Ahir, durant les ja famoses cerveses de l'Udala algú em va preguntar com anava el llibre de la NBA, el llibre que estava escrivint sobre les meves aventures en els vint anys ben bons que porto viatjant al fascinant món de la NBA. Aquest és un llibre que jo he escrit íntegrament, que em prologarà el Marc Gasol i que editarà Viena Edicions -una editorial magnífica, per cert- amb col·laboració, evidentment, de Televisió de Catalunya que, al capdavall, és qui m'ha encomanat tot aquest patracol de viatges.
Doncs bé, el llibre ja està acabat. L'últim capítol, el 28, està dedicat a les finals del 2009, al campionat del Pau. Ja està en mans de l'editor, però em falta una cosa fonamental: el títol.
Jo, quan temps era temps treballava en premsa escrita ja era un titolador nefast. I, esclar, no he millorat. Amb el permís del meu editor accepto suggerències pel títol. Per fer-vos una petita idea del tarannà del llibre, heus aquí un paràgraf qualsevol:

- D’on ets? –em va preguntar fa gairebé vint anys una persona a la qual li havíem demanat una adreça a Houston.
- De Barcelona –vaig contestar-li jo tement-me, com així va ser, el pitjor.
. Ah, Barcelona! –em va dir mentre pensava amb els ulls perduts en la seva memòria com si fos Homer Simpson- Barcelona... México!

O aquest altre:

- Escolta Kobe: és cert que tu ets aficionat al Barça?
- Si, em va respondre decidit.
Vam començar parlant en anglès, però després vam passar a l'italià i vam acabar amb el castellà, un idioma que parla magníficament bé.
- Si tú naciste en Italia lo lógico es que fuera seguidor de un equipo italiano –vaig encertar a preguntar-li, per trencar una miqueta el foc.
- Me gusta el Inter, pero me gusta más el Barça –perquè deia Barça, no Barcelona.
- ¿Y qué te gusta del Barça?
- Me gusta todo del Barça, pero sobre todo la profundidad de Messi.
Així, com sona: “la profundidad de Messi”. Després vam parlar de l’afició, dels sentiments que desperta el Barcelona i de poca cosa més perquè ens vam separar aviat. Jo vaig quedar sorprès: un dels millors esportistes del món, dels més famosos i ben pagats, compartint conversa de passadís, distesa i agradable, amb un periodista català que només deu conéixer de vista, de veure’l donar la tabarra a tort i dret per les pistes de la NBA. Com hi ha món!

Ai quines històries! Unes històries, però que necessiten un títol. Apunto un que em va dir el Sergi Muñoz, el nostre informàtic, professor de la INEFC i entrenador de bàsquetbol: "JO HI ERA"
S'accepten idees...

És l'hora de fer balanç de la temporada.

El Barça, després d'assolir el títol de l'ACB, pot dir que ha passat amb nota l'examen de l'any. Ho ha fet anant de menys a més i acabant amb un play-off final on els homes de Xavi Pascual han jugat francament bé. És una bona injecció de moral envers la campanya vinent, tant pels jugadors com pels seguidors. Sens dubte, també suposa un cop moral positiu per en Xavi Pascual, que ara podrà tenir molta més tranquil·litat i influència a l'hora de dissenyar la plantilla. Pocs discutiran el fet que continuï a la banqueta blaugrana. Ha estat capaç de redreçar els moments difícils i fer que l'equip jugués a un gran nivell moltes vegades.

La Penya, en una temporada complicada degut a les lesions i les baixes, ha complert amb escreix. Ha estat superior als seus rivals directes i ara toca solventar el cas Ricky. Demà se celebrarà l'acte de conciliació, i veurem com acaba tot.

El Ricoh, com sempre, ha estat per sobre del previst. Malgrat els problemes econòmics, han tornat a fer pinya i els resultats han estat evidents. Han de configurar la platilla 09-10, i hi ha jugadors importants que han deixat el club. Un altre repte a superar.

Decebedor final de curs tant del Tau, com de l'Unicaja i del Real Madrid. Sembla com si hagin arribat sense forces i el Barça ha estat superior. Malgrat tot, compte, perquè es preparen per fer plantilles gairebé noves.

El mercat ja es mou de manera incontestable. Hi ha fitxatges i , sobretot, rumors d'incorporacions. No val a badar perquè no hi ha tants jugadors de gran qualitat. Espero les vostres preferències de fitxatges pels vostres equips preferits.

