12/03/2010: Guió de vida
ÀLEX ROVIRA “El guió de vida”
Elements del guió:
- Els mandats: fan referència a les prohibicions o inhibicions en el comportament del nen. Sempre es refereixen a la negació d’una activitat i estan en relació directa amb els desitjos, temors o disgustos de les figures parentals. Segons Berne els mandats són els missatges que arriben al nen (principalment de forma no verbal) a base de ser repetits dia rere dia pels seus pares o per les persones que tenen una forta influència emocional en ell o excepcionalment a causa d’una circumstància viscuda com a dramàtica.
- Les atribucions: que diuen al nen què ha de fer o ser. A diferència dels mandats que són de naturalesa limitadora, les atribucions carreguen el petit amb allò que s’espera o es desitja que sigui. La possible llista d’atribucions és il•limitada: “Ets com el teu oncle”, “ets igual que el teu avi”, “ets bo, dolent, llest, sa etc...” Etiquetes que a base de repetició, es poden penjar a la motxilla que modela la identitat d’un petit que busca ser estimat, protegit i reconegut”.
Elements del guió:
- Els mandats: fan referència a les prohibicions o inhibicions en el comportament del nen. Sempre es refereixen a la negació d’una activitat i estan en relació directa amb els desitjos, temors o disgustos de les figures parentals. Segons Berne els mandats són els missatges que arriben al nen (principalment de forma no verbal) a base de ser repetits dia rere dia pels seus pares o per les persones que tenen una forta influència emocional en ell o excepcionalment a causa d’una circumstància viscuda com a dramàtica.
- Les atribucions: que diuen al nen què ha de fer o ser. A diferència dels mandats que són de naturalesa limitadora, les atribucions carreguen el petit amb allò que s’espera o es desitja que sigui. La possible llista d’atribucions és il•limitada: “Ets com el teu oncle”, “ets igual que el teu avi”, “ets bo, dolent, llest, sa etc...” Etiquetes que a base de repetició, es poden penjar a la motxilla que modela la identitat d’un petit que busca ser estimat, protegit i reconegut”.
11/03/2010: Exercicis de PNL
ROBERT DILTS “Com canviar creences amb la PNL”
1. Identificar la persona amb la qual tenim dificultat per comunicar-nos. Visualitzar aquesta persona des de la primera posició i anomenar el tret que fa que la comunicació sigui difícil. Per exemple: rigidesa, insensible, incongruent, negatiu etc...
2. Visualitzar-se a un mateix interactuant. Posar nom al nostre propi comportament en relació amb l’altra persona. Per exemple: inquisitiu, irritat, espantat o disposat, etc...
3. Adonar-se com la nostra forma d’actuar reforça o desencadena el comportament de l’altra persona. ¿Si no hi fóssim tindria les mateixes reaccions?
4. Pensar de quines altres maneres podríem reaccionar davant d’aquella persona ¿Què et fa seguir actuant de la mateixa manera?
5. Mira com et tractes a tu mateix en aquesta relació. Per exemple: enfadat, inquisitiu, creatiu. Adona’t des d’on operen les respostes. ¿En quin sentit la teva resposta a tu mateix és un reflex del que fa l’altra persona?
6. Intercanvia les diferents posicions relacionades amb tu mateix i observa com es tranforma l’expressió de les reaccions.
7. Posa’t en el lloc de l’altra persona ¿Com es veu el teu comportament des d’aquella perspectiva? Des de la perspectiva d’aquesta persona ¿Què necessites o què vols per tu?
8. Adona’t com han canviat les teves reaccions i el teu punt de vista.
9. Continua intercanviant perspectives i possibilitats de resposta fins que sentis que la relació és molt més equilibrada i funcional.
1. Identificar la persona amb la qual tenim dificultat per comunicar-nos. Visualitzar aquesta persona des de la primera posició i anomenar el tret que fa que la comunicació sigui difícil. Per exemple: rigidesa, insensible, incongruent, negatiu etc...
2. Visualitzar-se a un mateix interactuant. Posar nom al nostre propi comportament en relació amb l’altra persona. Per exemple: inquisitiu, irritat, espantat o disposat, etc...
