Per començar, deixeu-me dir que el més important de tot, amb diferència, és que Heikki Kovalainen es troba bé. Avui dilluns li han fet un altre scanner, per confirmar que el que va concloure la primera exploració d'ahir: que tot està a lloc i que no hi ha cap lesió. Si no passa res, avui a la nit o demà dimarts a tot estirar, Kovalainen sortirà de l'Hospital General de Catalunya i podrà anar cap a casa. Igual que va passar amb Kubica i Hamilton l'any passat, a Montmeló vam patir uns quants minuts d'angoixa, fins que, estirat a la llitera, vam veure com en Heikki aixecava el dit polze. Una imatge que asserenava tothom.

Dit això, i abans de continuar parlant de la cursa, agrair tot el "carinyo" que m'heu demostrat aquest cap de setmana. A nivell professional, aquest any és tot un repte per a mí. Estar al capdavant de les transmissions és, això, un gran repte, i tota aquesta estimació que he pogut copsar és la millor recompensa. Però cada fotografia que ens hem fet plegats, cada autògraf signat representa el reconeixement a la feina d'un munt de gent. No us podeu arribar a imaginar la quantitat de professionals que hi ha darrera d'una retransmissió de Fórmula 1. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana a Montmeló teníem 180 persones acreditades. Donar-los les gràcies a tots ells també! Sense la seva feina, res seria possible! Tot plegat doncs ens ajuda a tirar endavant i continuar treballant per oferir-vos la Fórmula 1 millor que ningú. Amb les millors imatges, amb les millors explicacions i amb les millors anàlisis tècniques. Gràcies una altra vegada!
Per cert, una salutació especial a l'Elisabeth: ens vam fer una foto junts i és la primera lectora i participant del blog que conec de manera personal! Em va fer molta il.lusió!

Ara sí, parlem una mica de la carrera. Comencem parlant de Ferrari. Nova victòria i nou doblet, igual que a Bahrain però amb els protagonistes invertits. Aquesta vegada amb victòria de Kimi Raikkonen. Jo, com molta gent, apostava per una victòria vermella però, sincerament, pensava que guanyarien amb més diferència. I és que sembla que a McLaren s'han posat les piles i han recuperat una mica el terreny perdut. Hamilton, tercer, va rodar gairebé tota l'estona al ritme de Massa. Malgrat tot, Ferrari està ara mateix un passet per davant de la resta i Kimi és, als ulls de tothom, el principal candidat a guanyar el mundial. Ja li treu nou punts a Hamilton. L'F2008 és el millor cotxe i Kimi un crack. Combinació perfecta.

Alonso també és un crack però no té el millor cotxe. I això a la F1, ja ho sabeu, pesa molt. Malgrat la trencadissa de motor que el va obligar a plegar, Alonso va marxar content de Montmeló. Content perquè està satisfet amb les millores que s'han introduït al seu R-28. Sembla que ara sí són el 4t equip de la graella, per darrera de Ferrari, McLaren i BMW i per davant de Williams, Toyota, Red Bull i companyia... També crec però que hem d'esperar a Turquia per confirmar realment tot això. No fos cas que aquesta resurrecció sobtada fos flor d'un dia. Istanbul Park serà un bon examen. Guanyar, no guanyaran. Però donar més guerra, sembla que sí... Ens veiem a Turquia!

PD. Per cert, a partir d'ara faré tots els possibles per incloure també fotografies en aques blog! Dels viatges, dels circuits, dels reportatges...

Sempre s'ha dit que el vertader mundial de Fórmula 1 comença quan el circ desembarca a Europa. Aquest any tenim el privilegi, a més, que sigui al nostre circuit, al Circuit de Catalunya. A partir d'ara és quan la capacitat d'evolució de les escuderies marca diferències. A Montmeló tothom hi arribarà amb les primeres millores de la temporada, tot i que Ferrari ja en va lluir d'aerodinàmiques a Bahrain.

Millores amb les que McLaren intentarà refer-se d'un parell de curses discretes. Ni a Malàisia ni a Bahrain han trobat un ritme de cursa còmode i bona mostra n'és la gran distància que va separar Kovalainen dels BMW's en la darrera carrera. Només han ratllat per sobre de Ferrari a Melbourne que és, dels tres circuits que hem visitat, el menys representatiu a l'hora de fer suposicions de futur. El Ferrari és, de llarg, el cotxe més ràpid de la graella i el doblet de Massa i Raikkonen a Sakhir n'és la prova. Un doblet que també s'hauria d'haver produït a Sepang si no fos pels nervis del pilot brasiler (bona carrera del de Sao Paolo a Bahrain, tapant moltes boques!)

