14/04/2009: Juu yon: retalls del Japó
Són les 12 de la nit, darrer dia del viatge a Japó. Durant aquesta estada d'un mes he après força coses que desconeixia de la cultura japonesa, anant més enllà del tema dels tópics i fent noves teories sobre la vida dels japonesos.
No resulta senzill fer un resum de tot el que m'ha anat passant al llarg del viatge (crec que hauré de fer una gravació explicant tot, per així no fer-me l'efecte de disc ratllat), però us donaré una mica per sobre la idea del que m'emporto de Japó a nivell més personal.
En primer lloc, ens trobem amb un pais més que civilitzat en molts sentits: la gent recicla (tot i que de vegades resulta una aventura trobar una paperera), els carrers es mantenen nets, els robatoris es poden comptar amb els dits d'una mà, la gent de vegades t'ajuda tot el que pot i més (de vegades et pots arribar a sentir culpable preguntant), tot té un ordre establert i es segueix punt per punt, la natura s'uneix a la tecnologia...
Però encara així, posem els peus a terra: Japó és una meravella per al turista, ja que et trobes gairebé tot fet, però viure-hi és més complicat del que sembla (tot i que el sou mínim és de 2000 euros), ja que la rutina dels japonesos resulta massa radical i la seva mentalitat fa que de vegades t'emportis les mans al cap. No oblidem que l'eficàcia ha de sortir d'alguna banda, i és a base del sacrifici que fan moltes persones a diari, i dubto que això es pugui comparar amb una "vida plena", però aquesta és l'educació que reben. Fins i tot es dóna el cas de que hi ha persones que són anomenades " marits de tres paraules": "bany, sopar, dormir", l'únic que diuen a casa quan arriben de treballar. A més, he vist anunciats diversos cops retards de trens o metro a causa d'un "accident", ja us podeu imaginar de què parlo... Tots som humans i tenim els nostres problemes i les nostres preocupacions, i pels japonesos un error és una humiliació, són massa perfeccionistes.
No resulta senzill fer un resum de tot el que m'ha anat passant al llarg del viatge (crec que hauré de fer una gravació explicant tot, per així no fer-me l'efecte de disc ratllat), però us donaré una mica per sobre la idea del que m'emporto de Japó a nivell més personal.
En primer lloc, ens trobem amb un pais més que civilitzat en molts sentits: la gent recicla (tot i que de vegades resulta una aventura trobar una paperera), els carrers es mantenen nets, els robatoris es poden comptar amb els dits d'una mà, la gent de vegades t'ajuda tot el que pot i més (de vegades et pots arribar a sentir culpable preguntant), tot té un ordre establert i es segueix punt per punt, la natura s'uneix a la tecnologia...
Però encara així, posem els peus a terra: Japó és una meravella per al turista, ja que et trobes gairebé tot fet, però viure-hi és més complicat del que sembla (tot i que el sou mínim és de 2000 euros), ja que la rutina dels japonesos resulta massa radical i la seva mentalitat fa que de vegades t'emportis les mans al cap. No oblidem que l'eficàcia ha de sortir d'alguna banda, i és a base del sacrifici que fan moltes persones a diari, i dubto que això es pugui comparar amb una "vida plena", però aquesta és l'educació que reben. Fins i tot es dóna el cas de que hi ha persones que són anomenades " marits de tres paraules": "bany, sopar, dormir", l'únic que diuen a casa quan arriben de treballar. A més, he vist anunciats diversos cops retards de trens o metro a causa d'un "accident", ja us podeu imaginar de què parlo... Tots som humans i tenim els nostres problemes i les nostres preocupacions, i pels japonesos un error és una humiliació, són massa perfeccionistes.
12/04/2009: Juu san: Akihabara!
També conegut com "Akiba", "La ciutat electrònica", "El barri del Víctor" o "Aki-ba-Víctor" (aquests dos darrers creats pels meus companys de viatge), arribem a la capital mundial del friquisme en general: Benvinguts a Akihabara, senyores i senyors!!
Aquest barri podria considerar-se el principal lloc de trobada per als amants del manganime, els videojocs, la tecnologia més moderna, els gadgets més curiosos i les peces de coleccionista més valuoses. Aquí es poden trobar tant coses modernes com antigues dins de les temàtiques que he comentat, sent un important punt de referència si el que vols emportar-te de Japó són records geeks u otakus.
