07/08/2008: Avui toco a El Dau, a Mataró
Avui dijous 7 d'agost, a les 21:30h, faré un concert a El Dau (c/ d'en Pujol, 26. Mataró).
És un cafè cultural que acaben d'obrir on abans hi havia l'Arcàdia.
Hi faré un concert en solitari (guitarra i veu) i cantaré algunes cançons meves i algunes versions dels meus grups favorits. Mentrestant, podeu gaudir d'un bon sopar o prendre unes copes.
Aquest divendres també havia d'actuar al "xiringuito" de la Platja del Masnou, amb en More, l'Alfredo i en Raül Moya. Ens fem anomenar "Els 4 jinetes de Mashville"!!
A alguns ja us ho havia anunciat però el concert ha quedat posposat per al setembre, per problemes del local, i a part, en Raül no podia venir, ja que assistirà al casament de l'Òscar i l'Helena -els cantants del grup Facto Delafé y las Flores Azules-.
Així que, ja ho sabeu.
Si no ens veiem, ens veiem un altre dia!
Narcís
És un cafè cultural que acaben d'obrir on abans hi havia l'Arcàdia.
Hi faré un concert en solitari (guitarra i veu) i cantaré algunes cançons meves i algunes versions dels meus grups favorits. Mentrestant, podeu gaudir d'un bon sopar o prendre unes copes.
Aquest divendres també havia d'actuar al "xiringuito" de la Platja del Masnou, amb en More, l'Alfredo i en Raül Moya. Ens fem anomenar "Els 4 jinetes de Mashville"!!
A alguns ja us ho havia anunciat però el concert ha quedat posposat per al setembre, per problemes del local, i a part, en Raül no podia venir, ja que assistirà al casament de l'Òscar i l'Helena -els cantants del grup Facto Delafé y las Flores Azules-.
Així que, ja ho sabeu.
Si no ens veiem, ens veiem un altre dia!
Narcís
27/07/2008: 70 anys de la Batalla de l'Ebre
Aquests dies s'han celebrat els 70 anys de la Batalla de l'Ebre. Una batalla on hi van perdre la vida centenars de joves. Per sort, la majoria no sabem el què és, però tenim el testimoni dels que hi van participar, obligats a lluitar per resoldre els problemes d'uns pocs. La sed de poder i la cobdícia de quatre governants. Els criminals que han enviat tants i tants joves a la mort, només perquè no han sabut -o no els va donar la gana- entendre's civilitzadament.
El meu avi va haver de lluitar a la batalla de l'Ebre, quan tenia 21 anys, i per sort, va tornar casa després de caminar penosament un llarg camí i passar molta gana i por. Quan va arribar va dormir tres dies sencers.
Però molts no van tornar. Fa pocs dies sortia al diari un testimoni d'aquella cruenta batalla, reconeixent que els seus caps estaven bojos i que els manaven atacar sabent que les possibilitats de sortir-ne vius eren molt poques. Relata l'antic combatent de l'exèrcit republicà, que els van manar passar a l'atac i dels 60 republicans que van saltar al camp 40 van ser abatuts. Els altres 20 es van poder amagar en un forat i passar-hi la nit. No podien sortir per socórrer els companys perquè els creuava el foc per sobre i durant tota la nit anaven sentint els 40 joves -molts tenien només 17 anys- cridant: "Mare, mare!" i gemegant. Gemecs que s'anaven apagant en la nit, a mida que anaven morint. Tots volien marxar d'allà. No volien matar, volien tornar a casa, però als caps militars no els tremola el pols i mai van patir per aquelles vides.
Tot i aquest testimoni, allò segueix costant d'imaginar. Tant de bo s'acabin totes les guerres i no n'hi hagi mai més!!!
I si l'excusa és que els fabricans d'armes han de viure, ho sento: que morin ells primer i ens deixin viure en pau!!!
El meu avi va haver de lluitar a la batalla de l'Ebre, quan tenia 21 anys, i per sort, va tornar casa després de caminar penosament un llarg camí i passar molta gana i por. Quan va arribar va dormir tres dies sencers.
Però molts no van tornar. Fa pocs dies sortia al diari un testimoni d'aquella cruenta batalla, reconeixent que els seus caps estaven bojos i que els manaven atacar sabent que les possibilitats de sortir-ne vius eren molt poques. Relata l'antic combatent de l'exèrcit republicà, que els van manar passar a l'atac i dels 60 republicans que van saltar al camp 40 van ser abatuts. Els altres 20 es van poder amagar en un forat i passar-hi la nit. No podien sortir per socórrer els companys perquè els creuava el foc per sobre i durant tota la nit anaven sentint els 40 joves -molts tenien només 17 anys- cridant: "Mare, mare!" i gemegant. Gemecs que s'anaven apagant en la nit, a mida que anaven morint. Tots volien marxar d'allà. No volien matar, volien tornar a casa, però als caps militars no els tremola el pols i mai van patir per aquelles vides.
