El passat divendres dia 30 de novembre els Nb! varem estar a la Taverneta de Ripoll un petit bar molt acollidor i on ens van donar un tracte inmillorable.
Varem sortir de Montornès cap allà a les 8, que és l'hora que haviem d'arribar al lloc en concret, amb lo qual vem arribar una hora més tard. Un cop allà la primera impressió va ser, on collons ens posarem aquí, i no se pas si hauriem d'haver portat la guitarra acústica millor. Però res allà estavem els No badis!!! a punt per muntar i provar sò amb l'equip d'en Jordi Rudé dels Pullover, des d'aquí el nostre més sincer agraiment. La veritat és que el so tot i no ser una sala de concerts era força correcte. Un cop provat so, ens van portar un bon sopar; amanida, pa amb tomàquet i embutits i quan ja no ens esperavem res més, botifarra amb patates, postres i cigaló com està establert.
Bé sobre quarts de 12 varem començar amb una bona parròquia per allà apalancada, entre ells en Xevi, Marcel i xicota dels Vall Folkska, en Jordi, Nuria i en Santi dels Pullover i una bona congregació de Ripollencs que ens van donar el caliu necessari per fer un dels concerts més divertits de la temporada i amb un Albert pletòric no com a baixista sinó com a showman, feia temps que no estava tant inspirat la veritat.
La veritat és que ens ho vem passar de P.M. i fins i tot vem improvitzar el tema "La Dolce vita" clàssic del 80's en català a petició de l'Albert assajant el baix entre cançó i cançó.
Bueno amb les felicitacions tant de la gent de la sala com de la resta de presents, vem tancar una nit pletòrica i un bolo d'aquells que et recorda perquè fas el que fas.

Moltes gràcies a tot i fons la propera!

Ahir dissabte 10 de novembre els NO BADIS!!! vem celebrar el 10è aniversari amb un concert al teatre teatre municipal de Montornès del Vallès.
Ja feia alguns mesos que portavem preparant aquest aconteixament el qual ens feia molta il·lusió donat que una dècada no és compleix cada dia.
Cap allà l'any 97 l'Albert Lloberas baixista de la formació i jo mateix en David Delgado guitarra i veu varem decidir muntar el projecte i des de llavors l'hem anat mantenint. Si bé no han estat deu anys seguits, donat que hi hagut algun paro intermig i que a més durant aquesta època hi hagut diferents canvis en la formació, els NO BADIS!!! sempre ens hem mantingut fidels al nostre estil i manera de fer arribant a l'estabiliat de la banda amb l'entrada d'en Jordi Delgado a la bateria.
En aquest concert varem voler fer alguna cosa especial i per això varem contar amb la companyia d'en Pep Vidal colaborador habitual dels NO BADIS!!! als teclats i també de l'Enric Codina Saxo Tenor dels Guaita'ls i d'en Xavi Fernàndez al saxo alt amic de la banda, a més del muntatge visual, que va anar a carrec de l'Albert Ll.. el qual ens va anar acompanyant de fons durant tot el concert amb un recull d'imatges de tot aquest temps, fotos, cartells, portades de maquetes, amics, etc...
Volem agrair l'assistència de tots els amics, familiars, fans, i tots en general els que veu passar per allà per donar-nos el suport necessari per continuar i per ser-hi sempre.
A més per finalitzar la vetllada varem convidar a una copa de cava a tots els assistens.

A tots moltes gràcies i fons aviat!!!!!

Ei!!

Ja us podem anunciar un parell de dates noves:

31/10/2007 - Castanyada a Montmeló
10/11/2007 - Festa de celebració dels 10 anys de NB!!! (estem acabant de concretar coses)

No perdeu el fil, que ben aviat tornarem amb notícies noves (Sortida definitiva del cd, activitats de celebració, etc!)

Fins aleshores,

JordiNB

El primer d'ells va ser a la sala Mariscal de L'Estartit. Un lloc prou conegut dins l'ambit musical català i amb una solera de més de 20 anys fent concerts.

La veritat és que el concert va anar força bé, llàstima la no massa afluència de gent que pel que ens van dir el pont de l'11 de setembre estava sent força tranquil. Nosaltres però vem fer el que millor sabem, fer passar una bona estona els que allà van decidir acostar-se i com no agrair als nostres/as incondicionals que ens segueixen a tot arreu la seva presència.