Aquest barri té un horari molt determinat: de 10 del matí a 8 de la tarda. Entre aquestes dues hores és quan pots trobar-te gairebé totes les tendes obertes (tot i que n'hi ha amb altres horaris, però aquest és el general per visitar-lo sense problemes). Akihabara també té una cosa especial: mirar només a peu de carrer resulta un error, i és que la majoria d'edificis consten de moltes plantes amb diferents productes, i és important treure la vostra vena d'investigadors per poder gaudir de l'autèntica experiència Akiba. Els seus "habitants" (penseu que poca gent hi viu) són gent normal i corrent, és cert que hi ha alguns otakus arquetípics, però són una minoria.
Hi ha molts maid-cafès (degudament anunciats per maids que es posen a peu de carrer donant paperets d'anunci), sales de recreatius plenes dels millors gamers del món, pachinkos, alguns restaurants... però la majoria d'edificis són tendes. Encara així, penseu que es tracta d'un barri relativament petit, doncs sense parar-vos enlloc el podeu recòrrer de punta a punta en uns 30 minuts, però en tot el temps que porto sé que encara no ho he vist tot.
Aquest barri podria considerar-se el principal lloc de trobada per als amants del manganime, els videojocs, la tecnologia més moderna, els gadgets més curiosos i les peces de coleccionista més valuoses. Aquí es poden trobar tant coses modernes com antigues dins de les temàtiques que he comentat, sent un important punt de referència si el que vols emportar-te de Japó són records geeks u otakus.
Aquest barri té un horari molt determinat: de 10 del matí a 8 de la tarda. Entre aquestes dues hores és quan pots trobar-te gairebé totes les tendes obertes (tot i que n'hi ha amb altres horaris, però aquest és el general per visitar-lo sense problemes). Akihabara també té una cosa especial: mirar només a peu de carrer resulta un error, i és que la majoria d'edificis consten de moltes plantes amb diferents productes, i és important treure la vostra vena d'investigadors per poder gaudir de l'autèntica experiència Akiba. Els seus "habitants" (penseu que poca gent hi viu) són gent normal i corrent, és cert que hi ha alguns otakus arquetípics, però són una minoria.
Hi ha molts maid-cafès (degudament anunciats per maids que es posen a peu de carrer donant paperets d'anunci), sales de recreatius plenes dels millors gamers del món, pachinkos, alguns restaurants... però la majoria d'edificis són tendes. Encara així, penseu que es tracta d'un barri relativament petit, doncs sense parar-vos enlloc el podeu recòrrer de punta a punta en uns 30 minuts, però en tot el temps que porto sé que encara no ho he vist tot.
09/04/2009: Juu ni: Hanami amb Gainax
Si l'entrada anterior ja era "forteta", amb aquesta ja us podeu agafar a la cadira. Després de l'entrevista amb la Yuka Hara i el Yoshiro Manabe també tenia un altre compromís amb la gent de Gainax: celebrar el hanami!!
Quan vam acordar el dia i l'hora de l'entrevista em van informar que després em portarien, si no tenia cap altre compromís, al seu hanami. El hanami també és conegut a Japó com a "festival de les flors", i consisteix en que una empresa o família es reuneix a un parc sota qualsevol dels milers de cirerers que hi ha repartits per tot el pais per menjar, beure i passar una bona estona admirant com van caient els pètals de les flors de cirerers, que es diuen "sakura". La llegenda diu que hi ha empreses que posen la seva catifa de plàstic uns quants dies abans i generalment hi ha algun empleat fent guàrdia per tal de que ningú els prengui el lloc, però no m'he trobat amb cap cas tan extrem (ni al parc de Ueno, que és el més famós de Tòquio per fer aquesta celebració); això sí, algun empleat sí que he vist guardant el lloc, tot i que dubto que els japonesos, amb la mentalitat que tenen en general, es dediquin a prendre el lloc als altres.
