08/02/2010: Les mentides se'ns veuen a la cara?
FERRAN RAMON CORTÈS “Mentida i engany”
“Mentir no és complicat. El que és complicat és aguantar una mentida en el temps. Quan un menteix, haurà de tenir una bona explicació per qui li demani, i recordar-la, perquè en el moment menys pensat, i quan ja s’hagi donat l’episodi per tancat, algú tornarà a preguntar, i si no som ràpids en la resposta quedarem en evidència. A més en el decurs d’una mentida, acostumem a improvisar respostes a preguntes que no haviem previst, creant un grapat de mentides addicionals. Es requereix una habilitat prodigiosa per recordar-les i tenir-les molt presents, per evitar delatar-nos”.
“Mentir no és complicat. El que és complicat és aguantar una mentida en el temps. Quan un menteix, haurà de tenir una bona explicació per qui li demani, i recordar-la, perquè en el moment menys pensat, i quan ja s’hagi donat l’episodi per tancat, algú tornarà a preguntar, i si no som ràpids en la resposta quedarem en evidència. A més en el decurs d’una mentida, acostumem a improvisar respostes a preguntes que no haviem previst, creant un grapat de mentides addicionals. Es requereix una habilitat prodigiosa per recordar-les i tenir-les molt presents, per evitar delatar-nos”.
05/02/2010: Creences limitadores
CRISTINA LLAGOSTERA “10 passes en el camí cap a la llibertat”
“Ens hem d’atrevir a explorar-nos per arribar a conèixe’ns i per donar les passes que ens permetin ser i expressar-nos tal com són. Potser per aquesta raó l’objectiu de sentir-nos lliures és el més desitjat, però també el més temut. Aquests deu exercicis et poden ajudar a fer aquest camí:
1. Coneixe’t millor: és un pas indispensable per ser lliure, i implica recorrer el procés que ens ha portar a formar la nostra personalitat. Defineix-te utilitzant 5 paraules, i escriure també 5 defectes o limitacions que creguis tenir i 5 qualitats o recursos personals. Finalment pots escriure la teva autobiografia per descobrir la relació entre la teva història i el teu present i ser més conscient dels papers amb els que t’has identificat a la vida.
2. Treu-te la màscara: és el que decidim mostrar als altres, i que no sempre està en coherència amb la nostra essència. Per sentir llibertat personal és necessari reconèixer aquesta màscara.
3. Escolta les teves emocions: perque ens parlen de com ens afecta el que passa. Per identificar-les pregunta’t en diferents moments “Què és el que ara sento?” Escolta tant els sentiments i emocions com les sensacions físiques.
4. Descobreix els teus desitjos, i escolta’ls per conduir realment la pròpia vida; malgrat que entrin en contradicció amb els dels altres.
5. Allibera’t de la culpa. La culpa útil senyala que hem fet alguna cosa que va en contra del nostre codi intern de normes i creences, que ens permet rectificar. La culpa estèril ens pot esclavitzar i forçar-nos a renunciar a ser el que som per excés d’autoexigència, per seguir els mandats i els judicis dels altres. Quan aparegui la culpa, pregunta’t ¿Quina és la norma transgredida? ¿És una culpa útil o esteril?.
6. Mostra la teva opinió, tot i que sigui diferent, ens permet refermar-nos com a persones.
7. Expressa’t amb llibertat, de manera creativa i terapeutica, amb la paraula, el cos, la música, les arts plàstiques.
8. Aprendre a decidir, centrats en els propis principis. A la vegada de prendre una decisió escolta la raó i l’emoció i intenta integrar-les.
9. Atreveix-te a experimentar. Atreveix-te a sortir dels límits de les pròpies creences, pors i inseguritats, i obre tots els teus sentits.
10. Estima’t tal com ets. Descobrir la pròpia essència vol dir acceptar-nos tal com som, intentant millorar el que podem i estimant-nos profundament.
