Paul Auster
La setmana que ve surt al carrer "Invisible", la nova novel•la de Paul Auster (Edicions 62), amb traducció d'Albert Nolla (en farem la ressenya en aquest blog), i la polèmica està servida, després de les crítiques a favor i en contra que està rebent als Estats Units, cosa que, d'altra banda, no és novetat: com diu Salman Rushdie, aquest és el destí de qualsevol llibre (agradar a uns lectors, i desagradar als altres). La unanimitat total només existeix a les dictadures. Cal recordar que no es pot agradar a tothom: a casa nostra, un partit que guanyés unes eleccions amb el seixanta per cent dels vots -o sigui, que hagués agradat al seixanta per cent dels electors- ho celebraria com una gran victòria. De moment, aquesta possibilitat entra en el terreny de la ficció.

Tornant a Auster: les seves darreres novel•les -exceptuant "El llibre de les il•lusions"- no han estat a l'altura de les primerenques. Diu el crític de "The New York Times", però, que ara ens trobem davant la millor obra d'Auster. Per contra, el polèmic James Wood, a "The New Yorker", la deixa per terra. El mateix li ha passat, si fa no fa, a John Banville amb "Infinites", encara inèdita en català. Avui Paul Auster parla del tema en una entrevista que publica "La Vanguardia": "La meva dona Siri -de viatge- m'ha trucat i m'ha dit que és com si un desconegut et clava un cop de puny al carrer." Amb tot, Paul Auster afirma que des de fa 4 o 5 anys no llegeix les crítiques. Explica que ha trigat mig any a escriure "Invisible", que ja té una altra novel•la enllestida; que no és un escriptor cinematogràfic, perquè en les seves novel•les hi ha poc diàleg, i que "tal vegada la veritat és invisible". Auster, si no existís, s'hauria d'inventar. Com ha dit l'escriptor i crític Rodrigo Fresán, és com la Coca-cola.

PD: quan Auster no era famós, estava considerat un escriptor de culte entre alguns dels millors escriptors catalans.