Molt hauran de treballar doncs a Woking per reduir aquestes distàncies i, sobretot també, per evitar que Kubica i Heidfeld els tornin a passar la mà per la cara. Tres curses i tres podis de l'escuderia de Mario Theissen. Líders del mundial de constructors. Ja ens sembla tot plegat tan habitual que el segon podi consecutiu del polonès va passar pràcticament desapercebut. Potser perquè el de Cracòvia sortia de la pole position i una mala sortida el va condemnar a no poder lluitar per la victòria. Però el cas és que BMW està a dalt de tot, capaç de convertir-se ja no només en jutge de la lliga Ferrari-McLaren sinó potser en el segon equip de la graella si a McLaren no redrecen el rumb. Això dependrà del que dèiem al començament, de la capacitat de millora i evolució dels cotxes. McLaren sempre n'ha pogut presumir, BMW ho ha de demostrar perquè l'any passat va anar de més a menys, però el seu túnel de vent i el superordinador Albert són una garantia.

I molt lluny de tots aquests noms hi trobem un desconcertat Fernando Alonso. Desconcertat perquè es troba en una situació que no vivia des dels seus temps a Minardi, per molt previsible que fos. No ha de ser fàcil estar acostumat a lluitar per victòries i ara haver de lluitar per una desena posició que no et dóna cap punt. Compte perquè a Bahrain Alonso només va poder signar la tretzena volta ràpida en cursa, per darrera de Piquet, del Force India de Fisichella i els dos Toyota. Li faltava un tros d'aleró, cert, però ell mateix va dir que això no havia afectat en excés el rendiment de l'R28. Un cotxe que és pitjor que l'R27. Mirant i remirant com traça Alonso i com tracen els Ferrari i els McLaren un s'adona de les dificultats de l'asturià per domar el seu monoplaça, mentre que Raikkonen, Massa, Hamilton i Kovalainen semblen conduir sobre vies de tren. El d'Oviedo no sap que fer per treure més suc d'una màquina molt defectuosa i tampoc confia massa en les millores que arribaran a Catalunya (una nova suspensió i un amortidor d'inèrcia semblant al mass dumper). Sap que tothom millorarà. Pat Symonds parla de mig segon per volta i Briatore, exagerat com sempre, de podis.

Una de les incògnites del Gran Premi d'Espanya és saber si vindrà Max Mosley! Déu n'hi do en quin sidral s'ha posat el president de la Federació Internacional. Té pràcticament tothom en contra. No li serà fàcil sortir-ne indemne. A ell no sé si el veurem. Nosaltres, TV3, sí que hi serem. Salut!

Hola a tothom! Per comencar, dir-vos que si veieu moltes faltes d'ortografia en aquest text no us penseu que tants dies fora de casa m'han fet oblidar com s'escriu en catala... es que estic escrivint el blog des d'un ordinador amb teclat de Malaisia, i no hi ha ni accents, ni ces trencades, ni res...

Ara si, som-hi amb les conclusions del segon Gran Premi de l'any. Diuen que el cotxe que va be a Sepang sol anar be a practicament tots els circuits del mundial. Si es aixi, felicitats a Ferrari, felicitats a BMW i felicitats tambe a Toyota. Aquest cap de setmana hem vist un F2008 molt superior a la resta de cotxes. Raikkonen es va passejar cap a la victoria. Ferrari tenia un ritme molt superior als altres i aixo feia pensar en un doblet vermell. Pero Massa va tornar a fallar i crec que a Maranello ja comencen a estar tips d'ell. Francament, penso que es un gran pilot, pero no prou gran com per estar a Ferrari. No aguanta la pressio, no es mou be en els u-contra-u i nomes es troba comode quan surt de la pole. I a Malaisia, ni aixi... Gran podi de Robert Kubica (i de Toni Cuquerella, el seu enginyer de pista). BMW s'ho mereixia. L'any passat ja eren el tercer equip en discordia pero tots els podis eren per Ferrari i McLaren. Ara ja hi han pujat dues vegades. Totalment merescut. Poden convertir-se en els jutges d'aquest campionat! M'ha sorpres i molt el rendiment dels Toyota. Pero aixi com BMW tinc molt clar que tindran continuitat, podria ser que l'exit de Trulli fos nomes flor d'un dia. Haurem d'esperar a Bahrain per comprovar-ho.