3. Adonar-se com la nostra forma d’actuar reforça o desencadena el comportament de l’altra persona. ¿Si no hi fóssim tindria les mateixes reaccions?
4. Pensar de quines altres maneres podríem reaccionar davant d’aquella persona ¿Què et fa seguir actuant de la mateixa manera?
5. Mira com et tractes a tu mateix en aquesta relació. Per exemple: enfadat, inquisitiu, creatiu. Adona’t des d’on operen les respostes. ¿En quin sentit la teva resposta a tu mateix és un reflex del que fa l’altra persona?
6. Intercanvia les diferents posicions relacionades amb tu mateix i observa com es tranforma l’expressió de les reaccions.
7. Posa’t en el lloc de l’altra persona ¿Com es veu el teu comportament des d’aquella perspectiva? Des de la perspectiva d’aquesta persona ¿Què necessites o què vols per tu?
8. Adona’t com han canviat les teves reaccions i el teu punt de vista.
9. Continua intercanviant perspectives i possibilitats de resposta fins que sentis que la relació és molt més equilibrada i funcional.
10/03/2010: Pare Nostre
SWAMI MUKTANANDA “El misteri de la ment”
“Un dia, aquesta llum explotarà i ho veurà tot. Veurà que l’univers sencer existeix dins d’ella. La llum divina de la consciència començarà a inundar-te els ulls i llavors la veuràs a tot arreu on miris. Veuràs la seva lluminositat en la gent, en els arbres, les roques i els edificis. Veuràs la mateixa consciència alçant-se amb cada pensament i sentiràs que passa per la teva ment; arreu on vagi la teva ment, trobaràs la teva pròpia consciència interior, el creador del mon. Veuràs que la totalitat de l’univers està continguda en tu mateix. . Sabràs que tot –totes les formes infinites del món- no són més que emanacions de la seva existència. T’adonaràs que ets tu qui es reflexa a tot arreu, i que és el teu propi reflex el que passa davant dels teus ulls. Tens dins teu aquest poder de trascendència sobre la vida dominada per l’ego. Pots donar-te la volta i mirar al teu interior, descobrir la teva naturalesa espiritual. Llavors podras viure cada dia, amb independència del que puguis estar fent, amb la sensació d’èxtasis que es deriva de trobar-se en el camí de la búsqueda sagrada”.
“Un dia, aquesta llum explotarà i ho veurà tot. Veurà que l’univers sencer existeix dins d’ella. La llum divina de la consciència començarà a inundar-te els ulls i llavors la veuràs a tot arreu on miris. Veuràs la seva lluminositat en la gent, en els arbres, les roques i els edificis. Veuràs la mateixa consciència alçant-se amb cada pensament i sentiràs que passa per la teva ment; arreu on vagi la teva ment, trobaràs la teva pròpia consciència interior, el creador del mon. Veuràs que la totalitat de l’univers està continguda en tu mateix. . Sabràs que tot –totes les formes infinites del món- no són més que emanacions de la seva existència. T’adonaràs que ets tu qui es reflexa a tot arreu, i que és el teu propi reflex el que passa davant dels teus ulls. Tens dins teu aquest poder de trascendència sobre la vida dominada per l’ego. Pots donar-te la volta i mirar al teu interior, descobrir la teva naturalesa espiritual. Llavors podras viure cada dia, amb independència del que puguis estar fent, amb la sensació d’èxtasis que es deriva de trobar-se en el camí de la búsqueda sagrada”.
09/03/2010: Energies emocionalment ecològiques
MERCÈ CONANGLA & JAUME SOLER “Corazón que siente, ojos que ven”
“7 principis de la gestió emocionalment ecològica de les relacions:
1. Principi d’autonomia: ajuda’t a tu mateix i els altres t’ajudaran (Nietzsche)
2. Principi de la Prevenció de Dependències: no facis pels altres allò que ells puguin fer per ells mateixos (Bhagavad Gita)
3. Principi del boomerang: tot el que fas als altres t’ho fas a tu mateix (Erich Fromm)
4. Principi del Reconeixement de la individualitat i la Diferència: no facis pels altres el que vulguis per tu... Ells poden tenir gustos diferents (Bernard Shaw)
5. Principi de la Moralitat Neutral: no facis als altres allò que no vulguis que et facin a tu (Confuci)
6. Principi d’Autoaplicació prèvia: no podràs fer ni donar als altres allò que no ets capaç de fer ni de donar-te a tu mateix.
