03/03/2008: El còmic del 3XL.cat
Us estranya que escrigui després de tant temps? Sí? A mi també :P
Un bon dia estava pensant (wow!) que fa molt temps, al 3XL hi havia una tira còmica, que sense motiu aparent va desaparèixer. I així, tota motivada, vaig pensar "i per què no en fas tu una?". Creia que la idea no estava del tot malament, donaria un toc de color a la pàgina, i també d'interactuació. Així que em faig ficar a fer-ne una rapidíssimament per enviar-la a veure què els hi semblava als de dalt. Bé, per coses de la vida, la idea no va prosperar.
I ahir, dins del tren amb retard (ja sabeu el meu amor pels trens i transport públic en general), vaig tenir temps de sobres per arribar a la conclusió que ara escriuré.
Un bon dia estava pensant (wow!) que fa molt temps, al 3XL hi havia una tira còmica, que sense motiu aparent va desaparèixer. I així, tota motivada, vaig pensar "i per què no en fas tu una?". Creia que la idea no estava del tot malament, donaria un toc de color a la pàgina, i també d'interactuació. Així que em faig ficar a fer-ne una rapidíssimament per enviar-la a veure què els hi semblava als de dalt. Bé, per coses de la vida, la idea no va prosperar.
I ahir, dins del tren amb retard (ja sabeu el meu amor pels trens i transport públic en general), vaig tenir temps de sobres per arribar a la conclusió que ara escriuré.
24/04/2007: Una rosa per després de Sant Jordi
Ja ha passat Sant Jordi i les roses realment estaven a preus abusius. Per això, si no vols que et tornin a estafar de mala manera sempre pots recórrer a una solució millor: fer-te-la tu mateix! :D
Sí, Sant Jordi va ser ahir, però avui encara he vist gent amb roses així que encara esteu a temps de fer-la i regalar-la a aquella persona tan especial (o no, pot ser una rosa de conveniència, per quedar bé!). Fer-la, sí, ho heu llegit bé. Perquè regalar una rosa pot ser molt bonic i totes aquestes mandangues romàntiques, però ja em diràs què té de preciós una rosa al cap de pocs dies... la bellesa de la natura morta? Significa que la rosa plena de vida que ara està pansida és un símil al vostre amor? Per tots aquests motius, és millor fer una rosa de paper i, per tant, eterna. I de pas porta intrínsec el nostre esforç (i amor, si es dóna el cas), que també és un detall a valorar.
A partir d'aquí faig un copy-paste traduït al català del blog de l'Arekku, que és qui ha ideat aquesta rosa tan creativa (perquè no és la típica). De pas us recomano que llegiu els altres articles que té fets, que són de molt interès (interès sobretot pels afeccionats a Warmachine i altres).
Molt bé, anem al gra i posem el material:
Rosa
· Full de paper, preferiblement quadrat, però amb un DIN-A4 ja fa el fet.
· Essència de roses; no és imprescindible, però li dóna un toc únic.
Tija
· Filferro; el gruix no importa molt, però 1mm aproximadament està bé.
· Paper pinotxo de color verd fosc: és un paper rugós que es ven en rotllos.
· Cola blanca, sobren les paraules.
Sí, Sant Jordi va ser ahir, però avui encara he vist gent amb roses així que encara esteu a temps de fer-la i regalar-la a aquella persona tan especial (o no, pot ser una rosa de conveniència, per quedar bé!). Fer-la, sí, ho heu llegit bé. Perquè regalar una rosa pot ser molt bonic i totes aquestes mandangues romàntiques, però ja em diràs què té de preciós una rosa al cap de pocs dies... la bellesa de la natura morta? Significa que la rosa plena de vida que ara està pansida és un símil al vostre amor? Per tots aquests motius, és millor fer una rosa de paper i, per tant, eterna. I de pas porta intrínsec el nostre esforç (i amor, si es dóna el cas), que també és un detall a valorar.
A partir d'aquí faig un copy-paste traduït al català del blog de l'Arekku, que és qui ha ideat aquesta rosa tan creativa (perquè no és la típica). De pas us recomano que llegiu els altres articles que té fets, que són de molt interès (interès sobretot pels afeccionats a Warmachine i altres).