Hamilton va marxar indignadissim del circuit. Ha vist com Kovalainen el superava dissabte i tambe el superava diumenge, fins i tot pujant al podi. El britanic surt lider del mundial encara pero a Malaisia no s-ho ha passat gens be. Entre sancions i un cotxe que no s'ha adaptat prou be al circuit i al nou asfalt, Hamilton fill i pare van marxar de Sepang amb cara de pocs amics. Els Ferrari els han passat la ma per la cara aquest cap de setmana. Ron Dennis i Martin Whitmarsh ho saben i els ha entrat la por al cos. Per cert, una curiositat sobre McLaren. La xicota de Kovalainen s'ha passat moltes estones al motorhome de Renault... potser perque tambe ha comencat a veure que al megamotorhome de McLaren hi ha molt pro-hamiltonista!!!

Hem de baixar fins al vuite lloc de la classificacio per trobar Fernando Alonso, que si no arriba a ser per l'abandonament de Massa, hauria quedat segurament fora dels punts. Sense la debacle massiva que vam veure a Australia i que li va permetre acabar quart, a Malaisia hem vist la capacitat real de l'R28. Un cotxe que ara mateix no es competitiu. Alonso va rodar les 56 voltes com si estigues fent la volta de classificacio de dissabte, al limit, i ni aixi va poder seguir el ritme dels Red Bull, BMW o Toyota... Mals auguris per l'escuderia francesa, que te moltes esperances dipositades pero en les millores que han d'estrenar a Montmelo, al Gran Premi d'Espanya. El que passa es que els altres equips tambe milloraran i es molt facil que les distancies que hi han ara tambe es mantinguin llavors. Ja ho veurem.

Res mes, que avui dilluns ja tornem cap a casa, que ja toca despres de quinze dies voltant per les antipodes de Catalunya i per la calurosa Malaisia. Tot i que encara hem tingut sort amb la calor. L'any passat en va fer molta mes. Aquesta vegada ha sigut mes soportable, amb ruixats cada tarda que refrescaven una mica l'ambient.

Tecnicament, no es gens facil que un programa de tres hores (previa+cursa) arribi sense problemes a totes les vostres cases. Es per aixo que aprofito aquestes linies per agrair l'esforc de tot l-equip tecnic que ho ha fet possible des de Catalunya i, encara mes, a l'equip tecnic desplacat amb nosaltres. En Juanjo, el Miquel Angel, el Xavi, el Jonathan.. que quan ahir marxavem del circuit es van quedar recollint cables i material sota un gran diluvi... Gracies tambe al nostre camera, el Ferran Figuerola -sense ell no hi hauria cap imatge!- i gracies evidenment al nostre productor, en Lluis Palahi, el mag que fa que tot sigui possible.

I, per acabar, gracies a vosaltres. Per llegir el blog, per mirar la web i per seguir les trasmissions de Formula 1 per TV3. Continuem treballant per millorar cada dia. Apa, a l'avio i cap a casa.

Si fa dues setmanes, a Fernando Alonso li haguessin dit que sortiria de Melbourne amb 5 punts a la butxaca no s’ho hagués cregut ni fart de vi. Però està clar que, com tots, la Fórmula 1 és un esport imprevisible, en el que pot passar de tot i en què mai pots donar res ni per guanyat ni per perdut. I més ara, amb la nova reglamentació, que sembla que multiplicarà per un número força gran el número d’incidents en carrera i, en conseqüència, l’espectacle. Igual que Alonso no s’hagués cregut aquesta previsió, a Ferrari també els hagués costat de creure que acabarien la primera cursa amb els dos cotxes fora de combat i amb Raikkonen sumant un punt “in extremis” per la desqualificació de Barrichello. Ja vam avisar que l’escuderia italiana tenia l’enemic a casa, en forma de fiabilitat. Estic segur però que a Maranello algú ja ha donat un cop de puny sobre la taula i serà dificil que a Sepang veiem una debacle ferrarista com la viscuda a Melbourne. Per cert, aquells abandonaments faran que Raikkonen i Massa surtin a Sepang amb motors nous, un avantatge considerable en unes condicions tant extremes com les que se solen viure al traçat malai. No he dit res, perquè gairebé no cal dir res, de Lewis Hamilton. Carrera fàcil la del britànic a Melbourne amb un cotxe, per cert, que era al 99'9 per cent el que De la Rosa havia posat a punt al simulador. Només van fer un petit retoc a l'aleró davanter. Es veu que l'enginer de pista de Hamilton va provar una posada a punt totalment diferent als entrenaments lliures per haver de tornar després a l'original dibuixada pel català. Chapeuau, Pedro, li va dir.