Tot i aquest testimoni, allò segueix costant d'imaginar. Tant de bo s'acabin totes les guerres i no n'hi hagi mai més!!!
I si l'excusa és que els fabricans d'armes han de viure, ho sento: que morin ells primer i ens deixin viure en pau!!!
23/07/2008: La Berta ja té dos mesos!
Doncs sí, m'estic descobrint com un tiet més cursi del que creia. Aquí teniu la meva nebodeta! La Berta ja té dos mesos! i la foto és de les seves primeres vacances: han passat quatre dies a la Vall d'Aran, en Dani, la Glòria i la Berta. La Berta ha vist rius, muntanyes... i vaques!
No, tranquils, no m'oblido que sóc un cowboy, però aquesta és de les coses que fan bonica la vida i cal aprofitar-ho. Jo vaig a veure la Berta molt sovint i és una passada!
21/07/2008: Dijous concert a la platja de Mataró
Hola! ja estic per aquí de nou per donar-vos algunes notícies.
Aquest dijous 24, dins l'Escenari Obert que monta el Col·lectiu de Músics del Maresme per les Santes, farem un concertet.
Des de les 20h fins les 4h de la matinada toquen varis grups. Nosaltres tocarem a les 23h en punt, i només durant 25 minuts. Si feu tard, ja estarem!
A veure si veniu a sentir música al costat de les ones del mar. Aquests concerts d'estiu són deliciosos.
A part d'això, dissabte passat vaig ser a Ràdio Arenys, on la Roser Maresme em va fer una bonica entrevista i força extensa. Vam començar parlant del meu primer disc! i va posar cançons com La vida, El sol surt per tothom o Wrolo!
Això em va portar molts records, ja que feia temps que no sentia aquestes cançons, però en la gira de El sol surt per tothom (2004-2005), quan anava jo sol amb la meva guitarra, vaig anar per moltes ràdios de tot Catalunya i clar, precisament eren aquests els temes que es feien sonar.
A més, de l'entrevista em va agradar poder visitar el poble d'Arenys, que crec que és molt bonic, i poder visitar el meu amic Xavi Mir i la Mireia, que viuen just a la riera.
Aquest matí també he estat a Ràdio Mataró (bé, a la Plaça Santa Anna, ja que feien un programa especial des d'allà) i he interpretat dues cançons: Cou quan plou i El ressò del vent.
Crec que em ténen cert apreci en aquella ràdio, ja que sembla que hi estigui abonat -igual que en Gavaldà ho està a Catalunya Ràdio! jeje! doncs jo a Mataró Ràdio- on també em faran una entrevista d'una hora el proper més d'agost.
Finalment, dijous -abans del concert- atendré el meu amic Albert Bolumar, que em farà una entrevista per penjar al seu exitós web www.sinpaliativos.com
I després el concert!!!
Recordeu: "xiringuito", platja, ones, brisa, nit... i música!!!
DIJOUS A LES 23H, A LA PLATJA DE MATARÓ -PASSAT L'ESTACIÓ DE TREN EN SENTIT GIRONA-.
Ens veiem!!!
Aquest dijous 24, dins l'Escenari Obert que monta el Col·lectiu de Músics del Maresme per les Santes, farem un concertet.
Des de les 20h fins les 4h de la matinada toquen varis grups. Nosaltres tocarem a les 23h en punt, i només durant 25 minuts. Si feu tard, ja estarem!
A veure si veniu a sentir música al costat de les ones del mar. Aquests concerts d'estiu són deliciosos.
A part d'això, dissabte passat vaig ser a Ràdio Arenys, on la Roser Maresme em va fer una bonica entrevista i força extensa. Vam començar parlant del meu primer disc! i va posar cançons com La vida, El sol surt per tothom o Wrolo!
Això em va portar molts records, ja que feia temps que no sentia aquestes cançons, però en la gira de El sol surt per tothom (2004-2005), quan anava jo sol amb la meva guitarra, vaig anar per moltes ràdios de tot Catalunya i clar, precisament eren aquests els temes que es feien sonar.
A més, de l'entrevista em va agradar poder visitar el poble d'Arenys, que crec que és molt bonic, i poder visitar el meu amic Xavi Mir i la Mireia, que viuen just a la riera.
Aquest matí també he estat a Ràdio Mataró (bé, a la Plaça Santa Anna, ja que feien un programa especial des d'allà) i he interpretat dues cançons: Cou quan plou i El ressò del vent.