Molt bé, anem al gra i posem el material:
Rosa
· Full de paper, preferiblement quadrat, però amb un DIN-A4 ja fa el fet.
· Essència de roses; no és imprescindible, però li dóna un toc únic.
Tija
· Filferro; el gruix no importa molt, però 1mm aproximadament està bé.
· Paper pinotxo de color verd fosc: és un paper rugós que es ven en rotllos.
· Cola blanca, sobren les paraules.
19/04/2007: Figura invitada: Mokona!
Em plau i em satisfà posar fotografies d'una altra figura. Però el que em fa més contenta de tot és que no és una figura meva, sinó de la Shiana! Per fi algú que m'envia treballs seus!
En realitat la Shiana (és el nick que fa servir pel 3XL) és una amiga i col·legade guerra de la universitat. Ens vam coneixer a batxillerat i ha anat a espetegar a Belles Arts amb mi. És trampa!!! xD Però el que compta és que per fi li ha donat per enviar-me alguna cosa per completar el blog.
En realitat la Shiana (és el nick que fa servir pel 3XL) és una amiga i col·lega
15/04/2007: Les meves noves ulleres
Per fi tinc unes ulleres noves de trinca, per veure-hi bé per continuar fent mini-frikades!
La veritat és que amb les que tenia ja hi veia més aviat poc, i em causava bastants inconvenients a l'hora d'estar a classe. Bàsicament perquè és bastant delictiu el fet d'estudiar Belles Arts i no veure-hi -_-U
Últimament quan em ficava una mica lluny a l'hora de dibuixar el/la model... uff!! I pensar que ho he de dibuixar en un 100x70cm a tot detall... quins detalls? Si no en veig cap!!! @_@
Des de que tenia 4 anys que porto ulleres, i es pot dir que les he canviat vegades contades. Per què? Perquè a casa no els hi dóna la gana i jo no tinc calers per comprar-me'n unes. Només us dic que les que portava fins ara les vaig adquirir quan anava a EGB (Primària) i acabava d comprar una flauta. Una flauta!! Sabeu quants anys fa que no la toco???
La veritat és que amb les que tenia ja hi veia més aviat poc, i em causava bastants inconvenients a l'hora d'estar a classe. Bàsicament perquè és bastant delictiu el fet d'estudiar Belles Arts i no veure-hi -_-U
Últimament quan em ficava una mica lluny a l'hora de dibuixar el/la model... uff!! I pensar que ho he de dibuixar en un 100x70cm a tot detall... quins detalls? Si no en veig cap!!! @_@
Des de que tenia 4 anys que porto ulleres, i es pot dir que les he canviat vegades contades. Per què? Perquè a casa no els hi dóna la gana i jo no tinc calers per comprar-me'n unes. Només us dic que les que portava fins ara les vaig adquirir quan anava a EGB (Primària) i acabava d comprar una flauta. Una flauta!! Sabeu quants anys fa que no la toco???
04/04/2007: Little People - a tiny street art project
Feia temps que no trobava una cosa que em fascinés tantíssim: es tracta d'un projecte d'Art urbà, on l'artista londinenc Slinkachu, fa unes diminutes personetes a mà per abandonar-les en múltiples llocs d'arreu de Londres.
Si mai aneu a la capital, estigueu atents per veure si en trobeu cap (és difícil, ja que només medeixen 5mm). Poden estar al metro, al carrer, a dins d'edificis públics, lavabos, ... fent qualsevol tipus d'acció humana.
Si no podeu anar mai a Londres, sempre podeu comprar una de les làmines impreses que en dónen constància i que estàn a la venda de les seves petites obres.
Aquí us deixo uns exemples de la Little People. De pas us recomano profundament que visiteu el seu blog.
Si mai aneu a la capital, estigueu atents per veure si en trobeu cap (és difícil, ja que només medeixen 5mm). Poden estar al metro, al carrer, a dins d'edificis públics, lavabos, ... fent qualsevol tipus d'acció humana.