Compte perquè les previsons però no parlen de sol –sí d’humitat- i sí de possibilitats, un 60%- de tempestes ocasionals durant la carrera. Si els Mauri, Nadal o Ramírez de Malàisia l’encerten, la cursa de Malàisia pot ser tant o més espectacular que la vam viure fa una setmana a Austràlia. Pluja i absència de control de tracció... una combinació explosiva de la qual han parlat molt els pilots durant la pretemporada i que podem presenciar per primera vegada aquest cap de setmana...

Entre tots els incidents que hi van haver a Melbourne, em va saber especialment greu l'abandonament de Kubica. Perquè suposava també l'abandonament de Toni Cuquerella, el seu enginyer de pista, que està fent una gran feina a BMW. Segur que arribaran bons resultats, Toni...

De moment, no massa cosa més, que aquí a Sepang això d'Internet encara no tira massa bé i es pot penjar en qualsevol moment. Només dir-vos que espero que us agradés la transmissió que vam fer de la primera cursa el nou equip de la F1 a TV3, l'equip que veieu i escolteu i el que està darrera de les càmeres. Continuem treballant perquè us ho passeu el millor possible. Records des de Sepang.

Què llarg que es fa l'hivern sense l'emoció dels grans premis... Ja tenim ganes de tornar a vibrar amb les sortides, amb l'emoció i l'incertesa dels pit-stops, amb els últims i bojos minuts dels entrenaments oficials. Encara hem d'esperar una mica i, de moment, conformar-nos amb les llargues i maratonianes jornades de test que els equips duen a terme pràcticament cada setmana.

Mai he sigut un expert a l'hora de fer pronòstics o encertar porres, però al paddock hi ha la sensació que les tres primeres curses, en les quals no hi ha capacitat de reacció, podrien ser un monòleg de Ferrari. Els temps de Raikkonen a Bahrain han espantat tothom, tot i que els problemes de fiabilitat de la última jornada demostren que els F2008 també són "humans". Un dia d'aquests em deia en Pedro de la Rosa que a McLaren aquests registres de Ferrari en ple desert no els treuen el son i que no temen aquest domini aclaparador de l'escuderia italiana en la primera part del campionat. McLaren, com altres equips, diu, encara no han ensenyat totes les cartes... Però a mi em fa l'efecte que aquestes cartes han de ser molt bones, tot asos pràcticament, per poder plantar cara des de la primera carrera.

El que sí està clar és que Ferrari i McLaren estan un pas per davant de la resta. També, evidentment de Renault. A Fernando Alonso el veig content d'estar on està, a casa seva, però no el veig tant content amb el cotxe. L'R28 no és tant bo com deien. Sap que hi ha molta feina per fer, moltíssima i la capacitat d'evolució de l'escuderia francesa és ara mateix una incògnita. De fet, sempre han anat de més a menys en aquest sentit i això preocupa a ca'n Alonso. La missió es retallar en un mes el mig segon que els treuen els McLaren i també els Ferrari, en aqeust cas potser més i tot. Alonso, a més, té un altre problema. Nelsinho és inexpert i els provadors encara més, això vol dir que tot el pes de l'evolució i posada a punt del monoplaça recau sobre les seves espatlles. Com diu ell mateix porta un enginyer i un mecànic dins seu però és evident que està en desaventatge, per exemple, amb McLaren, on compten amb la no prou valorada aportació de De la Rosa. Alonso és un crack, ho sabem, però de miracles a la F1 no n'hi ha.

Fins aquí les meves sensacions de pre-temporada, per dir-ho d'alguna manera. Dit això m'agradaria parlar un moment del que va passar a Montmeló i de tota la polèmica que s'ha generat al voltant dels insults a Hamilton. Per començar, constatar que només van ser quatre gats enmig de 55.000 persones. O sigui que no generalitzem. Quatre gats molt mal educats això sí, però tant mal educats com els que insulten l'àrbitre al Camp Nou, al Bernabéu o a Stamford Bridge, per dir un estadi anglès. Que per hooligans, els britànics! Ara bé, titllar de racista una afició, un país, basant-se només en això... es per posar-se a riure. De fet, no val la pena donar-hi massa voltes. No és racisme i punt. Si enlloc de Hamilton, el company d'equip l'any passat a McLaren, hagués estat Raikkonen... doncs al finlandès l'haguessin escridassat igual i ningú hagués parlat de coses tant greus... S'ha tret tot de mare, és un capitol més de la guerra mediàtica Espanya-Anglaterra encetada l'any passat i que alguns diaris d'aquí també han contribuït a crear i atiar. Tot sigui dit. Arribats a aquest punt, voldria dir-li a Palomino5 que estic totalment d'acord amb ell. Que no hagués estat de més un comunicat d'Alonso o com a mínim Renault demanant calma i tranquil.litat. No ho trobo estrictament necessari però ja et dic, no hagués estat de més. Tens tota la raó. Ara, crec que a Alonso jo no el defenso de res, perquè no és la meva feina no? Quan ho fa bé, ho fa bé i quan ho fa malament, doncs ho fa malament. Tant senzill com això.
Afegir només que m'agrada que la FIA llenci una campanya contra el racisme en l'esport però no m'agrada gens que hagin escollit justament el GP d'Espanya a Montmeló per posar-la en marxa. Què passa, que a Melbourne, Sepang o Bahrein no cal llençar aquest missatge? Fer-ho així és assenyalar amb el dit al Circuit de Catalunya, què precisament és un model a seguir en tots els aspectes. Senyors de la FIA, tornin a pensar això de la campanya. Gràcies.