Com a nota curiosa d'aquest concert va ser la participació totalment esporàdica d'un tal Peter Wander....no se que de segon, un cognom holandès d'aquells inpronunciable però un figura de les 6 cordes, provador i demostrador de Marshall, guitarrista mercenari amb els Green Day a la gira europea, també d'Steve Vay i molts altres que ens va dir i que encara al·lucinem.
Bé, doncs això que va pujar a l'escenari i vem acabar els bisos amb ell de segon guitarra improvitzat i rematar-hoi varem fer una jam interpretant Smoke on the water del Deep Purple, Sympathy for the Devil del Rolling, Keep on walking on a free world del Neil Young i alguna més algunes purament instrumentals i altres amb la colaboració a la veu de la Núria cambrera de la sala i d'un improvitzat Jagger de més de 100kg.


Pel que fa al concert d'aquest diumenge a Montornès juntament amb en Gerard Quintana i dins el programa de la festa major podem dir que la cosa va ser un èxit, però esclar jugant a casa i amb una parroquia composada per pares, tiets, veins, amics i grupies a més de molt honorables ciutadants que passaven per allí, ja és el que s'esperava.

En Gerard Quintana va oferir un recital molt íntim acompanyat només per un guitarrista oferint un concert molt molt trànquil al més pur estil cantautor això sí va acabar amb el Far del sud i El boig de la ciutat dedicat als NO BADIS!!! cosa que li agraim, el que no sé si ens ho va dir per lo del boig o boijos o per allò que l'hauriem substituir d'ara endavant, bueno tant és, sigui com sigui moltes gràcies.

Doncs la resta va anar rodat, tothom esperant-nos i participant en tot moment cantant amb nosaltres, ballant, etc... Llàstima que el meu amplificador en la cançó Ja ha arribat l'estiu va fer una amago de deixar de sonar però només va ser uns sust.

Bé ara només ens queda preparar la propera que si tot va bé serà al matiex escenari a finals d'octubre o principis de novembre on els NO BADIS!!! farem el concert del nostre 10è aniversari i esperem que sigui un agran festa com la del diumenge.


Arreveure!!!

Doncs si, la veritat és que ja hem tornat de vacances i amb les piles ben carregades dos concerts seguits.

El primer a St. Quirze del Vallès juntament amb els Sota Zero el divendres 31 d'agost i el segon dissabte 1 a St. Perpetua de la Mogoda en el segon FESTOUR de la temporada on hi van participar Pell de Serp, Obrint Pas, Sota Zero, No Badis!!!, Plou com mai i l'Home Invisible.

Bé, el divendres la veritat és que va anar prou bé força gent que es va anar animant en el decurs del concert fins acabar amb una entregada parroquia cap al final del bolo ballant el medley funky i cantant la rumba també, una bona tornada de vacances.
Pel que fa als Sota Zero des d'aquí les mes sinceres felicitacions xavalins un so realmet potent i una festa assegurada on el funky es barreja amb la rumba i el reggae i per acabar una versió molt bona de "C'est la vie" de Chuck Berri amb un Manu pletòric.

Al dissabte a St. Perpetua la cosa va anar diferent, més hores de música més bandes i el nostre torn després d'Obrint Pas, que van sonar de P.M molt potents i festius. Com ja haviem previst en acabar els Obrint i malgrat la crida a no marxar del seu cantant tot anunciant-nos, cosa que des d'aquí li volem agrair, la gent es va començar a dispersar i quan vem començar es veia clarament com la gent anava marxant. Nosaltres però vem sortir a fer el nostre concert amb ganes de fer-nos sentir i crec que ho vem aconseguir i malgrat la poca gent que es va quedar ens ho vem passar molt bé i crec que ells també, això si el nostre repertori va ser directe i sense gaires interrupcions ni xerrameques doncs encara quedaven dos bandes més i no era qüestió de fer esperar a ningú. Des d'aquí agrair també als fidels seguidors que van corejar les nostres cançons i que ens ho van posar una mica més fàcil.

Bé companys fins aviat que el porper finde estem a la Mariscal!

Hla Amics!

Anem una mica enderrerits amb els comentaris dels concerts, però amb aquest ens posen al dia.

Aquest dimecres vam estar a Girona al parc de la Devesa, concretament a la carpa la Copa.

Vam sortir cap a les 19 de la tarda amb tots els trastos cap a Girona ciutat on arribavem sobre les 20 més o menys, fins i tot anavem bé d'horari !