Si no podeu anar mai a Londres, sempre podeu comprar una de les làmines impreses que en dónen constància i que estàn a la venda de les seves petites obres.
Aquí us deixo uns exemples de la Little People. De pas us recomano profundament que visiteu el seu blog.
27/03/2007: Be water, my friend i la destrossa del pinzell
Després del macro-spoiler de segons quin blog i de la sorpresa de com alguns fan servir la massilla verda (cada dia s'apren alguna cosa nova), avui toquen les mini-lliçons de pintat.
Pintat escultòric, clar. Jo no us ensenyaré a pintar llenços a l'oli (perquè la tècnica no se'm dóna gaire bé, què voleu que hi faci? xP).
Pensareu que no és necessària cap tècnica per pintar una figura, oi? La cara color cru amb un toc de roig, com les mans, camiseta negra... i ja està. Doncs no és tan fàcil. Si ho feu així, tot del mateix color, quedarà com un tros de plàstic sense vida. Les ombres les has de pintar (txan txan txan!!!).
"Pintar amb ombres? Si la nostra roba és d'un sol color, sòlid; per què en una escultura no es pot pintar com a la vida real?". Això és el que em pregunten els més curiosos. Primer els hi dic que nosaltres no estem fets de pedra o material tan dur, ni tan dens; i després els hi dic que facin un acte de fè, que em facin cas i ho provin xD La diferència en el resultat és abismal.
Pintat escultòric, clar. Jo no us ensenyaré a pintar llenços a l'oli (perquè la tècnica no se'm dóna gaire bé, què voleu que hi faci? xP).
Pensareu que no és necessària cap tècnica per pintar una figura, oi? La cara color cru amb un toc de roig, com les mans, camiseta negra... i ja està. Doncs no és tan fàcil. Si ho feu així, tot del mateix color, quedarà com un tros de plàstic sense vida. Les ombres les has de pintar (txan txan txan!!!).
"Pintar amb ombres? Si la nostra roba és d'un sol color, sòlid; per què en una escultura no es pot pintar com a la vida real?". Això és el que em pregunten els més curiosos. Primer els hi dic que nosaltres no estem fets de pedra o material tan dur, ni tan dens; i després els hi dic que facin un acte de fè, que em facin cas i ho provin xD La diferència en el resultat és abismal.
19/03/2007: Va de pets
Com que fa dies que no actualitzo per diverses feinetes, us poso uns vídeos d'un tema una mica... compromès? Tabú? Però que tots i totes ens hi sentim profundament identificats, una cosa que tothom fa. Parlo, ni més ni menys, de les flatulències.
A qui no se li ha escapat mai un pet en un lloc públic o que no s'hagués de sentir? No sempre tenim un control total sobre ells, tard o d'hora es rebel·len i ens juguen una mala (i vergonyosa) passada. Però quan la tasca d'aguantar-ne un no es pot retenir més, només ens queda una solució... dissimular-lo. No només en temes d'oïda, sinó també en olfactius (l'avantatge que tenen els pets en ascensor, que són inodors).
I aquí en teniu una didàctica mostra, molt real i cotidiana (Si fins i tot a Korea ho fan!). Qui no s'ha aprofitat mai del típic indret sorollós perdeixar-lo caure tirar-se'l a gust? I si hi ha més gent, millor: així hi ha més presumptes culpables (o queda l'opció d'anar-se'n un tros més enllà i deixar la ferum enrere). En aquest cas es busca que no t'escolti la gent que espera el bus amb tu (mira que bé, ja tinc un entreteniment més per quan l'esperi!)
A qui no se li ha escapat mai un pet en un lloc públic o que no s'hagués de sentir? No sempre tenim un control total sobre ells, tard o d'hora es rebel·len i ens juguen una mala (i vergonyosa) passada. Però quan la tasca d'aguantar-ne un no es pot retenir més, només ens queda una solució... dissimular-lo. No només en temes d'oïda, sinó també en olfactius (l'avantatge que tenen els pets en ascensor, que són inodors).
I aquí en teniu una didàctica mostra, molt real i cotidiana (Si fins i tot a Korea ho fan!). Qui no s'ha aprofitat mai del típic indret sorollós per
