Coneixia la flaca del president del Parlament Europeu per l’obra de Jaume Cabré, per alguna cosa va ser llibreter abans que polític, però el que no imaginava és que seguís el nostre novel·lista de moda tan de prop. Durant l’entrevista que li vam fer per Catalunya Ràdio, per cert, la primera a un mitjà de l’estat espanyol, ens va comentar que ja passava a la pàgina 100 del “Jo confesso”, que acaba de sortir en versió alemanya.

En un moment de l’entrevista, li vam posar a l’altre cantó del micròfon Jaume Cabré, i Schulz li va explicar com el violí, instrument que es converteix en gran protagonista de la novel·la, li despertava molts records personals. De l’època en què el seu pare, violinista aficionat, quan estava empresonat durant la guerra, va fabricar-se ell mateix un violí per poder tocar. Violí que Schulz encara conserva i que fa que en llegir el “Jo confesso” s’identifiqui amb el jove que el guarda com un tresor.

Va ser l’anècdota d’una entrevista en què Martin Schulz es va mostrar contundent en cada un dels temes que vam tocar. Des de l’ús del català al plenari -ho proposarà-, fins a la política d’austeritat, -ens portarà a la catàstrofe si no la complementen amb altres mesures. I fins i tot per criticar el comportament del seu país, que considera que sí que és solidari amb els altres països de l’eurozona, però que s’equivoca quan ho presenta com a caritat, perquè Berlín també se’n beneficia.