Em dic Quim Vila i vaig néixer per imperatiu fetal a Vic. Vaig venir al món, un onze de maig del 68 del segle passat i sóc, per imperatiu legal, de Moià, llogarret on em van empadronar, per sufragi censitari, els meus pares. Utilitzo la meva raresa d’estereotip social I el meu verb humil per defecar-me verbalment en tot allò que em fa ràbia, fent especial esment a tabús i usos antropològics surreailstes. La música em permet compaginar els meus dos orgasmes preferits com són escriure (cançons i textos) i barrejar unes harmonies de jazz amb unes lletres més o menys aconseguides.