12/03/2010: Glop a glop!
Al web catradio.cat cada setmana destaquem un desconbriment que també podeu recuperar a la cerca del blog o a la categoria ""mys ignorants i més curiosos" Jo des fa una setmana que el recordo cada cop que prenc un tallat o un cafè amb llet...Sabies que és la pasteurització?
A grans trets podríem dir que la pasteurització és el procés tèrmic que té l'objectiu de reduir els agents patògens (com bacteris o fongs) que hi pot haver en un aliment, per augmentar-ne la conservació. No es tracta d'eliminar-los totalment sinó de disminuir-ne la quantitat fins al punt que la seva ingesta no ens provoqui una intoxicació.
Generalment la pasteurització s'utilitza en el tractament de líquids alimentaris, que s'escalfen fins a temperatures que no passen dels 100 ºC durant pocs segons i després es refreden ràpidament.
UNA MICA D'HISTÒRIA:
La pasteurització va néixer de la mà del químic francès Louis Pasteur, el creador d'aquest procés que avui encara duu el seu nom.
Com ens explicava l'Albert, el 1864 Napoleó III va encarregar a Louis Pasteur que investigués per què el vi i la cervesa es tornaven agres amb el pas dels temps, cosa que causava grans pèrdues econòmiques als empresaris francesos.
A grans trets podríem dir que la pasteurització és el procés tèrmic que té l'objectiu de reduir els agents patògens (com bacteris o fongs) que hi pot haver en un aliment, per augmentar-ne la conservació. No es tracta d'eliminar-los totalment sinó de disminuir-ne la quantitat fins al punt que la seva ingesta no ens provoqui una intoxicació.
Generalment la pasteurització s'utilitza en el tractament de líquids alimentaris, que s'escalfen fins a temperatures que no passen dels 100 ºC durant pocs segons i després es refreden ràpidament.
UNA MICA D'HISTÒRIA:
La pasteurització va néixer de la mà del químic francès Louis Pasteur, el creador d'aquest procés que avui encara duu el seu nom.
Com ens explicava l'Albert, el 1864 Napoleó III va encarregar a Louis Pasteur que investigués per què el vi i la cervesa es tornaven agres amb el pas dels temps, cosa que causava grans pèrdues econòmiques als empresaris francesos.
10/03/2010: Gràcies
Una nit, la d’ahir, amb moltes cares i moltes creus, i també moltes veus que ens han parlat de situacions límit, però també de molta solidaritat. És el que té aixoplugar-se sota el paraigua de “La nit dels ignorants” que no saps per què, però després d'una pregunta, o resposta, ahir també denúncia, hi ha un fil solidari per on començar a tibar.
Són moltes les mostres de suport i complicitat que ens heu fet arribar en una nit en què molts us vau deixar acompanyar per aquest programa i per la ràdio del cotxe i malgrat la impossibilitat de trucar per falta de bateria al mòbil, que ens heu explicat per correu electrònic. Entenc i redescobreixo el sentit que adoptava la ràdio i el testimoni dels que estaven passant per un mateix tràngol.
Avui 24 hores més tard, hi ha qui encara té aquest tràngol o alguna de les seves conseqüències, sobretot pel que fa al subministrament elèctric, i molts durant el dia també hem compartit experiències d'allò sentit o viscut. De fet, cadascú té la seva petita anècdota i record lligat al 8 de març del 2010.
Una nit històrica com ho serà la d’avui perquè el 10 de març hi ha l’apagada analògica. Gràcies per ahir i per cada matinada del món fer d'aquest espai de preguntes i respostes un exemple de solidaritat sense límits. És un honor tenir tants bons companys de viatge... perquè si alguna cosa genera la neu és aquest doble sentiment d’il·lusió que arrenca el nen que tots tenim dins amb l'adult que sap de les lleis físiques de la gravetat.
Són moltes les mostres de suport i complicitat que ens heu fet arribar en una nit en què molts us vau deixar acompanyar per aquest programa i per la ràdio del cotxe i malgrat la impossibilitat de trucar per falta de bateria al mòbil, que ens heu explicat per correu electrònic. Entenc i redescobreixo el sentit que adoptava la ràdio i el testimoni dels que estaven passant per un mateix tràngol.
Avui 24 hores més tard, hi ha qui encara té aquest tràngol o alguna de les seves conseqüències, sobretot pel que fa al subministrament elèctric, i molts durant el dia també hem compartit experiències d'allò sentit o viscut. De fet, cadascú té la seva petita anècdota i record lligat al 8 de març del 2010.