Un cop vam arribar al lloc, el primer que em va cridar l'atenció van ser les dues banderes de Gurren Lagann que hi havia a les puntes de la grandíssima catifa que hi havia per tota la gentada de l'empresa: de totes les que havia vist aquests dies era la més gran amb diferència. La veritat és que no esperava que hi hagués tanta gent, però estava gran part de la plantilla allí reunida i vaig poder creuar algunes paraules (mitjançant la Yoko o amb el meu japonès de tercera divisió) amb, per exemple, en Yasuhiro Takeda, en Yasuhiro Kamimura, la Mihoko Chiba, en Akai Takami, en Hiroyuki Yamaga (actual president de Gainax), en Yoshiro Manabe o en Keitaro Arima (autor de Moon Phase, un manga amb anime propi que encara no ha arribat al nostre pais); aquest darrer em va fer un dibuix dedicat i tot.
Quan vam acordar el dia i l'hora de l'entrevista em van informar que després em portarien, si no tenia cap altre compromís, al seu hanami. El hanami també és conegut a Japó com a "festival de les flors", i consisteix en que una empresa o família es reuneix a un parc sota qualsevol dels milers de cirerers que hi ha repartits per tot el pais per menjar, beure i passar una bona estona admirant com van caient els pètals de les flors de cirerers, que es diuen "sakura". La llegenda diu que hi ha empreses que posen la seva catifa de plàstic uns quants dies abans i generalment hi ha algun empleat fent guàrdia per tal de que ningú els prengui el lloc, però no m'he trobat amb cap cas tan extrem (ni al parc de Ueno, que és el més famós de Tòquio per fer aquesta celebració); això sí, algun empleat sí que he vist guardant el lloc, tot i que dubto que els japonesos, amb la mentalitat que tenen en general, es dediquin a prendre el lloc als altres.
Un cop vam arribar al lloc, el primer que em va cridar l'atenció van ser les dues banderes de Gurren Lagann que hi havia a les puntes de la grandíssima catifa que hi havia per tota la gentada de l'empresa: de totes les que havia vist aquests dies era la més gran amb diferència. La veritat és que no esperava que hi hagués tanta gent, però estava gran part de la plantilla allí reunida i vaig poder creuar algunes paraules (mitjançant la Yoko o amb el meu japonès de tercera divisió) amb, per exemple, en Yasuhiro Takeda, en Yasuhiro Kamimura, la Mihoko Chiba, en Akai Takami, en Hiroyuki Yamaga (actual president de Gainax), en Yoshiro Manabe o en Keitaro Arima (autor de Moon Phase, un manga amb anime propi que encara no ha arribat al nostre pais); aquest darrer em va fer un dibuix dedicat i tot.
08/04/2009: Juu ichi: Entrevista a Gainax
Heu llegit bé: avui he anat a les oficines de l'estudi Gainax per fer una entrevista a Yoshiro Manabe, responsable de publicitat i màrqueting, i a Yuka Hara, encarregada de relacions públiques internacionals.
Per als que volgueu viatjar a Japó, sabeu que cal demanar hora (jo tenia cita prèvia concertada des del Tokyo Anime Fair) i que el primer que m'han explicat ha estat una anècdota de la setmana passada: un parell d'espanyols van anar expressament a Gainax i van demanar entrar per fer fotos; com és lógic els van dir que no. A més, allò no deixen de ser unes oficines i els japonesos són molt maniàtics amb els llocs de treball, així que fer una visita si no és per motiu de treball resulta impossible.
Tenir una reunió amb japonesos és una de les coses que més m'han agradat de Japó (i no només per tractar-se de Gainax, penseu que Evangelion és la meva sèrie preferida amb diferència), i és que et tracten com si fossis un rei, a més de que s'interessen per informar-se sobre coses d'un caire més personal (amb la Yuka vam parlar molt durant el meu viatge a Kyoto i em preguntava moltes coses sobre el que anava veient). A més, també s'han interessat per conèixer els meus gustos sobre anime i manga i quant triomfen al nostre pais.
Per als que volgueu viatjar a Japó, sabeu que cal demanar hora (jo tenia cita prèvia concertada des del Tokyo Anime Fair) i que el primer que m'han explicat ha estat una anècdota de la setmana passada: un parell d'espanyols van anar expressament a Gainax i van demanar entrar per fer fotos; com és lógic els van dir que no. A més, allò no deixen de ser unes oficines i els japonesos són molt maniàtics amb els llocs de treball, així que fer una visita si no és per motiu de treball resulta impossible.
