Són bones notícies les que ens dóna l’últim eurostat. Ja era hora. L’eurozona surt de la recessió. Es veu la llum al final del túnel, però encara mig tapada pel pes de dues realitats que fan mal:

-Que Espanya continua en recessió (un 0,3 %). Rebaixa la caiguda respecte a l’anterior trimestre (1,1%), però es manté com un dels tres únics països, i l’únic gran, de la zona euro que manté el PIB en negatiu. Els altres són Grècia i Xipre. Les previsions de la Comissió Europea, a més, són fosques: serà l’última de l’economia de l’euro a sortir de la recessió, i l’atur continuarà pujant fins arribar al 20,5 % el 2011.

Les dades de l’OCDE indiquen que l’atur està empobrint la societat espanyola. El 90% d’espanyols tenen dificultats per aconseguir una hipoteca i el 78% per obtenir un crèdit. Són els percentatges més alts de tota la Unió Europea.

-Que sortir de la recessió no comporta automàticament escapar-se de l’impacte de la crisi. Això portarà temps, i mentrestant ho seguirem pagant car, en termes d’atur per exemple.

Si la zona euro ha sortit de la recessió és per l’empenta d’Alemanya i França, que han enllaçat dos trimestres consecutius amb creixement positiu. L’economia alemanya, basada en l’exportació, va pagar més car que ningú la caiguda del comerç mundial, però també és la que més ràpidament es beneficia dels primers símptomes de recuperació.

He parlat de dues realitats i acabo amb un interrogant. Aquesta és una recuperació alimentada en part pels plans d’estímul que tots els governs han posat en marxa. Es mantindrà el creixement quan aquests plans de reactivació s’aturin? Quan s’acabi el diner públic per injectar-hi?