No hi ha hagut sorpresa d'última hora i Fernando Alonso se'n va a Renault. Ni Red Bull, ni Toyota, ni Honda...diu l'asturià que s'ho ha passat la mar de bé llegint tot el que s'ha escrit sobre el seus possibles destins i que escollir equip no li va costar ni una setmana, que ho tenia molt clar... També és ben veritat que des del seu entorn han jugat força a despistar, a no confirmar res i això sempre dóna peu a especulacions com les que tots hem dit i publicat. Sigui com sigui, Alonso torna a casa, a l'equip amb qui va guanyar els seus dos mundials. Un cop es van confirmar la notícia, em van venir al cap els tres o quatre cops que aquest últim mundial havia vist entrar el seu assistent i el seu pare al motorhome de Renault. Alguna cosa s'estava coent.

Era, segurament, l'opció més lògica. Coneix Briatore, coneix la gent, la manera de treballar i la capacitat real escuderia per millorar. A Toyota li pagaven més, però el projecte era molt més arriscat. Igual que a Red Bull. La gran incògnita és saber si Renault li donarà un cotxe guanyador. De tots és sabuda la gran capacitat que té Fernando Alonso per millorar els seus cotxes. Però és que l'R27 ha sigut un autèntic desastre i costa d'imaginar un salt qualitatiu tant gran que permeti Alonso lluitar pel títol. Fins i tot em sembla absurd que els seus seguidors li reclamin victòries des del primer dia. Clar que també era un desastre el McLaren just abans que hi arribés el dues vegades campió del món. El dia 11 vaig assistir a la primera gala del Circuit de Catalunya (felicitats des d'aquí, per cert) i vaig poder parlar, per exemple, amb Marc Gené o Roldán Rodríguez. Tots dos coincideixen a dir que Alonso ho tindrà complicat per lluitar pel mundial, però no tant potser per guanyar més d'una carrera. Hi ha un factor que hem de tenir en compte. La temporada 2007 va ser tant dolenta a Renault que a la meitat del mundial ja van anuncia que no desenvoluparien més l'R27 i que començaven a treballar en el cotxe del 2008. Potser, en aquest sentit, juguen amb una mica d'avantatge. Des d'Enstone diuen que ja han entés, per fi, els Bridgestone. Que tenen clar com ha de ser el repartiment de pesos i confien que la supressió del control de tracció i la centraleta electrònica única igualarà una mica el rendiment de tots els cotxes. El mateix Pat Symonds diu que l'R28 serà un cotxe molt bo i que les mans d'Alonso faran la resta. Alonso ja n'hauria vist el disseny sobre paper durant els Grans Premis de Japó i la Xina i sembla que els dibuixos el van convèncer.
Però a mi tot això em fa dubtar una mica. Els cotxes nous sempre es construeixen sobre la base del cotxe de l'any anterior i veig molt dificil fer aquest salt de qualitat en tant poc temps.

L'altre aspecte que cal comentar és la famosa i misteriosa clàusula que inclou el contracte d'Alonso -signat a Suïssa, per cert, i sense presència de Briatore- i que li permetria sortir de Renault al final del 2008 si els resultats no han estat bons i les perspectives no són millors. Molts ho interpreten com el pont a Maranello, el pont cap a Ferrari. Crec que encara és molt aviat per dir-ho. Però penso que Alonso, algun dia, acabarà vestit de vermell. Sembla que l'asturià es va reunir amb Luca Cordero di Montezemolo a Roma, no fa massa mesos. Una senyal més. Parlant de contractes, es diu també que Alonso s'ha garantit, per escrit o a nivell verbal, ser el líder de l'equip o, almenys, el dret a triar les seves pròpies estratègies. Tot plegat per no trobar-se amb una nova batalla com la que va viure a McLaren amb Hamilton. Compte perquè a l'altre costat de box hi haurà un altre debutant, Nelsinho Piquet. Tots dos tenen 22 anys, tots dos debuten, tots dos van acompanyats sempre pel seu pare... Massa coincidències? Nelson Piquet, el pare, ja ha avisat que Nelsinho no ha firmat per ser el segon de ningú. Els seus testos no han sigut dolents, però, a priori, no em sembla que hagi de ser tant bon debutant com Hamilton.