Un cop allà ens vam dirigir al lloc del concert i tot i que no vam poder entrar amb els cotxes fins la Carpa on tocavem vam carregar tot a la furgona del Claudi i l'Albert i solucionat.

Vam muntar-ho tot i vam fer les proves de so pertinents. Doncs apa a sopar falta gent!

Un cop sopats uns plats convinats braves i un entrepa de bacon amb formatge i sobre l'horari indicat a les dotze menys 5 començavem el concert.
En un primer moment la carpa estava mig vuida però poc a poc es va anar omplint. La gent que arribava a la zona s'anava dirigint al lloc on estavem tocant.
El concert va anar força rodat sense presses i amb un so creiem que força acceptable tant dins com a fora de l'escenari, des d'aquí gràcies a en Claudi.
La gent es va anar animant, malgrat que davant nostre hi havia taules i cadires cosa que sempre talla el rollo en els concerts, però bueno al final vam aconseguir que un bon grup s'aplegués ballant al fons a la pista.

Tot i ser un concert trànquil ens vam sentir molt comodes i amb la sensació d'haver fet una bona feina i així ens ho van confirmar la gent que es va acostar a felicitar-nos.

Fins la propera!!!

Concert a Martinet!

El passat divendres 6 de juliol els NO BADIS!!! ens en vem anar d'excursió de nou als Pirineus.
Després del bon aculliment a Bellver de Cerdanya ens van trucar per anar al poble del costat. Aquest cop sense allotjament fent una mica més dura l'aventura.

Sobre les 7 de la tarda vem sortir amb la forgoneta llogada, una peugeot partnher, cap a buscar els trastos, doncs aquest cop ho haviem de portar tot. Sobre les 22 de la nit arribavem a Martinet amb el nerviosisme de l'organització doncs teniem prova de so a les 21, però així és el r'n'r!

Un cop allà vem muntar tota l'historia i sense fer proves ens en vem anar a sopar un entrepà ràpid. Sobre les 23 hores vem tornar per fer la prova de so. A les 00 i poc més començavem el concert doncs l'encarregat de la producció, no parava de dir que s'havia de complir l'horari.

La carpa on tocavem estava força vuida però nosaltres vem començar amb força i cridant l'atenció dels allí presents, sobre tot d'unes nenes que des de que vem començar no van parar de ballar juntament amb la Gemma la cantant del grup de versions que venia després. Poc a poc la cosa es va anar animant i va començar a aplegar-se una considerable i entregada parròquia, cosa que va anar fent que ens anessim creixent a l'escenari i que cançó rera cançó la gent s'animes força.
Arribat el final acabem amb la nostra estimada Si véns amb mi i davant de la insistència del present engeguem els bisos i ens despedim.

La nostra sorpresa va ser quan al acabar i un cop els tècnics havien desmuntat la microfonia de la bateria se'ns acosta la noia de l'organització tota engoixada i dient-nos que si podiem tocar una mica més que li havien dit que haviem tocat molt poc, com, quico, quica, quina ??????????????????
La veritat és que ens va pillar en calces, però esclar la cosa no venia d'ella sinó del nostre amic cap de producció, qui fins i tot ens va dir que si anavem d'artistes haviem de tocar com a mínim un quart d'hora més.

Però que diu aquest! La gent com tu fan que aquest mudillo en el qual ens movem sigui cada cop més complicat e intransitable. Nosaltres no anem de res, som gent normal i el que pretenem per sobre de tot és fer passar una bona estona a tothom que s'acosti a veure'ns.

Enfí tret de l'experiència negativa d'haver hagut de tractar amb aquest personatge per la resta de P.M. ens ho vem passar molt bé, la gent també i si tot va ve a finals d'agost tornem a pujar.

Els NO BADIS!!! vam estar aquest divendres a Bellver de Cerdanya un poble molt maco i ben peculiar si més no en festa major.

Aquest concert tenia un alicient afegit ja que donada la distància vam decidir quedar-nos a dormir allà, cosa que li donava una aire més aventurer.

Vam sortir de Montornès cap allà a les 19:20 amb el cotxe de l'Albert ja que només haviem de portar caixa i plats, baix i guitarra i ampli doncs la resta en ho van cedir molt amablement el grup amb qui compartiem escenari ELS TRONKS.