Aquest serà, de moment, el darrer comentari del blog d'aquesta temporada. Vosaltres podeu continuar dient la vostra i mantindrem viva la comunicació.

Distingits bloguers del Natxo i del Jaume,
Amb el permís del nostre amfitrió internacional i olímpic he creat aquest article.

I és que ara que la temporada toca a la seva fi i amb la satisfacció de la feina ben feta, crec que ha arribat el moment del lleure: Proposo que un vespre, abans de sopar -hem d'esperar que el Natxo acabi l'horari del seu campus- de la primera setmana de juliol ens trobem a l'Udala, el restaurant basc del seu germà, per fer unes cerveses i conversar tranquil·lament i relaxadament.



La primera ronda la pago jo, com ha quedat ben clar: la paraula s'ha de complir.

Qui s'apunta?
Evidentment, com ja vam comentar, s'accepta tothom sigui quina sigui la seva fidelitat basquetbolística i també acceptem crítics amb la meva -nostra- manera de fer.

Per cert Natxo: el Jose Mari té cervesa negra?

Espero respostes.

Jordi Robirosa i Dejean

Quina manera de patir. Però ara, l'Unicaja ja és història i els vitorians esperen el Barça. A cinc partits - com a l'Eurolliga, però sense el factor pista - i amb els dos equips amb dinàmiques molt diferents.



No veig bé el Barça, manquen frescor i idees. A més a més, els d'Ivanovic sembla que han tornat a agafar el bon camí, tot i que alguna de les seves darreres actuacions fan sospitar que sota pressió també poden fallar. Com ho veieu? Us provoca malsons Splitter? I la parella Prigioni-Lucas? Dels triples d'en Teletovic que en fem?



Tenim encara dies per parlar-ne, però la Lliga ACB és en joc i, malgrat que pocs aposten pel Barça, tindran les seves opcions. Cada partit i cada eliminatòria és diferent. Quin percentatge d’èxit li doneu al Barça? Què haurien de fer els blaugrana per sortir de l’estat en què es troben? O, tal com estan ja n'hi ha prou?

I del cas Ricky, hi ha opinió? M'interessaria conèixer què penseu els seguidors de la Penya.

Els quarts han tornat a demostrar que segueix havent-hi una diferència important entre els quatre grans i la resta. Tant Tau, com Barça i Real Madrid han solventat amb eficàcia les sèries.L'Unicaja ha estat qui més ha patit, però al darrer partit ha escombrat de la pista el Granca. Ara ja serà una altra història. El factor pista serà important, tot i que la capacitat que poden tenir el Madrid i els malaguenys per trencar aquest favoritisme és ara molt més gran.

Veig més igualada la sèrie del Barça, perquè els d'Aíto són un gran equip, i tenen moltes ganes de guanyar al Barça. Compten amb jugadors per doblar posicions, i un gran equilibri entre el joc interior i exterior. Favorit? He sentit molts comentaris que donen l'Unicaja com a favorit. Jo no sóc d'aquesta opinió, ja que, de moment, l'Unicaja no s'ha mostrat un conjunt gaire sòlid, i continuo pensant que en els moments importans han perdut força.

El Tau-Reial Madrid pot ser un duel molt dur. Són dos equips que juguen amb els seus físics, i que no tenen por del contacte. Malgrat això, crec que els vitorians tenen més qualitat, i això hauria de ser decisiu. L'únic problema que poden tenir és que duen molts dies sense jugar, i poden haver perdut una mica de ritme.

Arribar al tercer partit seria el més normal a les dues sèries, i no cal dir que el primer enfrontament és a vida o mort. Veieu un 2-0 en alguna sèrie?

Per arrodonir el blog, havíeu demanat parlar dels bases del Barça. És evident que el cas Barret ha estat decebedor, i s'ha arrossegat tota la temporada. Crec que Lakovic tampoc continuarà l'any vinent. En Víctor Sada, amb més confiança, serà un bon complement al base titular, que s'haurà de buscar al mercat. Us ofereixo una petita mostra, i ja em direu què us sembla: Diamantidis, Holden, Mcintyre, Cabezas, Ricky, Jasikevicius, Raül López...algú més?

Ja sé que molts semblen impossibles, no us agraden o tenen perfils diferents, però espero la vostra opinió.