Crec que em ténen cert apreci en aquella ràdio, ja que sembla que hi estigui abonat -igual que en Gavaldà ho està a Catalunya Ràdio! jeje! doncs jo a Mataró Ràdio- on també em faran una entrevista d'una hora el proper més d'agost.
Finalment, dijous -abans del concert- atendré el meu amic Albert Bolumar, que em farà una entrevista per penjar al seu exitós web www.sinpaliativos.com
I després el concert!!!
Recordeu: "xiringuito", platja, ones, brisa, nit... i música!!!
DIJOUS A LES 23H, A LA PLATJA DE MATARÓ -PASSAT L'ESTACIÓ DE TREN EN SENTIT GIRONA-.
Ens veiem!!!
15/07/2008: Carta oberta a Mario Vargas Llosa
Reprodueixo aquí en aquest blog la carta que va escriure en Toni Strubell públicament al diari El Punt, contra el "Manifiesto por la lengua común", ja que hi estic del tot d'acord.
Carta oberta a Mario Vargas Llosa:
L'escriptor peruà, firmant del «Manifesto por la lengua común», hauria de saber que els qui l'han signat ens fan por. Por per la seva força, per l'extrem autoritarisme que mostren, per la seva al·lèrgia a la diversitat, per l'esperit colonitzador
Tribuna 10.7.2008 EL PUNT
Benvolgut senyor. Qui més qui menys ha repassat aquests dies la llista dels qui donen suport al Manifiesto por la lengua común. Morbós de mi, ha estat el meu cas. Confesso que la presència a la llista de gent de la cultura, especialment de la literatura, m'ha resultat especialment corprenedora. Estic encantat que Luz Casal i Ramoncín se n'hagin esborrat dient que ells van a favor de la cultura, no en contra, i que els han enganyat. Chapeau! Però el nom que sí que hi he trobat, no sols com a firmant sinó com a promotor, és el vostre, Mario Vargas Llosa. Era previsible, però no per això deixa de ser terrible. Terrible, dic, perquè prèvia lectura del vostre llibre La ciudad y los perros estranya extraordinàriament que algú que tingui la sensibilitat de denunciar les situacions d'abús i d'imposicions que s'hi denuncien sigui avui capaç de subscriure un manifest que tan ostensiblement ataca els febles en nom dels poderosos. Ara, suposo que tothom evoluciona en un sentit o altre.
El manifest que heu subscrit diu que tot allò públic a l'Estat ha de ser en castellà perquè és la «llengua comuna». No sé si sou prou conscients de fins a quin punt aquesta asseveració denota una voluntat d'imposició brutal. Perquè això no és una defensa sinó un clar atac. Equival a treure al meu idioma tot futur, tota possibilitat de desenvolupar-se en l'àmbit públic. És lògic, doncs, que hagi quedat de pasta fullada en veure com algú de la Cultura, amb majúscula, pot subscriure un manifest així a aquestes altures del segle XXI. Certament, el que heu subscrit implica que penseu que el meu idioma no val res. I segurament és cert que el català no pot rivalitzar amb el vostre hiperidioma en termes de premis Nobel als prestatges i nombre de parlants. D'acord. Però potser us pot sorprendre saber que, per exemple, el català sí que compta entre els primers vint idiomes del món pel que fa a volum d'ús a la xarxa. És a dir, tampoc som exactament un patuès com voldríeu. I si no tenim més pes, el fet que durant molts anys hagi estat una llengua proscrita –fet del qual vau ser testimoni directe– segurament no deu ser-hi del tot aliè. Però temo molt que aquesta línia d'argumentació no us deu fer ni fred ni calor. O potser sou dels qui els encanta allò de «ahora hacen los nacionalistas lo que Franco». No fotem.
Em limitaré, doncs, a parlar-vos del que més em suggereix el vostre manifest. I és la por. Perquè sí, haig d'admetre que em feu por els qui heu pogut firmar una bestiesa així. Por de la vostra força. Por de les moltes coses que compartiu acríticament amb els franquistes. Por de l'extrem autoritarisme del missatge que heu llançat. Por de la immensa sensació d'indignació que feu venir a tants familiars i amics, realment afectats per la voluntat anorreadora que demostreu. Por, també, de la vostra al·lèrgia a la diversitat. No sé en quins ambients us vau moure quan vau viure entre nosaltres, a Barcelona, però penseu que aquesta terra que us va acollir ha pensat, cantat, estimat i plorat durant mil anys en la llengua catalana. Els nostres avis no sabien castellà, i bé que van tenir una sàvia cultura amb el seu petit lloc –també– a la història de la humanitat que ara voleu negar. Per què ens voleu treure el que tenen tots els països normals? Què us dóna dret a dir que no som res: la força? L'antic imperi? L'arrogància del progre globalitzat? La llarga onada de l'anticatalanisme? No us enganyeu, això que us mou té un nom, ara i sempre: esperit colonitzador. Per què tot s'hi val contra el català? Us heu aturat mai a pensar-hi? Per a vós, quants milions fan una cosa «comuna», i quants la condemnen al no-res? Quina tara tenim nosaltres els catalans que faci eliminable la nostra llengua en l'àmbit públic? Permeteu-me de dir-vos que no veig cap diferència entre el que prediqueu i el que fan els xinesos al Tibet.