Vam arribar a Bellver cap allà a les 21:30 més o menys, ens vam dirigir cap on era l'escenari i varem fer les proves de so amb el tècnic, que no recordo el seu nom, i l'amic Hipi dels Vall Folk que estava de pinxe. Bé, un cop provat so i comprovat que tot estava en ordre ens vam dirigir cap a la Fonda Biayna que és on teniem l'allotjament, sopar i esmorzar del dia següent.
Un cop allà varem pujar a l'habitació per deixar les bosses. L'habitació que era doble, estava acondicionada a triple per a l'ocasió amb un plegatín el qual em van cedir molt amablament tant l'Albert com el Jordi.
Un cop instalats vam anar cap a sopar on el tècnic i el Hipi ja ens esperaven entaulats, una mega amanida que portava de tot i pa amb tomàquet i embotits va ser l'apat, acompanyat de vinillo peleon, aigua i un parell de cigalons juntament amb uns xupitos de poma per fer una bona digestió.

Cap allà a quarts d'una ens vam dirigir cap el lloc del concert on ELS TRONKS ja estaven dalt de l'escenari i a punt d'engegar el seu repertori basat en versions del rock'n'roll de tots els temps des de Chuck Berry a Rolling, passant per Ramones, Creedence, Loquillo , Lax'n'Busto, Sopa o Sangtraït fins arribar al One Step Beyond dels Madness o el Soul Man dels Blues Brothers tot un repertori que va escalfar força l'ambient malgrat els problemes de llum que van tenir.

Bé, ens va arribar l'hora a nosaltres amb el personal ben caldejat tant per l'actuació del TRONKS com per la cantitat de cervesa que corria per allà i abans del concert ,quan es va fer el corre quintos que consiteix en anar de bar en bar i beure tanta cervesa com es pugui.
Vam obrir el concert força rocker com anem fent últimament amb el tema Ganes de Cridar i la Ronaldera Sal i Llimona, fet que va servir per que tothom s'aboques amb nosaltres.La veritat és que la gent estava super entregada corejant les nostres cançons que no havien sentit mai i aclamant cada una de les notes dels solos de guitarra que anava fent com si fossim realment Rock'n'roll Stars. El concert es va anar desarrollant amb l'eufòria de tothom inclosa la nostra fent fins i tot un parell d'improvitzacions, les quals em van recriminar els meus companys, una va ser una cançó dels Chunguitos que no recordo el títol i l'altre el Salve Regina de la Polla Records el qual van cantar un bona pila dels presents mentre jo només tocava la guitarra.
El punt àlgid crec que va ser el moment del nostre medley discotequero on el personal es va desfassar del tot i vam acabar amb la nostra rumba i els bisos preparats Surfin' Safari i Et mossegaré més un parell que vem haver d'afegir.

Com a notes negatives haurem de dir que a un dels presents li va donar per pujar a l'escenari i parlar pel micro cosa que sempre emprenya i l'altre va ser que cap al final del concert algú va trencar i emportar-se el micro de l'ampli de guitarra cosa que va fer que cap el final jo sonés a pel.

A quarts de cinc ben bons i un cop desmuntat tot vam estar parlant amb el personal que hi havia per allà i amb tres noies que van resultar ser les profes de l'escola. Després com bons minyons vam anar a dormir no abans però sense liar-la una mica a l'habitació cosa que va fer que ens donessin les 5 ben bones.

Al dia següent, o milor dit hores més tard:

Cap allà a quarts de nou ja estavem desperts, suposo perquè no hi havia persiana a la finestra i entrava llum per tot arreu així que un cop nets, pulits i passats per la dutxa vem baixar a esmorzar. L'apat matinal va consistir en pa de pagès torrat amb mantega i melmelada acompanyat de suc i cafè amb llet.

Un cop tips vam anar a donar un vol pel poble i ens vam acostar fins on havia estat el concert, la nostra sorpresa va ser que ens vam trobar a uns quans amb qui haviem estat parlant amb signes evidents de no haver passat pel llit. La guinda del pastís la va posar el nostre crític particular un personatge totalment passat de voltes i que ens va dir que no erem bons i que no teniem tècnica, que jo desafinava i que m'apuntés a una coral, que el bateria no tenia ritme i que el baixiste anava perdut per allà al mig, que a més es notava que no ens escriviem les cançons perquè no ens les creiem, etc, etc, etc.......... enfí que no sé a quin concert havia estat aquell bon home però al nostre segur que no.