“Ens hem d’atrevir a explorar-nos per arribar a conèixe’ns i per donar les passes que ens permetin ser i expressar-nos tal com són. Potser per aquesta raó l’objectiu de sentir-nos lliures és el més desitjat, però també el més temut. Aquests deu exercicis et poden ajudar a fer aquest camí:
1. Coneixe’t millor: és un pas indispensable per ser lliure, i implica recorrer el procés que ens ha portar a formar la nostra personalitat. Defineix-te utilitzant 5 paraules, i escriure també 5 defectes o limitacions que creguis tenir i 5 qualitats o recursos personals. Finalment pots escriure la teva autobiografia per descobrir la relació entre la teva història i el teu present i ser més conscient dels papers amb els que t’has identificat a la vida.
2. Treu-te la màscara: és el que decidim mostrar als altres, i que no sempre està en coherència amb la nostra essència. Per sentir llibertat personal és necessari reconèixer aquesta màscara.
3. Escolta les teves emocions: perque ens parlen de com ens afecta el que passa. Per identificar-les pregunta’t en diferents moments “Què és el que ara sento?” Escolta tant els sentiments i emocions com les sensacions físiques.
4. Descobreix els teus desitjos, i escolta’ls per conduir realment la pròpia vida; malgrat que entrin en contradicció amb els dels altres.
5. Allibera’t de la culpa. La culpa útil senyala que hem fet alguna cosa que va en contra del nostre codi intern de normes i creences, que ens permet rectificar. La culpa estèril ens pot esclavitzar i forçar-nos a renunciar a ser el que som per excés d’autoexigència, per seguir els mandats i els judicis dels altres. Quan aparegui la culpa, pregunta’t ¿Quina és la norma transgredida? ¿És una culpa útil o esteril?.
6. Mostra la teva opinió, tot i que sigui diferent, ens permet refermar-nos com a persones.
7. Expressa’t amb llibertat, de manera creativa i terapeutica, amb la paraula, el cos, la música, les arts plàstiques.
8. Aprendre a decidir, centrats en els propis principis. A la vegada de prendre una decisió escolta la raó i l’emoció i intenta integrar-les.
9. Atreveix-te a experimentar. Atreveix-te a sortir dels límits de les pròpies creences, pors i inseguritats, i obre tots els teus sentits.
10. Estima’t tal com ets. Descobrir la pròpia essència vol dir acceptar-nos tal com som, intentant millorar el que podem i estimant-nos profundament.
04/02/2010: Diners i parella
DORA SALIVE “Diners i parella”
“Idees per gestionar millor els diners.
1. Parleu dels assumptes que es considerin desequilibrats de la relació. Prendre decisions temporalment, no fer ni acords ni negociacions per sempre, som adults i posem les pautes, podem reconsidar-les i canviar-les.
2. Comenceu per canviar. Quan una persona de la relació canvia l’altra s’hi veu obligada. Insisteix en que les qüestions de diner es gestionin en parella.
3. Practiqueu la generositat tan verbal com d’acció. Doneu més del que rebeu a nivell afectiu i veure-ho que amb aquest desequilibri l’altre intentarà re-equilibrar la relació donant.
4. Una parella exitosa ha de ser la combinació de voler ser estimat, voler rebre i voler estimar a l’altre, voler donar. Demaneu el que desitgeu i necessiteu, permeteu que us demanin i no ho sentiu tot com un reclam.
5. Busqueu espais específics per parlar dels problemes econòmics i no deixeu que el tema envaeixi tots els moments.
6. La parella pot fer l’esforç de centrar-se en el que tenen (sentiments d’abundància) i no el que no tenen (sentiments de buit).
7. El més important. Pregunteu-vos si el problema són realment els diners. Quan tenim problemes amb els diners és perque hi ha problemes ocults de poder, afecte, valoració, compromís o sexe.
“Idees per gestionar millor els diners.
1. Parleu dels assumptes que es considerin desequilibrats de la relació. Prendre decisions temporalment, no fer ni acords ni negociacions per sempre, som adults i posem les pautes, podem reconsidar-les i canviar-les.
2. Comenceu per canviar. Quan una persona de la relació canvia l’altra s’hi veu obligada. Insisteix en que les qüestions de diner es gestionin en parella.
3. Practiqueu la generositat tan verbal com d’acció. Doneu més del que rebeu a nivell afectiu i veure-ho que amb aquest desequilibri l’altre intentarà re-equilibrar la relació donant.
