Arxius

Estas veient: març 2012
Categoria: General
Escrit per: Jaume Masdeu
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Combat entre Ricardo Dominguez i Rafael Ortiz (via wikipedia)


El verb florit d’un mexicà contrasta més que mai quan al costat li poses l’anglès mecànic d’un finlandès. A nivell d’oratòria, el secretari general de l’OCDE, Angel Gurría, desborda per tots els cantons el hieràtic comissari d’Economia, Olli Rehn. I quan els veus junts es nota més. Com a la presentació aquest dimarts a Brussel·les de l’estudi de l’OCDE sobre la zona euro.

És el Gurría que, per reclamar que s’augmenti la dotació del fons de rescat de l’euro, parla de “la mare de tots els tallafocs” per enviar un missatge als mercats que “als nostres fills no se’ls toca”, els dius que “jo tinc l’arma i per Déu!, i si la necessito, la faré servir”.
.Angel Gurría, secretari general OCDE, presentant l'informe sobre la zona euro


De moment, però, tot i l’oratòria, Gurría no ha convençut la menys expressiva però molt més poderosa Angela Merkel, que només accepta, i això molt a última hora, d’augmentar el fons de rescat fins als 700.000 milions d’euros. Res del bilió que demana l’OCDE.

Però, Gurría, sense desanimar-se, també ataca un altre dels tabús europeus. Reclama que el Banc Central intervingui més els mercats comprant deute dels països amb problemes. I aquesta vegada ho il·lustra amb un símil de boxa: és com si davant del combat de la teva vida, sortissis al ring amb un braç lligat a l’esquena; podràs intentar mantenir el rival a distància, però no clavar-li un ganxo directe a la mandíbula.

I aquí va sonar la campana i es va acabar l’assalt. El combat entre els mercats i l’euro continua.

Categoria: General
Escrit per: Jaume Masdeu
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Bart de Weber

L’independentista més influent de tot Flandes, Bart de Weber, ha culminat una autèntica metamorfosi. No política, és tant o més independentista que abans, però sí física. Ha perdut més de 20 quilos gràcies a una dieta estricta. Només verdures i últimament s'ha permès afegir-hi carn i peix. Res més. Per un belga, per un flamenc, passar de xocolata i de gofres és un sacrifici que de Weber ha assumit, diu, més per qüestions de salut que d’imatge política.

Tampoc no li anirà malament. En les pròximes eleccions municipals, el lema del seu partit és "La força del canvi" ("De kracht van verandering")I la seva imatge, francament, s’ha transformat.

De Weber perd quilos, segons la bàscula, i guanya vots, segons els sondejos. La seva Nova Aliança Flamenca, instal·lada en l’oposició a Bèlgica, al govern a Flandes, suma i suma intencions de vot. L’última enquesta li pronostica un 38% dels vots flamencs. Les expectatives polítiques de l’aprimat Bart de Weber estan pels núvols.
Categoria: General
Escrit per: Jaume Masdeu
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera

"Le plat pays" de Jacques Brel


Apareixien les llàgrimes als ulls dels bregats socorristes suïssos mentre extreien els petits cossos de les ferralles de l'autocar; banyaven també els angoixats rostres dels familiars de les víctimes, i les carones infantils dels companys de classe de Lommel i Heverlee, dues localitats flamenques a tocar de la frontera amb Holanda. Fins i tot, tinc la molt subjectiva impressió que pels carrers de Brussel·les flotava la gravetat en l’ambient. El pla país està de dol, i és d'aquells dols que toquen tothom: 22 escolars d'entre 10 i 12 anys, 4 monitors i 2 xofers morts.

I aquesta vegada, els mitjans ho hem fet bé. Ràdios, teles i diaris belgues han informat de manera força àgil, no és habitual, i sobretot amb tota la cura. Ni una imatge de més, ni morbo d'escenes de familiars desorientats confrontats per força amb la càmera, i això sí, s'hi han llançat de manera exhaustiva, pràcticament sense interrupció, repetint i repetint els fets coneguts mentre esperaven conèixer-ne de nous.

Un dia en què, segons l'encertada frase del seu primer ministre, Elio di Rupo, sobraven les paraules: perdre un adult és dramàtic, perdre un nen no hi ha paraules que valguin. Les paraules que van sonar més fort són les que va transmetre per telèfon al seu pare una nena de 12 anys: era fosc, he sentit un gran cop, tots els seients han sortit volant, i m’he trobat bloquejada entre dos seients. Era la veu d'una supervivent, amb les dues cames i un braç trencat, però supervivent en el país on les catedrals són les úniques muntanyes i que avui plora els seus morts més joves.
Categoria: General
Escrit per: Jaume Masdeu
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Probablement, molts no us n’heu ni adonat, però acabem de prolongar el mandat del president del consell europeu fins al novembre del 2014. De qui? Doncs, de Herman Van Rompuy, tan especialista en passar desaparecebut que els seus partidaris en fan virtut.

