Fa uns dies, una persona molt vinculada al bàsquet em va interrogar sobre la transcendència que generaria reduir els temps morts dels partits. Ell comentava que aquestes aturades trencaven el ritme dels partits i els feien més lents i avorrits. Defensava que els entrenadors els demanaven per tallar el ritme del rival quan estava en ratxa, més que per millorar el propi. Deia que, entre quarts, els tècnics ja disposaven de dos minuts per xerrar amb els seus, i que si volien ordenar qualsevol tàctica nova, ho podien fer des de la banda. Afirmava que d'aquesta manera el joc seria més vibrant, i que els jugadors de pista tindrien més llibertat per fer les coses i, per tant, millorarien la seva capacitat de decidir i de lideratge. Evidentment, per molts podria suposar un sacrilegi, i pels entrenadors una animalada. Però debatre és una necessitat, i el bàsquet sempre ha estat capdavanter a l'hora d'innovar.

Si, per començar, ho apliquéssim només als dos primers quarts, deixant igual el tercer i el quart, i que els temps de les TV no fossin un problema, quina opinió tindríeu al respecte?
És impossible que arribi a sortir?
Creieu que els TM són una forma de trencar el ritme del partit?

Canviant de tema, la jornada referma el Madrid com un equip molt potent i candidat a tot, i a la Penya, València, Baskonia i Barça com uns conjunts que també han començat amb força la temporada. El Manresa, malauradament, ha perdut a casa un partit important contra un rival directe com el Xacobeo.



Però compte amb la pròxima jornada. El Madrid viatja a Las Palmas (pista complicada, perdrà la imbatibilitat?), el Barça rep al Palau al Baskonia d'Ivanovic(teniu favorit?), i pel 33 podreu veure el Penya-Manresa. Atractiu, no?