4. Una parella exitosa ha de ser la combinació de voler ser estimat, voler rebre i voler estimar a l’altre, voler donar. Demaneu el que desitgeu i necessiteu, permeteu que us demanin i no ho sentiu tot com un reclam.
5. Busqueu espais específics per parlar dels problemes econòmics i no deixeu que el tema envaeixi tots els moments.
6. La parella pot fer l’esforç de centrar-se en el que tenen (sentiments d’abundància) i no el que no tenen (sentiments de buit).
7. El més important. Pregunteu-vos si el problema són realment els diners. Quan tenim problemes amb els diners és perque hi ha problemes ocults de poder, afecte, valoració, compromís o sexe.
03/02/2010: Feliç nou dia
DESIDERATA, monja de Baltimore (1693)ç
1 . Camina plàcidament entre el soroll i la pressa, i recorda que la pau resideix en el silenci.
2 . Viu en bons termes amb tot el món sempre que puguis.
3. Dóna la teva veritat tranquil•la i clarament: escolta els altres, fins i tot a l'avorrit i a l'ignorant, també tenen la seva.
4 . Evita les persones sorolloses i agressives, no facis vexacions al teu esperit.
5. Si et compares amb altres, pots tornar-te vanitós o amarg, ja que sempre hi haurà persones més grans i més petites que tu.
6 . Gaudeix dels teus èxits així com dels teus plans.
7 . Mantingues interès en la teva pròpia carrera, encara que sigui humil.
8 . Sigues tu mateix. Especialment, no fingeixis afectes.
9 . No t'angoixis amb fantasies. Molts temors neixen de la fatiga i la solitud.
10 . Sigues amable amb tu mateix. Ets una criatura de l'univers, no menys que els arbres i les estrelles: tens dret a estar aquí.
11 . Amb totes les seves farses, treballs i somnis trencats, aquest continua sent un món bonic. Per tant: esforça't a ser feliç.
1 . Camina plàcidament entre el soroll i la pressa, i recorda que la pau resideix en el silenci.
2 . Viu en bons termes amb tot el món sempre que puguis.
3. Dóna la teva veritat tranquil•la i clarament: escolta els altres, fins i tot a l'avorrit i a l'ignorant, també tenen la seva.
4 . Evita les persones sorolloses i agressives, no facis vexacions al teu esperit.
5. Si et compares amb altres, pots tornar-te vanitós o amarg, ja que sempre hi haurà persones més grans i més petites que tu.
6 . Gaudeix dels teus èxits així com dels teus plans.
7 . Mantingues interès en la teva pròpia carrera, encara que sigui humil.
8 . Sigues tu mateix. Especialment, no fingeixis afectes.
9 . No t'angoixis amb fantasies. Molts temors neixen de la fatiga i la solitud.
10 . Sigues amable amb tu mateix. Ets una criatura de l'univers, no menys que els arbres i les estrelles: tens dret a estar aquí.
11 . Amb totes les seves farses, treballs i somnis trencats, aquest continua sent un món bonic. Per tant: esforça't a ser feliç.
02/02/2010: Arrisca't
MIRIAM SUBIRANA “Superar els teus límits”
“Podem crear pensaments positius amb la pràctica de la meditació, centrant-nos en crear unes afirmacions que enforteixin l’autoestima. Crear una afirmació que ens vingui de gust sentir i viure, com per exemple “Respecto la meva intuïció”, “Tinc la consciència neta”, Sóc un ser de pau”, “Sóc lliure per ser feliç”, “jo puc”, “Sóc valent”, “sóc fort”, “Confio”, “Accepto”, “perdono”. Siguem creatius i generem una llista de pensaments associats amb l’afirmació triada i visutalitzem els sentiments o les imatges associades.
A l’hora de meditar, hem de mantenir-nos atents, centrats i alerta. Si ens distreiem, tornem de nou a l’afirmació. Hem de ser conscients del que passa a la ment. Allunyar-la activament dels pensaments que la distreuen. Aprendre a deixar anar allò que ens provoca patiment i ens empresona en una espiral de pensaments dolorosos”.
