31/03/2008: Japan Weekend: des de dins
Categoria: General
Escrit per: Pokeviktor
Després d’un cap de setmana d’emocions fortes a totes hores (tot i que de fora de l’esdeveniment no us explicaré res, hehe), us parlaré de la meva experiència personal al Japan Weekend.
S’ha de dir abans de res que és el primer cop que visc un esdeveniment d’aquestes característiques no com a espectador, si no com un més de l’organització: vaig ajudar en tot el que vaig poder tant abans de que s’obrissin portes com durant l’horari d’obertura al públic. Així doncs, també veureu com es fa la part més física d’un esdeveniment.
Divendres a la tarda vaig poder entrar a la Sala Barcelona ’92 adjunta al Palau Sant Jordi per poder veure com era el lloc i com estava tot distribuït (tot i que a la web ja es podia veure, també va bé poder mirar-ho en persona); em vaig estar força estona mirant la preparació dels stands, com la gent anava cap un costat i un altre i com la Maite i l'Iñaki, els organitzadors principals, anaven corrent d’una banda a una altra parlant amb la gent i començaven a deixar-se la veu.
El meu rol aquell dia era més aviat de “visitant”, però finalment em vaig dedicar a ajudar als nois que estaven a l’escenari i als grups en el tema d’altaveus i taula de sons (vaig estar més de 10 anys en ràdio, així que alguna cosa útil podia fer per ells). Després també em vaig dedicar a posar cartells, moure taules, portar cadires i preparar zones, i és que encara que no ho sembli un dia abans d’un esdeveniment encara queden moltes coses per fer i es necessita la màxima ajuda possible; fins les 12 no vaig anar-me’n a casa i al dia següent, a les 7, ja estava en peu per arribar a les 8 al Palau Sant Jordi xDDD
Dissabte al matí, abans d’obrir portes, la majoria de gent dels stands van posar per fi el seu material i van preparar les seves coses; semblava que era impossible tenir-ho tot preparat per, a les 10, obrir les portes al públic, només faltaven dues hores... però ho van aconseguir!!! Un 90% de les coses del Japan Weekend estaven preparades (el 10% és el típic stand que encara no està acabat de montar perquè els mateixos expositors no arriben a l’hora per problemes tècnics, així que tampoc cal culpar a ningú), només faltava que la gent arribés bé al lloc de l’esdeveniment. El Japan Weekend només acaba de començar...
I tant que hi havia gent!! Tot i que la publicitat no havia estat un dels forts de l’etapa prèvia a l’esdeveniment per temes econòmics (és molt car poder tenir una bona publicitat, i més sent el primer cop que es fa), la notícia havia arribat a molta gent i es podia veure que la capacitat del Palau estava a la mida de la quantitat de persones que hi van anar.
Les activitats estaven enfocades per tot tipus de públic que volgués conèixer una mica millor detalls de la cultura japonesa i el seu entorn, a més de poder gaudir d’una àmplia gamma de propostes, videojocs, conferències i activitats diverses, tant per adults com per nens petits.
Tot i que les dues primeres hores vaig estar fent de “cap de premsa” (ajudava i guiava a tots els corresponsals i periodistes que anaven al Japan Weekend), gran part del dia la vaig passar a l’escenari, i és que tant el primer com el segon dia em va tocar fer de jurat als concursos de cosplay i de karaoke!! Fer de jurat t’obliga a estar moltes hores pendent de la programació de l’escenari i també a decidir-te molt bé pels resultats, no és una feina tan senzilla com sembla.
La veritat és que en el tema de cosplay els 3 membres del jurat vam tenir força problemes, i és que dels 25 participants 12 s’havien d’emportar premi!! Hi va haver força nivell tant en les actuacions com en les disfresses, per més dificultat, i segons sembla el resultat no va agradar gaire a alguns participants: ens van titllar d’antinarutads per no haver donat cap premi a cap grup o persona disfressada d’algun personatge de Naruto (i això que vaig ser jo mateix qui va fer un spoiler de Naruto al final de les actuacions), però he de dir que la decisió del jurat és conjunta i es donava la situació de que potser un votava a algú i els altres dos votaven a algú altre; molts dels que van veure les actuacions i les disfresses segur que opinaran que no vam ser ni injustos ni parcials, però sempre hi ha algú que es queixa, és inevitable. Això sí, ningú va dubtar en dir que la millor de totes les disfresses era la de Puppetmon, del grup de Digimon, que es mereixia anar al World Cosplay Summit.