En teoria, ens haurem d'esperar fins al 22 de gener per veure novament Alonso al volant d'un Renault. Sabem però que el pilot d'Oviedo està pressionant de valent per poder correr la setmana abans, ni que sigui amb el cotxe vell, l'R27. Clar que igual ja ho ha fet. Agafeu el Google i busqueu "Alonso-casco negro-Jerez". Que cadascú pensi el que vulgui.

Esteu d'acord no? Saber on correrà Fernando Alonso l'any que ve, si es que corre en algun lloc, s'ha convertit en el gran culebrot esportiu de l'estiu. Gairebé hi ha tanta gent enganxada a aquesta sèrie com a El Cor de la Ciutat o Ventdelplà. No hi ha dia que els diaris treguin una notícia relacionada amb el tema. Un dia se'l relaciona amb un equip, a la tarda el mateix equip ho desmenteix, l'endemà se'l col.loca a un altre box... De moment però, tot rumors i poca cosa confirmada, perquè de l'entorn de l'asturià només en surt per ara que les negociacions continuen, que el tema és complicat a nivell legal i que encara no es pot dir res. Tot apunta que tindrem un pont tranquil i que l'anunci podria arribar la setmana que ve, un cop s'hagi decidit quina sanció rep Renault pel seu presumpte espionatge a McLaren. Ara ve però quan apareix el senyor Murphy amb la seva llei i cinc minuts després de tancar l'article, Alonso anuncia on corre la pròxima temporada...

Sigui com sigui, sorprèn una mica que el culebrot s'estigui allargant tant, no? Fa més d'un mes que va acabar el mundial i l'unic que ha passat fins ara és que a Alonso se li han anat tancant portes: Ferrari, BMW, sembla que Honda... Fins i tot Red Bull ja ha insinuat que si Alonso vol un contracte de només un any... no hi ha res a fer. Aquest sembla ser el principal escull a tot arreu, la durada del contracte. Els equips volen el bicampió per més d'una temporada, la primera per fer un cotxe guanyador i la segona per començar a guanyar curses. Tal i com estan les coses, Renault i Toyota semblen ara els principals candidats a fer-se amb els serveis de l'asturià. Compte però amb les paraules de Coulthard, que ha arribat a suggerir Alonso que es prengui un any sabàtic, que descansi i que torni l'any 2009 amb l'equip que vulgui! Jo personalment tinc la sensació que Alonso està la mar de bé allí on estigui de vacances, que es deu fer un tip de riure com sempre amb tot el que es publica i es diu a la tele i a la ràdio i que per ell tot es molt més fàcil del que pensem des de fora. Però en alguns moments penso que igual no, que igual tot i sent bicampió del món els està costant molt trobar un equip capaç de respondre a les seves exigències contractuals i a la vegada satisfer-lo amb un projecte esportiu convincent. En fi, tanta confusió com en un culebrot! Esperarem el pròxim capítol mentre continuem especulant!

I en mig de tot aquest enrenou, aquesta setmana hi ha proves a Jerez, amb tota la colla! De fet, Alonso en serà el gran absent... Michael Shumacher, Raikkonen, Hamilton rodaran a la pista andalusa abans de les vacances de Nadal. També hi haurà joves promeses, com Roldán Rodríguez, amb Force India, i Javi Villa, amb BMW. Veurem com els va.

Hola amics! Obro aquest nou article per comunicar-vos que ja s'ha aclarit part de la gran incògnita d'aquest hivern: el futur de Fernando Alonso. L'asturià, finalment, se'n va de McLaren i segons hem pogut saber sense cap gran condicionant. M'explico: ni ell ni McLaren han de pagar res per aquesta carta de llibertat i, potser el més important, Alonso pot anar on vulgui, a l'escuderia que més li convingui. S'havia especulat amb la possibilitat que Dennis condicionés la seva marxa de manera que Alonso només pogués marxar a un equip no "oficial", és a dir, Toro Rosso, Red Bull, Williams... Sembla doncs que ara el bicampió del món té via lliure per fitxar per equips com Renault o Toyota.