“Podem crear pensaments positius amb la pràctica de la meditació, centrant-nos en crear unes afirmacions que enforteixin l’autoestima. Crear una afirmació que ens vingui de gust sentir i viure, com per exemple “Respecto la meva intuïció”, “Tinc la consciència neta”, Sóc un ser de pau”, “Sóc lliure per ser feliç”, “jo puc”, “Sóc valent”, “sóc fort”, “Confio”, “Accepto”, “perdono”. Siguem creatius i generem una llista de pensaments associats amb l’afirmació triada i visutalitzem els sentiments o les imatges associades.
A l’hora de meditar, hem de mantenir-nos atents, centrats i alerta. Si ens distreiem, tornem de nou a l’afirmació. Hem de ser conscients del que passa a la ment. Allunyar-la activament dels pensaments que la distreuen. Aprendre a deixar anar allò que ens provoca patiment i ens empresona en una espiral de pensaments dolorosos”.
01/02/2010: Actitud davant el càncer
Dr. MIQUEL MASGRAU “L’actitud davant del càncer”
“La importància del factor mental és innegable. En els anys seixanta es va portar a terme un estudi en l'Universitat de Ohio sobre les malalties del cor, alimentant uns conills amb productes altament tòxics per bloquejar les seves artèries. Els resultats es van notar en tots el grups de conills excepte en un, el qual curiosament presentava un 60% menys de símptomes nefastos. No hi havia cap element en la fisiologia dels conills que pugués explicar una millor tolerància a una dieta tòxica, fins que es va descubrir per casualitat que l'estudiant encarregat de donar-los-hi de menjar solia mimar-los. Els tenia a les mans i era carinyós amb ells durant uns minuts abans de donar-los el menjar; i aquesta senzilla diferència respecte els altres conills els permetia suportar millor la dieta tòxica. Aquest tipus d'experiments s'ha tornat a repetir: uns conills eren tractats de manera neutra, mentre que als demés se'ls tractava amb afecte i els resultats varen ser idèntics als de l’estudi anterior. Una vegada més, el mecanisme ocult en aquesta classe d'immunitat és misteriós; sembla mentida que l'evolució hagi construït en la ment del conill una resposta immunitzadora que es vegi estimulada per l’afecte humà”.
“La importància del factor mental és innegable. En els anys seixanta es va portar a terme un estudi en l'Universitat de Ohio sobre les malalties del cor, alimentant uns conills amb productes altament tòxics per bloquejar les seves artèries. Els resultats es van notar en tots el grups de conills excepte en un, el qual curiosament presentava un 60% menys de símptomes nefastos. No hi havia cap element en la fisiologia dels conills que pugués explicar una millor tolerància a una dieta tòxica, fins que es va descubrir per casualitat que l'estudiant encarregat de donar-los-hi de menjar solia mimar-los. Els tenia a les mans i era carinyós amb ells durant uns minuts abans de donar-los el menjar; i aquesta senzilla diferència respecte els altres conills els permetia suportar millor la dieta tòxica. Aquest tipus d'experiments s'ha tornat a repetir: uns conills eren tractats de manera neutra, mentre que als demés se'ls tractava amb afecte i els resultats varen ser idèntics als de l’estudi anterior. Una vegada més, el mecanisme ocult en aquesta classe d'immunitat és misteriós; sembla mentida que l'evolució hagi construït en la ment del conill una resposta immunitzadora que es vegi estimulada per l’afecte humà”.
29/01/2010: L'homeopatia
SAMUEL HAHNEMANN, el creador de l’homeopatia.
Samuel Hahnemann va néixer el 1755 en una família pobra d’Alemanya i va haver de treballar de molt jove; als 12 anys ja impartia classes particulars de grec. Més tard es va convertir en un escriptor prolífic, traductor, doctor, químic i farmacòleg; i fent una sèrie d’experiments pel seu compte va descobrir als 35 anys l’homeopatia.