No serveixo per fer pronòstics. La Penya no pot competir a Madrid, el Barça i el Tau suen per superar el Pamesa i el Bilbo, i la gran sorpresa: la derrota de l'Unicaja davant del Granca.

No va donar una bona imatge el Joventut a Madrid. Els blancs els van superar de bon començament i, malgrat la lesió d'en Ricky, els jugadors d'en Sito van estar molt fluixos. No fa bona "pinta" el partit a Badalona. Tampoc els vaig veure gaire bé moralment, i això és més preocupant.



El Barça va jugar amb foc... i gairebé es crema. Partit decebedor dels blaugrana, que es van refiar en excés. Sort que el Pamesa no s'ho va creure fins al final. Cap jugador va estar a l'alçada, però continuo pensant que guanyaran a València.



El Tau va patir, i molt. No m'ho esperava. Recordar que el Bilbo ja va guanyar a la Lliga els vitorians a casa seva. Tot i que crec que el Tau sumarà un 2-0.



Què me'n dieu de la desfeta de l'Unicaja? He de dir que els d'Aíto, aquesta temporada, sempre han fallat en els moments inportants. Salva Maldonado i els seus ja van guanyar a Las Palmas a l'Unicaja a la Lliga. Veurem si els canaris tindran por de guanyar, però és evident que poden eliminar els malaguenys.



Ara toca parlar de les incongruències:

1- Encara no sabem quins equips tindran plaça a la propera Eurolliga. La baralla entre l'ACB i l'Eurolliga continua i, malgrat que s'ha presentat ja un sistema de competició, de moment no és definitiu.

2- Tampoc coneixem quins equips perdran la categoria a l'ACB. El cas d'Obradoiro és obert fins al 15 de juny, i crec que té poc sentit el que està passant.

3- No entenc per què les sèries de quarts i de semis de la Lliga s'han de jugar a només tres partits. És el moment més important de l'any, i estem veien els enfrontaments més interessants. Per què s'han d'acabar tan ràpidament?

4- I, com a conseqüència del punt 3, pot succeir que, per exemple, el Barça s'estigui 10 dies sense jugar abans de les semis. Només si totes les sèries se solventen en dos partits, les semis començaran el pròxim diumenge. Però si no, i en cas que el Barça guanyi a València, es pot estar entrenant fins diumenge 30, que serà quan s'inicïin les semis. És un moment de la temporada en què els equips volen jugar, i no té cap sentit estar tan de temps aturat.

5- ...
Podeu continuar vosaltres amb les vostres queixes.

Gran drama a Saragossa, i petita decepció a Manresa. El CAI tornarà a la LEB un any després de pujar. La seva extraordinària afició ha d'estar desesperada. El Ricoh ho ha tingut a l'abast, malgrat que a les darreres jornades ha badat una mica, i han dit adéu als "play-off". Comença el "rush" final de la temporada. Els quarts ja tenen emparellaments, i el més destacable és que, jugant-se a només tres partits, el factor sorpresa és més present.

TAU-BILBO. El duel basc segurament no tindrà gaire història. Tot i que els bilbaïns van aconseguir a la Lliga guanyar eals vitorians a Bilbo, sembla que els d'Ivanovic han tornat a recuperar forces, i són clarament favorits. El fitxatge de John Lucas busca reforçar el lloc de base, amb un Prigioni una mica cansat. El més lògic seria un 2-0.



BARÇA-PAMESA. Fa molt que els valencians no guanyen el Barça en un partit oficial. Els homes de Xavi Pascual es concentraran aquest dies per fer pinya i mentalitzar-se per al que els espera. Sembla que els blaugrana haurien de resoldre per la via ràpida la sèrie. El Pamesa és un equip al qual sempre li falta fer un pas endavant per ser entre els grans. Tornar a veure en Claver és un al·licient important. Ha de ser un excel·lent entrenament per al Barça en vistes a les semis.



UNICAJA-GRAN CANARIA. Els canaris són un rival incòmode a casa seva. Només han perdut tres partits a l'illa, i els malaguenys van caure derrotats per 6 punts. El problema dels d'en Maldonado és que fora baixen molt. Unicaja segur que fa temps que està preparant els "play-off". No es van classificar als "play-off" de l'Eurolliga, i a l'ACB han fet una segona volta fantàstica. Tenen una plantilla impressionant, doblen posicions i juguen molt seriosos, però han fallat en els moments inportants. Aquesta sèrie pot arribar al tercer partit, però l'Unicaja passarà.