Per això diem que només s'ha aclarit part de la incògnita. Sabem que se'n va però no on va, i per saber-ho, potser haurem d'esperar un parell de setmanes. Trobarà Alonso un cotxe guanyador per l'any que ve? Pretendents no n'hi faltaran, però costa imaginar-se l'asturià pilotant un cotxe que no li permeti lluitar per la victòria.

Ja hi podeu dir la vostra!

Ron Dennis té allò que és mereix. Ja avisàvem als primers blogs de la temporada que aquell luxe de tenir dos pilots lluitant per les victòries, lluitant pel mundial, se li podia girar en contra si no ho sabia gestionar. I no n'ha sabut gens. En cap moment, ha estat prou valent per apostar públicament per Alonso o per Hamilton com a número 1 de l'equip. Sempre ha presumit de política d'igualtat i al final, tant repartir-ho tot, el mundial se l'ha endut Raikkonen. Aquest és l'error més gran de Dennis aquest any. I personalment penso que aquesta aposta l'havia de fer per Fernando Alonso. Hamilton havia sortit bo, cert, però podia fallar. Alonso era una garantia d'èxit. Dennis hauria d'haver aguantat les envestides de la premsa anglesa i convertir Alonso en número 1 de l'escuderia. Si ho hagués fet, penso que Alonso hauria estat campió a la gira asiàtica i, a sobre, tindria un Hamilton extra-preparat per intentar guanyar el títol l'any que ve. Ara en canvi té un Alonso decebut amb l'equip i amb ganes de marxar-ne i un Hamilton ensorrat després d'haver llençat per la borda tot un mundial en dues carreres.

I és que, Hamilton és, per mi, el segon gran culpable de que McLaren s'hagi quedat sense el títol de pilots. Ell solet -amb ajuda del seu enginyer de pista- ha dilapidat el gran avantatge que tenia després de l'abandonament d'Alonso a Japó. Diuen que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra i l'anglès ho ha tornat a confirmar. Com va fer a Xina, a Interlagos ha tornat a fer bo aquell refrany castellà de "la avaricia rompe el saco". Quina necessitat tenia de tornar-li l'avançament a Alonso si quedant darrera seu era campió del món? En un tres i no res, va deixar anar l'oportunitat de fer història i convertir-se en el primer pilot que guanya el mundial l'any del seu debut i en el campió més jove de tota la història! Dijous ens deia que pensava ser una mica més conservador... Potser mai més ho tornarà a tenir tant a prop.

Fernando Alonso va marxar destronat del mateix circuit on es va coronar campió el 2005 i el 2006. Però no el veia molt decebut... Crec que feia uns quants dies que tenia assumit que aquest campionat no seria seu. I en canvi penso que per dins estava força content que el títol se l'acabés emportant Raikkonen i no el seu company Hamilton. La gran incògnita és ara saber on correrà la pròxima temporada. Diu que si marxa Renault no té perquè ser la seva primera opció. I ja sabem que a la Fòrmula 1 es diuen moltes mentides. Però penso que, encara que costi de creure, la millor decisió potser seria quedar-se a McLaren. Amb Dennis o sense i amb la porta de Ferrari tancada, McLaren és l'únic equip que li pot garantir gairebé al cent per cent un cotxe guanyador. Renault tanca un any de crisi, Toyota no ha trobat mai el camí i si Alonso corre, és per guanyar, no per fer cinquens i sisens llocs. Potser a la segona meitat de novembre començarem a sortir de dubtes sobre el futur de l'asturià.

Només em queda parlar del campió, Kimi Raikkonen. Premi merescut per al finlandès de Ferrari. Ha sigut qui ha guanyat més curses de tots, sis. Doncs és just que sigui el vencedor final. La seva segona meitat de mundial ha estat sensacional i ha fet molts més punts que Alonso i Hamilton. S'ho mereix doncs, com s'ho mereix també un Jean Todt que li ha guanyat la partida al pitwall a Ron Dennis. L'humil ha guanyat al prepotent, el silenci i el treball a la ostentació.

Enrera queda això sí el mundial més vibrant dels últims anys, tant a dins a la pista com a fora (a fora potser massa i tot). Un mundial que ha descobert un crack del futur, Hamilton, però que encara està verd i que en algunes ocasions ha confós la Fórmula 1 amb la GP2. Un mundial que Fernando Alonso voldrà oblidar el més ràpid possible i que ha coronat finalment l'etern subcampió. Un mundial en que la FIA ha sortit més als diaris que no pas alguns equips de la graella. Alguns s'ho han guanyat a pols, com Honda o Toyota, que continuen sense trobar el rumb. No han guanyat curses, però també pinten molt bé Vettel i Sutil... a veure si plega Ralf, que ja no hi fa res en aquest mundial. Ara, vacances per tothom i a tornar-hi. El campionat 2008 comença al març. Anirem a València, a Singapur -potser de nit- i coronarem un altre campió. S'obren les apostes.