Després de repartir els 12 premis es van anunciar les 5 finalistes, que havien d’actuar el dia següent (tenint l’opció de canviar la coreografia o l’actuació i amb dret a fer el que volguessin, ja fos amb el públic, el jurat o l’organització). Vam escollir als grups més destacats o que havien tingut més èxit entre el públic, per així animar molt més la final.
El final del dia s’apropava i vaig aprofitar per anar a veure la presentació oficial del joc Star Wars: Force Unleashed, que es presentava en primícia al nostre país. Tot i que va haver algun error tècnic, finalment vam poder gaudir d’imatges i explicacions molt acurades de com podrem viure aquest joc (ho podeu veure a l’apartat de Notícies del 3XL.cat o a la secció de videojocs), llàstima no haver pogut provar la demo per un petit error d’última hora...
El segon dia va ser força més tranquil en quant a gent, però no per això menys intents. Vaig assistir a la trobada de bloggers, però per desgràcia només érem quatre gats i més que una trobada va ser una petita taula rodona, però va estar prou bé parlar d’aquesta experiència amb gent que dedica moltes hores al dia. Després vaig anar al concurs de karaoke i, de nou, ens va costar molt decidir qui es mereixia guanyar en les 6 categories...
Més tard, vam poder gaudir de les noves actuacions dels finalistes, que fins i tot es van atrevir a anar més enllà: els de Digimon em van llençar un peluix de la sèrie mentres digievolucionava i els de Bleach em van tirar una camisa a la cara i em van obligar a apartar-me de la taula de jurat, que van envair al final de l’actuació. Finalment, després de veure les actuacions, vam decidir que el guanyador d’una Play3 era el grup de Digimon, però si hagués estat per mi hagués preparat 20 Play3 per tots els finalistes, que durant una nit van aconseguir millorar notablement les seves actuacions.
I ara, les parts positives i negatives segons la meva opinió:
Negatives: potser la part de cultura hauria d’haver estat més gran, però és molt difícil i costós (en termes econòmics) aconseguir que el primer cop que es fa un esdeveniment d’aquestes característiques es pugui tenir absolutament de tot. La desgràcia d’haver de pagar 4’5 euros per un entrepà (però això no és culpa de l’organització, i és que els encarregats del Palau Sant Jordi van prohibir que es fessin demostracions culinàries o venda de menjar). Era difícil aconseguir un horari i saber a quina hora es feia cadascuna de les activitats puntuals, però si preguntaves a l’stand d’ADAM o als llocs on estava programat fer l’activitat rebies immediatament l’informació. El karaoke exterior no es va fer (però si s’hagués fet i hagués plogut, amb l’amenaça constant de pluja dels dies i les hores prèvies, s’haguessin perdut molts diners en aparells mecànics... era un risc molt gran i van estar encertats en no fer-ho). Arribar fins el lloc de l’esdeveniment era complicat i s’havia de caminar una estoneta si no s’agafava l’autobús. I per últim, la Maite es va acabar quedant afònica.
Positives: tot el demés. En cap moment et trobaves abandonat per l’organització i es respirava molta ilusió a l’ambient; l’orientació que se li havia donat a l’esdeveniment i l’esperit que es volia transmetre va arribar de ben segur a tothom i realment valia la pena comprar l’entrada. Es notava que qui estava organitzant no eren principiants i sabien el que es feien en tot moment durant l’esdeveniment. Eres molt ben acollit a qualsevol activitat i poca cua havies de fer per aconseguir entrar o participar en les propostes que hi havia al llarg del Palau. L’espai era tan gran que podies aprofitar per anar ràpid per qualsevol lloc encara que hi hagués molta gent. Les graderies ajudaven a veure les actuacions. L’ambient era molt familiar i fins i tot acabaves coneixent i parlant amb la gent que et trobaves en repetides ocasions o que volien comentar algunes coses. I per últim, el meu amic Adrimaster estava allà ^_^
Com a conclusió final només puc dir una cosa: espero que l’any que ve tinguem el II Japan Weekend ^__^
S’ha de dir abans de res que és el primer cop que visc un esdeveniment d’aquestes característiques no com a espectador, si no com un més de l’organització: vaig ajudar en tot el que vaig poder tant abans de que s’obrissin portes com durant l’horari d’obertura al públic. Així doncs, també veureu com es fa la part més física d’un esdeveniment.