Sapigueu, autor de La ciudad y los perros, que mentre lluiteu amb fúria perquè el regne del castellà sigui absolut –a un costat del charco i de l'altre–, potser us esteu esforçant debades. Perquè teniu molt de guanyat ja. D'entrada, nosaltres els catalans no podem fer vida en català a casa nostra com sí podeu fer-la vosaltres en castellà. Per tant, no somieu més utopies perquè ja les teniu assegurades. A l'actualitat, l'Estat només fa un 97% de la seva publicitat institucional en castellà. No en feu prou? Tan insaciables sou? A més, disposeu d'instruments de castellanització massiva a casa nostra com són La Vanguardia, l'Editorial Planeta i quasi tot el parc de cinemes i cadenes de televisió. Per cert, un canal de TV firmant del vostre manifiesto actualment no té ni un trist minut de programació en la meva llengua, per si us consola. També podeu respirar perquè la Guàrdia Civil està molt activa desmuntant TV3 al País Valencià sense que cap manifiesto vostre ho hagi denunciat. Francament no sé de què us queixeu. Pel que fa a l'espai comú, podeu estar molt tranquil perquè cap cantant català no us robarà un sol segon d'espai televisiu espanyol cantant en la meva llengua. Tot és per a vosaltres. Encara en voleu més?
Però del que segurament més us voleu queixar, suposo, és del tema de l'ensenyament, oi? Doncs sí, a l'ensenyament públic a Catalunya l'idioma vehicular és el català com ho és l'holandès a Holanda o el danès a Dinamarca. Com vosaltres, nosaltres tampoc volem anar a la creació de dues comunitats a casa nostra. Volem una sola comunitat en què tothom sàpiga tres idiomes de la mateixa manera. I aquesta és la realitat que totes les enquestes i estudis revelen que es compleix magníficament. I si no sou prou sensible per adonar-vos-en, almenys tingueu la decència de respectar la nostra sensibilitat i d'identificar-vos un instant amb els subalterns. Com vau escriure quan vau escriure, fa tants anys, La ciudad y los perros. Una lectura d'estiu infinitament més recomanable i culta que no pas el manifiesto que acabeu de redactar.
TONI STRUBELL. Esciptor toni@strubell.cat
Carta oberta a Mario Vargas Llosa:
L'escriptor peruà, firmant del «Manifesto por la lengua común», hauria de saber que els qui l'han signat ens fan por. Por per la seva força, per l'extrem autoritarisme que mostren, per la seva al·lèrgia a la diversitat, per l'esperit colonitzador
Tribuna 10.7.2008 EL PUNT
Benvolgut senyor. Qui més qui menys ha repassat aquests dies la llista dels qui donen suport al Manifiesto por la lengua común. Morbós de mi, ha estat el meu cas. Confesso que la presència a la llista de gent de la cultura, especialment de la literatura, m'ha resultat especialment corprenedora. Estic encantat que Luz Casal i Ramoncín se n'hagin esborrat dient que ells van a favor de la cultura, no en contra, i que els han enganyat. Chapeau! Però el nom que sí que hi he trobat, no sols com a firmant sinó com a promotor, és el vostre, Mario Vargas Llosa. Era previsible, però no per això deixa de ser terrible. Terrible, dic, perquè prèvia lectura del vostre llibre La ciudad y los perros estranya extraordinàriament que algú que tingui la sensibilitat de denunciar les situacions d'abús i d'imposicions que s'hi denuncien sigui avui capaç de subscriure un manifest que tan ostensiblement ataca els febles en nom dels poderosos. Ara, suposo que tothom evoluciona en un sentit o altre.