Un flamenc que es confessa enemic de la passió: “Detesto la passió. Sempre acaba malament. No importa quina passió, per una ideologia, passió per l’amor”. Declaració de principis que, almenys en el camp professional, puc certificar que porta a la pràctica: de passions no n’aixeca.
Amb comptades aparicions davant la premsa, nombrosos discursos a les universitats catòliques, calculat ús del twitter, i agenda poc carregada s’ha guanyat el suport dels 27 primers ministres que hi veuen un empleat útil que no fa ombra al seus lideratges respectius. Sobretot ha deixat satisfet els dos grans, Merkel i Sarkozy, que hi han trobat sempre un agent servicial. Si es buscava un empleat, n’han trobat un de bo. Un negociador hàbil disposat a arraconar el seu ego a la recerca d’un comú denominador.

Si algú pensava en un líder per potenciar la imatge d’Europa, no és el cas. Hem afegit un nou càrrec, un president, a l’entramat institucional europeu, però no hem sumat ni més presència, ni més visió. Fins al punt que, tenint en compte que el primer que estrena una nova funció és qui li dóna la forma definitiva, podem concloure que Van Rompuy ha matat el president que ens havia de liderar i de representar de cara fora, i ha consagrat el secretari, el coordinador dels treballs interns.

06/03/2012: "Kill Bill" europeu

Categoria: General
Escrit per: Jaume Masdeu
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera


Si la intenció era promoure la imatge d’Europa i presentar-la com una força de pau al món, l'objectiu ha quedat totalment frustrat. Aquest vídeo, dissenyat per la Direcció General d'Ampliació de la Comissió Europea, ha rebut tantes acusacions de racista, sexista i imperialista, i això que només dura 2 minuts, que els seus responsables han hagut de córrer a retirar-lo de la circulació.

Dos minuts en què aquesta versió institucional de "Kill Bill", pretesament dirigida al públic jove i inspirada en pel·lícules d'arts marcials i jocs de vídeo mostra una noia blanca, atractiva, enfundada en una granota groga, representa Europa, que s'enfronta a tres agressors, un sultà que levita, un guerrer asiàtic i un lluitador negre. La noia els calma i els derrota amb la seva superior pau espiritual.

Tot acaba en una escena de pau i harmonia que no és el que ha provocat precisament, tranquil·litat, al director general de l'ampliació, Stefano Sannino, que, en les seves disculpes, argumenta que havien triat aquesta mescla d'arts marcials: king fu, capoeria i kalaripayattu per atreure públic jove i despertar la seva curiositat per una "important política de la Unió Europea".

(N'he fet una crònica pel Mapamundi de Catalunya Ràdio)
Categoria: General
Escrit per: Jaume Masdeu
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
El bon alumne ha sortit del paper que s’havia autoimposat des que va arribar a la Moncloa. El Rajoy que rebia des de Brussel.les elogis continuats per les retallades, aplaudiments per la reforma laboral i citacions com a exemple a seguir, ha pressionat molt els últims dies la comissió europea perquè li rebaixin de forma immediata l’objectiu de dèficit per al 2012, aquest 4’4 per cent que, si s’ha d’aplicar, requerirà mesures dràstiques.

Però, Brussel.les no cedeix. L'ofensiva no ha funcionat. La Comissió Europea exigeix primer tenir proves de les retallades que aplicarà aquest any, les que inclourà al pressupost, i també explicacions sobre el forat inesperat del dèficit del 2011. I és que la comissió europea tem repetir errors del passat i debilitar les normes que garanteixen la disciplina als comptes públics, i alhora intenta evitar el greuge comparatiu. Com justifiques la rebaixa per Espanya quan a Bèlgica li has fet rectificar el pressupost i a Hongria l’has sancionada congelant els fons de cohesió?

Probablement, la comissió europea ho acabarà acceptant, però només quan tingui arguments sòlids per justificar-ho i proves dels esforços en marxa, perquè, aquí, a Brussel.les, ja tots s’han tornat com Sant Tomàs, si no ho veuen no s’ho creuen. I aquest procés porta temps. Per obtenir la rebaixa, Rajoy, i tots nosaltres, haurem d'esperar.