Tenir una reunió amb japonesos és una de les coses que més m'han agradat de Japó (i no només per tractar-se de Gainax, penseu que Evangelion és la meva sèrie preferida amb diferència), i és que et tracten com si fossis un rei, a més de que s'interessen per informar-se sobre coses d'un caire més personal (amb la Yuka vam parlar molt durant el meu viatge a Kyoto i em preguntava moltes coses sobre el que anava veient). A més, també s'han interessat per conèixer els meus gustos sobre anime i manga i quant triomfen al nostre pais.
06/04/2009: Juu: Els iens i les compres
Avui vull tractar el que potser és un dels tòpics més extesos: és realment car comprar al Japó?
En primer lloc, cal dir-vos que l'única cosa amb la qual realment us deixareu els diners és amb la "prèvia" del viatge: el vol, el Japan Rail Pass (extremadament necessari si s'ha d'agafar el Shinkansen, també conegut com el tren bala) i les coses que necessiteu emportar-vos. La resta? Hi ha preus per a tot al Japó!
Com més llarga és l'estada al país del sol naixent millor, ja que així s'amortitza l'alt preu de l'avió; el vol més barat a sis mesos vista era de 550 euros anada i tornada, però amb menys antelació la cosa puja als 800 o 900 euros. L'altra cosa que també pot sortir careta és l'estada, però això ja va a gust del consumidor: com a tot arreu, hi ha albergs que surten molt bé de preu, però per als amants de l'autènticament japonés hi ha ryokans i hotels molt assequibles, però cal reservar amb força temps.
I la resta, tot força baratet tot i que actualment el ien està molt fort respecte a l'euro. Per exemple, menjar et pot costar entre 350 i 1.000 iens de mitjana menjant coses típicament japoneses i en quantitat suficient o bona (entre 3 i 8 euros), un manga tankoubon (els típics tomos recopilatoris de 10 capítols d'un manga, com els que ens arriben a nosaltres) costa uns 350 iens (3 euros), la roba oscila entre els 1000 i els 8000 iens, trobant coses força extravagants o típiques (entre 8 i 64 euros, potser el més car de tot).
En general, comprar productes de primera necessitat és d'allò més barat (depenent de què considereu que és un producte de primera necessitat, és clar), però si el Japó s'assembla en alguna cosa a Catalunya és en la gran visió comercial cap al turista: per tot arreu hi ha paradetes de menjar, roba, souvenirs, tonteries diverses... I com és lógic, els gaijins ens deixem enlluernar per qualsevol tonteria. Però atenció: de vegades és millor tenir paciència i deixar les compres per als darrers dies, ja que els preus d'una botiga a una altra poden variar radicalment.
En primer lloc, cal dir-vos que l'única cosa amb la qual realment us deixareu els diners és amb la "prèvia" del viatge: el vol, el Japan Rail Pass (extremadament necessari si s'ha d'agafar el Shinkansen, també conegut com el tren bala) i les coses que necessiteu emportar-vos. La resta? Hi ha preus per a tot al Japó!
Com més llarga és l'estada al país del sol naixent millor, ja que així s'amortitza l'alt preu de l'avió; el vol més barat a sis mesos vista era de 550 euros anada i tornada, però amb menys antelació la cosa puja als 800 o 900 euros. L'altra cosa que també pot sortir careta és l'estada, però això ja va a gust del consumidor: com a tot arreu, hi ha albergs que surten molt bé de preu, però per als amants de l'autènticament japonés hi ha ryokans i hotels molt assequibles, però cal reservar amb força temps.
I la resta, tot força baratet tot i que actualment el ien està molt fort respecte a l'euro. Per exemple, menjar et pot costar entre 350 i 1.000 iens de mitjana menjant coses típicament japoneses i en quantitat suficient o bona (entre 3 i 8 euros), un manga tankoubon (els típics tomos recopilatoris de 10 capítols d'un manga, com els que ens arriben a nosaltres) costa uns 350 iens (3 euros), la roba oscila entre els 1000 i els 8000 iens, trobant coses força extravagants o típiques (entre 8 i 64 euros, potser el més car de tot).