Samuel Hahnemann es va convertir en una celebritat mèdica el 1799 gràcies al seu èxit inicial en l’epidèmia d’escarlatina que va assolar Alemanya, només tres anys abans del descobriment oficial de l’homeopatia. El doctor Hahneman va aconseguir resultats tan fascinants en la prevenció i el tractament d’aquesta malaltia mortífera que ben aviat molts metges van elogiar la seva pràctica clínica i van començar a elogiar la disciplina.
Samuel Hahnemann va néixer el 1755 en una família pobra d’Alemanya i va haver de treballar de molt jove; als 12 anys ja impartia classes particulars de grec. Més tard es va convertir en un escriptor prolífic, traductor, doctor, químic i farmacòleg; i fent una sèrie d’experiments pel seu compte va descobrir als 35 anys l’homeopatia.
Samuel Hahnemann es va convertir en una celebritat mèdica el 1799 gràcies al seu èxit inicial en l’epidèmia d’escarlatina que va assolar Alemanya, només tres anys abans del descobriment oficial de l’homeopatia. El doctor Hahneman va aconseguir resultats tan fascinants en la prevenció i el tractament d’aquesta malaltia mortífera que ben aviat molts metges van elogiar la seva pràctica clínica i van començar a elogiar la disciplina.
28/01/2010: Lliçons espirituals dels gats
THÉOPHILE GAUTIER, poeta i dramaturg
“El gat acompanya les nostres hores de solitud, malenconia i dificultat. Pot quedar-se vetllades senceres sobre els teus genolls, roncant satisfet, feliç de trobar-se amb tu, i prescindeix de la companyia d'animals de la seva pròpia espècie. Els gats es complauen en el silenci, l'ordre i la quietud, i cap lloc els convé millor que l'escriptori d'un home de lletres. És una missió molt difícil guanyar-se l'afecte d'un gat; serà el teu amic si sent que ets digne de la seva amistat, però mai serà el teu esclau.”
“El gat acompanya les nostres hores de solitud, malenconia i dificultat. Pot quedar-se vetllades senceres sobre els teus genolls, roncant satisfet, feliç de trobar-se amb tu, i prescindeix de la companyia d'animals de la seva pròpia espècie. Els gats es complauen en el silenci, l'ordre i la quietud, i cap lloc els convé millor que l'escriptori d'un home de lletres. És una missió molt difícil guanyar-se l'afecte d'un gat; serà el teu amic si sent que ets digne de la seva amistat, però mai serà el teu esclau.”
27/01/2010: Música i inconscient
Llegim al llibre “Diez minutos para sentirse zen” (Ed.Paidós) que “la musicoteràpia és una eina molt útil per aconseguir un estat de calma. És per això que s’utilitza amb dones embarassades amb ansietat o nens autistes. No es tracta d’escoltar música. Sinó que tal i com han constat els especialistes hi ha certes notes que amb instruments concrets, o certs tipus de veu que estan dotats de freqüències (entre els 41 Hz i els 300 Hz) que se senten per tot el cos i aporten sensació de calma. Cada freqüència pot aportar una virtut terapèutica concreta. Per exemple, la freqüència de 50 Hz és estimulant mentre que la freqüència de 110 Hz és més aviat relaxant”. “L’instrument més utilitzat en musicoteràpia és el contrabaix però algunes veus també s’usen per la seva qualitat terapèutica”
26/01/2010: Intel·ligència espiritual
FRANCESC TORRALBA “El cultiu de la Intel•ligència espiritual”
1. La pràctica freqüent de la soledat.
2. El gust pel silenci
3. La contemplació
4. L’exercici de filosofar
5. l’espiritualitat de l’art
6. El diàleg socràtic
7. L’exercici físic
8. El dolç no fer res, per activar la intel•ligència espiritual.
9. L’experiència de la fragilitat
10. La delectació musical
11. La pràctica de la meditació.
12. L’exercici de la solidaritat
1. La pràctica freqüent de la soledat.
2. El gust pel silenci
3. La contemplació
4. L’exercici de filosofar
5. l’espiritualitat de l’art
6. El diàleg socràtic
7. L’exercici físic
8. El dolç no fer res, per activar la intel•ligència espiritual.
9. L’experiència de la fragilitat
10. La delectació musical
11. La pràctica de la meditació.
12. L’exercici de la solidaritat