REAL MADRID-PENYA. Sens dubte, la més igualada de totes. Històricament, els seus partits tenen molta emoció, agressivitat, duresa i passió. Aquesta temporada, els d'en Joan Plaza han guanyat els dos partits de Lliga al DKV. Però ara la Penya ha tornat a agafar la bona dinàmica, i homes com en Ricky Rubio estan jugant bé, i amb ganes de demostrar moltes coses. Em va agradar el partit que va jugar el Madrid a Manresa, malgrat que continua sent un conjunt amb dèficits d'alçada i continuïtat. Hi haurà tercer partit, i la Penya tindrà opcions de passar, però per fer-ho necessitarà que jugadors com Mallet, Moiso, Sonseca, i el mateix Jasaitis, estiguin fins.



Ara us toca a vosaltres opinar. Veieu moltes sorpreses? La Penya té opcions?

La darrera de la Lliga regular. Moltes posicions ja estan adjudicades, però encara hi haurà lluita per al vuitè lloc i les places de descens. Creieu possible el miracle Ricoh al "play-off"? Se salvarà el Vive, ja que Obradoiro no crec que surti, i caurà el Múrcia? Enteneu que cada cop hi ha més diferència entre els grans i la resta? Per vosaltres, quin equip o equips haurien de perdre la categoria?

Algun jugador us ha deixat bocabadats? No he trobat aquesta temporada gaire sorpreses dels entrenadors a l'hora de fer jugar als seus equips. No assumeixen riscos els coatchs?

No us talleu si voleu començar a parlar dels aparellaments dels "play-off". A tres partits en quarts i semis, les sorpreses són possibles? Jo crec que no gaire, malgrat que el Real Madrid-Penya és, sens dubte, sinònim de morbo i lluita, i on el factor pista pot ser menys important.

Ara ja toca. Després de la "pachanga" de Vitòria, és hora de centrar-se en la Final Four. Que venen els russos!!! No és broma. El CSKA és un equip imponent. Els he vist davant el Partizan i el Montespaschi, i el seu joc és realment solvent. Juguen molt forts, tant en atac com en defensa, i no paren de tenir activitat durant els 40'. Tenen una rotació de 8 homes, però es coneixen molt, porten anys jugant junts, i són molt competitius. La millor defensa de l'Eurolliga, i un atac molt treballat i que no comet errades.

També tenen punts febles. El seu joc interior és feble, només Lorbek treballa la pintura, però és poc. Malgrat això, els noms de Langdon, Siskauskas, Holden, Smodis, Morris, Khryapa o Planinic són sempre una garantia per a qualsevol entrenador. No dubteu que Smodis és l'ànima de l'equip.

El Barça ha de jugar amb ritme, al CSKA li agrada manar a la pista, ficar pilotes interiors per trencar l'angoixant defensa exterior i, de tant en tant, buscar les zones com a alternativa. No sé si davant del Tau, en Xavi Pascual ja va començar a fer proves amb aquesta defensa.

Quines sensacions teniu? Us fa por el CSKA? Li teniu respecte a Messina? I dels grecs, què? Al Barça se li presenta una gran oportunitat. Estan prou preparats per endur-se el títol, i crec que la seva motivació és òptima. Cal que estiguin preparats mentalment i tenir una mica de sort.

Vinga, una mica d'NBA. Ja han començat els "play-off", i la primera sorpresa és la derrota a casa dels Celtics davant del Chicago. No sóc un gran entès en la matèria, però veig que tothom desitja una final Cleveland-Lakers. Vosaltres també? He de demanar a en Jordi que ens faci cinc cèntims d'aquest tram final de temporada. Ell és l'expert. I segur que vosaltres en sabeu molt més que jo. Com ho veieu?

Cleveland tindrà el factor pista sempre a favor seu. Definitiu? Sense Garnett, els Celtics tenen alguna opció?

Qui plantarà cara als Lakers a l'oest? Denver, Dallas, San Antonio, Houston?

Serà en Pau el jugador desequilibrant de les finals?



Lebron-Kobe ens recordarà els duels Magic-Bird? Serà tan dominador Lebron James com ho va ser Michael Jordan?



Teniu feina per respondre les preguntes. No perdeu el temps.