El manifest que heu subscrit diu que tot allò públic a l'Estat ha de ser en castellà perquè és la «llengua comuna». No sé si sou prou conscients de fins a quin punt aquesta asseveració denota una voluntat d'imposició brutal. Perquè això no és una defensa sinó un clar atac. Equival a treure al meu idioma tot futur, tota possibilitat de desenvolupar-se en l'àmbit públic. És lògic, doncs, que hagi quedat de pasta fullada en veure com algú de la Cultura, amb majúscula, pot subscriure un manifest així a aquestes altures del segle XXI. Certament, el que heu subscrit implica que penseu que el meu idioma no val res. I segurament és cert que el català no pot rivalitzar amb el vostre hiperidioma en termes de premis Nobel als prestatges i nombre de parlants. D'acord. Però potser us pot sorprendre saber que, per exemple, el català sí que compta entre els primers vint idiomes del món pel que fa a volum d'ús a la xarxa. És a dir, tampoc som exactament un patuès com voldríeu. I si no tenim més pes, el fet que durant molts anys hagi estat una llengua proscrita –fet del qual vau ser testimoni directe– segurament no deu ser-hi del tot aliè. Però temo molt que aquesta línia d'argumentació no us deu fer ni fred ni calor. O potser sou dels qui els encanta allò de «ahora hacen los nacionalistas lo que Franco». No fotem.
Em limitaré, doncs, a parlar-vos del que més em suggereix el vostre manifest. I és la por. Perquè sí, haig d'admetre que em feu por els qui heu pogut firmar una bestiesa així. Por de la vostra força. Por de les moltes coses que compartiu acríticament amb els franquistes. Por de l'extrem autoritarisme del missatge que heu llançat. Por de la immensa sensació d'indignació que feu venir a tants familiars i amics, realment afectats per la voluntat anorreadora que demostreu. Por, també, de la vostra al·lèrgia a la diversitat. No sé en quins ambients us vau moure quan vau viure entre nosaltres, a Barcelona, però penseu que aquesta terra que us va acollir ha pensat, cantat, estimat i plorat durant mil anys en la llengua catalana. Els nostres avis no sabien castellà, i bé que van tenir una sàvia cultura amb el seu petit lloc –també– a la història de la humanitat que ara voleu negar. Per què ens voleu treure el que tenen tots els països normals? Què us dóna dret a dir que no som res: la força? L'antic imperi? L'arrogància del progre globalitzat? La llarga onada de l'anticatalanisme? No us enganyeu, això que us mou té un nom, ara i sempre: esperit colonitzador. Per què tot s'hi val contra el català? Us heu aturat mai a pensar-hi? Per a vós, quants milions fan una cosa «comuna», i quants la condemnen al no-res? Quina tara tenim nosaltres els catalans que faci eliminable la nostra llengua en l'àmbit públic? Permeteu-me de dir-vos que no veig cap diferència entre el que prediqueu i el que fan els xinesos al Tibet.
Sapigueu, autor de La ciudad y los perros, que mentre lluiteu amb fúria perquè el regne del castellà sigui absolut –a un costat del charco i de l'altre–, potser us esteu esforçant debades. Perquè teniu molt de guanyat ja. D'entrada, nosaltres els catalans no podem fer vida en català a casa nostra com sí podeu fer-la vosaltres en castellà. Per tant, no somieu més utopies perquè ja les teniu assegurades. A l'actualitat, l'Estat només fa un 97% de la seva publicitat institucional en castellà. No en feu prou? Tan insaciables sou? A més, disposeu d'instruments de castellanització massiva a casa nostra com són La Vanguardia, l'Editorial Planeta i quasi tot el parc de cinemes i cadenes de televisió. Per cert, un canal de TV firmant del vostre manifiesto actualment no té ni un trist minut de programació en la meva llengua, per si us consola. També podeu respirar perquè la Guàrdia Civil està molt activa desmuntant TV3 al País Valencià sense que cap manifiesto vostre ho hagi denunciat. Francament no sé de què us queixeu. Pel que fa a l'espai comú, podeu estar molt tranquil perquè cap cantant català no us robarà un sol segon d'espai televisiu espanyol cantant en la meva llengua. Tot és per a vosaltres. Encara en voleu més?
Però del que segurament més us voleu queixar, suposo, és del tema de l'ensenyament, oi? Doncs sí, a l'ensenyament públic a Catalunya l'idioma vehicular és el català com ho és l'holandès a Holanda o el danès a Dinamarca. Com vosaltres, nosaltres tampoc volem anar a la creació de dues comunitats a casa nostra. Volem una sola comunitat en què tothom sàpiga tres idiomes de la mateixa manera. I aquesta és la realitat que totes les enquestes i estudis revelen que es compleix magníficament. I si no sou prou sensible per adonar-vos-en, almenys tingueu la decència de respectar la nostra sensibilitat i d'identificar-vos un instant amb els subalterns. Com vau escriure quan vau escriure, fa tants anys, La ciudad y los perros. Una lectura d'estiu infinitament més recomanable i culta que no pas el manifiesto que acabeu de redactar.