Una nit històrica com ho serà la d’avui perquè el 10 de març hi ha l’apagada analògica. Gràcies per ahir i per cada matinada del món fer d'aquest espai de preguntes i respostes un exemple de solidaritat sense límits. És un honor tenir tants bons companys de viatge... perquè si alguna cosa genera la neu és aquest doble sentiment d’il·lusió que arrenca el nen que tots tenim dins amb l'adult que sap de les lleis físiques de la gravetat.
06/03/2010: Música
Avui la Pepa de Sant Cugat ha preguntat per una cançó d'una donzella, i molts n'heu donat diferents versions fins i tot ens l'han cantat des de l'altra punt de món, de Costa Rica. 
La Carme ens envia aquesta lletra per si voleu fer pràctiques d'aquest Romanç
Del llibre de Diego Ramón "Eixam"
A LA VORETA DEL MAR
A la voreta del mar,
Hi ha una doncella
Que està brodant un vestit
Per a la reina.
La Carme ens envia aquesta lletra per si voleu fer pràctiques d'aquest Romanç
Del llibre de Diego Ramón "Eixam"
A LA VORETA DEL MAR
A la voreta del mar,
Hi ha una doncella
Que està brodant un vestit
Per a la reina.
05/03/2010: La nit en vers...
l'Agustí des de Sitges ens envia un nou poema en aquest cas de Josep Carner.
Em permeto enviar-vos el "Madrigal a Sitges" que va escriure l'insigne Josep Carner.
Oh Sitges, cel i calitges,
mar al peu, clavells al niu,
blanc d'Espanya que enlluerna
les espurnes de l'estiu.
Cor que vols, cor què desitges,
visc en tu, que tota plaus;
tes noies tenen ulls negres,
tes cases tenen ulls blaus.
Si jo et desitjo, sols a mitges,
dóna'm una flor ben lleu,
dóna'm una margarida,
ull de sol, ales de neu.
Em permeto enviar-vos el "Madrigal a Sitges" que va escriure l'insigne Josep Carner.
Oh Sitges, cel i calitges,
mar al peu, clavells al niu,
blanc d'Espanya que enlluerna
les espurnes de l'estiu.
Cor que vols, cor què desitges,
visc en tu, que tota plaus;
tes noies tenen ulls negres,
tes cases tenen ulls blaus.
Si jo et desitjo, sols a mitges,
dóna'm una flor ben lleu,
dóna'm una margarida,
ull de sol, ales de neu.
04/03/2010: va de poesia...
En aquesta nit de poesia, la Maria Teresa ens envia el text d'aquesta "Corriendo van por la vega" de José Zorrilla
Corriendo van por la vega
a las puertas de Granada
hasta cuarenta gomeles
y el capitán que los manda.
Al entrar en la ciudad,
parando su yegua blanca,
le dijo éste a una mujer
que entre sus brazos lloraba.
Corriendo van por la vega
a las puertas de Granada
hasta cuarenta gomeles
y el capitán que los manda.
Al entrar en la ciudad,
parando su yegua blanca,
le dijo éste a una mujer
que entre sus brazos lloraba.
02/03/2010: Juanita Banana
Aquesta setmana un nou viatge en el temps ens va fer viure una nit plena de records i de música que arriben de la mà de "Juanita Banana", una cançó que als anys 60 va sonar moltíssim a casa nostra i que amaga una història plena de curiositats al darrere.
Aquesta cançó va ser molt coneguda a Espanya a meitats dels anys 60, quan va arribar a les pistes de ball interpretada per Luis Aguilé. Com ens va explicar l'Albert, però, la cançó original era d'Henri Salvador, un francès d'origen caribeny (va néixer a la Guaiana Francesa) que de petit es va traslladar amb la seva família a França, on va desenvolupar la seva carrera musical, malgrat que va seguir viatjant en nombroses ocasions als països caribenys, on passava temporades que li servien també com a font d'inspiració.
El darrer treball de Salvador va sortir publicar el 2006 sota el nom de "Révérence", i es va acomiadar dels escenaris el 21 de desembre de 2007 amb un concert al Palau de Congressos de París. Mesos després, el 13 de febrer de 2008, va morir a París als 91 anys.
En Toni ens va trucar des del Brasil, on resideix des de fa anys, i encara es va remuntar més lluny en el temps. Ens va explicar que el tema original en què s'inspira "Juanita Banana" és una cançó del finals dels anys 40 anomenada "Chiquita Bacana", composta per Alberto Ribeiro i Joao de Barro, dos músics molt coneguts al país per les nombroses "marines de carnaval" que van compondre. La primera d'interpretar la cançó va ser Carmen Miranda.
