitar força la feina.
Alguns de nosaltres vam ser-hi des de divendres, liant-la una mica, i flipant amb Brain Damage, The Hives, Etsaiak... No hi havia públic en excés, i encara que no sigui lo millor pels músics, si que, a nivell de públic, era excepcional... Poder escoltar, veure i ballar un grup, sense la molèstia d’un públic massiu, també és d’agrair de tant en tant.
Un nomo va pujar a l’escenari a ballar amb els Brain, però els de ‘seguretat’ el van fer baixar ràpidament jejejej
I res, després d’una mica de discoteque, vam anar a dormir a casa la Proudemax, que es va enrotllar i salvar la vida a uns quants de nosaltres aquests dies.



The next day, concentrats tots els Catximbes, començàvem d’hora la feina, ja que tocàvem a les 19.00.
Envoltats d’un públic que quasi tots eren amics nostres (segons Marc Serena), vam fer un bolo de tarda força maco. Alguns problemes tècnics, però es va salvar i, bé, ja veurem el resultat al Loops. Estem contents d’haver pogut presentar aquest nou treball al Senglar, tenint en compte la nostra evolució, i va ser ben rebut, encara que a algunes persones els agradés més el so que trèiem abans.
Després festival dels nostres, amb tota una vesprada hiphopera, Fun’da’mental, Muchachística i més coses.
L’hotel, acollidor, ens va deixar dormir no més de 4 hores. Aquest horari que fan de 12 a 12, no és molt adient rollo músic. Hauria de ser de 18 a 18. Però ja va bé, així s’aprofita més el dia.
Petons a la ‘merme’, cuida’t!

El Gnomo ha fet un myspace!! Clica aqui

...aquest tema ajuda, molt.

Tot i que dijous passa't van fer la pena... aquest video és mel... el 50% de Radiohead tocant el tema The Rip de portishead... Mel...

"Manresa, donde había nacido Claudi, existía un edificio de los jesuitas, lúgubre y enorme, levantado sobre una cueva santa. Cuenta la leyenda que San Ignacio de Loyola tuvo en ellas unas revelaciones. A este lugar llegaron algunos hippies californianos a tomar LSD. Los pelos largos, las mochilas y los tejanos raídos alternaron las calles de Manresa desde mediados de los setenta. Los californianos intercambiaron con unos pocos nativos experiencias contraculturales y grabaciones de Pink Floyd o King Crimson por bocatas. La existencia de Fusioon, uno de los grupos más fascinantes de la progresía entre 1972 y 1975, no se explicaría si este intercambio de imaginarios. El batería Santi Arisa, el teclista Manel Camp, Joan Descarga, el primer hippy local y hasta Claudi, cuyos padres tenían un horno de pan en la plaza del Ayuntamiento, aspiraron las vitaminas de aquellos contactos psicodélicos” (pàg. 235-236)
-Extret del llibre: "Los 70 a destajo" de Pepe Ribas
-Extret del blog: http://manres.blogspot.com/

Com a "Albert Palomar" vaig estar tocant del 1999 al 2002. Quatre anys que em van servir d'escola. Vaig gravar 4 maquetes, algunes en estudis i algunes a casa. Vaig conèixer i tocar amb molta gent, vaig fer molts amics, vam guanyar algun concurs, vam quedar pre-seleccionats al Villa de Bilbao amb la primera maqueta, vam sortir a la tele algun cop (Autògrafs canal 33), vam tocar a Madrid, a Castillejas del Campo!, vaig col.laborar en el primer disc del meu germà Abus... Moltes experiències que van servir per agafar forces per idear el que després vam ser Plouen Catximbes. He fet aquest myspace per treure la pols a aquells temes. I per tu, si t'interessa. Qui sap, potser algun dia em torneu a veure en algun bar fent l'indi... Us estimo a totes un munt!!!! albertpalomar

Link: http://www.myspace.com/albertpalomar

Albert Palomar - I don't know - 2000 - Programa "Autografs" Canal 33


Albert Palomar - Moià - 2000 - Programa "Autografs" Canal 33


Albert Palomar - She Was - 2000 - Programa "Autografs" Canal 33


Albert Palomar - Dream - 1999 - Programa "Les 1000 i una" TV3