Penso en el que vam veure en el GP de Xina i encara no m'ho crec. En què estarien pensant al pitwall de McLaren quan veien que els pneumàtics de Hamilton estaven destrossats? Com pot ser que l'aguantessin tant en pista, que no el fessin entrar dues voltes abans per canviar aquelles gomes inservibles? I si veia que no el cridaven a pit, per què no ho va exigir ell mateix, que veia que els seus temps eren horrorosos, que Raikkonen i Alonso se li acostaven i sobretot, que el seu cotxe no s'aguantava sobre el circuit de Shanghai? No m'ho explico. No ho entenc. Amb 12 punts de marge sobre el segon del mundial i només una altra cursa per davant, quina manera de complicar-se la vida. Hamilton va fer finalment l'errada de debutant que tots li suposàvem des del primer dia. Però penso que qui falla més és el seu enginyer de pista i , a partir d'aquí, Dennis, Whitmarsh, Haug i companyia...

De totes maneres, crec que el primer error de Hamilton és afrontar la cursa de la manera què ho va fer. A guanyar-la de totes totes, arriscant al màxim. Va "sobrat" i això a vegades és dolent. L'experiència demostra que en aquests casos el millor és treure la calculadora, comptar els punts que més o menys et faran falta i prou. No passava res si Alonso li treia un, dos o tres punts! Hagués arribat a Brasil amb un marge molt més confortable que els quatre que té ara mateix i que fan que no es pugui permetre cap errada. Ara sí que haurà d'anar al màxim. Recordem que una victòria d'Alonso -gens descartable- obliga Hamilton a ser segon perquè si fos tercer faria campió del món l'asturià. Hamilton, a Xina, va fer bo allò de "la avaricia rompe el saco"... Volia guanyar la cursa quan no li calia i va marxar perdent mig mundial.

Dit això, pels que ens agrada aquest esport, per l'emoció del campionat mateix, molt millor que tot es resolgui a la última carrera i que siguin tres, i no dos, els pilots que hi arriben amb possibilitats de ser campió. Això no passa cada any! Imagineu aquesta situació: última volta a Interlagos, Raikkonen líder, Hamilton segon i enganxat darrera seu Alonso... Els dos de McLaren es toquen i Raikkonen campió! Tot pot passar...

Més Hamilton. Aquest cap de setmana he detectat que al pàddock aquell noi que a Austràlia queia la mar de bé a tothom ara desperta recels a més d'un. Ningú es creu ja aquesta cara de no haver trencat mai cap plat... Hamilton té més picardia, més malícia que molts dels altres pilots de la graella. Com a mostra, el seu abandonament va ser llargament i fortament aplaudit a Renault, on s'estimen molt a Alonso, a Williams i, atenció, a la sala de premsa del circuit. Jo no recordo que s'aplaudís mai fins ara l'abandonament d'un pilot. Només els periodistes britànics es van quedar asseguts...Simptomàtic.

A banda del que va passar a la cursa, l'altra gran notícia del cap de setmana ha estat la "rajada" d'Alonso contra McLaren. De Dennis va dir que a vegades "val més callar que mentir" i que ara la seva confiança amb l'equip és zero. Ho va dir dissabte, després dels oficials i, sincerament, penso que es va precipitar. Si volia dir tot això, segurament el millor moment hagués estat després de la cursa de Brasil, amb el mundial ja decidit. Ara, encara amb opcions de ser campió, totes aquestes paraules se li poden girar en contra. Hauria d'haver esperat una mica més.

Un apunt més del GP de Xina. Aplaudiments per a l'alemany Vettel. Una altra vegada el jove alemany de Toro Rosso ha demostrat que la pluja li va bé. Vettel té bona pinta. Bona cursa també del seu company d'equip, Vitantonio Liuzzi.

A Shanghai no hi havia per cert Flavio Briatore. Ja us vam explicar a la transmissió que s'havia quedat a Europa buscant un patrocinador que li permeti fer realitat la tornada d'Alonso a Renault. Es parla de Telefònica. Us vaig dir fa uns dies que fins i tot ja hi podria haver un pre-contracte signat. Veurem què passa.

Ens veiem a Brasil. Feu les vostres apostes!!!