TONI STRUBELL. Esciptor toni@strubell.cat
11/07/2008: Ja tenim portada!
Ens ha costat molt decidir-nos. Finalment, hem triat aquesta:
L'autor és en Roger Petra, alellenc i amic! però no hi ha hagut xanxullu, us ho asseguro!
En les dues setmanes que va durar la convocatòria vam rebre 12 portades, i esperem anar-les penjant a la web, perquè n'hi ha que valen molt la pena.
La cosa s'ha enrederit una mica perquè des de principis de juliol jo estic gravant un nou disc!
Sí! És tracta de "Versos i Acords", les cançons que vaig fer sobre poesies catalanes.
Espero que tant el disc "Narcís Perich i la Caravana de la Bona Sort!" com el "Versos i Acords" aviat vegin la llum. Si bé, el primer ja sabeu que ja podeu escoltar-lo íntegre a www.narcisperich.com
Ah, ja tenim mànager. La Eva. No hi havia manera de trobar-ne, i al final ens ha trobat ella a nosaltres!
Bé, que disfruteu!
N
L'autor és en Roger Petra, alellenc i amic! però no hi ha hagut xanxullu, us ho asseguro!
En les dues setmanes que va durar la convocatòria vam rebre 12 portades, i esperem anar-les penjant a la web, perquè n'hi ha que valen molt la pena.
La cosa s'ha enrederit una mica perquè des de principis de juliol jo estic gravant un nou disc!
Sí! És tracta de "Versos i Acords", les cançons que vaig fer sobre poesies catalanes.
Espero que tant el disc "Narcís Perich i la Caravana de la Bona Sort!" com el "Versos i Acords" aviat vegin la llum. Si bé, el primer ja sabeu que ja podeu escoltar-lo íntegre a www.narcisperich.com
Ah, ja tenim mànager. La Eva. No hi havia manera de trobar-ne, i al final ens ha trobat ella a nosaltres!
Bé, que disfruteu!
N
24/06/2008: Sever- curtmetratge
Hola! us deixo aquí el curtmetratge que ha fet l'Helena Martínez com a projecte de final de carrera, i en el qual jo hi he posat la música, com a favor per una amiga!
El curt està molt bé, i si sou d'Alella us sonaran algunes cares.
Per part meva, no és una feina massa professional, ja que no hi havia ni pressupost ni temps per fer una gran feina, bla, bla, bla. Bé, no m'enrotllo! tampoc va quedar malament. Sobretot m'agrada el tema final (una mica a lo "Perry Mason"!!!)
Au, espero que us agradi!
El curt està molt bé, i si sou d'Alella us sonaran algunes cares.
Per part meva, no és una feina massa professional, ja que no hi havia ni pressupost ni temps per fer una gran feina, bla, bla, bla. Bé, no m'enrotllo! tampoc va quedar malament. Sobretot m'agrada el tema final (una mica a lo "Perry Mason"!!!)
Au, espero que us agradi!
15/06/2008: He canviat: última cançó
Doncs fins aquí hem arribat! Aquesta setmana hem penjat l’última cançó del disc a www.narcisperich.com
A més, hem conclós el Concurs de portades per editar el disc, i ara n’estem fent la tria, perquè n'hi ha de molt maques. Em quedat sorpresos!
Ja teniu el disc “Narcís Perich i la Caravana de la Bona Sort!” sencer i us el podeu descarregar tot gratuïtament! Feu-ho aviat! perquè quan l’editem en format físic (espero que a l’estiu), per motius legals, haurem de treure les cançons de la web.
Us volem agraïr de tot cor el seguiment. Nosaltres estem amb moltes ganes. Això ha estat una experiència nova i entre tant, hem anat fent uns quants concerts que ens han animat i unit molt. Bé, jo ho sento així!
A finals de juny alguns membres de La Caravana fan vacances, i les dues primeres setmanes de juliol, jo estaré gravant un nou disc! Sí, sí, va ràpid això! Es dirà “Versos i Acords” i serà molt diferent al que ara podeu sentir a la nostra web. Després, esperem poder-vos anunciar molts concerts de La Caravana. Avui hem fet l’últim, a la casa de colònies de Llinars, Mogent, on l’Escola de Música 3et –on jo dóno classes- celebrava un stage musical.
Ens han trucat varis mitjans i hem fet algunes entrevistes. Quan tinguem el disc això seguirà. A més, ja tenim nova mànager! Es diu Eva, i estem tots amb moltes ganes de treballar.
