Ara tot són elogis per a Xavi Pascual. Torno a repetir que només he parlat amb ell una vegada, però al llarg de la temporada he cregut que era un entrenador per triomfar en el Barcelona..., cosa que molts dels que ara li fan elogis dubtaven. És més, sóc dels convençuts que, si el Barcelona no hagués guanyat la Lliga, li hauria passat igual que a Joan Plaza en el Madrid.



En el "play off" pel títol, Pascual li ha donat tota una lliçó del que són les tàctiques en el bàsquet al seu "mestre" Dusko Ivanovic, que té un futur força negre ja que Mickeal està a punt de ser jugador del Barcelona i tant Prigioni com Rakocevic volen marxar perquè estan més que cansats de les seves excentricitats. I Splitter és un jugador de l'NBA.



Tornant a Pascual, he de ratificar, una vegada més, que no entenc perquè ha marginat Jordi Trias, però el cert és que el Barcelona ha arribat al final de la temporada en el millor moment possible i els homes que havien de decidir, Navarro, Andersen, Vázquez, ho han fet, i la resta han complert amb escreix. El tècnic barcelonista, sento discrepar amb alguns companys de la redacció, té talent i un gran futur per endavant.

Ara l'únic que falta és saber substituir amb jugadors amb els quals ell no ha comptat, com Barret, Trias, Santiago i, segurament, Barton.

En una nova entrega, l'investigador del bàsquet explica el conflicte entre el Joventut i Ricky Rubio i l'incert futur de Joan Plaza com a entrenador del Reial Madrid.

En una nova entrega, l'investigador del bàsquet mostra l'altre cara de l'exseleccionador espanyol de bàsquet "Pepu" Hernández.

Quan ahir Ricky Rubio es va lesionar, fortuïtament, a la pista del Madrid es van encendre totes les alarmes a la Penya. Ràpidament el va atendre el doctor Jorge Guillén i com que el Joventut feia nit a la capital de l’Estat, el club verd-i-negre ho va preparar tot perquè, a primera hora de diumenge, li fessin la ressonància a Badalona per poder saber l’abast de la lesió.



Però el metge del club madridista, Luis González, va dir a Guillén que ell ja faria les gestions oportunes per avançar les proves a Ricky Rubio, que li van fer en una clínica de Madrid, una hora després d’haver-se acabat el partit.

Ens hem de treure el barret perquè el doctor González, a qui no tinc el gust de conèixer, va demostrar que les persones -en aquest cas els jugadors- estan per sobre de la rivalitat esportiva.

En una nova entrega, l'investigador del bàsquet analitza l'adéu del base català Ferran López, que es retira del bàsquet als 37 anys després d'haver disputat 494 partits a la Lliga ACB.

En el partit contra el CSKA es va posar de relleu el que tantes vegades he dit: el Barcelona té una bona plantilla -fins i tot es podria dir que excel·lent- però li falta aquell jugador que ha de ser el líder en els moments determinants. Un líder que els barcelonistes no van tenir davant el conjunt rus. I és que Navarro no va agafar aquesta responsabilitat (quina diferència amb Siskauskas...). És més, vam veure com un jugador com ell no s’atrevia a llançar a cistella -li “cremava” la pilota- i la donava en males condicions als seus companys. I l’únic que s’atrevia a llançar a cistella, en pèssimes situacions, va ser, com sempre, el criticat Basile.

Afirmo el que sempre he dit: Xavi Pascual es mereix tota la confiança... però, naturalment, no es pot comparar amb Ettore Messina, que aquesta temporada ja hauria estat l’entrenador del Barcelona si no hagués estat per la indiferència de la directiva... que ara s’ha pagat cara. I felicitacions per a Andersen, que davant el seu exequip va demostrar, per fi, tot el talent que porta a dins.



I un consell per a Josep Cubells i “Chichi” Creus (aquest últim ho sap millor que ningú): la temporada que ve és obligat que el Barcelona, si vol aconseguir els èxits a què per força ha d'aspirar, tingui aquest líder.

Nova entrega de l'investigador del bàsquet, que en aquesta ocasió analitza la figura de l'actual president de la Federació Espanyola de Bàsquet José Luis Sáez.

El que explico avui va passar ja fa anys. Un important club del bàsquet català tenia contractades dues senyores que eren les encarregades d'estar el costat dels dos àrbitres que llavors hi havia a les competicions europees durant les 24 hores del dia -sempre que ells ho volguessin, és clar- per fer-los més agradable l'estada des que arribaven a l'aeroport del Prat fins que marxaven.

Recordo que el llavors secretari tècnic de la secció em va ensenyar la carta d'agraïment que els va enviar un àrbitre finlandès -per cert, retirat ja fa molt de temps- on deia que, si bé estava molt enamorat de la seva senyora, podien comptar sempre amb ell “per a qualsevol partit”, ja que s'ho havia passat “de meravella”.

Crec que amb aquesta història, que coneixen molts companys de professió, hauré complagut la teva petició, Jordi 33.

El Barcelona ha eliminat el potent Tau, un equip que aquesta temporada era un dels màxims candidats a aconseguir la Lliga Europea. I ho ha fet amb un entrenador a la banqueta, Xavi Pascual, que precisament la temporada passada va agafar el relleu del seu "mestre" Dusko Ivanovic, a qui, per cert, ha donat tota una lliçó tàctica, sobretot en els dos últims partits.



Crec, honradament, que mai no s'han reconegut els mèrits de Pascual, que ha sabut plantejar la zona idònia per contrarestar l'eficàcia anotadora del conjunt de Vitòria, i que també ha sabut treure el màxim profit de les rotacions. Pascual té una plantilla de deu jugadors de la qual ara obté el màxim rendiment. Margina completament Jordi Trias -i no hi estic d'acord- i Barrett, però en aquest cas el "culpable" és qui el va fitxar.

A Berlín, i a un sol partit, el Barcelona té moltes possibilitats d'eliminar el campió de la màxima competició continental, el CSKA de Moscou.

Després de quedar eliminats de la Lliga Europea per l'Olympiacos, Felipe Reyes va perdre els papers. El pivot madridista -un jugador realment extraordinari- no va acceptar que els àrbitres li assenyalessin la cinquena falta personal, ja en els minuts finals, que va ser el cop definitiu perquè el seu equip perdés davant del conjunt grec, i els madridistes ja fa tretze anys que no estaran en la fase final de la màxima competició continental.

Felipe Reyes no pot dir, perquè no en té cap prova, que els àrbitres d'aquest partit "havien cobrat diners perquè el Madrid no aconseguís la victòria". Naturalment, és d'esperar que l'Eurolliga no deixi passar una acusació tan greu.



El seu entrenador, el català Joan Plaza, va ser més diplomàtic i va manifestar que el problema estava en el fet que el Madrid "no té el pes que es mereix dins de la FIBA".

Si d'alguna cosa pequen els àrbitres europeus és de ser massa casolans. Però d'aquí que alguns rebin diners per manipular alguns partits hi ha tot un abisme.