Fins la propera!

Hla companys/es!

Ahir divendres dia 18 en motiu de les festes de l'Ascenció els NO BADIS!!! vem actuar a la plaça Maluquer i Salvador de Granollers juntament amb dos grups Horitzons de Cardedeu i els Estacionaria d'arreu del Vallès.

Després de l'actuació dels dos grups anteriors i amb una hora de retard sobre l'horari previst, com és habitual en aquests events, ens va tocar el torn a nosaltres. Amb el repertori reestructurat per a l'ocasió vem plantejar un concert molt més rocker dels que hem anat fent últimament, hi ha ganes de festa i així ho vem transmetre.
Al iniciar l'actuació la plaça no és que estigues molt plena la veritat, sort de la nostra claca incondicional força gran aquest cop. Des d'aquí el nostre agraiment.
Bé, com anava dient, la plaça no és que estigués molt plena però a mesura que anava transcurrint la nostra actuació s'anava omplint.
Entre cançò i cançò vem anar explicant el nostre repertori d'anecdotes, parides i altres històries algunes reals i d'altres totalment improvisades per a l'ocasió, fet que anava encuriosint a tothom que passava per allà i que des de l'escenari veiem que anava omplint la plaça cada cop més.
El punt àlgit de la nit va ser, tot just quan ens decidiem a tocar Quin esglai ! ,la nostra cançò guarra, en mig del monòleg introductori de sobte vem sentir un "chash pim pum bak! per sorpresa meva i de tots l'Albert el nostre baixista no se que cullons va fer però es va fotre d'alt-a-baix de l'escenari. El show ja va estar servit. Com si no haguès passat res va pujar de nou i un cop comprovat davant de tots que estava en plena forma i que no havia petit cap mal i comprovat també que el baix estava afinat encara ens vem disposar a tocar dita cançò. Comencem el tema intentant no riure de la situació, però impossible en aquelles condicions no podia cantar, vaig haver de parar el tema i esclatar a riure a plena carcajada i dient "quin ostiot t'has fotut xaval" cosa que va provocar el catxondeo generalitzat dels allà presents.
Un cop superat el tràngul vem seguir el nostre concert amb les ja habituals del repertori fent ballar a tothom amb "Si vèns amb mi" i la nostra particular versió del "Surfin' safari" dels Beach Boys no presvista però que vem afegir al demanar-nos que allarguessim una mica més.

Enfí, per a nosaltres va ser un dels millors concerts que em fet últimament, tant per la nova reestructuració del repertori cosa que ens ha donat aire fresc a l'hora de tocar, com per la cantitat de gent que vem aconseguir aplegar amb la plaça ben plena al final de la nostra actuació.

Fins la propera i no badeu que podeu caure de l'escenari !

Hla gent !

Ahir vem tocar juntament amb La pegatina ,grup de rumba que porta una festa considerable, al patronat de
St Antoni de Vilamajor, una sala múnicipal força espaiosa i a mode d'antic envalat amb "palcos" per seure i tot.

L'hora d'inici del concert va ser cap a la 1 de la nit quan la sala estava amb un volum considerable de gent.

D'entrada la gent es va mostrar una mica distant i a l'espectativa, tret del nostre sequit particular ( Xantal, Raquel, Sandra i Sonia, fans incondissionals que ens acompanyen a tot arreu ) els membres de La pegatina i tres o quatre personantges més que des de bon principi es van posar al davant i fins i tot ens demanven temes pel seu títol i tot.
Poc a poc però la cosa es va anar engrescant i la sala és va anar omplint al mateix temps que el personal es va animant al ritme del nostre repertori fins aconseguir una bona part de la sala ballant, cantant i fins i tot algunes noies es van animar a fer algunes coreografies improvisades, cosa que sempre gratifica des de l'escenari quan veus que la gent s'ho passa bé i et segueix el fil.
D'aquesta manera cançó rera cançó, podem dir que el punt algid de la nit va ser, com quasi sempres sol passar, el moment en que toquem la nostra rumba, Si véns amb mi, on una bona part dels assistens es van atrevir fins i tot a corejar-la amb nosaltres.

Al final del concert ens vem donar per satisfets doncs vem aconseguir que una bona part de la gent s'ho passes bé amb nosaltres i nosaltres amb ells.

Fins la propera!