En general, comprar productes de primera necessitat és d'allò més barat (depenent de què considereu que és un producte de primera necessitat, és clar), però si el Japó s'assembla en alguna cosa a Catalunya és en la gran visió comercial cap al turista: per tot arreu hi ha paradetes de menjar, roba, souvenirs, tonteries diverses... I com és lógic, els gaijins ens deixem enlluernar per qualsevol tonteria. Però atenció: de vegades és millor tenir paciència i deixar les compres per als darrers dies, ja que els preus d'una botiga a una altra poden variar radicalment.
Faig una entrada intermèdia per "comentar la jugada" després d'haver vist (en perfecte japonès) dues pel·lis d'imatge real molt importants al món del manganime actual.
Ahir vaig anar a veure "Dragon Ball Evolution" i... bé, no cal posar-se molt catastrofista: era d'esperar que alguna cosa fallaria, la història seria diferent, el rol dels personatges variaria... Va, no m'aguanto més:
La mare que els va parir... Si voleu veure-la, abans un avís: obriu la vostra ment i feu veure que no sabeu res de "Bola de drac", o hi haurà coses que us faran mal.
A l'ampliació de l'entrada us poso un "spoiler" de la cosa que més mal m'ha fet, per si voleu saber una dada de la pel·li. La part bona d'haver-la vist: la cara i les reaccions dels japonesos xD
Quant a "20th Century Boys", m'avanço de mala manera a Sitges 2009, ja que possiblement la pugui tornar a veure subtitulada al festival de cinema, hehe. Aquest film és una adaptació més que excel·lent, tot i no seguir al peu de la lletra amb el manga de Naoki Urasawa; molt ben resolta i molt més senzilla d'entendre "a priori". Per als puristes (com la meva companya Kanna_Endo) dir-vos que se salten moltes parts i hi ha algun canvi al guió que fins i tot sobta, per la importància que se li dóna al manga, però cal fer la vista grossa i pensar que en hora i mitja és molt complicat posar el contingut de tants volums (encara així, això de "Dragon Ball Evolution" continua sent un crim).
Gutararaaaaaaaaaa, suuudaaaaararaaaaaaaa! (Hehe, ja sé com sona)
Ahir vaig anar a veure "Dragon Ball Evolution" i... bé, no cal posar-se molt catastrofista: era d'esperar que alguna cosa fallaria, la història seria diferent, el rol dels personatges variaria... Va, no m'aguanto més:
La mare que els va parir... Si voleu veure-la, abans un avís: obriu la vostra ment i feu veure que no sabeu res de "Bola de drac", o hi haurà coses que us faran mal.
A l'ampliació de l'entrada us poso un "spoiler" de la cosa que més mal m'ha fet, per si voleu saber una dada de la pel·li. La part bona d'haver-la vist: la cara i les reaccions dels japonesos xD
Quant a "20th Century Boys", m'avanço de mala manera a Sitges 2009, ja que possiblement la pugui tornar a veure subtitulada al festival de cinema, hehe. Aquest film és una adaptació més que excel·lent, tot i no seguir al peu de la lletra amb el manga de Naoki Urasawa; molt ben resolta i molt més senzilla d'entendre "a priori". Per als puristes (com la meva companya Kanna_Endo) dir-vos que se salten moltes parts i hi ha algun canvi al guió que fins i tot sobta, per la importància que se li dóna al manga, però cal fer la vista grossa i pensar que en hora i mitja és molt complicat posar el contingut de tants volums (encara així, això de "Dragon Ball Evolution" continua sent un crim).
Gutararaaaaaaaaaa, suuudaaaaararaaaaaaaa! (Hehe, ja sé com sona)
01/04/2009: Kyuu: Temples i més temples
Feia uns quants dies que no actualitzava el blog, però tinc bons motius per no haver-ho fet, hehe.
En tot cas, tornem a les niponades! Avui us vull parlar sobre els temples, les construccions que millor representen, juntament amb els castells i les fortificacions, l'autèntic esperit japonès.