En un dels seus viatges al Brasil, Henri Salvador s'hi va inspirar, en va modificar la lletra i la música, i va crear la "Juanita Banana" que, de la mà de Luis Aguilé, va arribar a casa nostra a la dècada dels 60.
Aquesta cançó va ser molt coneguda a Espanya a meitats dels anys 60, quan va arribar a les pistes de ball interpretada per Luis Aguilé. Com ens va explicar l'Albert, però, la cançó original era d'Henri Salvador, un francès d'origen caribeny (va néixer a la Guaiana Francesa) que de petit es va traslladar amb la seva família a França, on va desenvolupar la seva carrera musical, malgrat que va seguir viatjant en nombroses ocasions als països caribenys, on passava temporades que li servien també com a font d'inspiració.
El darrer treball de Salvador va sortir publicar el 2006 sota el nom de "Révérence", i es va acomiadar dels escenaris el 21 de desembre de 2007 amb un concert al Palau de Congressos de París. Mesos després, el 13 de febrer de 2008, va morir a París als 91 anys.
En Toni ens va trucar des del Brasil, on resideix des de fa anys, i encara es va remuntar més lluny en el temps. Ens va explicar que el tema original en què s'inspira "Juanita Banana" és una cançó del finals dels anys 40 anomenada "Chiquita Bacana", composta per Alberto Ribeiro i Joao de Barro, dos músics molt coneguts al país per les nombroses "marines de carnaval" que van compondre. La primera d'interpretar la cançó va ser Carmen Miranda.
En un dels seus viatges al Brasil, Henri Salvador s'hi va inspirar, en va modificar la lletra i la música, i va crear la "Juanita Banana" que, de la mà de Luis Aguilé, va arribar a casa nostra a la dècada dels 60.
26/02/2010: Espelmes en temps de crisi
Com cada nit la col·laboració dels ignorants supera totes les expectatives. 
Per això les preguntes acaben amb resposta i també amb documentació referida com aquestes imatges que ens envia la Carme de Mallorca a propòsit de la pregunta que ens feia la Lluïsa demanant el dia i any de la famosa apagada.
Com diu la Carme en el seu correu a ignorants@catradio.cat l'apagada va ser el dia 14 d'octubre de 1987, tot i que el 19 de març 1979 n'hi va haver un altre que va deixar el país sense llum, tal i com també va passar l'any 2007. Com diu la Carme "el tema està ara mateix en fabricar espelmes"!!
Per això les preguntes acaben amb resposta i també amb documentació referida com aquestes imatges que ens envia la Carme de Mallorca a propòsit de la pregunta que ens feia la Lluïsa demanant el dia i any de la famosa apagada.
Com diu la Carme en el seu correu a ignorants@catradio.cat l'apagada va ser el dia 14 d'octubre de 1987, tot i que el 19 de març 1979 n'hi va haver un altre que va deixar el país sense llum, tal i com també va passar l'any 2007. Com diu la Carme "el tema està ara mateix en fabricar espelmes"!!
26/02/2010: El paqui
La Carme ens ha fet arribar la fotografia del "paqui" al 1955 i al 2010
Aquí teniu la comparativa i la protagonista:
Moltes gràcies per donar una nova dimensió al programa amb les vostres fotografies!
Aquí teniu la comparativa i la protagonista:
Moltes gràcies per donar una nova dimensió al programa amb les vostres fotografies!
24/02/2010: Noms i cognoms
Fa uns dies que al programa vam començar a estirar d'aquest fil. Tot un descobriment que evidencia la saviesa dels ignorants.
En Joan ens va trucar encuriosit per un article que va llegir al setmanari El Triangle que parlava de la figura del polític Javier de Burgos, que el 1833 va fer la divisió d’Espanya en províncies, i en demanava més informació.
L’Eduard ens va fer el resum següent: “A l’inici del regnat d’Isabel II amb la regència de la reina Maria Cristina, s’encarrega un projecte de reorganització territorial, per posar fi als regnats i organitzar un sistema més centralitzat.
El secretari d’Estat, Francisco Cea Bermúdez, va tenir temps d’encarregar un projecte a qui llavors era el secretari d’Estat del Ministeri de Foment, Javier de Burgos y del Olmo, perquè dividís Espanya en províncies”.
Aquest projecte, que en substituïa un de similar però no executat de l’any 1822, va dividir el país en 49 províncies. Totes prenien el nom de la capital a excepció de quatre: Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia.
En Joan ens va trucar encuriosit per un article que va llegir al setmanari El Triangle que parlava de la figura del polític Javier de Burgos, que el 1833 va fer la divisió d’Espanya en províncies, i en demanava més informació.
