Rudy esmaixada
Ahir, durant les ja famoses cerveses de l'Udala algú em va preguntar com anava el llibre de la NBA, el llibre que estava escrivint sobre les meves aventures en els vint anys ben bons que porto viatjant al fascinant món de la NBA.

Aquest és un llibre que jo he escrit íntegrament, que em prologarà el Marc Gasol i que editarà Viena Edicions -una editorial magnífica, per cert- amb col·laboració, evidentment, de Televisió de Catalunya que, al capdavall, és qui m'ha encomanat tot aquest patracol de viatges.

Doncs bé, el llibre ja està acabat. L'últim capítol, el 28, està dedicat a les finals del 2009, al campionat del Pau. Ja està en mans de l'editor, però em falta una cosa fonamental: el títol.

Jo, quan temps era temps treballava en premsa escrita ja era un titolador nefast. I, esclar, no he millorat. Amb el permís del meu editor accepto suggerències pel títol. Per fer-vos una petita idea del tarannà del llibre, heus aquí un paràgraf qualsevol:

- D’on ets? –em va preguntar fa gairebé vint anys una persona a la qual li havíem demanat una adreça a Houston.
- De Barcelona –vaig contestar-li jo tement-me, com així va ser, el pitjor.
. Ah, Barcelona! –em va dir mentre pensava amb els ulls perduts en la seva memòria com si fos Homer Simpson- Barcelona... México!


O aquest altre:

- Escolta Kobe: és cert que tu ets aficionat al Barça?
- Sí, em va respondre decidit.
Vam començar parlant en anglès, però després vam passar a l'italià i vam acabar amb el castellà, un idioma que parla magníficament bé.
- Si tú naciste en Italia lo lógico es que fuera seguidor de un equipo italiano –vaig encertar a preguntar-li, per trencar una miqueta el foc.
- Me gusta el Inter, pero me gusta más el Barça –perquè deia Barça, no Barcelona.
- ¿Y qué te gusta del Barça?
- Me gusta todo del Barça, pero sobre todo la profundidad de Messi.
Així, com sona: “la profundidad de Messi”. Després vam parlar de l’afició, dels sentiments que desperta el Barcelona i de poca cosa més perquè ens vam separar aviat. Jo vaig quedar sorprès: un dels millors esportistes del món, dels més famosos i ben pagats, compartint conversa de passadís, distesa i agradable, amb un periodista català que només deu conéixer de vista, de veure’l donar la tabarra a tort i dret per les pistes de la NBA. Com hi ha món!


Ai quines històries! Unes històries, però que necessiten un títol. Apunto un que em va dir el Sergi Muñoz, el nostre informàtic, professor de la INEFC i entrenador de bàsquetbol: "JO HI ERA"
S'accepten idees...