A Tòquio ja em va sorprendre la quantitat de temples i petits altars que hi ha per qualsevol racó de la capital: ja sigui als carrers principals o al final de carrerons sense sortida, no resulta gaire complicat trobar-te'n algun. Però si allí ja n'hi ha un bon grapat, a Kioto la cosa ja es desmadra: n'hi ha per tot arreu, com si fossin una plaga!!
La religió majoritària és el sintoisme, que vindria a ser l'admiració o la devoció pels esperits de la natura, però alhora molts japonesos es declinen cap al budisme, que pot conviure en harmonia amb el sintoisme, ja que les seves bases resulten força semblants: tot és un amb la natura, la pau s'aconsegueix amb l'admiració pel que ens envolta, no hi ha res de més ni res de menys.
En tot cas, tornem a les niponades! Avui us vull parlar sobre els temples, les construccions que millor representen, juntament amb els castells i les fortificacions, l'autèntic esperit japonès.
A Tòquio ja em va sorprendre la quantitat de temples i petits altars que hi ha per qualsevol racó de la capital: ja sigui als carrers principals o al final de carrerons sense sortida, no resulta gaire complicat trobar-te'n algun. Però si allí ja n'hi ha un bon grapat, a Kioto la cosa ja es desmadra: n'hi ha per tot arreu, com si fossin una plaga!!
La religió majoritària és el sintoisme, que vindria a ser l'admiració o la devoció pels esperits de la natura, però alhora molts japonesos es declinen cap al budisme, que pot conviure en harmonia amb el sintoisme, ja que les seves bases resulten força semblants: tot és un amb la natura, la pau s'aconsegueix amb l'admiració pel que ens envolta, no hi ha res de més ni res de menys.
27/03/2009: Hachi: Les begudes al Japó
Tot i que el Japó sigui especialment conegut pel seu menjar, també hem de tenir molt en compte el tema del beure: hi ha centenars de begudes diferents, quina més pintoresca i original: del te verd fins a la Fanta de cogombre!!
Aquesta entrada me la reservava per un dia que ja hagués fet la Cerimònia del Te de forma tradicional; el cas és que he vist que la cosa no és tan senzilla com ho pinten i només es fa en ocasions comptades en exclusiva per als japonesos, així que no m'espero més per parlar-vos d'aquest "atac massiu" de begudes (a la foto surto prenent un te verd en un tatami típic per celebrar la Cerimònia del Te, però aquell me'l vaig fer jo mateix).
Una de les coses que més crida l'atenció als turistes és (juntament amb els neons, les cases tradicionals i la netedat dels carrers entre moltes altres coses) la quantitat de màquines de begudes que hi ha repartides per tot arreu, al Japó ningú passa sed si no és perquè ho vol o per no tenir 120 iens (el que costa una beguda qualsevol).
Aquesta entrada me la reservava per un dia que ja hagués fet la Cerimònia del Te de forma tradicional; el cas és que he vist que la cosa no és tan senzilla com ho pinten i només es fa en ocasions comptades en exclusiva per als japonesos, així que no m'espero més per parlar-vos d'aquest "atac massiu" de begudes (a la foto surto prenent un te verd en un tatami típic per celebrar la Cerimònia del Te, però aquell me'l vaig fer jo mateix).
Una de les coses que més crida l'atenció als turistes és (juntament amb els neons, les cases tradicionals i la netedat dels carrers entre moltes altres coses) la quantitat de màquines de begudes que hi ha repartides per tot arreu, al Japó ningú passa sed si no és perquè ho vol o per no tenir 120 iens (el que costa una beguda qualsevol).
26/03/2009: Nana: Viure en japonès
Una de les coses que són imprescindibles al Japó és conèixer una miqueta de japonès, ni que siguin els números o el sil·labari, ja que de vegades et pots trobar un cartell al metro completament en kanjis i ja l’hem liat.
És veritat que molta gent, el primer cop que hi va, no té la més remota idea de la llengua, però viure dels gestos tampoc és una cosa sana: penseu que una de les coses més interessants d’aquest país és poder comunicar-se ni que sigui amb 4 paraules. A més, l’anglès no és una alternativa gaire bona, ja que els japonesos poca idea tenen d’aquest idioma.