7. Principi de la Neteja Relacional: tenim responsabilitat de fer neteja de les relacions fictícies, insanes, que obstaculitzen el nostre creixement personal”.
“7 principis de la gestió emocionalment ecològica de les relacions:
1. Principi d’autonomia: ajuda’t a tu mateix i els altres t’ajudaran (Nietzsche)
2. Principi de la Prevenció de Dependències: no facis pels altres allò que ells puguin fer per ells mateixos (Bhagavad Gita)
3. Principi del boomerang: tot el que fas als altres t’ho fas a tu mateix (Erich Fromm)
4. Principi del Reconeixement de la individualitat i la Diferència: no facis pels altres el que vulguis per tu... Ells poden tenir gustos diferents (Bernard Shaw)
5. Principi de la Moralitat Neutral: no facis als altres allò que no vulguis que et facin a tu (Confuci)
6. Principi d’Autoaplicació prèvia: no podràs fer ni donar als altres allò que no ets capaç de fer ni de donar-te a tu mateix.
7. Principi de la Neteja Relacional: tenim responsabilitat de fer neteja de les relacions fictícies, insanes, que obstaculitzen el nostre creixement personal”.
05/03/2010: Objectius
FRANCESC MIRALLES “El zen de l’empresa”
“Qui persegueix dos conills no en caça cap. La filosofia zen ens diu que l’èxit de les nostres activitats està en concentrar-se a trobar els objectius i després concentrar-se per aconseguir-los, i que si volem tenir un èxit segur que ens centrem en un sol objectiu. Per això és necessari que la nostra ment no es mogui de la meta perquè ja es mouen prou les circumstàncies. Diuen els mestres Zen que a banda de concentració en l’objectiu, ens cal talent i perseverança, perquè a vegades parlem massa del que farem i el temps se’ns escapa”.
“Qui persegueix dos conills no en caça cap. La filosofia zen ens diu que l’èxit de les nostres activitats està en concentrar-se a trobar els objectius i després concentrar-se per aconseguir-los, i que si volem tenir un èxit segur que ens centrem en un sol objectiu. Per això és necessari que la nostra ment no es mogui de la meta perquè ja es mouen prou les circumstàncies. Diuen els mestres Zen que a banda de concentració en l’objectiu, ens cal talent i perseverança, perquè a vegades parlem massa del que farem i el temps se’ns escapa”.
04/03/2010: El món és un mocador
ALBERT EINSTEIN, físic
“Els éssers humans formem part d’un tot que anomenem univers, en una part limitada pel temps i l’espai. Això no obstant, pensem i sentim com si estiguéssim separats de la resta, cosa que és una il•lusió òptica per part de la nostra consciència. Aquesta il•lusió és una presó que restringeix els nostres desitjos personals i el nostre afecte a les persones del nostre cercle immediat. La nostra tasca com a ésser humans és alliberar-nos d’aquesta presó i ampliar el cercle de compassió fins abastar tots els éssers vius i la natura en tota la seva bellesa.”
“Els éssers humans formem part d’un tot que anomenem univers, en una part limitada pel temps i l’espai. Això no obstant, pensem i sentim com si estiguéssim separats de la resta, cosa que és una il•lusió òptica per part de la nostra consciència. Aquesta il•lusió és una presó que restringeix els nostres desitjos personals i el nostre afecte a les persones del nostre cercle immediat. La nostra tasca com a ésser humans és alliberar-nos d’aquesta presó i ampliar el cercle de compassió fins abastar tots els éssers vius i la natura en tota la seva bellesa.”