Divendres a la tarda vaig poder entrar a la Sala Barcelona ’92 adjunta al Palau Sant Jordi per poder veure com era el lloc i com estava tot distribuït (tot i que a la web ja es podia veure, també va bé poder mirar-ho en persona); em vaig estar força estona mirant la preparació dels stands, com la gent anava cap un costat i un altre i com la Maite i l'Iñaki, els organitzadors principals, anaven corrent d’una banda a una altra parlant amb la gent i començaven a deixar-se la veu.
El meu rol aquell dia era més aviat de “visitant”, però finalment em vaig dedicar a ajudar als nois que estaven a l’escenari i als grups en el tema d’altaveus i taula de sons (vaig estar més de 10 anys en ràdio, així que alguna cosa útil podia fer per ells). Després també em vaig dedicar a posar cartells, moure taules, portar cadires i preparar zones, i és que encara que no ho sembli un dia abans d’un esdeveniment encara queden moltes coses per fer i es necessita la màxima ajuda possible; fins les 12 no vaig anar-me’n a casa i al dia següent, a les 7, ja estava en peu per arribar a les 8 al Palau Sant Jordi xDDD
Dissabte al matí, abans d’obrir portes, la majoria de gent dels stands van posar per fi el seu material i van preparar les seves coses; semblava que era impossible tenir-ho tot preparat per, a les 10, obrir les portes al públic, només faltaven dues hores... però ho van aconseguir!!! Un 90% de les coses del Japan Weekend estaven preparades (el 10% és el típic stand que encara no està acabat de montar perquè els mateixos expositors no arriben a l’hora per problemes tècnics, així que tampoc cal culpar a ningú), només faltava que la gent arribés bé al lloc de l’esdeveniment. El Japan Weekend només acaba de començar...
I tant que hi havia gent!! Tot i que la publicitat no havia estat un dels forts de l’etapa prèvia a l’esdeveniment per temes econòmics (és molt car poder tenir una bona publicitat, i més sent el primer cop que es fa), la notícia havia arribat a molta gent i es podia veure que la capacitat del Palau estava a la mida de la quantitat de persones que hi van anar.
Les activitats estaven enfocades per tot tipus de públic que volgués conèixer una mica millor detalls de la cultura japonesa i el seu entorn, a més de poder gaudir d’una àmplia gamma de propostes, videojocs, conferències i activitats diverses, tant per adults com per nens petits.
Tot i que les dues primeres hores vaig estar fent de “cap de premsa” (ajudava i guiava a tots els corresponsals i periodistes que anaven al Japan Weekend), gran part del dia la vaig passar a l’escenari, i és que tant el primer com el segon dia em va tocar fer de jurat als concursos de cosplay i de karaoke!! Fer de jurat t’obliga a estar moltes hores pendent de la programació de l’escenari i també a decidir-te molt bé pels resultats, no és una feina tan senzilla com sembla.
La veritat és que en el tema de cosplay els 3 membres del jurat vam tenir força problemes, i és que dels 25 participants 12 s’havien d’emportar premi!! Hi va haver força nivell tant en les actuacions com en les disfresses, per més dificultat, i segons sembla el resultat no va agradar gaire a alguns participants: ens van titllar d’antinarutads per no haver donat cap premi a cap grup o persona disfressada d’algun personatge de Naruto (i això que vaig ser jo mateix qui va fer un spoiler de Naruto al final de les actuacions), però he de dir que la decisió del jurat és conjunta i es donava la situació de que potser un votava a algú i els altres dos votaven a algú altre; molts dels que van veure les actuacions i les disfresses segur que opinaran que no vam ser ni injustos ni parcials, però sempre hi ha algú que es queixa, és inevitable. Això sí, ningú va dubtar en dir que la millor de totes les disfresses era la de Puppetmon, del grup de Digimon, que es mereixia anar al World Cosplay Summit.