D'altra banda, també és cert que un cop arribes t’adones de la gran dificultat que es té tot i haver estat estudiant durant anys la llengua: els llibres no serveixen i les formes gramaticals encara menys, et perds a la que et diuen una paraula que desconeixes. Així doncs, portis el temps que portis, quan parlis amb algú és segur que pensarà “maleït gaijin, ja podria parlar millor!”.
Això sí, els japonesos són persones molt curioses i se sorprenen amb un “arigato gozaimasu”, un “sumimasen” (ho sento) o amb un “watashi no nihongo wa warui desu” (el meu japonès és dolent), cosa que a la inversa no passa quan ens vénen a visitar.
És veritat que molta gent, el primer cop que hi va, no té la més remota idea de la llengua, però viure dels gestos tampoc és una cosa sana: penseu que una de les coses més interessants d’aquest país és poder comunicar-se ni que sigui amb 4 paraules. A més, l’anglès no és una alternativa gaire bona, ja que els japonesos poca idea tenen d’aquest idioma.
D'altra banda, també és cert que un cop arribes t’adones de la gran dificultat que es té tot i haver estat estudiant durant anys la llengua: els llibres no serveixen i les formes gramaticals encara menys, et perds a la que et diuen una paraula que desconeixes. Així doncs, portis el temps que portis, quan parlis amb algú és segur que pensarà “maleït gaijin, ja podria parlar millor!”.
Això sí, els japonesos són persones molt curioses i se sorprenen amb un “arigato gozaimasu”, un “sumimasen” (ho sento) o amb un “watashi no nihongo wa warui desu” (el meu japonès és dolent), cosa que a la inversa no passa quan ens vénen a visitar.
25/03/2009: Roku: Shibuya, la ciutat dels joves
Tòquio té tres zones especialment comercials: Ginza, Akihabara i Shibuya. La primera està destinada a la gent amb molts diners, hi podem trobar bàsicament joieries i de roba de vestir de marca (entre les quals hi ha Zara, que al Japó és especialment car); la segona crec que no cal que us la presenti, és un lloc de peregrinació per a otakus i gamers, on trobareu qualsevol figureta, manga o videojoc sigui de l'any que sigui, a un preu molt competitiu; de l'última us en parlaré avui: benvinguts a Shibuya, la ciutat sense complexos!
Quan dic "la ciutat sense complexos" em refereixo a la seva gent: adolescents que segueixen el seu estil i ritme de vida sense importar què pensaran els altres. Vindria a ser la zona de moda de Tòquio, on sovint passegen els actors, grups de música o seiyus.
Shibuya a priori pot semblar un barri normal i corrent si no fos per una característica molt destacable: està ple de noies!! Gals, kogals, ganguros, gòtiques, lolites, gothic-lolites, emos, pijes, adolescents amb uniforme (sigui el dia que sigui, fins i tot quan no tenen classe, ja que algun les fa més sexis) i joves en general omplen els seus carrers, com si es tractés d'un lloc de peregrinatge.
Les botigues que et pots trobar en aquesta zona estan dedicades quasi exclusivament a les adolescents: roba underground i moderna, sabateries, perfumeries, discos, cafeteries, karaokes, llibreries, discoteques, accessoris... Consumisme power!!
::: Anterior
Quan dic "la ciutat sense complexos" em refereixo a la seva gent: adolescents que segueixen el seu estil i ritme de vida sense importar què pensaran els altres. Vindria a ser la zona de moda de Tòquio, on sovint passegen els actors, grups de música o seiyus.
Shibuya a priori pot semblar un barri normal i corrent si no fos per una característica molt destacable: està ple de noies!! Gals, kogals, ganguros, gòtiques, lolites, gothic-lolites, emos, pijes, adolescents amb uniforme (sigui el dia que sigui, fins i tot quan no tenen classe, ja que algun les fa més sexis) i joves en general omplen els seus carrers, com si es tractés d'un lloc de peregrinatge.
Les botigues que et pots trobar en aquesta zona estan dedicades quasi exclusivament a les adolescents: roba underground i moderna, sabateries, perfumeries, discos, cafeteries, karaokes, llibreries, discoteques, accessoris... Consumisme power!!