03/03/2010: El canvi segons Wayne Dyer
El canvi també consisteix en treballar l’espiritualitat. Explica Wayne Dyer que Lao Tse deia que hi havia quatre virtuts. La primera virtut consistia en venerar qualsevol forma de vida, és a dir, respecte. La segona virtut és la sinceritat que no és res més que franquesa, la tercera virtut és la dolçor que es manifesta com a bondat en la nostra vida. La quarta virtut segons Lao Tse és donar recolzament que es manifesta essent servicial amb els altres.
02/03/2010: Jugar amb foc: infidels
WALTER RISO “Jugando con fuego”
“Comparar l’amant amb la parella estable no deixa de ser injust, i més quan s’està casat. L’aventura sempre es desenvolupa en un mitjà favorable, emocionant i molt plaent, mentre que la convivència en parella se les ha de veure amb els fills, la hipoteca, les malalties, la família de l’altre, la feina a casa i els problemes quotidians. Els amants es mouen en un llimb especialment construït pel seu desfogament i complaença, els matrimonis sobreviuen i lluiten, tot i que hi hagi amor. Tant és així que quan el mitjà ideal en què evoluciona l’aventura es modifica i els amants passen a ser una parella explícita i oberta al món, en la majoria dels casos la fascinació desapareix”
“Comparar l’amant amb la parella estable no deixa de ser injust, i més quan s’està casat. L’aventura sempre es desenvolupa en un mitjà favorable, emocionant i molt plaent, mentre que la convivència en parella se les ha de veure amb els fills, la hipoteca, les malalties, la família de l’altre, la feina a casa i els problemes quotidians. Els amants es mouen en un llimb especialment construït pel seu desfogament i complaença, els matrimonis sobreviuen i lluiten, tot i que hi hagi amor. Tant és així que quan el mitjà ideal en què evoluciona l’aventura es modifica i els amants passen a ser una parella explícita i oberta al món, en la majoria dels casos la fascinació desapareix”
01/03/2010: El ying i el yang a la vida quotidiana
Dr. MIQUEL MASGRAU “La medicina tradicional xinesa”
“El metge xinès agafa els signes i els va posant de costat, un al costat de l’altre, fins que aconsegueix una espècie de dibuix de la totalitat de la persona. Es el mateix que passa amb la terminologia xinesa. El llenguatge xinès consta de relativament poques paraules, i cadascuna d’elles enentenen un ampli camp semàntic. Cada paraula pot dir moltes coses. Pot ser un verb, pot ser un adjectiu, pot ser un nom, tot depèn del context; exactament igual passa en medicina. Res no significa. Cap símptoma no vol dir res per ell mateix. Tot depèn de la seva relació amb la totalitat. El món xinès és un món sense absoluts, en eque tot està íntimament relacionat. Res no es pot entendre fora del context.”
“El metge xinès agafa els signes i els va posant de costat, un al costat de l’altre, fins que aconsegueix una espècie de dibuix de la totalitat de la persona. Es el mateix que passa amb la terminologia xinesa. El llenguatge xinès consta de relativament poques paraules, i cadascuna d’elles enentenen un ampli camp semàntic. Cada paraula pot dir moltes coses. Pot ser un verb, pot ser un adjectiu, pot ser un nom, tot depèn del context; exactament igual passa en medicina. Res no significa. Cap símptoma no vol dir res per ell mateix. Tot depèn de la seva relació amb la totalitat. El món xinès és un món sense absoluts, en eque tot està íntimament relacionat. Res no es pot entendre fora del context.”
26/02/2010: No hi ha pares perfectes
DIDIER PLEUX, psicòleg
“Com que estan acostumats a aconseguir tot el que volen a través dels pares, molts nens acaben per no suportar la frustració. Això és un gran error, perquè la frustració és fonamental per a l'educació, i cal experimentar-la per ser conscients que no es pot fer tot ni es pot tenir tot a la vida.”
“Com que estan acostumats a aconseguir tot el que volen a través dels pares, molts nens acaben per no suportar la frustració. Això és un gran error, perquè la frustració és fonamental per a l'educació, i cal experimentar-la per ser conscients que no es pot fer tot ni es pot tenir tot a la vida.”