Això és tot pel què fa a l’actualitat del grup. Pel què fa a la cançó d’aquesta setmana....:
He canviat, és potser el què m’ha passat últimament amb tantes experiències dins el món músical, tot i que la lletra està enfocada des del punt de vista d’un ex-presoner que emprèn el camí a casa, però ple de dubtes, perquè té por d’encara arrossegar el seu passat a l’esquena.
Va ser una de les últimes cançons que vam gravar. Va ser al gener passat, i llavors ja haviem trobat la fórmula per gravar un bon so de bateria, i és nota. En Micky hi va gravar el baix, i després jo hi vaig tocar el piano, l’orgue i les guitarres. Quan encara no hi havia la veu, va venir la Núria Maynou per posar-hi un violoncel. Li va agradar i es va voler quedar la partitura (era l’original i jo no en tinc cap còpia!), però va dir que es quedava amb les ganes de sentir com feia la melodia de veu. Doncs bé, ara ja l’ha pogut sentir!
També la Laia i l’Agnès hi van posar uns cors meravellosos per acabar d’embolcallar la peça.
El so de la peça per mi és especial. Està inspirat en aquell disc d’en Bob Dylan “Nashville Skyline” que per mi és un dels millors discos que mai s’han fet. També hi ha una part dels acords de He Canviat que recorda I threw it all away.
Bé, no sé si jo he canviat, on sóc, i si empendré el camí de retorn a casa o aquest ja no té retorn. Aquí us deixo la lletra de la cançó. Que passeu un bon estiu i fins aviat!!! (bé, jo seguiré escrivint aquí).
Seguiu visitant-nos aquí i a www.narcisperich.com!!! Moltes gràcies!!!!
Narcís
Escolteu He canviat a www.narcisperich.com
HE CANVIAT
Vaig somniar que l’or es feia pa,
vaig sembrar el meu camp de blat.
Vaig fer mal, mai no m’ho he perdonat,
però he pagat el meu pecat.
He canviat, he canviat,
i encara és aviat, no em vulguis oblidar,
he canviat i encara és aviat.
Sota el sol cent anys he caminat
i vaig donar el meu braç
Per la gent que m’anava suplicant,
que jo els podia ajudar.
I he canviat, he canviat,
però encara és aviat i res no et puc jurar...
He canviat, he canviat,
però encara és aviat, i res no et puc jurar.
Tinc les mans tan brutes com abans
però el meu cor he netejat.
I a la sang ja no hi corre maldat,
vaig lluitar contra set mars.
I he canviat, i he tornat...
per trobar-te he tornat, per trobar-te he canviat
i he tornat, per trobar-te he tornat....
He canviat...
A més, hem conclós el Concurs de portades per editar el disc, i ara n’estem fent la tria, perquè n'hi ha de molt maques. Em quedat sorpresos!
Ja teniu el disc “Narcís Perich i la Caravana de la Bona Sort!” sencer i us el podeu descarregar tot gratuïtament! Feu-ho aviat! perquè quan l’editem en format físic (espero que a l’estiu), per motius legals, haurem de treure les cançons de la web.
Us volem agraïr de tot cor el seguiment. Nosaltres estem amb moltes ganes. Això ha estat una experiència nova i entre tant, hem anat fent uns quants concerts que ens han animat i unit molt. Bé, jo ho sento així!
A finals de juny alguns membres de La Caravana fan vacances, i les dues primeres setmanes de juliol, jo estaré gravant un nou disc! Sí, sí, va ràpid això! Es dirà “Versos i Acords” i serà molt diferent al que ara podeu sentir a la nostra web. Després, esperem poder-vos anunciar molts concerts de La Caravana. Avui hem fet l’últim, a la casa de colònies de Llinars, Mogent, on l’Escola de Música 3et –on jo dóno classes- celebrava un stage musical.
Ens han trucat varis mitjans i hem fet algunes entrevistes. Quan tinguem el disc això seguirà. A més, ja tenim nova mànager! Es diu Eva, i estem tots amb moltes ganes de treballar.
Això és tot pel què fa a l’actualitat del grup. Pel què fa a la cançó d’aquesta setmana....:
He canviat, és potser el què m’ha passat últimament amb tantes experiències dins el món músical, tot i que la lletra està enfocada des del punt de vista d’un ex-presoner que emprèn el camí a casa, però ple de dubtes, perquè té por d’encara arrossegar el seu passat a l’esquena.
Va ser una de les últimes cançons que vam gravar. Va ser al gener passat, i llavors ja haviem trobat la fórmula per gravar un bon so de bateria, i és nota. En Micky hi va gravar el baix, i després jo hi vaig tocar el piano, l’orgue i les guitarres. Quan encara no hi havia la veu, va venir la Núria Maynou per posar-hi un violoncel. Li va agradar i es va voler quedar la partitura (era l’original i jo no en tinc cap còpia!), però va dir que es quedava amb les ganes de sentir com feia la melodia de veu. Doncs bé, ara ja l’ha pogut sentir!