L’Eduard ens va fer el resum següent: “A l’inici del regnat d’Isabel II amb la regència de la reina Maria Cristina, s’encarrega un projecte de reorganització territorial, per posar fi als regnats i organitzar un sistema més centralitzat.
El secretari d’Estat, Francisco Cea Bermúdez, va tenir temps d’encarregar un projecte a qui llavors era el secretari d’Estat del Ministeri de Foment, Javier de Burgos y del Olmo, perquè dividís Espanya en províncies”.
Aquest projecte, que en substituïa un de similar però no executat de l’any 1822, va dividir el país en 49 províncies. Totes prenien el nom de la capital a excepció de quatre: Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia.
18/02/2010: Fa 14 anys que tinc 14 anys..
Avui el dia ens deixa molts fils per estirar, moltes qüestions, mirades, visites, declaracions, actituds...
Però sempre hi ha una qüestió a destacar perquè és més efervescent, cala i s’instaura al pensament tot desfent-se a poc a poc.
Avui, per exemple, s’ha tancat el Congrés Mundial de telefonia mòbil, que ha tingut com a protagonistes les aplicacions d'aquests aparells.
Fins aquí tot normal. Durant 4 dies, hem vist un mòbil que es converteix en el comandament a distància del cotxe, auriculars que permeten moure's pel menú del mòbil amb la mirada, un carregador universal que permet carregar qualsevol aparell electrònic deixant-lo sobre una base connectada a la xarxa elèctrica.
Si faig memòria, també recordaré que aquests dies he sentit a parlar del primer telèfon mòbil que es desmunta en dues peces: una per parlar i l'altra per prendre notes de les dades que ens donen, un Smart Phone de baix cost, un d’ecològic i moltes tecles per tocar!
Però també avui, a propòsit d’aquest congrés, he sentit un testimoni que en Kilian Servià i l’Esteve Sala ens han mostrat al Catalunya Vespre i des d’aleshores, us confesso que no hi he pogut deixar de pensar.
És el testimoni de Dylan MARYK, el participant més jove del congrés, només té 14 anys i aquesta ha estat una de les seves consideracions:
“mai és tard per saber-ne més, m’agrada compartir el coneixement i sempre he pensat que si tinc una idea, no paro mai fins convertir-la en realitat” Els organitzadors del certamen l'han convidat perquè pogués compartir el seu coneixement i experiència amb primeres espases d'empreses com Google, Microsoft i també amb petites empreses molt prometedores. Clar que les seves paraules també han estat espases que fan tallar l’alè per allò de recordar-nos quina és l’essència de les coses. Una nit més, temps per compartir coneixement, per preguntar-nos per la vida i donar vida al preguntar.
Però sempre hi ha una qüestió a destacar perquè és més efervescent, cala i s’instaura al pensament tot desfent-se a poc a poc.
Avui, per exemple, s’ha tancat el Congrés Mundial de telefonia mòbil, que ha tingut com a protagonistes les aplicacions d'aquests aparells.
Fins aquí tot normal. Durant 4 dies, hem vist un mòbil que es converteix en el comandament a distància del cotxe, auriculars que permeten moure's pel menú del mòbil amb la mirada, un carregador universal que permet carregar qualsevol aparell electrònic deixant-lo sobre una base connectada a la xarxa elèctrica.
Si faig memòria, també recordaré que aquests dies he sentit a parlar del primer telèfon mòbil que es desmunta en dues peces: una per parlar i l'altra per prendre notes de les dades que ens donen, un Smart Phone de baix cost, un d’ecològic i moltes tecles per tocar!
Però també avui, a propòsit d’aquest congrés, he sentit un testimoni que en Kilian Servià i l’Esteve Sala ens han mostrat al Catalunya Vespre i des d’aleshores, us confesso que no hi he pogut deixar de pensar.
És el testimoni de Dylan MARYK, el participant més jove del congrés, només té 14 anys i aquesta ha estat una de les seves consideracions:
“mai és tard per saber-ne més, m’agrada compartir el coneixement i sempre he pensat que si tinc una idea, no paro mai fins convertir-la en realitat” Els organitzadors del certamen l'han convidat perquè pogués compartir el seu coneixement i experiència amb primeres espases d'empreses com Google, Microsoft i també amb petites empreses molt prometedores. Clar que les seves paraules també han estat espases que fan tallar l’alè per allò de recordar-nos quina és l’essència de les coses. Una nit més, temps per compartir coneixement, per preguntar-nos per la vida i donar vida al preguntar.