Després de repartir els 12 premis es van anunciar les 5 finalistes, que havien d’actuar el dia següent (tenint l’opció de canviar la coreografia o l’actuació i amb dret a fer el que volguessin, ja fos amb el públic, el jurat o l’organització). Vam escollir als grups més destacats o que havien tingut més èxit entre el públic, per així animar molt més la final.
El final del dia s’apropava i vaig aprofitar per anar a veure la presentació oficial del joc Star Wars: Force Unleashed, que es presentava en primícia al nostre país. Tot i que va haver algun error tècnic, finalment vam poder gaudir d’imatges i explicacions molt acurades de com podrem viure aquest joc (ho podeu veure a l’apartat de Notícies del 3XL.cat o a la secció de videojocs), llàstima no haver pogut provar la demo per un petit error d’última hora...
El segon dia va ser força més tranquil en quant a gent, però no per això menys intents. Vaig assistir a la trobada de bloggers, però per desgràcia només érem quatre gats i més que una trobada va ser una petita taula rodona, però va estar prou bé parlar d’aquesta experiència amb gent que dedica moltes hores al dia. Després vaig anar al concurs de karaoke i, de nou, ens va costar molt decidir qui es mereixia guanyar en les 6 categories...
Més tard, vam poder gaudir de les noves actuacions dels finalistes, que fins i tot es van atrevir a anar més enllà: els de Digimon em van llençar un peluix de la sèrie mentres digievolucionava i els de Bleach em van tirar una camisa a la cara i em van obligar a apartar-me de la taula de jurat, que van envair al final de l’actuació. Finalment, després de veure les actuacions, vam decidir que el guanyador d’una Play3 era el grup de Digimon, però si hagués estat per mi hagués preparat 20 Play3 per tots els finalistes, que durant una nit van aconseguir millorar notablement les seves actuacions.
I ara, les parts positives i negatives segons la meva opinió:
Negatives: potser la part de cultura hauria d’haver estat més gran, però és molt difícil i costós (en termes econòmics) aconseguir que el primer cop que es fa un esdeveniment d’aquestes característiques es pugui tenir absolutament de tot. La desgràcia d’haver de pagar 4’5 euros per un entrepà (però això no és culpa de l’organització, i és que els encarregats del Palau Sant Jordi van prohibir que es fessin demostracions culinàries o venda de menjar). Era difícil aconseguir un horari i saber a quina hora es feia cadascuna de les activitats puntuals, però si preguntaves a l’stand d’ADAM o als llocs on estava programat fer l’activitat rebies immediatament l’informació. El karaoke exterior no es va fer (però si s’hagués fet i hagués plogut, amb l’amenaça constant de pluja dels dies i les hores prèvies, s’haguessin perdut molts diners en aparells mecànics... era un risc molt gran i van estar encertats en no fer-ho). Arribar fins el lloc de l’esdeveniment era complicat i s’havia de caminar una estoneta si no s’agafava l’autobús. I per últim, la Maite es va acabar quedant afònica.
Positives: tot el demés. En cap moment et trobaves abandonat per l’organització i es respirava molta ilusió a l’ambient; l’orientació que se li havia donat a l’esdeveniment i l’esperit que es volia transmetre va arribar de ben segur a tothom i realment valia la pena comprar l’entrada. Es notava que qui estava organitzant no eren principiants i sabien el que es feien en tot moment durant l’esdeveniment. Eres molt ben acollit a qualsevol activitat i poca cua havies de fer per aconseguir entrar o participar en les propostes que hi havia al llarg del Palau. L’espai era tan gran que podies aprofitar per anar ràpid per qualsevol lloc encara que hi hagués molta gent. Les graderies ajudaven a veure les actuacions. L’ambient era molt familiar i fins i tot acabaves coneixent i parlant amb la gent que et trobaves en repetides ocasions o que volien comentar algunes coses. I per últim, el meu amic Adrimaster estava allà ^_^
Com a conclusió final només puc dir una cosa: espero que l’any que ve tinguem el II Japan Weekend ^__^