També la Laia i l’Agnès hi van posar uns cors meravellosos per acabar d’embolcallar la peça.
El so de la peça per mi és especial. Està inspirat en aquell disc d’en Bob Dylan “Nashville Skyline” que per mi és un dels millors discos que mai s’han fet. També hi ha una part dels acords de He Canviat que recorda I threw it all away.
Bé, no sé si jo he canviat, on sóc, i si empendré el camí de retorn a casa o aquest ja no té retorn. Aquí us deixo la lletra de la cançó. Que passeu un bon estiu i fins aviat!!! (bé, jo seguiré escrivint aquí).
Seguiu visitant-nos aquí i a www.narcisperich.com!!! Moltes gràcies!!!!
Narcís
Escolteu He canviat a www.narcisperich.com
HE CANVIAT
Vaig somniar que l’or es feia pa,
vaig sembrar el meu camp de blat.
Vaig fer mal, mai no m’ho he perdonat,
però he pagat el meu pecat.
He canviat, he canviat,
i encara és aviat, no em vulguis oblidar,
he canviat i encara és aviat.
Sota el sol cent anys he caminat
i vaig donar el meu braç
Per la gent que m’anava suplicant,
que jo els podia ajudar.
I he canviat, he canviat,
però encara és aviat i res no et puc jurar...
He canviat, he canviat,
però encara és aviat, i res no et puc jurar.
Tinc les mans tan brutes com abans
però el meu cor he netejat.
I a la sang ja no hi corre maldat,
vaig lluitar contra set mars.
I he canviat, i he tornat...
per trobar-te he tornat, per trobar-te he canviat
i he tornat, per trobar-te he tornat....
He canviat...
05/06/2008: Festa Major! i concerts
Festa Major és una de les últimes cançons que pengem a www.narcisperich.com
Sí, la cosa s'acaba! dijous que ve penjarem l'última, i per celebrar això, us convidem a tots al concert que oferirem aquest DISSABTE 7, A LES 23H AL CASAL D'ALELLA.
On a més de ser el primer concert on ja podreu cantar totes les cançons, perquè ja les heu pogut sentir! jeje! també presentarem el nou videoclip, i a més exposarem les propostes rebudes per al CONCURS DE PORTADES que, per cert, encara hi sou a temps, fins diumenge ens podeu fer arribar portades.
S'acaben les cançons i comencen les Festes Majors. Com la de EL FAR D'EMPORDÀ, on hi serem el dia abans: DIVENDRES DIA 6, intentant que el públic gaudeixi del nostre concert com d'una autèntica festa.
Bé, esperem que hagueu disfrutat amb totes les cançons que us hem anat oferint setmanalment, i que també us agradi Festa Major.
Esperem veure'ns en algun concert!
Sí, la cosa s'acaba! dijous que ve penjarem l'última, i per celebrar això, us convidem a tots al concert que oferirem aquest DISSABTE 7, A LES 23H AL CASAL D'ALELLA.
On a més de ser el primer concert on ja podreu cantar totes les cançons, perquè ja les heu pogut sentir! jeje! també presentarem el nou videoclip, i a més exposarem les propostes rebudes per al CONCURS DE PORTADES que, per cert, encara hi sou a temps, fins diumenge ens podeu fer arribar portades.
S'acaben les cançons i comencen les Festes Majors. Com la de EL FAR D'EMPORDÀ, on hi serem el dia abans: DIVENDRES DIA 6, intentant que el públic gaudeixi del nostre concert com d'una autèntica festa.
Bé, esperem que hagueu disfrutat amb totes les cançons que us hem anat oferint setmanalment, i que també us agradi Festa Major.
Esperem veure'ns en algun concert!
29/05/2008: La font del fonoll
"A la font on hi creix el fonoll, ouliaup, dururu, ouliap!
baixarem a rentar-nos el front, ouliap, tu i jo.
A la font on hi raja consol, ouliap, dururu, ouliap!
baixarem a fer-nos un petó, ouliap! tu i jo.
baixarem a rentar-nos el front, ouliap, tu i jo.
A la font on hi raja consol, ouliap, dururu, ouliap!
baixarem a fer-nos un petó, ouliap! tu i jo.
Escolteu-la a: www.narcisperich.com
La font del fonoll es troba a Alella. A dalt de la muntanya. Quan vaig escriure la cançó però, he de confessar que tenia al cap la font de can Gorguí, també a Alella, però m'agradava més el primer nom.
La cançó dura mig minut! escolteu-la!
